Sentència 000189-2025: Recurs d'apel·lació contra sentència de 21/07/2025 sobre arrendaments urbans

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000189-2025 DE 09/12/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 09/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000199/2025

Nig : 5300542120240002148

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00189

SENTÈNCIA 000189/2025

PARTS:

Apel·lants: ORG_0, SL,

Srs. Blasco, i

Álvarez

Representant: Sra. Arcos

Advocada: Sra. Alvarado

Apel·lat: Sra. Recio

Representant: Sr. Galván

Advocat: Sr. Ayuso

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Arrendaments urbans, inviabilitat de formular un incident de nul·litat d'actuacions a través d'un recurs d'apel·lació, admissibilitat del recurs quan no s'han consignat les rendes, però la part arrendatària ha retornat la possessió del bé; indefensió material per renúncia intempestiva de l'advocat i procurador.

Andorra la Vella, 9 de desembre del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 30 de setembre del 2024, la representació processal de la Sra. Neus Recio D'ARENY-PLANDOLIT, formulava demanda de desnonament i reclamació de quantitat contra els Srs. Álvarez, Blasco i la societat ORG_0, SL, demanant es dictés Sentència declarant resolt el contracte d'arrendament atorgat l'1-1-2018, condemnant la societat demandada a pagar l'import de 57.176,15.- EUR i les persones físiques demandades a respondre solidàriament per l'impagament parcial de la renda generada durant el mes de setembre del 2024 és a dir l'import de 2.049,71.- EUR; condemnant la part demandada a pagar el preu convingut dels lloguers successius que es meritin fins al retorn efectiu de la possessió del local; condemnant als defenents a pagar les despeses de reparació dels eventuals desperfectes causats en el local un cop descomptada la quantitat de 12.300.- EUR que fou lliurada en concepte de fiança; declarar l'ocupació indeguda que es realitzava del local; desnonar la part defenent i condemnar-la a abonar els interessos legals a comptar de la data de venciment de cada rebut així com al pagament de les costes causades.

2.- El 22-10-2024, la representació processal de la part demandada formulava petició d'enervació de l'acció i subsidiàriament contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant.

3.- Prèvia audiència de la part actora, el dia 15/01/2025 requeia aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Tenir per enervada l'acció de resolució de contracte d'arrendament formulada per la part actora.

Segon.- No efectuar especial condemna en costes processals".

4- La representació processal de la Sra. Recio interposava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i per aute de 16/05/2025 dictat per aquesta Sala es decidia:

"ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Neus Recio D'ARENY-PLANDOLIT contra l'aute de la Batllia de 15 de gener del 2025 que es revoca i disposant en el seu lloc que ha de desestimar-se la petició d'enervació de l'acció articulada pels demandats, retornant les actuacions a la Batllia per tal de que es continuï la substanciació el litigi pels seus tràmits contra els 3 demandats sense perjudici de les particularitats que puguin sorgir en atenció a la situació concursal que afecta un d'ells. Escau imposar als demandats les costes ocasionades en la instància. No escau fer pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada".

5.- Retornades les actuacions a la Batllia per Providència de 27 de maig del 2025 es convocava els litigants pel següent 15 de juliol, per a la celebració del judici oral. No obstant això, el 10 de juliol del 20254, la representació processal i direcció lletrada de la societat ORG_0, SL i dels Srs. Blasco i Álvarez, comunicaven a la Batllia que renunciaven a la representació dels mencionats, demanant que es procedís com en dret correspongués.

6.- El dia 15 de juliol del 2025 se celebrava judici oral, i el 21/07/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la demanda formulada a instància de la Sra. Neus Recio D'ARENY-PLANDOLIT contra la Sra. Álvarez i el Sr. Blasco en els termes següents:

Condemnar solidàriament a la Sra. Álvarez i al Sr. Blasco a pagar a la part agent els següents imports:

57.176,15EUR + 2.049,71EUR en concepte de rendes vençudes i impagades fins el 30 de setembre de 2024.

La quantitat mensual contractualment convinguda en concepte de renda entre el 30 de setembre de 2024 i el 15 d'abril de 2025, data del retorn efectiu de la possessió de la unitat arrendada a la propietat.

Les diferents rendes vençudes i impagades han de meritar interessos al tipus legal a partir del dia 6 de cada mensualitat impagada i fins a la seva total liquidació.

Segon.- Desestimar la demanda presentada en relació a la societat ORG_0.

Tercer.- Establir que els crèdits reconeguts a favor de la part arrendadora en concepte de rendes impagades s'hauran de veure compensats amb l'import de 12.600EUR lliurat per la part arrendatària en concepte de fiança.

Quart.- Informar a la part demandant que una eventual demanda d'execució haurà de ser instada i vehiculada a través del saig.

Cinquè.- Imposar solidàriament a la Sra. Álvarez i al Sr. Blasco el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, sense efectuar una especial condemna en costes en relació a l'acció adreçada a la societat ORG_0 a raó de les circumstàncies presentades en quant a la seva situació de cessació de pagaments i en seguiment de l'establert a l'art. 350.2 CPC".

4.- La representació processal de la societat ORG_0, SL i dels Srs. Blasco i Álvarez formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es declarés la nul·litat de la celebració del judici oral el dia 15 de juliol del 2025 i dels actes posteriors, inclosa la Sentència i acordant la retroacció de les actuacions al moment anterior al judici oral, comminant al Tribunal d'instància perquè fixés nova data de judici oral.

5.- La representació processal de la Sra. Neus Recio D'ARENY-PLANDOLIT contestava el recurs d'apel·lació articulat, sostenint amb caràcter previ una petició d'inadmissibilitat del recurs i oposant-se quant al fons, a les pretensions articulades, demanant es dictés Sentència desestimant el recurs articulat i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

6.- Per providència de 29-10-2025 es concedia a la part recurrent un termini per a manifestar-se sobre la qüestió prèvia introduïda per la part apel·lada el què es feia per escrit de 4-11-2025, oposant-se a aquesta pretensió.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La representació processal de la societat ORG_0, SL i dels Srs. Blasco i Álvarez s'alça contra la Sentència de 21/07/2025 que estima la demanda articulada contra aquests dos darrers.

Per això, a través d'un recurs d'apel·lació sostenen articular incident de nul·litat d'actuacions per vulneració del dret fonamental a la jurisdicció i a la defensa. Denuncien que el judici oral es va celebrar sabent-se que els seus lletrats i procuradora havien renunciat cinc dies abans sense comunicar-los-ho, i sense que el Batlle atorgués termini per designar nous professionals per assegurar la seva defensa. Manté que aquesta decisió, els havia situat en indefensió, infringint l'article 10 de la Constitució. S'al·lega també, que el Tribunal de primera instància va privilegiar la continuïtat del procediment a la garantia dels drets fonamentals i s'invoca la jurisprudència constitucional que exigeix garantir la defensa durant tot el procés i es compara amb casos on s'ha concedit un "termini de reacció" per preservar aquest dret. En conclusió, sol·licita declarar la nul·litat del judici oral del 15 de juliol de 2025, la retroacció de les actuacions al moment anterior i la celebració d'un nou judici amb plenes garanties.

La part apel·lada sol·licita la inadmissió del recurs d'apel·lació per incompliment de l'article 284.3 del Codi de procediment civil, ja que els apel·lants no han acreditat estar al corrent del pagament ni haver consignat les rendes degudes pel local arrendat, requisit preceptiu per poder recórrer. Recorda que l'excepció per a qui té defensa gratuïta només és aplicable als arrendaments d'habitatge. Subsidiàriament, nega tota vulneració del dret a la jurisdicció o a la defensa, sostenint que la suposada indefensió dels apel·lants deriva únicament de la seva pròpia negligència: van ser citats amb més d'un mes d'antelació, no van designar nous professionals després de la renúncia ni van sol·licitar la suspensió del judici. Argumenta que el Batlle va actuar conforme a dret en continuar el procediment, evitant perjudicis injustificats i pràctiques dilatòries, i que la relació entre els apel·lants i els seus advocats és una qüestió privada aliena al procés.

Segon.- Aclariments previs necessaris

En el recurs d'apel·lació interposat, la representació processal de la part apel·lant manifesta que formula, alhora, un incident de nul·litat d'actuacions segons l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials. Aquest procedir incorre en una flagrant incorrecció tècnica: cal precisar que recurs d'apel·lació i incident de nul·litat d'actuacions corresponen a dues vies processals diferents i incompatibles entre sí, ja que l'incident de nul·litat i el recurs d'apel·lació responen a finalitats i pressupòsits propis, que no poden acumular-se ni tramitar-se conjuntament, com s'ha pretès en aquest cas per la part recurrent.

Amb tot, i sense perjudici d'aquesta irregularitat formal, no pot obviar-se que un dels àmbits objectius d'impugnació previstos per a l'apel·lació és, precisament, la denúncia de vulneracions de normes essencials del procediment, de garanties processals o de drets constitucionals (article 332.1 CPC). Per tant, resulta possible reconduir l'examen del recurs dins els límits propis de l'apel·lació, prescindint de les referències indegudes a l'article 18 ter LTPJ i analitzant les qüestions plantejades exclusivament des de la perspectiva pròpia d'un recurs ordinari.

En qualsevol cas, proveir la inadmissió del recurs per aquesta confusió terminològica o tècnica resultaria contrari als principis de tutela judicial efectiva i "pro actione", que imposen als Tribunals una interpretació favorable a l'examen de fons quan concorren elements materials suficients per a la seva valoració.

Tercer.- Inadmissibilitat del recurs: improcedència

En segon lloc, i abans d'entrar en l'anàlisi del fons dels motius d'impugnació formulats per la part recurrent, convé abordar la qüestió prèvia plantejada per la part apel·lada, la qual sosté que el recurs d'apel·lació hauria de ser declarat inadmissible en aplicació de l'article 284.3 del Codi de procediment civil, atès que els demandats no haurien acreditat el pagament de les rendes fixades en la Sentència de primera instància.

L'article 284.3 del CPC estableix expressament que el demandat que interposa un recurs d'apel·lació ha d'acreditar estar al corrent del pagament de la renda pactada en el contracte d'arrendament -o bé la seva consignació judicial- i que, en cas contrari, el tribunal no pot admetre el recurs. Igualment, s'imposa l'obligació de continuar satisfent o consignant les rendes que vencin durant la tramitació de l'apel·lació, sota advertiment de caducitat.

Aquesta previsió normativa constitueix una continuïtat del requisit ja contingut a la Disposició Addicional Segona, apartat tretze, de la Llei d'arrendaments de finques urbanes de 30 de juny de 1999, tal com reconeix l'exposició de motius del CPC. El seu objectiu primordial és evitar que l'arrendatari utilitzi el recurs com a mecanisme dilatori per mantenir l'ús de la finca sense abonar les rendes degudes, assegurant així l'equilibri entre els drets de les parts i la bona fe processal.

Ara bé, la jurisprudència constitucional i la del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra han matisat de manera significativa l'abast d'aquest requisit. En efecte, la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 415/13, de 03/02/2014, va declarar que l'exigència de pagament o consignació no pot aplicar-se de forma automàtica i indiscriminada, ja que, en determinades circumstàncies, la seva imposició podria vulnerar el dret fonamental a la jurisdicció i al procés degut reconegut a l'article 10 de la Constitució. Concretament, es considera inconstitucional exigir aquest requisit a qui es troba en situació acreditada d'insolvència o pobresa, perquè això impediria l'accés efectiu a la segona instància.

En la mateixa línia, la Sala Civil del Tribunal Superior ha precisat reiteradament -entre d'altres, a les Sentències 077/2014, de 27/04/2014, i 315/2016, de 28/02/2017- que la finalitat d'aquest requisit és evitar l'aprofitament indegut de la possessió del bé arrendat mentre dura el recurs. Per això, un cop extingit el contracte i restituïda la possessió a l'arrendador, el manteniment de l'obligació de pagament o consignació deixa de tenir raó de ser, ja que la relació arrendatícia s'ha transformat en una mera pretensió econòmica de crèdit (aute de 27/02/2018, TSJC 385/2017).

En el cas que ens ocupa, consta acreditat que la possessió del local arrendat va ser retornada el 15 d'abril de 2025, de manera que, des d'aquell moment, l'objecte del litigi s'ha reduït a una reclamació econòmica per rendes impagades i altres despeses assimilades, sense que subsisteixi cap gaudi material del bé arrendat per part dels apel·lants. Exigir, en aquest escenari, el compliment formal del requisit de l'article 284.3 CPC suposaria una restricció desproporcionada i injustificada del dret fonamental al procés degut (article 10 de la Constitució) i de les garanties de l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans.

Així, la interpretació teleològica adequada de la norma obliga a concloure que, quan la possessió de la finca ja ha estat restituïda i l'efecte útil del precepte s'ha extingit, no pot denegar-se l'accés al recurs per manca de pagament o consignació. Fer-ho comportaria transformar un instrument de tutela d'un dret de crèdit en un obstacle processal contrari als principis de proporcionalitat, d'accés a la justícia i de tutela judicial efectiva, que han d'inspirar en tot cas l'actuació dels Tribunals.

Quart.- Indefensió material: procedència

De les actuacions practicades es desprèn que, en data 10 de juliol de 2025, la lletrada i la procuradora que representaven la part demandada van adreçar a la Batllia un escrit mitjançant el qual comunicaven la seva renúncia a la representació lletrada i processal. Aquest escrit no va ser notificat a les parts ni va generar cap actuació efectiva per part de l'òrgan judicial. Malgrat aquesta circumstància, el judici oral va tenir lloc cinc dies després, el 15 de juliol, sense la presència dels demandats, com queda reflectit a la gravació de la vista. L'acta estesa per la secretària judicial (folis 88 i 89) conté, per tant, una errada material en consignar que les parts hi van comparèixer "acompanyats els respectius advocats i procuradors".

L'òrgan "a quo" va analitzar la qüestió en un fonament específic de dret (IV), reconeixent que la renúncia dels professionals s'havia produït sense acreditar-ne la comunicació als seus clients, contravenint així l'article 44.2.b del Codi de procediment civil. També va recordar, amb encert, que l'article 28.3 dels Estatuts del Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra impedeix a l'advocat exercir el dret de renúncia de manera que perjudiqui el client, especialment quan aquest queda desprotegit en una fase processal decisiva. No obstant això, el Tribunal a quo va concloure que les conseqüències d'aquesta renúncia, tot i ser irregulars, no podien traslladar-se al funcionament del procés, argumentant que els demandats disposaven de prou temps per reaccionar i que la seva incompareixença obeïa a la seva pròpia inactivitat.

Aquesta Sala discrepa d'aquest raonament, ja que ignora la funció activa que incumbeix als òrgans jurisdiccionals en la protecció dels drets fonamentals, en particular del dret a la defensa. El dret a un procés degut no s'esgota en la simple concessió de drets formals, sinó que exigeix dels tribunals una actuació proactiva, orientada a assegurar els drets i garanties de les parts en condicions reals i materials d'igualtat. El principi de tutela judicial efectiva (art. 10 de la Constitució) comporta, per tant, una obligació positiva per part dels tribunals: la d'intervenir d'ofici quan s'evidencien circumstàncies que poden comprometre el dret de defensa d'una de les parts.

Això implica que, quan l'òrgan judicial té coneixement d'una situació de possible indefensió -com "prima facie" resulta de la renúncia simultània de l'advocada i la procuradora cinc dies abans del judici-, no pot mantenir-se en una actitud passiva o formalista, sinó que ha d'adoptar les mesures necessàries per restablir l'equilibri processal i assegurar que la part concernida disposi del temps i dels mitjans adequats per proveir-se d'una nova defensa tècnica.

En efecte, el dret a l'assistència lletrada efectiva no es redueix a una qüestió de nomenament formal d'un advocat, sinó que requereix una participació real i concreta d'aquest en el procés, així com la intervenció de les autoritats judicials per corregir qualsevol situació que n'impossibiliti l'exercici. Quan el tribunal té coneixement d'una circumstància que priva una part d'assistència tècnica, la seva obligació és adoptar d'ofici les mesures pertinents per garantir-ne la substitució o, si escau, suspendre la vista fins que es restableixi la defensa.

En el cas que ens ocupa, la Batllia, essent coneixedora de la renúncia dels professionals de la part demandada, havia d'haver actuat immediatament per assegurar la continuïtat del dret de defensa. Això passava, inexorablement, per la suspensió del judici i per l'atorgament als demandats d'un termini raonable per designar nous professionals. A tal efecte, podia recórrer-se analògicament a l'article 22.3 de la Llei 7/2022, d'accés electrònic a l'Administració de justícia, que preveu un termini màxim de cinc dies per a designar advocat i procurador. Aquesta suspensió per un termini que resulta breu, no es pot considerar un acte que comportés una dilació impròpia, sinó que aquesta assegurava sens dubte, una deguda ponderació entre el sacrifici que experimentava la part demandant i la satisfacció del dret fonamental a la defensa de la part demandada que en tot cas preservava la regularitat del procés.

L'omissió d'aquesta actuació ha tingut conseqüències materials greus. Els demandats van quedar privats de la possibilitat d'exercir el seu dret de defensa en una de les fites més decisives del procediment -el judici oral-, i aquesta privació no pot atribuir-se a priori a una falta de diligència que els resultés atribuïble, sinó a la manca d'intervenció de l'òrgan jurisdiccional que, coneixent la situació, va optar per prioritzar la continuïtat formal del procés sobre la preservació dels drets fonamentals. Això vulnera directament els articles 10 de la Constitució andorrana i 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, que consagren el dret a un procés degut i a la defensa tècnica efectiva.

I aquesta conclusió no pot veure's enervada pel fet que, per la seva naturalesa, l'objecte del litigi -un contracte d'arrendament urbà i les seves conseqüències patrimonials- sigui jurídicament disponible per a les parts com apunta la Batllia. En efecte, el caràcter dispositiu del dret material no pot confondre's amb la disponibilitat de les garanties processals essencials que regeixen la seva tramitació: el procés civil pot versar sobre interessos privats i patrimonials, però el marc (ens referim a l'estructura del procediment, els requisits de defensa tècnica etc..) en què aquests interessos es discuteixen és d'ordre públic i transcendeixen la voluntat de les parts, devent el Tribunal vetllar pels mateixos fins i tot d'ofici.

Per tot el que s'ha exposat, aquesta Sala considera que en el present supòsit s'ha produït una indefensió real i efectiva que afecta la validesa de tot el procediment. En conseqüència, cal declarar la nul·litat de la Sentència impugnada i de totes les actuacions posteriors a la renúncia de la defensa, retrotraient el procediment al moment immediatament posterior a aquesta, amb l'efecte de fixar nova data per a la celebració del judici oral, garantint en aquesta ocasió la participació d'una defensa tècnica degudament designada i amb ple respecte als principis de contradicció, igualtat d'armes i tutela judicial efectiva.

Cinquè.- Costes

L'èxit del recurs articulat comportarà que no hagi de fer-se pronunciament en relació amb les costes ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat ORG_0, SL i dels Srs. Blasco i Álvarez contra la Sentència 83/2025 de data 21/07/2025 que anul·lem, retrotraient el procediment fins al moment immediatament posterior a la presentació de l'escrit de renúncia de l'advocat i procurador dels demandats per tal que la Batllia convoqui nou judici oral. No ha de fer-se pronunciament quant a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.