Anul·lació d'autorització de residència per presentació de documents falsos, procediment administratiu sense naturalesa sancionadora

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà

Objecte: IMMIGRACIÓ. Anul·lació d'una autorització de residència. Presentació de documents falsos per obtenir l'autorització inicial. El procediment no té naturalesa sancionadora.

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000057/2024

ORIGEN.- 2000025/2024 - 0

NIG: 5300545320240000047

SENTÈNCIA 071-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Sanz

Representant: Sra. Gomila

Advocat: Sr. Expósito

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Pina

Advocada: Sra. Plana

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA

Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 12 de desembre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000025/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Sanz va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 5 de juny de 2024, desestimatori del recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 3 d'abril de 2024, en virtut de la qual es va anul·lar l'autorització de residència i treball de què disposava l'interessat.

La sentència de 9 de setembre de 2024 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) La sentència es basa en motius diferents als que consten en la resolució administrativa.

b) El recurrent no va falsejar les seves dades ni va adjuntar documents falsos a la seva sol·licitud inicial de residència i treball.

c) La mesura adoptada és clarament sancionadora, i existeix una prejudicialitat penal respecte del procés que se segueix per la falsificació dels documents.

d) Resulta desproporcionat anul·lar l'autorització de residència i treball, atesa la seva situació familiar, perquè el seu comportament no ha estat delictiu, ni suposa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns, o per a l'ordre públic.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi a sentència apel·lada, en base als següents arguments:

a) La sentència és plenament congruent amb l'objecte del procediment administratiu, ja que s'analitzen les condicions per a l'atorgament de l'autorització de residència i treball i els motius legals per a la seva anul·lació.

b) La falsedat dels documents presentats per obtenir l'autorització inicial resulta acreditada per l'informe del Grup d'Estrangeria de la Policia. Aquesta documentació era necessària segons els Reglament de quota aplicable i, en conseqüència, no queden satisfets els requisits legals per a l'atorgament de l'autorització.

c) El procediment no té naturalesa sancionadora, de manera que no es vulnera cap principi de proporcionalitat ni la presumpció d'innocència. L'anul·lació és conseqüència directa de la manca dels requisits per obtenir l'autorització de residència i treball.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Les resolucions administratives que s'impugnen en aquest procés han acordat l'anul·lació de l'autorització de residència i treball de què disposava l'interessat, en aplicació de l'article 73, apartats c) i g), de la Llei qualificada d'immigració. En la part que ara interessa, aquest article disposa que:

"És motiu d'anul·lació d'una autorització d'immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents:

(...)

c) Que es constati el falsejament o l'omissió de dades, de documents o d'informació en l'expedient que va motivar l'atorgament de l'autorització o la seva renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer la persona titular.

(...)

g) Que es constati que la persona titular de l'autorització representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic".

En concret, s'ha considerat que es van presentar documents falsos per obtenir l'autorització inicial de residència i treball de l'interessat, com són el relatiu a la "attestation de déclaration des salariés" i el certificat d'experiència laboral.

Tal com afirma la sentència apel·lada, no ofereix dubte que aquests documents eren preceptius per obtenir l'autorització inicial, atesa la nacionalitat marroquina de l'interessat, d'acord amb el que disposen els articles 41.2 de la Llei qualificada d'immigració i 5.3 del Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball, i de les autoritzacions de treball fronterer, aprovat per Decret de 25 d'abril de 2018.

Tercer.- El primer motiu d'impugnació que articula el recurrent ha de ser desestimat. En efecte, no es pot apreciar cap incongruència entre el contingut de les resolucions administratives i la sentència impugnada. Aquesta darrera examina la concurrència dels motius d'anul·lació de l'autorització de residència i treball de l'interessat, que són els que van fonamentar la decisió administrativa, i arriba a la conclusió de que es van presentar efectivament documents falsos, cosa que justifica per sí sola que s'hagi procedit a anul·lar l'autorització, amb independència de que això pugui ser considerat o no com un risc per la seguretat de l'Estat, de les persones o del béns o per a l'ordre públic.

En conseqüència, és obvi que no es pot apreciar la incongruència que al·lega la part apel·lant.

Quart.- La falsedat dels documents de referència resulta acreditada de forma suficient a través de l'informe del Grup d'Estrangeria de la Policia que consta en l'expedient administratiu, el qual ho va verificar a través de les gestions realitzades amb Interpol Rabat (Marroc).

Aquest fet constitueix indubtablement un motiu d'anul·lació de l'autorització que es va atorgar en base a aquests documents falsos, tal i com ho disposa expressament l'article 73.c) de la Llei qualificada d'immigració, a què abans s'ha fet referència.

D'altra banda, l'anul·lació no té naturalesa sancionadora, sinó que és una mesura encaminada a restablir l'ordre jurídic pertorbat, a través del mecanisme de deixar sense efecte una autorització que no hagués hagut de ser concedida, ja que el seu titular no reunia les condicions exigides per a obtenir-la.

En conseqüència, resulta irrellevant per a l'objecte d'aquest litigi el resultat del procés penal que se segueix per la falsedat documental. Als efectes que ara interessen, és indiferent si va ser el recurrent qui va cometre la falsificació o no. El procediment administratiu es limita a constatar que els documents presentats eren falsos, de manera que, en cas afirmatiu, el sol·licitant no reunia els requisits necessaris per obtenir l'autorització de residència, i això determina la procedència d'anul·lar-la.

S'ha de descartar, doncs, l'existència d'una prejudicialitat penal que pugui justificar la suspensió d'aquest procés.

En el mateix sentit, tampoc es poden considerar rellevants les circumstàncies d'ordre familiar que invoca el recurrent. En efecte, la presentació de documents falsos comporta, com a conseqüència reglada, que s'anul·li l'autorització obtinguda indegudament, sense que es puguin aplicar en aquests supòsits criteris de proporcionalitat.

Cinquè.- Per altra part, és cert que no consta en aquest cas cap element que pugui justificar l'existència d'un risc per a la seguretat de l'Estat, per a les persones o els béns o per a l'ordre públic, que és el segon motiu en què les resolucions impugnades fonamenten l'anul·lació de l'autorització de residència i treball.

En realitat, l'Administració fa una invocació merament retòrica d'aquesta circumstància, ja que no es pot considerar que qualsevol infracció de les normes legals o reglamentàries suposi un risc per a la seguretat pública o per a l'ordre públic, que són conceptes ben específics, i que no estan en joc quan es pretén obtenir il·legalment una autorització de residència, com succeeix en aquest cas.

De tota manera, la concurrència del motiu previst a l'article 73.c) de la Llei qualificada d'immigració, relatiu a la presentació de documents falsos, que ha quedat ben establerta segons s'ha examinat abans, és suficient per procedir a l'anul·lació de l'autorització de l'interessat, de manera que procedeix igualment desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Sanz contra la sentència dictada el 9 de setembre de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.