FAMILIA. PENSIÓ FILL MAJOR, DATA D'EFECTES (7000169/16)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000162/2019 ORIGEN: 7000169/2016 - 00

NIG: 5300542120160001142

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 4 d'octubre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Espada, quin ho és del Tribunal, i els magistrats Sr. Vincent Anière i Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 01.04.19 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència i va decidir :

"Que estimant majoritàriament la demanda formulada pel Sr. Escudero respecte de la Sra. Mena en demanda en la que sosté una petició de divorci i de modificació de mesures definitives respecte les acordades en el procés de separació.

La sentència d'instància declara el divorci entre les dues parts i estableix les mesures definitives corresponents.

Contra tal decisió s'alcen les dues parts centrades en la pensió d'aliments.

El Ministeri Fiscal s'oposa als dos recursos.

II.- Contra l'esmentada resolució formularen recurs d'apel·lació les representacions processals de la Sra. Mena i del Sr. Escudero, en virtut dels arguments que exposen en els seus escrits de conclusions de data 12.06.19 :

La representació processal de la Sra. Mena demana que es dicti nova Sentència, estimant el recurs i mantenint a càrrec del Sr. Escudero el pagament de la pensió per aliments en favor dels fills Jover i Duque de 500.-EUR cada un, més l'increment corresponent als IPC devengats des del 2015, així com el pagament de les despeses extraordinàries a raó de 70 % el pare i 30% la mare, tot confirmant la resta de pronunciaments de la sentència objecte del recurs.

La representació processal del Sr. Escudero demana que es dicti sentència revocant parcialment la sentència dictada en data 01.04.19 pel Tribunal Unipersonal del Batlle i que s'estimi el recurs i es declari :

1.- que es confirmen els apartats primer, segon i tercers de la sentència d'instància.

2.- Respecte del fill comú ENTITY_6: que es mantingui el punt 1) de l'apartat quart de la sentència i es revoqui el punt 2) en el sentit de fixar una pensió per aliments a càrrec del progenitor no custodi de la suma de 300 euros mensuals a pagar dins els cinc primers dies de cada mes, confirmant la resta de l'apartat.

3.- Respecte al fill major ENTITY_7: que es confirmi la desestimació de l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari plantejada per la Sra. Mena i es declari que, a comptar de la seva majoria d'edat (3.10.15), s'ha extingit l'obligació de manutenció del pare envers el fill major.

4.- Que es confirmi la resta de pronunciaments de la sentència d'instància i s'imposin les costes de la tramitació de l'excepció i de segona instància a la Sra. Maria Teresa A.

III.- En data 08.07.19 el Ministeri Fiscal, per escrit de contesta a les conclusions s'oposa als recursos formulats pel Sr. Escudero i per la Sra. Mena, interessant que es confirmi íntegrament la resolució d'instància.

Altrament per escrit de data 12.7.19 la representació processal de la Sra. Mena va formular el corresponent escrit de contesta a les conclusions sol·licitant que es desestimi el recurs advers en tots els seus extrems i donada la natura del judici no s'efectuï especial imposició de costes judicials.

Seguidament, la representació processal del Sr. Escudero en el seu escrit de contesta a les conclusions reitera els seus pediments sol·licitats en el seu escrit de conclusions.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Sr. Escudero reclama front la part defenent Sra. Mena en demanda en la que sosté una petició de divorci i de modificació de mesures definitives respecte les acordades en el procés de separació.

La sentència d'instància declara el divorci entre les dues parts i estableix les mesures definitives corresponents.

Contra tal decisió s'alcen les dues parts centrades en la pensió d'aliments.

El Ministeri Fiscal s'oposa als dos recursos.

SEGON.- Fets provats

Els litigants van obtenir la separació judicial mitjançant sentència de la Batllia de 23.2.15, la qual va ser confirmada per sentència d'aquest Tribunal en data 15.9.15 sota el número de rotlle TSJC 219/15 excepte en un extrem concernent a l'atribució del domicili conjugal.

En el procés de separació es va fixar una pensió d'aliments a càrrec del Sr. Escudero de 500EUR mensuals per a cada fill (Duque, nascut en el dia 3.10.1997) i Jover (nascut al 4.7.2003) que havia d'actualitzar-se anualment.

L'atribució del domicili conjugal -propietat del Sr. ENTITY_5- va ser atribuït a la mare i als fills.

El Sr. Escudero al·lega que ara ha disminuït la seva capacitat econòmica perquè ja no està en actiu sinó prejubilat pel Govern i no per voluntat pròpia, sinó perquè va ser inhabilitat com a policia per una sentència penal.

El fill gran, en Duque, ja va adquirir la majoria d'edat en el dia 3.10.15. En plena crisi matrimonial estava cursant el primer de batxiller que no va superar i va dirigir-se cap a la Formació Professional. En els cursos 2015-16; 2016-17 i 2017-18 no va aconseguir treure el títol el Diploma d'Ensenyament Professional d'activitats físiques, esportives i de lleure que cursava com alumne oficial. Posteriorment va ser inscrit com alumne lliure a suggeriment del centre per acabar les dues matèries que li mancaven, i confia en treure el títol a la finalització del present curs lectiu.

Durant aquests períodes en Duque ha pogut fer treballs esporàdics i de temporada l'estiu de 2017 i la temporada d'esquí següent, tenint uns ingressos propers als 1.000EUR mensuals.

TERCER.- Recurs del Sr. Escudero

El seu recurs es fonamenta en dos motius o greuges: 1) que l'extinció de la seva obligació de pagar la pensió d'aliments al seu fill Duque no sigui des de la data de la fermesa de la sentència del Tribunal de Batlles, sinó des del dia que va acomplir els 18 anys, és a dir, des del dia 3.10.15; i 2) que la pensió del seu fill Jover sigui rebaixada a 300EUR al mes.

QUART.- La pensió del fill Duque. Efectes

Sense perjudici de que més endavant analitzarem si s'ha d'extingir aquesta pensió, el motiu del recurs no pot prosperar perquè pretèn que s'apliqui de manera retroactiva l'extinció de la pensió, doncs en Duque -segons el recurrent- no s'ha fet mereixedor de la pensió d'aliments (com després analitzarem) perquè al llarg dels anys posteriors a la seva majoria d'edat no ha aprofitat els seus estudis. Tal insòlita pretensió desconeix el criteri d'aquesta Sala sobre si les modificacions de mesures s'apliquen sempre des del pronunciament judicial doncs els aliments (en sentit genèric) que es discuteixen es continuen produint en favor del fill o filla en la seva vida diària i concerneix satisfer-los als dos progenitors i no es fins que el pronunciament judicial així ho declara, que cal extingir de manera efectiva l'obligació de pagar la pensió. De seguir el raonament resultaria que el progenitor custodi seria l'únic responsable de fer-se càrrec en exclusiva de les despeses del fill/a que no s'ha guanyat el dret a una pensió d'aliments al seu favor i hauria de retornar la pensió al progenitor no custodi. Les responsabilitats derivades de la pàtria potestat es reparteixen entre els progenitors (llevat de casos excepcionals) fins que s'extingeixen. D'aquí que hàgim dit en altres ocasions (per exemple en la STJC 278/09 de 29.4.10) que la declaració d'un canvi de pensió d'aliment és constitutiva i no merament declarativa.

En conseqüència, aquest motiu ha de ser rebutjat perquè la sentència d'instància ha pres una decisió plenament ajustada a Dret.

CINQUÈ.- La pensió del fill Jover

Aquest motiu el centra el recurrent en el fet que els seus ingressos han disminuït i en conseqüència el binomi capacitat econòmica del progenitor i necessitat del fill/a ha de ser reformulat. Efectivament, com ja explica la sentència d'instància i compartim plenament, de la prova practicada es demostra que els ingressos del pare s'han reduït de manera important al passar a la seva situació de prejubilat. Tot i que això no justifica reduir encara més la pensió en favor del seu fill per passar de 375EUR mensuals a 300EUR com el pare postula, perquè cal tenir en compte que el pare viu amb una parella que treballa i té ingressos, cosa que significa que ha de contribuir a les despeses de la vida ordinària de la parella, i això fa reduir de manera notable les seves despeses al·legades. En conclusió, aquest motiu no pot prosperar per les raons donades per la sentència d'instància i amb la precisió que acabem de fer.

SISÈ.- RECURS de la Sra. Mena.

Extinció de la pensió del fill Duque.

El primer motiu es centra en impugnar la decisió del Tribunal d'instància relatiu a la declaració d'extinció de la pensió del seu fill major d'edat Duque.

En efecte, considera la recurrent que no existeix motiu justificat de l'extinció de la pensió del seu fill major d'edat que encara cursa estudis.

Compartim els seus raonaments. És cert que en la nostra sentència de 31.5.17 (STJC 451-16) fèiem les següents consideracions sobre casos similars i dèiem:

"II.- Aquesta Sala (rotlle 328/16) ha posat de manifest que "En relació a la concurrència dels requisits per a poder demanar la pensió d'aliments per part d'un fill major d'edat, que inclogui la formació, cal que l'aprofitament sigui normal i no gaudeixi d'independència econòmica". I amb més detall (rotlle 4/16) vam exposar que "En segon lloc, aquesta Sala considera que dins del contingut dels aliments formen part dels mateixos tot el que és indispensable per el manteniment, l'habitatge, el vestit i l'assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d'edat, si no l'ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular.

En el present cas no és un menor d'edat, de manera que els aliments es presten com un deure derivat de la potestat i on el judici de proporcionalitat entre les necessitats del menor i les possibilitats econòmiques de l'alimentant determinen la seva quantia, sinó que es tracta dels aliments a favor d'un fill major d'edat.

En aquests darrers casos, els aliments inclouen allò que esdevé indispensable pel manteniment, habitatge, vestit i assistència mèdica, així com les despeses de continuació de la formació. Però aquests aliments ja no troben el seu fonament en el deure de la potestat parental, tota vegada que els fills ja són majors d'edat i, per tant, aquesta s'ha extingit.

Pel que es refereix a la formació, que són les despeses que es reclamen en el present procediment, s'ha d'entendre que només s'hauran de seguir abonant quan l'alimentat obté un rendiment regular, mentre que quan l'actitud del fill major d'edat és passiva respecte de la recerca de feina o amb la continuació de la formació, aquesta no procedeix".

Si les anteriors consideracions les traslladem al supòsit concret, s'ha de concloure que el fill major d'edat està obtenint un rendiment acadèmic regular i adequat dels seus estudis, sense que la seva actitud pugui ésser entesa com a passiva o desentesa.

SETÈ. Convé en el present cas fer una precisió a la doctrina del Tribunal que acabem de recollir en el cas d'un fill/a que malgrat està estudiant per a la seva formació, no obté uns resultats acadèmics "regulars" o "normals", en el sentit de que va superant cada curs de manera puntual.

La raó de l'obligació d'aquesta doctrina no és la d'estimular el rendiment acadèmic dels fills com a pauta única per ser mereixedors de que els seus progenitors els paguin la formació. Cal anar més enllà en cada cas per saber si els resultats acadèmics obtinguts de manera no brillant ni suficient des del punt de vista acadèmic tenen alguna explicació que no sigui simplement una "actitud passiva o desentesa". El límit doncs seria aquesta actitud sense que a la vegada existeix una causa que la justifiqui aliena a la personalitat del fill. Tampoc es tracta de primar als bons estudiants, bé perquè tenen una intel·ligència superior o bé tenen una capacitat de sacrifici i esforç superior a la mitjana. Es tracta de conèixer les causes que hi ha al darrere d'un resultat acadèmic que ni és brillant ni és el "normal".

En el cas present, ens trobem la documentació del centres on ha cursat estudis en Duque que ens demostren que 1) la seva crisi acadèmica coincideix amb la crisi matrimonial dels seus pares; 2) que quan no pot seguir amb el Batxillerat, s'orienta cap a la formació professional; 3) que en les avaluacions del Diploma (folis 492 a 498) que cursa es constata de manera reiterada que va millorant en el rendiment i que es nota el seu esforç; 4) que malgrat no superar satisfactòriament tot el conjunt de matèries per obtenir el Diploma, se li suggereix que segueixi com a candidat "lliure" per acabar-lo i en Duque està en aquest intent.

Per tant, podem constatar que en Duque s'esforça a mesura que ha anat adquirint maduresa personal i emocional, i que el seu baix rendiment escolar coincideix amb la ruptura matrimonial, és a dir, que hi ha una causa objectiva que ho explica. Resulta conegut que no tots els adolescents poden fer front a una situació de crisis matrimonial amb els mateixos resultats de superació. Cadascun té el grau de maduresa personal i emocional que té, i hi han casos de gran dificultat de superació d'aquestes situacions. En Duque s'esforça i s'ha esforçat a mesura que ha pogut anar madurant fins i tot ha pogut incorporar-se a treballs relacionats amb la diplomatura que està cursant (com després analitzarem) i per aquesta raó no se li pot negar que amb 22 anys no pugui gaudir d'una nova oportunitat d'acabar la seva formació. És per això que creiem que la pensió d'aliments (que a continuació quantificarem) cal que se segueixi pagant fins la finalització del present curs acadèmic que el situem al 30 de juny de 2020.

Pel que fa la quantia de la pensió, cal fixar-la en 300EUR mensuals, atès que la reducció d'ingressos del pare ja hem dit que ha estat acreditada de les proves aportades a les actuacions, i al fet que també en Duque ja té oportunitat -i alguns estalvis- per poder contribuir parcialment a les seves despeses, mitjançant treballs de curta durada. Per aquesta raó es justifica que la seva pensió sigui inferior a la del seu germà Jover.

Així doncs, el motiu ha de prospera de manera parcial.

VUITÈ. Pensió del fill Jover i distribució de les despeses extraordinàries

Insisteix la mare en reclamar una pensió de 500EUR mensuals més actualitzacions des de 2015, tal i com es va fixar en el procediment de separació, pels seus dos fills. Però ja hem dit que la capacitat econòmica s'ha reduït de manera notable en el pare i també recordarem que l'atribució en l'ús del domicili conjugal als fills quan és propietat exclusiva del pare, també ha de ser ponderada en la pensió que aquest paga en favor dels seus fills. Per tant, resulta plenament encertada i proporcionada la pensió de 375EUR fixada per la sentència d'instància i en la que també es mostra conforme en aquesta alçada el Ministeri Fiscal.

Pel que fa a la distribució de les despeses extraordinàries que ara la sentència de divorci fixa en meitats entre els dos progenitors la considerem igualment coherent amb la decisió de reduir la pensió d'aliments per les mateixes raons.

El motiu ha de ser rebutjat.

NOVÈ. Finalment hem de fer esment a dues qüestions que introdueix la part recurrent Sr. Escudero en el seu recurs i que no afecten a la decisió impugnada. La primera porta causa de la decisió del Tribunal d'instància de resoldre sobre altres mesures definitives del divorci que no havien estat introduïdes en la demanda de modificació de les mesures de la separació, previ donar a les parts l'oportunitat de pronunciar-se.

La decisió de la instància ha estat perfectament ajustada a dret i escrupolosa amb el dret de defensa de les parts en donar-los oportunitat de fer al·legacions sobre altres qüestions no controvertides en els escrits rectors del procediment (demanda i contesta) a fi de poder resoldre sobre les mateixes i donar ple compliment al contingut dels articles 52 a 58 de la Llei qualificada del matrimoni que obliga a adoptar les mesures definitives completes tant en el procediment de separació com de divorci. Per aquesta raó no podien restar alienes al procediment últim qüestions que només haurien estat resoltes en el procediment de separació, amb la corresponent confusió processal en cas d'haver de ser executades.

La segona qüestió ve centrada en que el Sr. Escudero demana ara la imposició de les costes per l'excepció de litisconsorci passiu plantejada per la Sra. Mena durant la tramitació de la instància, quan aquesta pretensió no la va fer ni en les seves conclusions ni en les conclusions complementàries. Efectivament, ara introdueix una qüestió nova que no pot ser atesa.

DESÈ. La naturalesa d'aquest litigi i de les pretensions de les parts, no fem imposició de costes de cap dels dos recursos.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Mena contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 1 d'abril de 2019, que revoquem parcialment en el sentit de mantenir l'obligació del Sr. Escudero de seguir pagant una pensió d'aliments al seu fill Duque per import de 300EUR mensuals a partir de la data d'aquesta sentència i fins el dia 30 de juny de 2020. Mantenim la resta del pronunciament.

DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Escudero.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades dels dos recursos.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem.