Exequàtur (TSJC 363/2016)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000363/2016

EXEQUATUR

NIG: 5300531120160000018

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Hoyos i de la mercantil Nuñez va interposar demanda d'exequàtur, en data 26-07-2016, de la sentència de 7- 04-2011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Martorell.

II.- La representació processal de la Sra. Somoza va oposar-se a la demanda d'exequàtur, mitjançant escrit de contesta de data 27-10-2016.

III.- El Ministeri Fiscal va emetre informe de data 14-10-2016 en virtut del qual no s'oposava a la demanda d'exequàtur.

La part agent va replicar en data de 17-01-2017 i la part defenent ho va fer segons escrit de 9-03-2017

IV.- Proposada i practicada la prova que les parts van sol·licitar i que fou admesa, les parts agent i defenent van presentar, respectivament, llurs escrits de conclusions en dates 26-04 i 11-05-2017.

El Ministeri Fiscal va presentar escrit, de 27-04-2017, segons el qual no s'oposava a l'atorgament de l'exequàtur demanat per la part actora.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La regulació del reconeixement i execució de les resolucions judicials civils estrangeres es regula a l'ordenament jurídic andorrà d'acord amb les previsions dels articles 47 a 49 de la Llei Transitòria de procediments judicials.

Andorra no ha integrat en el seu ordenament jurídic ni el Conveni de Brussel·les de 27-09-1968, relatiu a la competència judicial, reconeixement i execució de sentències en matèria civil i mercantil ni tampoc, al no formar part de la Unió Europea, els Reglaments, 44/2001 (Brusel·les I) i el 1215/2012 (Brusel·les II).

Tampoc Andorra ha ratificat encara el conveni de Lugano, també conegut com a conveni paral·lel, obert a qualsevol Estat i referent a l'execució de sentències en matèria civil i mercantil, signat l'any 1988 entre els sis països membres de la -aleshores- Comunitat Econòmica europea i la EFTA, ni la seva revisió de 2007.

I en el moment de l'emplaçament, de la tramitació del procediment civil al JPI 1 de Martorell ni en la comunicació de la sentència que posa fi a aquest,

Andorra no havia signat, i a data d'avui encara no esta en vigor, el Tractat, de 15-11-1965, referent a la notificació a l'estranger dels actes judicials i extrajudicials en matèria civil o mercantil, en el que es preveia, a no ser que l'Estat de destí s'oposés, la facultat d'adreçar directament, per la via de correu, els actes judicials a les persones que es troben a l'estranger.

I amb la mateixa conclusió arribem si es volgués aplicar la llei espanyola 29/2015, de 30 de juliol de cooperació jurídica internacional en matèria civil, tota vegada que, si bé preveu la notificació directa per mitjà de correu postal (art. 21.2 "Siempre que no se oponga la legislación del Estado de destino, las autoridades españolas podrán practicar las comunicaciones directamente a sus destinatarios por correo postal certificado o medio equivalente con acuse de recibo u otra garantía que permita dejar constancia de su recepción"), no es trobava vigent en el moment de l'emplaçament per correu postal de la part que avui s'oposa a l'exequàtur.

II.- En el cas que ara ens ocupa, resulta que li constava a la part agent que l'adreça de la Sra. Somoza es trobava a l'estranger i, en concret, al carrer X i així s'exposava a l'escrit de demanda.

Afegeix la part promotora de l'exequàtur que totes les notificacions han estat practicades de conformitat amb la LEC 1/2000, de 7 de gener, de manera que no existeix cap irregularitat processal.

De la lectura de les actuacions, ressurt que el primer emplaçament per a la contesta a la demanda, és a dir, el primer acte de comunicació processal pel qual es dóna entrada en el procés a la part defenent ha de ser extremadament curós per tal d'aconseguir l'efectivitat del dret a la jurisdicció, de manera que es requereix que aquest emplaçament sigui personal i directe, es va efectuar per correu postal amb acusament de rebuda i consta l'absència de la persona destinatària. No fou fins dos dies després el 13 d'octubre de 2010 que pel mateix mitjà es va efectuar l'emplaçament a una tercera persona, a la qual no es va fer constar la relació del tercer amb la destinatària ni les obligacions a efectes de lliurament de la documentació a la destinatària.

Per últim, la notificació de la sentència, la qual s'ha d'efectuar personalment en el cas de rebel·lia processal, no es va notificar de manera personal sinó que es feu mitjançant edictes, sense que es trobés en parador desconegut la part avui agent

Però al marge d'aquestes incidències processals, que ja qüestionen que l'emplaçament respecte de la part demandada hagi estat regular, com hem tingut ocasió de posar en relleu no existeix cap conveni internacional en vigor que permeti substituir l'emplaçament mitjançant comissió rogatòria internacional, tramitada de conformitat amb el que determina l'article 52 de la Llei transitòria de procediments judicials, per un emplaçament per correu postal.

Així, l'assistència judicial internacional en matèria civil, atesa la manca en vigor de tractats multilaterals o bilaterals, que possibilitin l'adopció de mecanismes d'emplaçament molt més àgils quan en un procediment judicial civil es troba un element transnacional, s'havia d'articular necessàriament mitjançant l'oportuna comissió rogatòria internacional, per tal que les autoritats andorranes efectuessin l'emplaçament de la demandada, nacional andorrana, i aquesta pogués comparèixer o no en el procés civil instat en el país veí.

La manca de la preceptiva comissió rogatòria internacional com a mitjà d'assistència judicial internacional no pot ésser suplida per altres mitjans no previstos en els tractats internacionals o normes estrangeres no vigents al Principat d'Andorra, de manera que s'ha de procedir a la denegació de l'exequàtur sol·licitat, atesa la manca de regularitat del procediment seguit a l'Estat espanyol per a emplaçar a la contesta a la demanda a la Sra. Somoza.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen la desestimació de la demanda d'exequàtur interposada, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part promotora del procediment de les costes d'aquest (arg. Codi ,7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR la demanda d'exequàtur interposada per la representació processal del Sr. Hoyos i de la mercantil Nuñez de la sentència de 7-04- 2011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Martorell envers la Sra. Somoza. Imposem a la part agent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.