Prova existència d'una societat civil particular (104/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-104/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions de procediment ordinari núm. 499-6/2008 instades pel Sr. Ayuso contra el Sr. Catalá, amb reconvenció d'aquest darrer, en data 21 de març de 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que ha de desestimar i desestima l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa i manca de litisconsorci actiu necessari interposada per la representació processal del Sr. ENTITY_5; Que ha d'estima i estima, parcialment, la demanda interposada pel Sr. Ayuso contra el Sr. Catalá, i, tanmateix, que ha d'estimar i estima, parcialment, la demanda reconvencional interposada per aquest darrer contra aquell primer; condemnant el Sr. Ayuso a abonar al Sr. Catalá la suma de quinze mil quatre-cents noranta-dos euros amb vint-i-cinc cèntims (15.492,25.-EUR), millorada amb els interessos legals a compta de la fermesa de la present resolució i fins a la seva total liquidació. I sense fer especial imposició en costes".

II.- El Sr. Ayuso ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Ayuso s'alça contra la sentència de la instància pels motius següents: els arguments del Tribunal a quo es basaven en simples deduccions; només quedava acreditat que el Sr. Ayuso havia presentat, en data 19 d'abril de 2007, una sol·licitud d'immigració per assessorar una botiga d'esports a raó de 60 EUR/h, acompanyada d'un certificat d'antecedents penals del 12 d'abril de 2007; el certificat penal del mes de setembre de 2006 no es va arribar mai a presentar a l'Administració; les conclusions del testimoni Sr. Catalá eren meres suposicions; el Sr. Guerrero no podia certificar que els litigants fossin socis al moment de presentar la única sol·licitud que implicava directament a l'apel·lant; el defenent no acreditava el pagament de cap factura a "S."; les parts van desistir de crear una societat l'any 2007; l'operació de crèdit demanada a "X" tampoc es va formalitzar; per raons desconegudes, els litigants van decidir, al mes de novembre de 2006, que el Sr. Catalá seria el propietari del negoci denominat "M.", mentre que el Sr. Ayuso actuaria com a assessor comercial; la factura de la dissenyadora Sr. Esteban (661,09 EUR) interessava la reforma d'una immobiliària; el Sr. Catalá li va comunicar, el 18 de maig de 2007, que no tirava endavant el projecte, havent de retirar el material esportiu de la botiga; els unia un contracte d'arrendament de serveis professionals pel qual l'apel·lant havia d'elaborar i portar a terme el projecte de botiga "M."; no havia aportat cap actiu comercial a la suposada societat civil particular; les despeses de rehabilitació del local segregat (4.000 EUR) i de gestió del projecte (5.478,44 EUR) quedaven degudament acreditades; havia realitzat els planells del local comercial (550 EUR); les despeses de lliurament i devolució de material (881,23 EUR) no eren duplicades; les despeses per assessoraments varis, de desmuntatge de la botiga, desembalatge i embalatge de material esportiu corresponien a prestacions realitzades; les despeses de rehabilitació (217,32 EUR) estaven efectivament duplicades;

els danys per estacionalitat del producte (6.000 EUR) equivalien a la pèrdua del seu valor (20%); subsidiàriament, si es considerava provada l'existència d'una societat civil particular, la seva participació no podia superar el 33%; el Sr. Catalá no havia satisfet nombroses despeses reclamades: transitari (1.776,46 EUR), plànols (661,09 EUR), despeses de divisió i condicionament del local 51A (27.264,88 EUR), despesa vària (360,05 EUR), despeses per imports de 988 EUR i 988 EUR; les despeses d'assessorament del projecte "M." (3.500 EUR) i de negociació amb les entitats financeres (1.000 EUR) no podien ser imputades a la societat civil particular en ser executades per ambdós socis; la realització del pla d'empresa (7.000 EUR) i els treballs de desmuntatge de la botiga, desembalatge i embalatge de material esportiu (5.600 EUR) va ser executada exclusivament pel Sr. Ayuso, de manera que calia considerar-les com despeses de la repetida societat; la despesa d'obertura del comerç "M." (378,70 EUR), de sol·licitud de l'autorització d'immigració del Sr. Ayuso (260 EUR màxim segons els honoraris professionals del Col·legi d'advocats) i de desmèrit del material d'esquí havien de ser a càrrec de la societat; la constitució de les dues societats limitades no resultava de cap encàrrec dels socis, no es van arribar a constituir i, endemés, les despeses (6.864 EUR) eren desproporcionades; efectuada l'oportuna compensació, el Sr. Catalá havia de ser condemnat a satisfer-li l'import de 16.787,88 EUR.

II.- El Sr. Ayuso va formular demanda contra el Sr. Catalá, argumentant que havia estat contractat pel Sr. Catalá, a finals de l'any 2006, per assessorar-lo en l'obertura d'un comerç a Andorra especialitzat en els esports d'hivern. La demanda referia que el Sr. Ayuso havia d'aportar la seva cartera de clients, les eines necessàries per captar-ne de nous, com també l'equip per escollir i crear les col·leccions més adaptades al mercat andorrà. El repetit escrit afegia que el Sr. Catalá va tirar-se enrere a mitjans de maig de 2007, tot deixant impagats els seus serveis per valor de 34.226,99 EUR.

El demandat va contestar, dient que es dedicava professionalment a la compra-venda i lloguer d'unitats immobiliàries i que a resultes de l'interès del Sr. Ayuso per arrendar un local al país, doncs era comerciant a Manlleu, va sorgir el projecte d'associar-se, tota vegada que el demandant comercialitzava productes i serveis d'esports d'hivern a l'esmentada vila i que el defenent disposava d'un local comercial a peu de pistes al Principat (Pleta del Tarter, Soldeu). El tracte consistia en crear una societat mercantil, en la qual el Sr. Ayuso havia d'aportar el parament de la botiga i l'estoc, mentre que el Sr. Catalá posava el local a disposició. El Sr. Catalá indicava també que havia avançat el preu de les obres i d'altres serveis necessaris per executar el projecte i que, per mentre no es constituïa la societat mercantil, havia sol·licitat l'obertura d'un comerç a nom seu, anomenat "M.". La part apel·lada finalitzava la seva exposició, explicant que el Sr. Ayuso va abandonar, al darrer moment, el projecte, raó per la qual passava a reclamar reconvencionalment la suma de 39.495 EUR i, subsidiàriament, de 19.747,92 EUR.

El Tribunal de Batlles ha conclòs que existia un contracte de societat civil entre els Srs. D. i R. i ha efectuat el corresponent passament de comptes, establint un crèdit de 15.492,25 EUR en favor del Sr. Catalá a resultes de l'estimació parcial de la demanda i de la reconvenció.

El Sr. Ayuso s'alça contra aquesta decisió, doncs considera que el Tribunal a quo ha efectuat un qualificació jurídica incorrecta del negoci jurídic establert entre els litigants, havent-se conclòs, en realitat, un contracte d'arrendament de serveis professionals i, subsidiàriament, entén que és creditor per l'import de 16.787,88 EUR.

III.- Començarem per la qualificació del contracte litigiós. L'Hble. Tribunal de Batlles considera que ens trobem en presència d'un contracte de societat, concretament d'una societat civil particular i aquesta Sala comparteix aquesta lectura dels tractes haguts.

El contracte de societat civil es pot definir com aquell en què dos o més contractants s'obliguen a posar béns en comú, amb la finalitat de repartir guanys. Es tracta d'un contracte consensual, aformal, onerós, commutatiu, bilateral, de tracte successiu i basat en la confiança.

El contracte subscrit entre els Srs. D. i R. revesteix aquestes característiques. Compte tingut que no es va celebrar cap conveni escrit, escau cercar, com ho fa exhaustivament l'Hble. Tribunal de Batlles, els indicis que permeten qualificar correctament els pactes assolits. L'esmentat Tribunal fonamenta la seva decisió en les proves següents. En primer lloc, l'esmentat òrgan jurisdiccional destaca un certificat d'antecedents penals del Sr. D., de data 5 de setembre de 2006, on s'esmenta que s'estableix per motiu de "Sociedad privada Andorra" (foli 364). Aquesta menció només pot resultar de les indicacions donades pel Sr. D. i esdevé incompatible amb la versió que manté aquest al llarg del litigi. El correu electrònic del foli 393, que adreça l'assistenta del Sr. D. (Sra. ENTITY_7) al Sr. Catalá (E.), refereix la possibilitat de controlar els moviments de caixa de la botiga d'Andorra i d'efectuar la seva vigilància, mitjançant la instal·lació de càmeres, des de Manlleu. Aquesta facultat de control és més pròpia d'un soci que d'un assessor comercial. Tenim també el pla d'empresa que adjunta el propi apel·lant amb el seu escrit de demanda, on hi consta que els promotors del projecte "M." són els Srs. R. i D., els quals aporten respectivament: a) un local comercial i l'atenció personal als clients i b) la cartera de clients, les eines necessàries per captar-ne de nous, com també l'equip per escollir i crear les col·leccions més adaptades al mercat andorrà (foli 29). El testimoniatge del funcionari del Registre de societats, Sr. Catalá, conforta igualment el criteri de la Batllia en manifestar que va rebre als Srs. D. i R. al seu despatx per informar-los sobre la constitució d'una societat mercantil i que "va entendre que mantenien una relació en tant que socis" (resposta 4, foli 499). Un mer assessor comercial tampoc acostuma a interessar-se sobre la forma i l'objecte social que ha de revestir un projecte empresarial. Els mateixos arguments són extensibles a la certificació de l'entitat bancària "X" del foli 480, on s'explica que ambdós es van interessar per "una operació de crèdit destinada a finançar l'obertura d'un negoci de lloguer de material d'esquí".

A aquestes proves coincidents, cal afegir que un altre testimoni (Sr. ENTITY_6) va exposar que, en el decurs d'un sopar amb els Srs. D. i R., la conversa d'aquells donava a entendre que "es constituiria una societat en la qual ambdós hi participarien" (resposta 4, foli 497). En el mateix sentit, van testificar els Srs. Guerrero (resposta 4, foli 501) i Daza (resposta 5, foli 503). El fet que aquests testimonis guardin relació d'amistat amb el Sr. R. no els invalida, atès que van en el mateix sentit que altres proves emeses per tercers. Endemés, ni tan sols es va formular la seva tatxa en el decurs de la pràctica de la prova, ni immediatament desprès. Per acabar aquesta llista d'elements concordants, un treballador de l'empresa "S.", que va realitzar les obres d'adequació del local del Sr. R., als efectes de materialitzar el comerç projectat, va exposar que el Sr. D. el va ajudar en la instal·lació elèctrica (resposta 7, foli 513). Aquesta feina és pròpia d'un soci que vetlla pels interessos de la seva empresa.

L'apel·lant s'escuda en la sol·licitud de treball fronterer del 19 d'abril de 2007 (foli 44), on hi figura que el Sr. D. és contractat com a "assessor botiga esports" amb un salari de 60 EUR/hora. Aquesta declaració no s'ajusta als tractes mantinguts. En efecte, a banda del fet que enlloc consta el pagament del salari convingut, aquesta petició és perfectament compatible amb una regularització de la situació del Sr. D. (de nacionalitat espanyola) al país, doncs l'interessat es desplaçava periòdicament a Andorra per fer el seguiment del projecte empresarial. Aquesta prova aïllada -que tampoc demostra la condició d'assessor liberal del Sr. R.- no resulta suficient davant les altres nombroses proves que avalen la creació d'una societat de fet entre els interessats.

Per acabar, és pacífic que el Sr. D. va dur al país productes esportius per valor de 34.338,98 EUR (folis 78 i 82) i desprès els va reimportar a Espanya (foli 88-98), actuació, una vegada més, impròpia d'un mer tècnic comercial.

IV.- Una volta qualificat el contracte, escau procedir a la liquidació de la societat, tota vegada que aquesta es va extingir en el decurs del mes de maig de 2007, quan el Sr. D. va reexportar a Espanya el parament i mercaderia introduïts mesos abans al Principat (gener de 2007).

Arribats a aquest punt, cal confirmar d'antuvi la repartició realitzada per la instància respecte de les pèrdues de la societat civil. Efectivament, a defecte de pacte, escau fer aplicació de les regles que informen les comunitats de béns, és a dir que els socis han de participar per meitats en les pèrdues segons el Digest 17, 2, 29, pr. La responsabilitat que predica ara l'apel·lant, limitada al 33%, no pot ser acollida perquè cal distingir la participació màxima en el capital de les societats mercantils andorranes (restringida al 1/3), que no és el cas doncs la societat es va constituir al marge del Reglament de societats mercantils del 19 de maig de 1983, i els acords interns (pactats o no) de distribució de les responsabilitats entre els socis.

Respecte de la reclamació del Sr. D., el Tribunal de Batlles ha descartat les partides següents pels motius que indiquem sintèticament.

factura 2007.106 per import de 881,23 EUR (foli 137): duplicació.

Malgrat la instància declara que l'import de 881,23 EUR queda duplicat, aquest pronunciament resulta innocu pel Sr. D. doncs el computa, in fine, com a despesa de materialització del projecte, assumida pel Sr. D.

factures 2007.103 i 2007.104 per import respectiu de 4.000 EUR i de 550 EUR (folis 101-104): manca de prova de la realització de les feines reclamades i d'acreditació del seu cost.

La factura 2007.103 interessa la "rehabilitació" del local destinat a botiga d'esports. Força és de constatar que enlloc queda provada la realització de les obres que es recullen al foli 102. La factura 2007.104 es circumscriu al disseny i rectificació de planells mitjançant el programa "C.". Aquests planells, dos en realitat, es troben als folis 56 i 57 i no són minutables per la seva senzillesa i perquè ni tan sols es sap amb mínima certitud qui els va confeccionar.

factura 2007.105 per import de 5.748,44 EUR (foli 105): suma desorbitada.

El Sr. D. inclou dietes, carburant, sou d'un operari i despeses telefòniques (foli 107). La instància considera que el muntant esdevé excessiu i estableix una quantitat preufetera de 2.000 EUR. Si bé determinats costos podrien fer part de les despeses empresarials (productes per reformar la botiga: 234,93 + 308,59 - 212,19 duplicats; gasoil: 386,22 EUR; aparcament: 9,20 EUR i peatges: 44,93 EUR), el Sr. D. no pot pretendre afegir-hi les despeses telefòniques (1.921,22 EUR + 198 EUR) sense destriar les personals i aquells relacionades amb el negoci, ni encara menys, un "forfait" per anar a esquiar. Tanmateix, no s'explica a què corresponen els 900 EUR reclamats en concepte de "pagaments a compte Hari". A l'ensems, el sumatori de les despeses de menjar que consten en els tiquets que acompanya l'apel·lant -una part dels quals reflecteix abusivament dos coberts o més- dóna el resultat de 860,85 EUR, enlloc dels 1.707,55 EUR que exigeix a títol de "dietes i allotjament". Per tant, fins i tot agregant totes les partides relacionades amb el negoci (1.632,53 EUR), no s'arriba a l'import establert per la Batllia. Per tot l'exposat, procedeix, novament, confirmar el criteri de la instància.

factures 2007.107, 2008.104 i 2008.105 per import respectiu de 3.500 EUR (foli 143), 7.000 EUR (foli 147) i 1.000 EUR (foli 148): manca de prova objectiva de la seva valoració.

Aquestes tres factures corresponen suposadament a les tasques d'assessorament del Sr. D. per portar a terme un projecte d'empresa, realitzar diferents plans d'empresa i negociar amb entitats financeres. Si bé la prova de la seva onerositat requeia en el Sr. R., aquest darrer té raó quan s'oposa al primer pagament car no s'ha demostrat que el Sr. D. hagi efectuat cap mena d'assessorament al respecte. Pel que fa la segona factura, a banda del fet que el Sr. D. no prova l'autoria de l'informe corresponent, el pla d'empresa dels folis 26-38 no ofereix cap complexitat ni originalitat doncs parteix d'un model proporcionat pel Sr. R. (folis 354- 365). Per fi, el Sr. D. no demostra quin servei real va prestar, menys quan resulta que el préstec bancari sol·licitat ni tan sols es va aconseguir.

factures 2008.106, 2008.107, 2008.108 per import respectiu de 2.000 EUR (foli 149), 1.800 EUR (foli 150) i 1.800 EUR (foli 151): manca de prova objectiva de la seva valoració.

El Sr. R. manté que el muntatge del mobiliari es va fer conjuntament i que els productes no van arribar a ser desembalats. El recurs no pot prosperar perquè, una vegada més, el Sr. D. no produeix la prova que li competeix, és a dir que va muntar i desmuntar els mobles, com també desembalar i embalar els seus productes. De fet, en les fotos dels folis 59 i 69, només s'aprecia l'existència de caixes de cartró precintades.

factura 2008.109 per import de 6.000 EUR (foli 152): manca de prova.

El recurrent sol·licita el pagament de 6.000 EUR per raó de la pèrdua de valor comercial de la seva mercaderia. Cap prova avala la seva afirmació.

V.- El recurrent tampoc es mostra d'acord amb l'estimació de part de la reconvenció formulada pel Sr. R.

En primer lloc, el Sr. D. es queixa de la presa en compte de la factura emesa per la decoradora Sr. Esteban (661,09 EUR). Els escrits de primera instància només indicaven que no procedia l'addicció dels seus honoraris perquè es van ocasionar abans de conèixer al Sr. R. Els plànols van ser indiscutiblement elaborats al mes d'abril de 2006 (folis 49 i 50). És cert que res indica que en aquella data s'hagués constituït la societat civil i menys encara que els Srs. D. i R. es coneguessin, de manera que cal revocar la inclusió de la quantitat de 661,09 EUR.

És només en aquesta alçada que el Sr. D. s'oposa a les expenses per obres (27.264,88 EUR), de transitari (1.776,46 EUR), despesa vària de "M." (360,05 EUR), despeses de gestoria per imports de 988 EUR, 988 EUR, 1.196 EUR i 6.864 EUR, perquè no van ser sufragades personalment pel Sr. R. Aquest argument és extemporani i no pot ser acollit segons l'adagi "pendente appellatione, nihil innovatur". En efecte, en el seu escrit de rèplica de primera instància, l'apel·lant només feia valer que totes les despeses havien de ser satisfetes exclusivament pel Sr. R. doncs ell només assessorava -cosa que s'ha revelat incerta- i que les despeses de gestoria eren abusives (folis 272-273). Per conseqüent, només es poden examinar actualment els pediments del Sr. R. relacionats amb les quatre factures de gestoria.

El Tribunal a quo estima que la xifra reclamada supera, en particular, els honoraris dels lletrats en exercici i, a defecte de conèixer els honoraris habituals dels gestors, estableix preufetàriament la quantitat deguda en la suma global de 3.600 EUR. Procedeix la revocació parcial d'aquest darrer pronunciament, doncs si la comparació s'ha d'efectuar en funció dels honoraris professionals del Col·legi d'advocats, la quantitat a percebre s'ha de fixar, de conformitat amb els imports acceptats subsidiàriament pel Sr. D. i que no són rebatuts pel Sr. R., en 1.460 EUR (1.000 + 100 + 100 + 260).

Així les coses, si resulta que el passiu de la societat civil s'eleva a 34.370,25 EUR (2.677,42 + 27.264,88 + 572,24 + 2.017,01 + 1.838,70) i que els Srs. D. i R. han assumit cadascun les quantitats de 3.093,42 EUR (881,23 + 212,19 + 2.000) i de 31.276,83 EUR (19,73 + 1.776,46 + 2.918,10 + 22.775,70 + 1.571,08 + 360,05 + 17,01 + 378,70 + 1.460), escau esmenar molt parcialment la sentència de la instància, en el sentit d'establir la condemna del Sr. D. en l'import definitiu de 14.091,71 EUR (34.370,25/2 - 31.276,83).

Per tot l'exposat, s'imposa acollir molt parcialment l'apel·lació del Sr. R.

VI.- L'estimació parcial del recurs aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials segons autoritza la novel·la 82, Capítol 10.

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar molt parcialment el recurs d'apel·lació del Sr. R.D.C.; revocar en conseqüència la part dispositiva de la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 21 de març de 2012, només en el sentit d'establir la condemna del Sr. Ayuso en l'import de 14.091,71 EUR; confirmar els demés pronunciaments; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.