Reclamació de quantitat (0129/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 129/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 15 d'octubre de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Álvarez va interposar demanda, en data 7-11-2008, envers la Sra. Manso, segons la qual i pels motius exposats en la mateixa, sol·licita que es condemni a la defenent a l'abonament de la quantitat de 12.205,02 euros, amb més els interessos i les costes judicials.

En data 5-12-2008, la part defenent es va oposar a la demanda, a la vegada que articulava demanda reconvencional, i sol·licitava la desestimació de la demanda i l'estimació de la reconvenció, amb imposició a l'agent de les costes processals.

II.- Per sentència, de 17-4-2009, l'Hble. Tribunal de Batlles va decidir: "DECIDEIX Que estimant en part la demanda formulada en data 7 de novembre del 2008 per la procuradora Sra. Briones, actuant en nom i representació de la mercantil andorrana Álvarez i estimant també la demanda reconvencional formulada per la Sra. Almansa actuant en nom i interès de la Sra. ENTITY_6:

1.- condemna a la Sra. Manso a pagar a Álvarez la quantitat de 9.815,17.- EUR amb els interessos legals comptadors des de la data de la contesta a la demanda.

2.- condemna a la societat Álvarez a substituir les finestres en el seu dia instal·lades en el xalet radicat al XXXX per altres del mateix model o de qualitat similar i amb el mateix color que les pactades.

I sense fer condemna en costes processals".

III.- La representació processal de la mercantil Álvarez va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 7-7-2009, va articular escrit de conclusions, on pels motius adduïts en el mateix, demanava que es procedís a la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació de la part recorreguda, per escrit de data 23-07-2009, va presentar escrit de contesta a les conclusions i va demanar que es dictés sentència, tot desestimant el recurs, i imposant a la part recurrent les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent ha fonamentat el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que aquest procés ha de ser conseqüència lògica del procés que va enfrontar al Sr. Azorin envers aquesta part recurrent. Així, atès que el color de les finestres col·locades era similar, es va condemnar a aquesta part recurrent a pagar a la sotscontractada l'import de la seva factura. Per tant, la Sra. Manso hauria d'abonar la factura d'aquesta part recurrent. Ara, la sentència d'instància, de forma incoherent amb la seva fonamentació, en la qual només es parla de tintar les finestres, condemna a abonar el preu de les mateixes a la Sra. Manso, mentre que aquesta part les ha de substituir per unes de noves. En segon terme, la part recurrent combat l'asseveració de la sentència, segons la qual no ha quedat provat que la Sra. Manso prestés el seu consentiment a la instal·lació de finestres de color similar. I, en darrer terme, manifesta que no està d'acord amb la no estimació de les despeses que es van sufragar en el procediment judicial envers SMB i que haurien de ser rescabalades per la Sra. Manso, atès que es va intervenir pel seu compte.

II.- La primera qüestió que ha de ser estudiada per aquesta Sala és la referent a la vinculació del primer procés, entre l'empresa sotscontractada i la contractista principal, i aquest procés en el qual s'enfronten les dues parts del contracte d'obra, el dominus operis i el contractista. Al respecte, s'ha de posar de manifest que en aquell procés, instat per la empresa sotscontractista envers la contractista principal, el jutjador a quo va determinar que, un cop les finestres van arribar al xalet, es va concedir la possibilitat de retornar-les, però que si es van instal·lar va ésser seguint instruccions de la mercantil Álvarez Afegir que en la sentència de 24-7-2007, del procediment esmentat, ja es va indicar que no existia cap prova que acredités que existís un pacte entre les parts d'aquell litigi per a instal·lar aquelles finestres fins que arribessin les adequades.

Per consegüent, la resolució de l'anterior procés en el sentit de condemnar a la contractista principal al pagament de la factura de l'empresa sotscontractada no prejutja ni vincula quant al resultat d'aquest procés entre parts diferents, com són la contractista principal i el dominus operis (Sra. ENTITY_6).

III.- En segon terme, convé analitzar dues al·legacions diverses: una, respecte de la impugnació de la valoració de la prova, tota vegada que s'afirma per la recurrent que de la prova sí es dedueix que la Sra. Manso va prestar el seu consentiment a la instal·lació d'unes finestres de color similar. I, dues, la relativa a la incoherència entre la possibilitat de tintar les finestres i la decisió d'instal·lar-ne unes de noves del color adequat.

Quant a la valoració de la prova, aquesta Sala ha de concloure que en la testifical de la Sra. Manso (foli 81 de les actuacions) es manifesta que es va veure obligada a acceptar les noves finestres, encara que no es corresponien amb el color que s'havia encarregat, tota vegada que s'havien retirat les anteriors i fins que arribessin les adequades. I si bé de la prova practicada s'extreu que les finestres van arribar amb una tonalitat diferent i que aquest extrem fou constatat per les parts presents en el xalet, entre elles la Sra. Manso, també resulta que la Sra. Manso manifesta que va accedir a la instal·lació d'unes finestres de to divers al encarregat fins que arribessin les adequades. Aquesta asseveració de la Sra. Manso no pot ésser entesa com una acceptació a rebre una prestació no conforme amb allò previst en el programa prestacional, sinó com l'acceptació d'una solució provisional, per a disminuir els perjudicis que li produïa el no poder disposar de les finestres adequades i fins que les mateixes arribessin. Per tant, a manca de prova en sentit contrari, que no es pot desprendre de les declaracions de treballadors de la part sotscontractista (Sr. ENTITY_9) i de la subministradora de les finestres (Sr. ENTITY_10), atès que ells podien donar coneixement del fet que s'instal·lessin les finestres, però això no obsta a que la Sra. Manso efectués una reserva, consistent en la instal·lació de les mateixes de forma provisional fins a l'arribada de les definitives.

I pel que fa al segon extrem que s'indica en el recurs, convé posar de manifest que, en primer terme, la sentència argumenta que existeix una solució tècnica consistent en tintar les finestres (cfr. VI Considerant) però condemna a la part contractista a substituir les finestres per altres del mateix color que el pactat. En aquest sentit, aquest motiu del recurs ha de ser estimat, tota vegada que, d'acord amb allò que estableix la sentència, si existeix una solució tècnica que permet tintar les finestres i , per tant, subsanar els defectes existents s'ha d'abonar, en primer lloc, aquesta solució de reparació dels defectes existents. Però també cal afegir que la possibilitat de tintar les finestres com resulta de la prova realitzada en ambdós processos es pot portar a terme sense danyar les finestres abans de la seva instal·lació, però que un cop efectuada aquesta, i rematada amb guix o pedra, les finestres poden patir danys al ser retirades. En aquest darrer supòsit, i si no es pot procedir a tintar les finestres, extrem que es determinarà en seu d'execució, sense danyar-les, i atès que la part creditora té dret a obtenir la prestació convinguda amb plena conformitat a allò pactat s'hauran de substituir per unes altres del color pactat.

IV.- Quant al darrer motiu de reclamació, consistent en els perjudicis que ha patit la recurrent per a intervenir, segons indica, en nom de la Sra. Manso per a la defensa dels seus interessos, simplement cal posar de relleu que el procediment l'insta l'empresa sotscontractista envers la contractista, i ara agent i recurrent, de manera que les despeses generades per a la seva defensa, encara que, al seu criteri, poguessin coincidir amb els interessos de la Sra. Manso, les ha d'assumir i no li poden ser repercutides a aquesta.

V.- L'estimació en part del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Álvarez contra la sentència, de data 17-4-2009, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar en part la seva part dispositiva, en el sentit de modificar el punt segon de la mateixa i entendre que la condemna a la substitució de les finestres instal·lades solament procedirà en defecte de la possibilitat de tintar les mateixes, sense que aquestes esdevinguin malmeses, extrem que caldrà determinar en fase d'execució de sentència. Procedeix mantenir la resta de pronunciaments i no efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.