SEGURETAT SOCIAL. CASS. Incapacitat temporal. Alta mèdica. Patologia que no impedeix desenvolupar l'activitat laboral. (2000095/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000095/2015 Núm. De Rotlle: TSJA-0000036/2016

SENTÈNCIA 52-2016

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ribes

Representant: ídem

Advocat: Sr. Galván

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Benitez

Advocat: Sr. Diez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-vuit de juliol de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000095/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Ribes va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 25 d'agost de 2015, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior de 15 de juliol de 2015 que acordava l'atorgament de l'alta mèdica de la part agent i suspenia el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal.

2.- Per sentència de data 15 de febrer de 2016, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Ribes .

3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'estat de la part agent no es troba consolidat, i requereix que se la reposi en situació de baixa mèdica.

L'estat de salut no consolidat es troba acreditat pels diferents informes mèdics presentats per la part, especialment pel del seu metge tractant.

L'informe pericial forense és contradictori en el sentit que estableix que l'assegurada pot reprendre l'activitat laboral, però que no pot dur a terme una sèrie d'actes que afectarien la seva esfera laboral.

No consta en autes cap informe mèdic de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

4.- En la seva contesta de data 29 d'abril de 2016, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta substancialment que,

El peritatge processal ha de prevaldre sobre el de part.

D'acord amb les conclusions del peritatge forense l'estat de salut es trobava consolidat a la data indicada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

Les limitacions funcionals enumerades pel perit forense no impossibiliten l'activitat laboral de la part agent.

La manca d'informe mèdic de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no invalida el procediment, atès que la decisió judicial recorreguda s'ha pronunciat a partir del criteri del pèrit processal.

5.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió discutida en aquest procés, que té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) amb efectes del dia 20 de juliol de 2015, ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal.

L'article 146 de l'esmentada llei disposa que "l'àrea de control sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot, durant tot el període en què la persona assegurada percep la prestació econòmica, convocar les persones beneficiàries de prestacions econòmiques i realitzar qualsevol activitat que tingui per objecte comprovar el manteniment dels fets i de la situació que va ser la causa origen de la prestació".

L'apartat 2n. del mateix precepte disposa que "quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a la vista de les seves activitats de comprovació i després d'haver escoltat als prestadors de serveis de salut que li han prescrit la baixa, considera que la persona assegurada es troba en condicions de tornar a treballar, ha de donar-li l'alta mèdica".

D'altra banda, l'article 149 de la llei determina que les prestacions econòmiques per incapacitat laboral s'estableixen per un període màxim de dotze mesos a comptar de la primera constatació mèdica, i que "les pròrrogues s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any que segueix la primera constatació mèdica, sempre que la Caixa Andorrana de Seguretat Social consideri probable una represa de l'activitat durant els propers mesos i mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon".

En darrer terme, segons l'article 151 de la llei, "la prestació econòmica d'incapacitat temporal s'extingeix pel decurs del termini màxim establert, per ser donada d'alta la persona assegurada, per haver-li reconegut la prestació d'invalidesa o per mort de la persona assegurada".

Tercer.- Com ha declarat una reiterada jurisprudència relativa a la normativa anterior, que resulta perfectament aplicable en el present cas, d'aquesta regulació en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

Quart.- En el cas que ara s'examina, la recurrent pateix una hipotensió ortostàtica que va donar lloc, en el seu moment, a que li fos atorgada la baixa mèdica. Ara bé, com resulta de l'informe pericial practicat a les actuacions (folis 94 a 97), el tractament farmacològic que segueix la interessada equilibra els efectes d'aquella patologia, de manera que "la freqüència cardíaca apareix regularitzada i la pressió arterial també apareix regularitzada i inclús lleugerament alta si es té en consideració que la pacient presenta una hipotensió ortostàtica". En conseqüència, l'informe pericial conclou que la malaltia "no impedeix a la pacient tenir una activitat laboral d'empleada de la neteja", encara que amb limitacions, ja que ha d'evitar "la conducció de vehicles, i sobretot el treball en alçada".

Atès que la interessada pot desenvolupar la seva activitat laboral, segons afirma el dictamen pericial, la conseqüència ineludible d'aquesta conclusió és la procedència de l'alta mèdica, ja que les prestacions econòmiques per incapacitat temporal tenen per objecte la compensació parcial de la pèrdua d'ingressos que resulta de la interrupció temporal de l'activitat professional, per motiu de malaltia o accident, segons ho disposa l'article 143 de la Llei de la seguretat social. Les limitacions que introdueix l'informe pericial podran donar lloc, en el seu cas, al reconeixement d'una prestació d'invalidesa, però no són incompatibles amb l'exercici de l'activitat laboral i, per això, no justifiquen el manteniment de la situació de baixa.

En conseqüència, s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Ribes contra la sentència dictada el 15 de febrer de 2016 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.