Abreujat - factura mudança - prova del pagament (TSJC 057/2017)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000057/2017 ORIGEN: 3000502/2015 - 00

NIG: 5300542120150009070

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació del 22-12-2015, per escrit de data 03-02- 2016, la representació processal de la societat ORG_0, va formular demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la Sra. Porras demanant que se la condemnés a abonar-li la quantitat total de 1.500,32.-euros en concepte d'una factura relativa a uns treballs de mudança realitzats pel compte de la demandada el XXXX més despeses de retorn bancari, amb els interessos legals corresponents, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la Sra. Porras es va oposar a la demanda demanant la seva íntegra desestimació exposant que ja havia satisfet al pagament de la factura.

III.- Per Sentència de data 20-12-2016, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir "que estimant íntegrament la demanda formulada per la societat mercantil andorrana per accions "T., S.A." contra la Sra. Porras, ha de condemnar i condemna a la darrera a satisfer a la primera la suma global de mil cinc-cents euros amb trenta-dos cèntims (1.500,32.- EUROS), més els interessos legals descrits en el I.- Considerant, imposant tanmateix al vençut les costes judicials produïdes en aquesta instància segons preveu la fonamentació jurídica de la present resolució.".

IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Porras demanant la seva revocació íntegra en el sentit de desestimar totalment la demanda amb imposició a la demandant de les costes judicials d'ambdues instàncies.

La representació processal de la demandant sol·licita la desestimació del recurs, amb imposició de les costes a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs de la Sra. Porras es fonamenta sobre la consideració general que el Tribunal ha valorat de manera incorrecta i errònia la prova practicada. Argumenta al respecte i de manera sintètica que: 1) com ressurt de l'albarà i de la factura el pagament s'havia de fer "al comptat" ; 2) aquesta menció només es pot fer aparèixer en aquests documents de manera expressa i l'error invocat per la part agent no es pot presumir i no és versemblant ; 3) els testimoniatges dels empleats de la societat no gaudeixen de les suficients garanties d'objectivitat i imparcialitat ; 4) era a la societat demandant, que disposa de la facilitat probatòria al respecte, de provar que la menció "al comptat" no implicava el pagament efectiu de la factura ; 5) la prova de presumpcions permet considerar que la factura s'ha pagat ; 6) no hi ha cap dubte que és a petició de la societat agent que el dia 25 ella va inscriure a títol de garantia les seves dades bancaries en l'albarà i 7) la pràctica d'una testifical en la persona del seu marit era innecessària i es pot ordenar per a millor proveir.

No es discuteix que la Sra. Porras va contractar a la societat agent perquè realitzi la mudança del seu mobiliari pel preu de 1.435.-euros més IGI, i que els referits treballs es van dur a terme els dies 25 i 26 de febrer del 2015, a la satisfacció de la clienta.

Tota la controvèrsia ve de la qüestió de la prova del fet que la Sra. Porras hauria pagat la factura corresponent com ho pretén.

Recordarem que, establerta l'obligació, és sobre la Sra. Porras que recau la càrrega de provar que s'ha alliberat del pagament de la factura i satisfet el dret de la societat demandant, aplicant-se el principi general segons el qual pertany a la persona que al·lega haver pagat el deute, de justificar-ho (Digest 22,3,25-2). A partir del moment, on l'agent havia acreditat els fets propis a establir el seu dret a reclamar en contra de la defenent, pertocava a aquesta oposar-se a la reclamació i acreditar els fets impeditius, obstatius o extintius.

El que queda provat mitjançant la documentació aportada és que es va establir un albarà nº015121, el qual porta la data del 25-02-2015. En l'apartat "forma de pagament" apareix la menció "al comptat" i queda firmat per la Sra. Porras qui a més hi va inscriure les seves dades bancaries del seu puny i lletra.

Es va establir també un formulari de control de servei, que també porta la data del 25-02-2015, i que la Sra. Porras va firmar valorant en 9/9 el seu grau de satisfacció.

Remarquem que si aquests dos documents porten la data del 25, apareix més lògic que la Sra. Porras les hagi emplenat i firmat el 26 ja que és al final dels treballs que el client valora la feina i firma l'albarà per a confirmar la realització de la prestació.

Es va establir finalment una factura nº015121 de data 06-03-2015, la qual apareix conforme a l'albarà, i que també conté la menció "al comptat" així com en la part "forma de pagament venciment" la menció "nostre rebut NºXXXXXX".

És en base a aquests elements que la part defenent pretén establir que ja s'ha alliberat del deute i que pretén invertir la càrrega de la prova.

Però, si és evident que la menció de l'existència d'un rebut podria portar a considerar l'existència d'un pagament anterior, la part agent ha fet un esforç probatori significatiu que permet aclarir les condicions en les quals dites mencions van aparèixer als documents.

En efecte, el Sr. Pla, encarregat de l'empresa i que va participar a les operacions de mudança dels 25 i 26, explica que va remetre l'albarà a la Sra. Porras i que havia de pagar per transferència i no en efectiu.

Sobre tot, la Sra. Vilar, l'administrativa de l'empresa, explica que és ella que va emetre l'albarà i el va remetre al Sr. Pla per tal que el remetés i el fes emplenar per la clienta, com era habitual. També és ella que va establir la factura. Confirma que el pagament s'havia d'efectuar pel banc però que, pel fet d'escriure "al comptat" per error, no es va generar la corresponent lletra pel banc ; que el fet d'inscriure "al comptat" en el programa informàtic genera automàticament un número de rebut que en realitat no existeix i que en tot cas quan el client paga realment al comptat, s'anota "cobrat" en els dos exemplars de l'albarà.

És clar que tractant-se d'empleats de la societat demandant, les seves manifestacions s'han de valorar amb precaució però no es pot treure tota força probatòria a les seves manifestacions donat que es tracta de les persones que van participar directament als fets, que no existeix cap element objectiu per considerar que manquen a la veritat i que existeix una confirmació exterior de la versió de l'error administratiu i de l'absència de qualsevol rebut.

Aquest element exterior és la certificació de la Sra. Sandoval, la directora de l'empresa D., la qual gestiona el programa de facturació de la societat T. La mateixa va certificar que a posar com a clau de facturació "1" (al comptat), el programa posa a peu de la factura el número de rebut que genera el programa i que la frase "Nostre rebut NºXXXXXX" indica quin seria el número d'un rebut associat a aquesta factura però que aquesta "enumeració" no s'utilitza i que no s'emet cap document físic de rebut. La mateixa senyora va afegir que el format dels rebuts de cobrament que s'utilitzen en l'empresa és completament diferent de la referida menció.

Així les coses, queda clar que la menció de l'existència d'un rebut en la factura del 06-03-2015, no correspon a un pagament sinó a un problema administratiu.

A més, res permet confirmar que la Sra. Porras hauria inscrit les seves dades bancàries en l'albarà només a títol "de garantia", quan al contrari, tot apunta que ho va fer tot senzillament perquè el pagament s'havia de realitzar per via bancària, com la societat ho va fer finalment quan es va adonar que el deute quedava pendent.

Tampoc res permet confirmar l'existència d'un pagament en efectiu.

Del seu costat, la part defenent no ha presentat cap element per establir la seva versió. I força és de constatar que no ha provat haver pagat i que no aporta cap document, en particular cap rebut, per acreditar el pagament efectiu que pretén que el seu marit hauria fet en metàl·lic a un personal de la societat demandant, quan, fins i tot si el pagament s'havia de fer al comptat, és al debitor que pertoca aportar la prova del seu alliberament.

En quant a la qüestió de la facilitat probatòria, el tribunal ha remarcat de manera encertada que la defenent no havia proposat cap testifical en la persona del seu marit, quan seria aquest darrer que hauria pagat en efectiu a una persona de la societat i que per tant hauria pogut precisar a qui havia pagat i explicar-ne les circumstàncies.

D'altra banda, no es pot reprotxar a la societat T. de no produir la matriu del rebut Nº XXXXXX ja que el mateix no existeix, com ho ha confirmat la Sra. Sandoval, afirmació que porta necessàriament a dubtar de l'afirmació de la defenent que va disposar d'aquest rebut però que el va perdre.

Finalment, la demandant ha aportat elements suficients per acreditar que era creditora de la defenent, la qual no ha aportat cap element significatiu per contradir-ho.

Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs i confirmar la sentència.

II.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Porras contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 20-12-2016, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la Sra. Porras les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.