Societat civil particular-dissolució i liquidació (123/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-123/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Tamarit va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra els Srs. Valverde, Galan i la societat Tejada, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència declarant la dissolució de la societat civil particular constituïda per contracte privat de data 10 d'abril de 1991, condemnant a liquidar l'actiu social per la via judicial, a extingir el passiu i, prèvia la recuperació de la comptabilitat relativa al funcionament i gestió de la societat, adjudicar a cada soci la quota que li correspongués d'aquella liquidació, i com a mínim un terç a aquesta part; pel cas que es quedés provat que el Sr. Valverde ocupa les botigues 4 i 6 sense pagar cap lloguer, o aquest fos manifestament irrisori o de favor, condemnar-lo a pagar a la societat una indemnització equivalent al lloguer de mercat al llarg del temps amb les seves revisions anuals, i com a mínim un terç a aquesta part; igualment, si aparegués un termini d'arrendament il·limitat o abusivament llarg, fixar el termini segons la Llei; així mateix dels diners socials de que haguessin disposat els socis demandats, condemnar a retornar-los a la societat, incrementats amb un benefici equivalent al que s'hauria obtingut invertint-lo en un certificat de dipòsit bancari a termini o en el seu defecte, aplicant els índexs anuals d'inflació de la moneda o IPC, i atribuir igualment, com a mínim, un terç a aquesta part; amb imposició als demandats solidàriament de la totalitat de les costes.

II.- Els Srs. Valverde, Galan i la societat Tejada varen sol·licitar l'acumulació d'autes amb la causa núm. 0251-3/2003 oposant la societat ORG_0, els Srs. Valverde i els Srs. C.F. i G.L., i sobre el fons del litigi varen contestar que per procedir a la liquidació de la societat, caldrà establir un passament de comptes en període de proves d'acord amb els següents paràmetres:

l'adquisició dels locals per import de 90.000.000 ptes. i les despeses que comportà la contractació d'un crèdit per aquest import;

l'import obtingut per la venda dels locals per la suma de 237.250.000 ptes. per la venda a la societat G.;

els lloguers cobrats per la societat ORG_2 al Sr. Sanç per l'arrendament del local núm. 4 per la suma de 9.000.000 ptes.;

els lloguers cobrats per la societat ORG_0 per compte del Sr. S.R. que ORG_2 en tingui constància i que mai no s'han traspassat a ORG_2 provinents de la gestió, per la suma de 4.605.000 ptes.;

i determinar en període probatori els següents elements:

quins imports ha percebut el Sr. S.R. mitjançant la seva societat ORG_0, del Sr. Sanç dels quals la societat ORG_2 no en té constància;

determinar les despeses de retorn de les lletres de canvi acceptades per la Sra. Expósito per la venda del local núm. 3.2 per la suma de 40.000.000 ptes.;

determinar els interessos produïts pel préstec de 90.000.000 ptes. contractat per adquirir els locals fins a l'amortització d'aquest préstec;

determinar els interessos positius sobre el saldo comptable positiu fins a la data d'avui;

determinar com s'ha de declarar comptablement els lloguers a càrrec de les empreses del Sr. A.C.C.;

valorar a data actual els locals núm. 4 i 3.1 que avui dia formen part del negoci;

establir el deute del Sr. S.R. a la societat ORG_2.

III.- Per sentència de data 13 d'abril del 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant en part, tant la demanda inicial com la reconvencional, va declarar la dissolució de la societat civil particular constituïda per contracte privat del 10 d'abril de 1991 i que la dissolució es durà a terme de conformitat amb l'informe pericial confeccionat en període de proves per P. amb les úniques esmenes establertes en el V Considerant de la present, i sense fer condemna en costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució, totes les parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Valverde, Galan i la societat Tejada manifesten: que no comparteixen el criteri de l'actor, que acull la sentència recorreguda, en el sentit que l'actor no ha de participar en el cost de finançament del capital; que els guanys i les pèrdues, però també els costos i l'amortització de capital han de ser assumits per terceres parts iguals; que de tots els pactes interpretats de forma conjunta, en resulta que el Sr. S.R. havia de proveir per fer els tràmits per mitjà de persones idònies per aconseguir comprar i els Srs. Valverde i Galan havien de proveir l'obtenció del capital per poder comprar, però els 3 socis es van comprometre a participar en els costos, en l'amortització del capital, en els beneficis i en eventuals pèrdues; que la sentència impugnada provoca un enriquiment injust a favor del soci Sr. R. i en perjudici dels altres socis, comparant la feina realitzada pel primer i la feina realitzada més l'aportació de capitals dels segons; que el pacte Cinquè diu que l'amortització del capital ha d'anar a càrrec dels 3 socis, i no únicament a càrrec del fons social, i per tant, ja sigui per aplicació del concepte intrínsec d'amortització del capital, incloent-hi les despeses financeres, o del concepte que dona el pacte de repartiment, entre els socis, de totes les despeses sense distinció, s'han d'entendre compresos dins del pacte societari de repartiment per terceres parts, tots els costos generats pels interessos del finançament del capital, ja sigui com una despesa del fons social, ja sigui com una despesa pròpia del soci; que tampoc no comparteixen les consideracions efectuades per la sentència recorreguda quan afirma que als locals núm. 1, 3.1 i 4 se li imputen unes rendes fictícies a càrrec de la quota del soci Sr. C. perquè considera que aquest ha rebut beneficis indirectes; que si el contracte de societat diu que els acords es prendran per majoria de vots, i l'actor no s'oposa a l'acord de llogar un despatx a una empresa vinculada a un dels seus socis, no pot posteriorment al·legar que hi ha un enriquiment injust, o sense causa, o un benefici encobert, perquè el negoci jurídic és vàlid, de forma que no procedeix la seva rescissió per lesió ni hi ha cap lesió jurídica indemnitzable al Sr. R.; que el pacte Quart del contracte de societat diu que la societat ORG_2 és la persona jurídica que farà la cobertura legal, és a dir la gestió del negoci, i per tant, no es poden aplicar interessos a favor de la societat pels dipòsits de la mateixa a ORG_2 ja que no estan pactats entre els socis, de la mateixa manera que no està pactada la retribució d'ORG_2 per la seva tasca de fiduciària; com sigui que l'informe definitiu confeccionat per P. diu que no s'han acreditat les despeses comunitàries i la sentència d'instància no té en compte aquestes despeses, aquesta part ha demanat a la propietat de la societat ORG_0 que acrediti els imports satisfets per ORG_2 dels locals núm. 3.1 i 4 resultant-ne que s'ha satisfet l'import total de 47.066,61 EUR per aquest concepte, que per tant s'ha d'incloure la referida suma en concepte de despeses comunitàries en efectuar la liquidació en període d'execució.

II.- Els punts de discrepància del Sr. Tamarit amb la sentència de primera instància, són relatius a algunes mancances i errors d'apreciació, segons el seu parer; així, l'apartat 5 del I Considerant resumeix diferents cobraments de la Sra. Expósito que considera acreditats pels defenents fins a un total de 92.700.000 ptes., quan la xifra que apareix als autes com acreditada cobrada és de 95.000.000 ptes.; l'ocupació del local núm. 3.1 pel Sr. Valverde s'inicià el dia 1 de juliol de 1995, amb independència de la data del 1998 en que la seva empresa Estany tramités autorització de comerç; el Sr. Valverde va ocupar el local núm. 4 a comptar de l'1 d'abril del 2001; el local núm. 4 el va gestionar ORG_0 fins que per ordre del Sr. Valverde va passar a fer-ho ORG_2 a partir de l'1 de juliol del 1996 i fins a deixar-lo el Sr. Sanç a finals de març del 2001, a raó de 250.000 ptes. mensuals; la pericial obvia, respecte al local núm. 4 que a partir de l'1 de juliol del 1996, és ORG_2 o el Sr. Valverde que van passar a percebre els lloguers fins al 31 de març del 2001, 67 mensualitats representen la quantitat important de 100.669,53 EUR que no es pot negligir a efectes del passament final de comptes i liquidació; el contracte atorgat pel Sr. Valverde en nom de la societat ORG_2 i a favor de la seva altra societat Aguilar SA correspon a una situació clara de connivència i manipulació en frau dels socis que mereix sigui anul·lat; les qüestions plantejades no són de difícil resolució que impedeixin aplicar la regla de l'emperador Zenon, a la que també s'ha d'afegir la regla consuetudinària del principi de temeritat i mala fe manifestes, i per tant s'ha d'imposar les costes d'ambdues instàncies a la part adversa; una darrera mancança de la sentència és l'absència de declaració de responsabilitat personal solidària amb la societat ORG_2 dels condemnats, Srs. Valverde i Galan.

III.- En tràmit d'apel·lació les parts han sol·licitat que per millor proveir s'incorporin en autes, alguns documents adjuntats als escrits de conclusió. Per Aute de data 9 d'octubre del 2012 aquesta Sala no va donar lloc a les referides pretensions.

IV.- Per contracte de data 10 d'abril del 1991, els Srs. Galan, Valverde i Tamarit van constituir una societat civil particular per la compra dels locals comercials núm. 1, 3 i 4 de l'XXXX i han pactat el següent: els Srs. Galan i Valverde proveiran l'obtenció del capital necessari per a poder comprar; el Sr. Tamarit proveirà a fer els tràmits per mitjà de les persones idònies per aconseguir comprar, mitjançant el capital disponible; l'operació s'efectuarà amb la cobertura legal de la societat mercantil dels Srs. Galan i Valverde, anomenada ORG_2, que a tots els efectes actuarà de fiduciària dels tres associats; la participació dels 3 socis en les costes, amortització de capital, beneficis i eventuals pèrdues seran a terceres parts iguals.

Totes les parts estan d'acord per que es procedeixi a la dissolució i a la liquidació de l'esmentada societat civil particular.

V.- S'ha d'examinar prèviament, punt per punt, els motius de recurs que desenvolupen els Srs. Valverde, Galan i la societat ORG_2.

Els mateixos sostenen que a la quota que resulti a favor del Sr. Tamarit s'ha de deduir la tercera part que li corresponia aportar del capital, i que el passament de comptes s'ha de fer amb la versió de l'aportació de capital del finançament de la inversió per part de tots els socis, per terceres parts, de forma que els costos d'aquest finançament s'han de repartir entre els 3 socis. Aquesta pretensió s'ha d'estimar. En efecte: si és cert que el pacte segon del contracte preveu que els Srs. P.C. i A.C. proveiran l'obtenció del capital necessari per a poder comprar, i que el pacte tercer preveu que el Sr. Tamarit proveirà a fer els tràmits per mitjà de les persones idònies per aconseguir comprar, mitjançant el capital disponible, en canvi el pacte cinquè precisa que la participació dels 3 socis en les costes, amortització de capital, beneficis i eventuals pèrdues serà a terceres parts iguals. Per tant de la comprovació dels referits pactes se'n desprèn que pertocava als Srs. P.C. i A.C. buscar el capital necessari prop dels organismes financers o prop d'altres fonts financeres, i al Sr. R. a fer els tràmits per poder comprar, però una vegada obtingut el capital i realitzats els tràmits necessaris, els 3 socis varen convenir en el pacte cinquè del contracte que els costos i l'amortització de capital es faria a terceres parts iguals. I aquesta interpretació correspon també al sentit comú i a l'equitat, ja que seria del tot injust que el Sr. Tamarit es trobi, en la seva qualitat de soci de la societat civil particular, propietari d'una tercera part dels locals comprats sense desembossar un sol diner, i això únicament mitjançant la realització de tràmits que en cap cas no poden aportar a la societat un valor equivalent al capital necessari per a realitzar la compra dels locals comercials objectes del contracte.

VI.- També els recurrents demanen que la liquidació del negoci es dugui a terme amb els lloguers satisfets per la companyia ORG_1 i no amb la diferència històrica entre aquests lloguers i els del mercat, sense imputar doncs a la quota del soci Sr. C. cap import per aquest concepte.

No és cert tal com ho pretenen els recurrents que una decisió presa pels socis de conformitat amb els estatuts socials és vàlida jurídicament, ja que sempre aquesta decisió ha de garantir els drets de la societat i no afavorir un o més dels socis al detriment de la societat. Per tant, atès que la companyia ORG_1, societat vinculada al Sr. Valverde a ocupar un dels locals comercials adquirits, mitjançant un lloguer de favor, per no correspondre al preu del mercat, si que la societat civil particular va resultar perjudicada i s'ha de confirmar doncs la resolució impugnada sobre aquesta qüestió litigiosa.

VII.- Altre motiu del recurs concerneix la comptabilització en el compte de liquidació del rendiment per la gestió de la tresoreria al tipus d'interès promig LIBOR a 12 mesos.

Al contrari del que pretenen els recurrents, la cobertura legal assumida per la societat ORG_2 no correspon de facto a la gestió del negoci. La gestió, qualsevol que sigui el gestor, sempre s'ha de realitzar en el sentit de l'interès exclusiu de la societat, i per tant, no pot el dit gestor utilitzar els dipòsits de la societat pel seu propi compte sense rescabalament corresponent a aquesta utilització. És a dir que si la societat ORG_2 va utilitzar la tresoreria de la societat civil, que s'hagués pogut dipositar en un compte amb un rendiment determinat, ha d'indemnitzar la societat mitjançant el pagament d'interessos, per no realitzar un abús de béns socials. Per tant, no pot prosperar aquest motiu.

VIII.- El darrer motiu del recurs dels Srs. Galan, Valverde i de la societat ORG_2, relatiu a incloure en la liquidació la suma de 47.066,61 EUR en concepte de despeses comunitàries satisfetes per ORG_2 dels locals núm. 3.1, i 4, tampoc no pot prosperar, atès que aquest import resulta d'un prova denegada per l'Aute de data 9 d'octubre del 2012, d'aquesta Sala, per ésser la mateixa extemporània, i a més no presenta cap valor probatori per consistir en un document sense cap justificació.

IX.- Respecte a l'apel·lació del Sr. Tamarit s'ha d'examinar igualment punt per punt els motius del seu recurs.

Pel que fa a la quantitat acreditada cobrada, en el marc de l'operació de venda del local núm. 3.2 a favor de la Sra. Expósito, s'ha de diferenciar els reconeixements de deutes i les quantitats efectivament pagades. Resulta dels documents que consten en autes, que en el curs de l'any 1995 la Sra. Expósito va pagar la quantitat de 15.300.000 ptes., a la qual s'ha d'afegir els imports de 25.400.000 ptes. rebudes en concepte de liquidació del deute, desprès de l'embargament preventiu decretat per l'Hble. Batllia, de 50.000.000 ptes. cobrades a l'escriptura el 14 de gener de 1994, i de 2.000.000 ptes. corresponents al pagament realitzat quan es va redactar el reconeixement de deute de l'any 2000. Per tant s'ha de valorar la quantitat de 92.700.000 ptes. com acreditada, pagada a ORG_2 per la compravenda del local núm. 3.2.

X.- El recurrent pretén que respecte al local núm. 3.1, s'ha de considerar que l'ocupació del mateix pel Sr. A.C. s'inicià el dia 1 de juliol de 1995, amb independència de la data del 1998 en què la seva empresa Estany tramités autorització de comerç.

És cert que els Srs. Valverde i Galan han reconegut que el Sr. Valverde va ocupar el referit local quan el va deixar el perruquer Caro al final del mes de juny de 1995, aleshores que la sentència de primera instància considerà que aquesta ocupació es va efectuar posteriorment al mes d'abril; atès que és incontrovertible que el Sr. Caro deixés lliure el referit local al final de juny, l'ocupació del Sr. Valverde no pot iniciar-se que a comptar de l'1 de juliol. De la mateixa manera el Sr. Tamarit considera que d'acord amb el contracte d'arrendament de l'1 d'agost del 2001, l'ocupació del local núm. 4 per l'empresa del Sr. Valverde, ORG_1 s'ha de computar a partir de l'1 d'abril del 2001, cosa que accepta la part adversa. Per tant, s'ha d'estimar aquest motiu de recurs.

XI.- La part que recorre manifesta igualment que pel que fa al local núm. 4, arrendat al Sr. Sanç la pericial obvia que a partir de l'1 de juliol del 1996, és ORG_2 o el Sr. Valverde que van passar a percebre els lloguers fins al 31 de març del 2001. Si no és negat que al principi administrava els lloguers la societat ORG_0, després es va dir a l'arrendatari que pagués directament els referits lloguers a la societat ORG_2, en canvi el Sr. Tamarit no acredita la data a partir de la qual es va produir aquest canvi de creditor i per tant s'ha de confirmar les conclusions de l'informe pericial que fou l'any 1997 en que ORG_0 va registrar el lloguer del local esmentat.

El Sr. Tamarit sol·licita que es declari la nul·litat del contracte d'arrendament amb la societat ORG_1, per correspondre el mateix a una situació clara de connivència i manipulació en frau dels socis. Aquesta pretensió no pot prosperar de cap manera, ja que encara que la societat ORG_1 sigui una de les societats del Sr. Valverde, es tracta d'una persona jurídica diferent d'aquest darrer, i no es pot declarar nul un contracte pactat amb aquesta societat, sense que la mateixa sigui present al litigi.

XII.- Pel que fa a la pretensió del Sr. Tamarit de condemnar solidàriament les parts defenents, per raó dels lloguers al seu càrrec, es tracta d'una demanda formulada per la primera vegada en segona instància, i que per tant, no es pot acceptar per vulnerar la mateixa les normes bàsiques de procediment i posar l'adversa en situació d'indefensió.

XIII.- En quant a l'imposició de les costes, s'ha de posar de manifest que es tracta d'una dissolució de societat civil particular sol·licitada per totes les parts i de la seva liquidació. Per tant, és just i equitatiu que cada soci i la societat assumeixin les despeses judicials derivades d'aquesta dissolució i d'aquesta liquidació, tant en primera com en segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Fonaments de dret

Decisio

DECIDEIX

Estimar en part el recurs dels Srs. Valverde, Galan i de la societat I. SA;

Estimar en part el recurs del Sr. S.R.F.;

Revocar parcialment la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 13 d'abril del 2012, en el sentit de:

modificar l'apartat 4 del V Considerant de la manera següent: "El passament de comptes es farà amb la versió de l'aportació de capital del finançament de la inversió, limitat a 95.443.000 ptes., per part dels 3 socis, Srs. Galan, Valverde i Tamarit, per terceres parts a càrrec de la quota de cada soci, de forma que els costos d'aquest finançament s'han de repartir entre les 3 socis".

afegir al V Considerant un apartat 6 precisant que l'ocupació del local núm. 3.1 pel Sr. Valverde s'inicià el dia 1 de juliol de 1995 i l'ocupació del local núm. 4 pel Sr. Valverde o l'empresa ORG_1, el dia 1 d'abril del 2001.

Confirmar la sentència de primera instància per la resta de les seves disposicions; sense fer especial imposició de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-