CASS Pensió d'invalidesa per accident de treball, origen i abast de les lesions (TSJA-057/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0041-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-057/12

S E N T È N C I A NÚM. 05-2013

PARTS:

Apel·lant: Sra. Valverde

Representant: ídem

Advocat: Sainz

Apel·lat: CASS

Representant: Espada

Advocat: Vives

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M.I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint i vuit de gener de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0041-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 4 de maig de 2012 va estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Valverde contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 18 de gener i 22 de març de 2011, i reconeixent el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball corresponent a una IPP del 56,36 per cent.

2.- Disconforme amb aquesta resolució, la interessada va formular recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, en el qual sol·licita que es reconegui un grau d'invalidesa del 60,26 per cent, del qual correspon un 57,39% a l'element objectiu, segons les conclusions de l'informe elaborat pel metge que assumeix el seu tractament.

3.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 162 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, defineix la invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional com la situació que es dóna quan la persona assegurada sofreix una reducció, total o parcial, i presumiblement definitiva, de la seva capacitat de guany resultant d'un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o a una malaltia professional.

L'article 164 de la mateixa llei disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina tenint en compte les malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals de caràcter invalidant que pateix la persona afectada i que repercuteixen en la seva capacitat de guany.

Segons l'apartat 2n. del mateix precepte, el grau de menyscabament es calcula a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte tant l'element objectiu com el professional. El primer correspon al grau de minva de la integritat corporal segons la naturalesa de la malaltia o de l'accident, mentre que el segon atén a la pèrdua d'ingressos que sofreix la persona assegurada, comparant els salaris que rebia o guanys que tenia abans i després de produir-se l'accident laboral o la malaltia professional.

Tercer.- En el supòsit que ara s'examina, la CASS ha considerat que l'agent no presenta lesions al colze esquerre que derivin de l'accident de treball que va patir en data 21 de desembre de 2007, i aquesta conclusió ha estat confirmada per la sentència de la Batllia. En conseqüència, la qüestió debatuda consisteix en determinar l'origen i l'abast de les lesions que pateix la recurrent en aquella articulació.

L'informe pericial practicat en les actuacions afirma que la recurrent, segons l'informe d'urgències del dia de l'accident, presentava "una fuetada cervical, una contusió cranial i una contusió sobre l'extremitat superior esquerra (espatlla i colze)". Tanmateix, considera que la patologia del colze esquerre que presenta ara no és imputable directament a l'accident laboral de data 21 de desembre de 2007. Coincideix en això amb l'informe de l'Àrea de control sanitari de la CASS, segons el qual "a nivell del colze esquerre (...) l'assegurada té una neuropatia degenerativa compressiva, desmielinitzant, que es cataloga com a crònica i que ha de ser derivada de malaltia comuna i no de l'accident de treball".

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica.

Front a les conclusions del perits, l'agent es limita a insistir en el contingut de l'informe elaborat pel seu metge. Tanmateix, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada en processos de la mateixa naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

En conseqüència, s'ha de concloure que la sentència apel·lada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància, especialment de l'informe pericial emès per l'Àrea de Medicina Legal i Forense, del qual no es desprèn l'existència d'un patologia en el colze esquerre que derivi de l'accident de treball de 21 de desembre de 2007.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs que formula la part agent i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Sra. Valverde contra la sentència dictada el 4 de maig de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.