Nul·litat d'actuacions: improcedència.- Cosa jutjada: requisits (0154/04)

Sentència

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

AUTE DE 22 DE DESEMBRE DE 2004

Nul·litat d'actuacions : improcedència.- Cosa jutjada : requisits

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En resoldre el recurs d'apel·lació núm. 154/04, interposat per la mercantil Marcos, derivat del judici civil sobre arrendaments urbans instat per la Sra. Cañellas (part agent) contra la mercantil esmentada (part defenent), el 21 d'octubre últim aquesta Sala va dictar una Sentència en la qual va decidir:

"ESTIMAR el recurs d'apel·lació de la mercantil ENTITY_5; REVOCAR la Sentència apel·lada pel que fa als pronunciaments de rebuig de l'excepció de cosa judicada i de condemna al pagament de les despeses generals del despatx pel període de maig de 1999 a setembre del mateix any 1999; ANUL.LAR tals pronunciaments i ESTIMAR l'esmentada excepció; MANTENIR la declaració de resolució del contracte; IMPOSAR a l'agent les costes de la primera instància amb inclusió d'honoraris de procurador i advocat de la defenent; no fer declaració de les costes del recurs d'apel·lació d'aquesta darrera, i DECLARAR INADMISSIBLE el recurs d'apel·lació de l'agent; sense fer declaració sobre les costes d'aquest últim recurs."

II.- La Sra. Cañellas ha fet ús de l'art. 18 bis, 3 de la Llei de modificació de la transitòria de procediments judicials i formula contra la Sentència esmentada un recurs de nul·litat al qual donarà resposta aquesta resolució.

III.- L'altra part ha impugnat la sol·licitud de nul·litat i en demana la desestimació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Cañellas demana la nul·litat de la Sentència d'aquesta Sala de 21 d'octubre passat perquè creu que li ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció.

Aquesta Sala no ho entén així, ans el contrari, considera que la Sentència que va dictar era l'escaient en el cas que se li havia plantejat.

L'única qüestió que calia dilucidar era si s'havia d'estimar l'excepció de cosa jutjada tenint en compte que amb anterioritat s'havia seguit un altre judici amb el mateix objecte entre les mateixes parts, el qual havia acabat amb una Sentència ferma de la Batllia de 26 d'abril de 2001.

Aquesta Sala, revocant la Sentència apel·lada, va donar lloc a l'excepció de cosa jutjada en constatar que es donava una total identitat entre els elements subjectius i objectius de la trilogia constitutiva i individualitzadora "personae, res et causa petendi", i que, per consegüent, s'havia d'estar a la cosa jutjada tal com estableix el CODI (7,52,1).

La Sra. Cañellas no ho entén així ja que considera que la Sentència de l'anterior judici no havia resolt el fons de la seva reclamació la qual sols havia restat desestimada perquè no havia aportat als autes el contracte de sotsarrendament que era la base de la demanda, ço que, al seu entendre, no era resoldre el fons, sinó un simple obstacle processal que l'habilitava per a promoure un nou judici amb el mateix objecte entre les mateixes parts.

Aquesta Sala va rebutjar aquest plantejament, perquè la falta de prova del dret en què es basa la reclamació de la demanda (la manca de prova del contracte de sotsarrendament que era en aquest cas el fonament de la seva reclamació) no era un simple obstacle processal que impossibilitava examinar el fons, sinó un obstacle que determinava haver de desestimar el fons per falta de prova dels elements constitutius de la reclamació.

I així, desestimada la reclamació en el primer judici per falta de prova dels fets constitutius de l'acció, no se'n podia reprendre un altre exercitant la mateixa acció, perquè ho impedia la cosa jutjada en el primer judici.

La prova de la reclamació incumbeix a qui la formula que és qui ha d'aportar els elements que l'acreditin (el contracte de sotsarrendament en aquest cas); no aportat el contracte, i desestimada la reclamació per aquesta causa amb una Sentència ferma, la reclamació ha quedat jutjada i desestimada definitivament; això és el que va declarar la Sentència d'aquesta Sala de què la impugnant en demana l'anul·lació; anul·lació manifestament inescaient, ja que la Sentència dictada era la procedent d'acord amb l'ordenament.

Si els assumptes desestimats judicialment per falta de prova es poguessin tornar a plantejar -ço que no és evidentment possible perquè ho impedeix la cosa jutjada (art. 88 de la Constitució) -també quedaria en entredit la seguretat jurídica igualment garantida per la Constitució (art. 3,2 del text fonamental).

No és per tant acollible la petició de nul·litat de la Sentència que formula la impugnant.

I encara escau afegir que les citacions que fa la recurrent en el seu escrit ,de dues resolucions d'aquesta Sala, són doblement errònies, perquè ni les citacions són correctes ni tampoc ho és el seu contingut:

La Sentència de 25 de maig de 1994 està a les pàgs. 341 i ss. de la Jurisprudència recollida d'aquesta Sala del tom de 1994 (no a la pàg. 34º 1 ni al tom del 1992). Aquesta Sentència diu sobre la cosa jutjada allò que en aquesta mateixa resolució hem repetit; i l'Aute que la recurrent també menciona, no és de 13 de juliol de 1997 sinó de 3 dels mateixos mes i any (pàgs. 771 i ss. del tom de 1997) i l'argumentació de què la recurrent en fa esment no és de la Sala sinó que és "l'argumentació dels agents" que precisament la Sala rebutjà. De manera que no poden ser útils a la impugnant aquestes citacions per aconseguir el que pretén.

I tampoc és acollible la sol·licitud de suspensió dels efectes de la Sentència impugnada perquè no es donen els requisits que l'haurien de justificar(art. 18 bis 4 de la Llei de modificació de la transitòria de procedents judicials).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat formulat per la Sra. Cañellas contra la Sentència d'aquesta Sala esmentada de 31 d'octubre passat; IMPOSAR a la impugnant les costes d'aquest incident; i DENEGAR la petició de suspensió de la Sentència esmentada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés un testimoniatge a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.