Introducció de droga tòxica en petita quantitat-Absència de fonamentació jurídica- Infracció de norma substantiva-Pena accessòria d'expulsió (0028/96)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 27-96 DE 16 DE DESEMBRE DE 1996

Introducció de droga tòxica en petita quantitat.- Absència de fonamentació jurídica.- Infracció de norma penal substantiva.- Pena accessòria d'expulsió definitiva del Principat.

Ponent: M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 4 de juny de 1.996 en la Causa núm. 12- 4/96, amb la següent part dispositiva: "Fallem: Que hem de condemnar i condemnem Vélez com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major d'introducció de droga tòxica en petita quantitat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de QUATRE ANYS DE PRESÓ dels quals TRES ANYS ferms i la resta condicional i expulsió definitiva del Principat."

II.-RESULTANT: Que contra la Sentència abans esmentada s'interposa recurs de Suplicació pel Lletrat Julián en interès d'Vélez, el qual al·lega com a motius del recurs l'absència de fonamentació jurídica i la indeguda aplicació d'una norma penal substantiva (arts. 3, apts. 4 i 7 del Decret de 13 de juliol de 1.990) pel que fa únicament a la mesura d'expulsió definitiva acordada en contra del recurrent.

Fa constar que resideix al Principat des de fa 7 anys, que no s'ha fet remarcar de forma desfavorable durant tot aquell temps i que no té antecedents judicials. Remarca que la seva col·laboració amb la Policia i la Justícia és testimoni del seu penediment i de la seva voluntat de reinserció. Reprotxa a la Sentència recorreguda que no hagi tingut en compte aquells elements ja exposats en l'escrit de qualificació provisional i durant la Vista oral i demana al Tribunal Superior de Justícia que suprimeixi la pena accessòria o bé pronunciar una mesura d'expulsió condicional.

III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs presentat, demanant la confirmació de la Sentència del Tribunal de Corts.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que la pena accessòria d'expulsió definitiva del Principat d'Andorra es correspon als fets delictius pels quals ha estat condemnat el processat Vélez, ja que està prevista a l'art. 37.4 del Codi Penal pels estrangers que delinqueixin a Andorra, amb la particularitat que només pot imposar-se pels delictes majors (art. 45 CPC). El Tribunal té facultat per fixar i moderar les penes dintre dels criteris legalment establerts atenent als elements de criteri que estableix l'article 53 del Codi Penal, el qual fa referència especial a la gravetat dels fets, al grau de perill social, així com a la personalitat i les possibilitats de reinversió social de l'inculpat. En aquest cas, Vélez era conscient que els fets posaven greument en perill la salut de les persones, introduint, en una trentena de viatges, heroïna de la qual en va vendre una part per assegurar el seu propi consum personal i, de forma més general, la seva subsistència. A més a més no té treballi no té cap lligam familiar al Principat.

Tots aquests factors porten al Tribunal Superior de Justícia a considerar no inadequada la pena d'expulsió definitiva que la Sentència estableix sinó, al contrari, a considerar que tal pena accessòria als delictes pels que ha estat jutjat, està correctament imposada ateses les circumstàncies que concorren i la transcendència social dels fets.

II.-CONSIDERANT: Que procedeix desestimar el recurs de Suplicació interposat.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, així com els Usos i Costums i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

Decisio

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat per Vélez, contra la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en la Causa de referència de data 4 de juny de 1.996, que es confirma.

2.- Imposar les costes d'aquest recurs al recurrent.

3.- Manem que la Causa sigui retornada al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.