BANCARI: reclamació de quantitat. Condició de consumidors. Clàusules abusives (1000017/2021)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

PARTS:

Apel·lant: Srs. Plana, Pérez i Briones

Representant: Sra. Carnero

Advocat: Sr. Farré

Apel·lat: Alvarado

Representant: Sra. Tejada

Advocat: Sra. Girona

Apel·lat: Arcos

Representant: Sra. Carnero

Advocat: Sr. Farré

TSJC.- 0000321/2021 ORIGEN: 1000017/2021 - 00

NIG: 5300542120200003345

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: BANCARI: reclamació de quantitat. Condició de consumidors. Clàusules abusives.

SENTÈNCIA 132-2022

Andorra la Vella, l'11 d'octubre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 22 de març de 2021, la representació processal de l'entitat bancària Alvarado interposà demanda en reclamació de quantitat pel procediment civil ordinari contra la societat Arcos i els senyors Plana, Pérez i Briones, tot sol·licitant la condemna solidària de tots ells al pagament de l'import de 12.555,60 EUR derivat del crèdit en compte corrent que havia de ser incrementat amb els interessos de descobert contractualment pactats en el contracte, calculats al tipus per a interessos deutors per a descoberts en compte a partir del dia 17 d'abril de 2020 i fins al total pagament del deute, a acreditar en tràmit d'execució de sentència. També demanava la condemna dels demandats a pagar solidàriament les costes processals causades, incloses taxes judicials i els honoraris d'advocat, procurador i perit, de ser el cas.

2.- Per Autes de data 19 d'abril de 2021, l'Hble. Tribunal de Batlles declarà en rebel·lia processal als senyors Plana, Pérez i ENTITY_3; els quals comparegueren en tràmit de conclusions.

3.- Per Sentència de data 13 de juliol de 2021, l'Hble. Tribunal de Batlles, entre altres, decidí:

"1.- Que donant lloc a la demanda interposada per Alvarado contra Arcos, Plana, Pérez i Briones condemna a la part defenent a pagar a l'agent la suma de 12.555,60 EUR, import que augmentarà dels interessos de descobert pactats en el contracte, a partir del dia 17.04.2020 i fins a la liquidació total del deute, a acreditar en període d'execució de sentència.

2.- Es condemna al defenent a satisfer les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels senyors Plana, Pérez i Briones que el fonamenten, en síntesi, en considerar que els arguments de la Sentència no són vàlids per decidir sobre el debat jurídic sub iudice i no s'ajusten a Dret, tot sol·licitant la revocació de la resolució d'instància, la desestimació de la demanda i la imposició de les costes.

5.- Per la seva banda, l'entitat bancaria Alvarado, s'oposa al recurs interposat en base, en síntesi, a compartir els arguments de la Sentència respecte a les al·legacions del defenent efectuades en fase de conclusions, i oposant- se a la seva qualitat de consumidors, destacant la seva vinculació funcional amb la societat deutora i la procedència de la seva renúncia al benefici d'excussió; tot sol·licitant la desestimació del recurs interposat de contrari i la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. Demana també que li sigui acceptada la prova documental proposada.

I la representació processal de la societat Arcos no s'oposa al recurs interposat per la part recurrent.

6.- Per Aute de data 22 de març de 2022 no es va donar lloc a la pretensió probatòria interessada per la representació processal de l'entitat bancària en aquesta alçada. Seguidament, per aute del 30 de setembre del 2022, es va desestimar el recurs de reposició formulat per Alvarado envers l'Aute anteriorment esmentat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La resolució recorreguda considera que la pretensió que la part defenent efectua en tràmit de conclusions de la instància no pot ser tinguda en compte per quant vulnera el dret a la jurisdicció en la vessant del dret a la defensa de l'altra part, que no ha pogut manifestar-se ni produir prova sobre les arguments de la defenent.

I contra la mateixa s'alça la representació processal dels senyors Plana, Pérez i Briones en considerar que la resolució d'aquesta Sala que invoca el Tribunal de Batlles conté un supòsit que no resulta equiparable al present i que, en qualsevol cas, l'abusivitat de la clàusula per la que els seus representats renuncien al benefici d'excussió la converteix en nul·la. I aquesta abusivitat havia de ser valorada i, en el seu cas, apreciada d'ofici pel Tribunal d'instància encara que els seus representants l'haguessin invocat en tràmit de conclusions.

Segon.- La lògica processal i la necessitat de claredat de la resolució condueix a la Sala a la necessitat d'analitzar en primer lloc si els recurrents, senyors Plana, Pérez i Briones, ostentaven la condició de consumidors front al Alvarado al moment de constituir-se com a fiadors del crèdit atorgat a la societat Arcos, per part de la dita entitat.

I del conjunt de la documentació i resultat de la prova obrant en autes, la Sala arriba a la conclusió de què els recurrents no ostentaven la condició de consumidors.

En primer lloc, perquè tal i com totes les parts tenen reconegut en autes, en l'operació creditícia els tres actuen com a fiadors de la societat.

I tal i com ens vam pronunciar en la Sentència de data 29 de març de 2021, rotlle número TSJC-205/2020:

"Tercer.- No escapa a la Sala, que d'ençà la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sentència de 3-9-2015) l'article 2, lletra b) de la Directiva 93/13 sobre clàusules abusives atribueix la condició de consumidors als professionals quan el contracte conclòs no estigui vinculat a la seva activitat. No obstant, en el concret supòsit que aquí examinem, no pot obviar-se que la intervenció del Sr. ..,

en el contracte de préstec atorgat, era en qualitat d'avalador del deutor principal,

...., SLU, sense que la condició de professional d'aquesta darrera pugui discutir- se.

Amb caràcter general, l'aval d'una persona física atorgat amb la finalitat de garantir les obligacions d'una societat mercantil no pot ser examinat des d'una perspectiva independent de l'activitat professional desenvolupada per la mateixa, especialment quan l'avalador té amb aquesta, uns vincles estrets com aquí succeeix, en que el Sr , n'era el seu administrador únic. En conseqüència i atès el caràcter accessori propi de l'aval en relació al negoci de préstec principal, el Sr.

. no es pot prevaldre de la seva condició de consumidor atès que aquest estatut no resultava aplicable al concret supòsit examinat."

Segonament, els recurrents tenen una major vinculació "funcional" amb la societat de la que ells mateixos afirmen ostentar: actuen en tot moment front a l'entitat bancària com a representants de la societat (cfr. folis 52 i ss.) i donada la seva qualitat de representants de la mateixa, consten els tres com a acreditats al mateix temps que com a fiadors de la societat Arcos (foli 58). A part de què els tres també gaudeixen de disponibilitat indistinta sobre el compte de la societat (folis 52) i havent d'afegir encara que, segons es deriva de l'escriptura que obra al foli 31 de constitució de la societat Arcos, SL, atorgada en data 25 de juny de 2009 per davant del Notari senyor N, els tres recurrents -a banda d'una quarta persona que també forma part del mateix nucli familiar- són els socis fundadors de la societat i membres del seu Consell d'Administració.

I tot encara, finalment, sense perjudici de què ells mateixos tenen reconegut que el crèdit objecte d'autes i del qual són fiadors, tenia per finalitat millorar la capacitat econòmica de la mercantil (f. 5).

No essent suficient per desvirtuar el resultat de la prova detallada, l'afirmació dels recurrents de què l'objecte del crèdit en compte corrent és un àmbit totalment aliè a l'activitat empresarial o professional de cadascun d'ells, màxim quan ni tan sols la identifiquen.

Tercer.- La conseqüència de què no se'ls pugui considerar com a consumidors en el marc de l'operació creditícia d'autes, és que no els pot ser aplicada la protecció derivada de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor, invocada per la part recurrent; com tampoc podem tenir en compte la Directiva 93/13/CEE, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors.

Quart.- Tot el que ens condueix finalment a analitzar si, tal i com afirma la recurrent, el Tribunal d'instància havia d'entrar a valorar d'ofici la pretesa abusivitat de la clàusula 11a.- del contracte de crèdit (f. 59) per la que els fiadors i avui recurrents renuncien als beneficis d'ordre, divisió i excussió front al banc creditor, atenent a què els recurrents en la instància optaren per no comparèixer havent estat declarats en rebel·lia fins al tràmit de conclusions, on efectuaren les seves primeres al·legacions tot invocant, entre altres, l'abusivitat de la dita clàusula.

No existeix debat entre les parts respecte a les conseqüències de ser declarat en rebel·lia, com és la preclusió dels tràmits. El que sí que és objecte de discussió és si el Tribunal jutjador té l'obligació d'analitzar d'ofici l'abusivitat d'una clàusula que no ha estat invocada per la part abans del tràmit de conclusions -o, en el seu cas, sense haver estat ni tan sols denunciada per la part-.

Al respecte, la mateixa Sentència d'aquesta Sala de data 28 de novembre de 2013, rotlle número TSJC-124/13, invocada per la part recurrent, diu al seu Fonament de Dret II.- "Finalment, la Sentència de data 21 de maig del 2013 estima que els Tribunals poden apreciar d'ofici la nul·litat d'una clàusula per considerar-la abusiva quan es donen circumstàncies que fan pensar que el defenent no ha tingut coneixement del caràcter de la mateixa, com és el cas."

És a dir, que no és en tot cas que correspon valorar d'ofici l'abusivitat d'una clàusula, sinó només quan es pugui entendre que qui l'invoca no ha tingut coneixement del seu caràcter abusiu. I en el cas d'espècie totes les circumstàncies ens aboquen a concloure que els recurrents, quant a professionals, coneixien perfectament el contingut i les conseqüències de la renúncia al benefici d'excussió en atorgar el contracte de crèdit amb l'entitat bancària agent.

Cinquè.- Procedeix, en conseqüència, la desestimació del recurs d'apel·lació interposat, i la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels senyors Plana, Pérez i Briones contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 13 de juliol de 2021, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.