BANCARI INTERESSOS ABA QUESTIO NOVA PRECLUSIVITAT I APRECIACIÓ D'OFICI (TSJC 053/2017)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000053/2017 ORIGEN: 7100387/2014 - 00

NIG: 5300542120150000938

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10.12.14 la representació processal de la societat ORG_0 va formular demanda en reclamació de quantitat contra la Sra. Morell, i demanant que "...condemnant a la senyora Morell a satisfer a la meva mandant la suma de CATORZE MIL SET-CENTS QUARANTA-DOS EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS (14.742,35 EUR), amb els interessos liquidats fins el dia 12 d'agost del 2014, que haurà d'incrementar-se amb els interessos fixats per l'ABA per a descoberts en compte, que es produeixin des del dia 13 d'agost del 2014 (dia següent al de les darreres liquidacions) i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute, així com les costes judicials, incloent els honoraris d'Advocat i Procurador d'aquesta part."

II.- La representació processal de la Sra. Morell va contestar la demanda en data 21.12.14, després d'obtenir el benefici de justícia gratuïta, oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, va sol·licitar es dictés Sentència amb els següents pronunciaments:

"...desprès de tenir en compte lo que en el mateix s'exposa, es determini l'import del deute."

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica (en el qual va demanar la defenent "...desprès de tenir en compte lo que en el mateix s'exposa, es determini l'import del deute, i en aquest cas, donada la meva situació econòmica actual, la quantitat que hauria de pagar mensualment per tal de poder-la assumir mentre no arribi a millor fortuna." , i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. En les conclusions de la part defenent es demanava que "...dicti Sentència, en base a la qual:

Es fixi l'import de la quantitat principal a liquidar per aquesta part deducció feta de tots els pagaments efectuats i sense comptabilitzar els imports corresponents als interessos acumulats a les quotes no vençudes.

Fixi l'import màxim dels interessos de demora els quals no poden superar el màxim fixat per la jurisprudència dels Tribunals Europeus.

Amb caràcter principal, sense efectuar especial pronunciament al respecte de les costes processals i subsidiàriament limitant l'import de les costes, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a la quantia de 500 EUR."

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 9.1.17 i va decidir : "Primer.- Pagar a la part agent la suma de 14.742,35 EUR, suma que haurà d'incrementar-se, a comptar del dia 13 d'agost de 2014 -endemà de la darrera liquidació- i fins al total pagament del deute, amb els interessos al tipus fixat per l'ABA per a descoberts, a acreditar en període d'execució de sentència.

Segon.- Abonar les costes judicials derivades del present procediment, inclosos honoraris d?advocat i procurador de la demandant, a acreditar en període d'execució de sentència..."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Morell i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació pels que fa als interessos de demora i a la imposició de les costes de la instància i subsidiàriament que aquestes es limitin a 500EUR, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent la societat ORG_0 en reclama front la part defenent com prestatària d'un préstec personal de 15.500EUR el pagament de la suma endeutada en data 12.8.14 per import de 14.472,35EUR més els interessos de demora fixats per l'ABA pels descoberts en compte corrent, un cop vençut el termini natural de la facilitat creditícia en el dia 31.1.14.

La sentència d'instància estima la demanda. Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

II.- La part defenent i ara apel·lant ha vingut sostenint una línia de defensa dels seus interessos que ha variat al llarg del procediment i coincidint amb el canvi de defensa lletrada va introduir dos qüestions en l'escrit de conclusions que ara són les que reitera en la segona instància. Una és la de que els interessos de demora pactats són abusius (així com les comissions pactades en el contracte de préstec) i la segona la petició de que no li siguin imposades les costes o subsidiàriament que siguin limitades a 500EUR.

III.- Pel que fa als interessos de demora hem de dir que han estat reclamats al 13% segons els fixats per l'ABA i que el préstec era personal amb un mes de durada (del 30.12.13 al 30.1.14) i per les manifestacions de la part defenent era un préstec vinculat a una venda immobiliària del seu excompany i de la mare d'aquest que posteriorment no li haurien reemborsat. No són raons que pugui aixecar contra l'entitat prestamista, però en qualsevol cas l'al·legació de la suposada abusivitat de l'interès de demora no ha estat al·legada fins a les conclusions amb la qual cosa no ha permès a la part agent defensar-se sobre aquesta al·legació, cosa que afecta al seu dret de defensa. Però és que no cal confondre la preclusivitat dels terminis processals amb la possibilitat de l'apreciació d'ofici de clàusules abusives. Així hem de dir que quan el Tribunal contempli la possibilitat d'apreciar d'ofici una clàusula contractual que podria resultar abusiva per a un consumidor, caldrà donar l'oportunitat a la part que s'empara en aquella clàusula de que faci al·legacions -si així ho desitja- davant aquella eventualitat. Si no ho ha considerat convenient per no trobar indicis d'abusivitat, no es pot pretendre que en qualsevol moment processal es pugui veure perjudicat el dret de defensa de la part contrària.

Dit això, però, afegirem que no ens trobem davant de cap préstec amb garantia hipotecària sinó en un de garantia personal cosa que justifica que els interessos de demora sigui més alts, tot i que un 13% no es pot considerar en aquests casos com abusiu. No hem d'oblidar que ja en algun cas tot i haver garantia hipotecària, una forquilla entre el 8,5% i el 13,5% l'hem considerat no abusiva (v. STSJC 212/16 per totes). En conclusió, doncs en cap cas es podria tractar d'un interès abusiu el que aquí s'ha reclamat fins el 12.8.14.

IV.- Pel que fa a l'altre motiu del recurs, la imposició de les costes de la instància, hem de dir que per aplicació del principi de venciment objectiu està plenament justificada aquella imposició atesa l'estimació de la demanda de manera íntegra. També cal afegir que es tracta ara d'una qüestió nova que ni al llarg de la contesta ni en la dúplica ha plantejat la part, sinó que únicament ho ha fet en conclusions. En aquest cas, ja no ve protegit per la possible estimació d'ofici com a consumidor com en el cas que hem vist abans dels interessos de demora, per la qual cosa li afecta la preclusivitat processal que l'obliga a plantejar els motius d'oposició a la demanda o les excepcions processals en la contesta a la demanda. En no haver-ho fet, no pot fer-ho posteriorment. Per tant, el motiu ha de fracassar sense perjudici de que es vegi emparat pel benefici de justícia gratuïta, regulat amb posterioritat a la STSJC 027/12 que esmenta en el seu recurs i de que puguin impugnar-se els honoraris per excessius en fase d'execució, si millora de fortuna.

El motiu també ha de ser desestimat.

V.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Morell contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 de gener del 2017, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.