Contracte d'utilització de material-Factures impagades (0140/11)
- Resolució
- Sentència · 27/10/2011
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 259/2011
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2011:259
- Recurs
- 140/11
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- PAGAMENT CONTRACTE SOCI DEMANDA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Cañete contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles que el condemna a pagar a la societat Sarabia la quantitat de 5.542,61EUR juntament amb els interessos legals. El recurs es centrava en dues factures reclamades per Sarabia en concepte de lloguer de material, que el Sr. Cañete havia argumentat que no li corresponien o que tenien preus excessius. Tanmateix, el tribunal ha considerat que les proves presentades no donaven suport a aquestes afirmacions i que el contracte d'utilització del material havia estat format a Andorra, fent que el Sr. Cañete fos responsable del pagament independentment de on s'haguessin realitzat els treballs. A més, el tribunal ha confirmat la sentència original i ha condemnat el Sr. Cañete al pagament de les costes de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-140/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La societat Sarabia va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment abreujat contra el Sr. Cañete, propietari del negoci S., en reclamació de la quantitat de 6.925,76EUR en concepte de 5 factures impagades, amb els interessos legals corresponents des de la data de reclamació del deute i la totalitat de les costes judicials.
II.- El Sr. Cañete va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que les factures reclamades per l'adversa no li corresponen.
III.- Per sentència de data 29 de març del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda formulada per la part actora, va condemnar al Sr. Cañete titular administratiu del negoci S. a satisfer a la societat Sarabia, la quantitat total de 5.542,61EUR juntament amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 7 de desembre del 2010, sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades.
IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Cañete ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que el Tribunal ad quo incorre parcialment en la seva sentència, en un error en l'apreciació de la prova en considerar que les factures 98-240837 i 98-190977 són degudes; que respecte a la primera, es facturen dos serveis que ja s'havien contemplat en la factura 98-246680 de la mateixa data i que corresponien a uns treballs efectuats a Espanya, i els preus facturats eren excessius; que pel que fa a la segona factura, l'empresa no nega haver rebut les ordres de que es factures el lloguer del material sol·licitat al Comú de Sant Julià de Lòria.
II.- Es pacífic que el Sr. Cañete va llogar moltes vegades material i vehicles de construcció prop de la societat Sarabia.
En tràmit d'apel·lació només roman a resoldre la problemàtica relacionada en dues de les factures reclamades per la societat Sarabia en concepte de lloguer de material, més concretament les factures número 98- 240837 de data 31 de juliol del 2008 per un import de 4.767,60EUR, i 98-190977 de data 30 de setembre del 2006 per un import de 1.173,01EUR.
III.- Respecte a la primera de les esmentades factures, la mateixa fou abonada parcialment mitjançant la factura número 98-246676 del mateix dia d'un import de 1.743,60EUR; queda per tant un saldo pendent de pagament de 3.024EUR corresponent al lloguer d'un material TREX G3514. S'ha prèviament de posar de manifest que el fet que els treballs pels quals el Sr. Cañete va utilitzar el material llogat es van efectuar a Espanya, no té cap conseqüència sobre l'obligació de pagar-ne el lloguer, ja que d'una banda, el contracte d'utilització del material es va formar a Andorra, i d'altra banda el Sr. Cañete és responsable de tots els negocis que gestiona, que siguin aquests a Andorra o a l'estranger. La part que recorre també al·lega que el preu facturat pel lloguer del material TEREX G3514 és excessiu. Nogensmenys, força es de constatar que no solament en la tarifa de preus a comptar del mes de gener del 2008, sinó àdhuc en factures establertes en el mateix període (fol. 59 i 69), i satisfetes pel Sr. Cañete sense cap reserva, l'hora de lloguer del material referenciat 4777710 TEREX G3514 està facturat per Sarabia, 54EUR l'hora, el que fa 432EUR el dia, tal com consta en la factura litigiosa. Per tant, no existeix cap motiu per exonerar el Sr. Cañete del pagament del saldo pendent de la factura de referència.
IV.- Pel que fa a la segona factura litigiosa, el recurs tampoc no pot prosperar. En efecte, el contracte de lloguer de la grua objecte de la referida factura es va formar entre les parts avui litigants, i per tant, el Sr. Cañete ha de complir l'obligació pactada de pagar el lloguer del material que va sol·licitar. No es pot substituir l'Hble. Comú de Sant Julià de Lòria pel Sr. Cañete que va contractar l'obligació, ja que la novació modificativa relacionada a la persona del deutor sempre exigeix el consentiment del creditor, consentiment que no s'ha acreditat en autes.
V.- La desestimació del recurs determina imposar les costes processals de segona instància a la part que recorre, en virtut del principi de venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 29 de març del 2011, en tots els seus extrems;
Condemnar al Sr. Cañete al pagament de les costes de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.