Recurs d'apel·lació sobre la classificació d'invalidesa per malaltia del grup 1 a grup 2

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà

Objecte: SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per malaltia: correspon el grup 2 quan no es pot realitzar una activitat laboral de forma regular.

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000034/2024

ORIGEN.- 1000007/2023 - 0

NIG: 5300545320230000011

SENTÈNCIA 65-2024

PARTS:

Apel·lant: Sra. Galan

Representant: ídem

Advocada: Sra. Duque

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Advocada: Sra. Narváez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA

Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 20 de novembre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000007/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Galan va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava l'acord del Consell d'Administració de data 29 de novembre de 2022, mitjançant el qual es va modificar la resolució inicial de 19 d'agost de 2022 i es va atorgar a la interessada una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1, a comptar del 14 de setembre de 2022.

L'agent sol·licitava que es reconegués una invalidesa per malaltia del grup 2, ja que no podia desenvolupar cap tipus d'activitat laboral.

2.- La sentència de 8 de maig de 2024 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va desestimar íntegrament la demanda, en considerar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Luís, el qual es fonamenta en els següents motius d'impugnació:

a) S'ha produït un error en la valoració de la prova, ja que, com resulta dels informes aportats a les actuacions, la interessada no pot desenvolupar una activitat laboral de forma regular.

b) No s'ha aplicat correctament la jurisprudència d'aquesta Sala, en el sentit de que la inclusió del pensionista en el grup 1 requereix que pugui treballar en condicions de relativa normalitat.

4.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

a) El perit designat judicialment coincideix amb els metges de la CASS i el tribunal mèdic, quan afirma que l'agent pot realitzar un treball sedentari, i que això suposaria una millora del seu estat mèdic, i la classificació de la invalidesa depèn només de la capacitat residual per exercir una activitat professional.

b) La pròpia interessada va manifestar la seva predisposició a fer assessoraments lingüístics tant de castellà com de català.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- S'impugna en aquest procés la resolució administrativa que va acordar el reconeixement en favor de la recurrent d'una invalidesa per malaltia comuna del grup 1.

Com s'ha exposat en els antecedents, l'agent considera que les seves patologies no li permeten desenvolupar cap tipus de treball de manera regular, per la qual cosa sol·licita el reconeixement d'una pensió d'invalidesa del grup 2.

Tal com resulta de l'article 169 de la Llei de la seguretat social, es classifiquen en el grup 1 els beneficiaris d'una pensió d'invalidesa que poden continuar treballant, mentre que ho són en el grup 2 els assegurats que queden incapacitats per exercir qualsevol activitat professional.

Sobre aquest punt, el Tribunal ha examinat en nombroses ocasions la qüestió que ara es planteja i ha establert els requisits que han de concórrer per determinar si l'assegurat pot continuar desenvolupant o no una activitat professional. Entre d'altres, la sentència núm. 30-2014, d'11 de juliol, va declarar que:

"La jurisprudència d'aquesta Sala ha declarat de forma reiterada que, quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar-se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat.

Aquesta és la finalitat que presideix la regulació continguda en l'article 170 de la Llei de la seguretat social, a què abans s'ha fet referència (avui article 169). En efecte, quan es distingeix entre els tres grups (avui dos) que contempla aquest precepte, s'ha de tenir en compte si la capacitat residual de l'assegurat li permetrà realitzar o no el seu treball habitual o un d'equivalent, o bé resta incapacitat per a qualsevol activitat professional, però aquesta possibilitat no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva. Com s'ha establert en altres supòsits similars, es tracta de determinar si l'interessat pot realitzar o no la seva professió habitual o una altra de diferent, i això de manera regular i no excepcional".

Sisè.- En aquest supòsit, s'acredita que la interessada pateix una fibromiàlgia que comporta una afectació severa (foli 188), segons afirma l'experta independent i presidenta del tribunal mèdic. En el mateix sentit, el dictamen pericial atribueix a l'agent una fibromiàlgia que comporta una afectació important general de l'organisme (foli 246).

Com a conseqüència de les seves patologies, el mateix dictamen pericial afirma que no pot desenvolupar cap activitat professional que requereixi estar dempeus durant un període mitjanament perllongat, ni amb una càrrega de pes mínima (foli 247). En l'acte d'emissió del dictamen, el perit va manifestar que la recurrent pot fer una feina de caràcter sedentari, però amb baixes, quan es produeixin brots de la malaltia, i que seria convenient un treball a mig temps terapèutic (foli 263).

Els informes dels components del tribunal mèdic posen de relleu que la pacient pot realitzar treballs senzills, amb poca càrrega de treball, concentració i responsabilitat, exempts d'esforços físics o de contactes amb tercers (folis 231 i 239).

En aquestes circumstàncies, encara que aquests informes afirmin que la interessada pot fer una activitat en jornada reduïda adaptada a les seves circumstàncies, o que pot realitzar un treball sedentari adaptat a les seves limitacions, de cap manera es pot considerar que aquestes hipòtesis mereixin la qualificació de treball regular, ni que es tracti d'una possibilitat efectiva, en el sentit que ha exigit la jurisprudència d'aquesta Sala a què abans s'ha fet referència.

En efecte, no és factible concloure que una persona que presenta una fibromiàlgia severa, amb brots recurrents, que no pot estar dempeus ni aixecar càrregues, per mínimes que siguin, i a més només pot fer treballs senzills, amb poca càrrega de treball, concentració i responsabilitat, sense esforços físics ni contacte amb tercers, es trobi capacitada per desenvolupar una activitat laboral, ni tan sols sedentària, de forma regular i efectiva, sinó que es tracta d'una possibilitat merament hipotètica.

De fet, els facultatius que han informat fan una referència especial als beneficis que li reportaria a la recurrent aquestes activitats reduïdes i, de fet, el perit judicial parla d'un treball a mig temps terapèutic. Ara bé, no es tracta de condicions pròpies d'una activitat laboral regular, com les que ofereix el mercat de treball. En conseqüència, la interessada ha de ser classificada en el grup 2 que preveu l'article 169 de la Llei de la seguretat social.

Per aquestes raons, procedeix estimar el recurs d'apel·lació i declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, amb efectes des del 14 de setembre de 2022.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Galan contra la sentència dictada el 8 de maig de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Estimar en part la demanda formulada per l'agent i anul·lar la resolució impugnada de 29 de novembre de 2022 del Consell d'Administració de la CASS, i declarar en el seu lloc que la interessada té dret a percebre una pensió del grup 2, amb efectes des del 14 de setembre de 2022.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.