Sentència sobre la responsabilitat de ORG i la Companyia Andorrana d'Assurances per accident del 30 d'abril de 2018

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000176-2025 DE 12/11/2025

Ponent : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Data : 12/11/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000157/2025

Nig : NIG: 5300542120200002859

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00176

SENTÈNCIA 000176/2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Cañellas

Representant: Sra. Bonet

Advocat: Sra. Toll

Apel·lat: ORG_2, ORG_0 , i ORG_3, SA

Representant: Sra. Durán

Advocat: Sra. Valverde

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Reclamació de quantitat per lesions. Atracció activa. Esgotament de la diligència. Valoració probatòria.

Andorra la Vella, 12 de novembre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 4 de desembre de 2020, la representació processal de la senyora Cañellas interposà demanda en reclamació de quantitat, en rescabalament de danys i perjudicis contra ORG_2, ORG_0 , ORG_0, solidàriament amb la COMPANYIA ANDORRANA D'ASSEGURANCES, SA, tot sol·licitant la seva condemna solidària a indemnitzar-la amb el pagament de tots els imports que resultessin acreditats i deixant pel període d'execució de sentència les despeses corresponents a les seqüeles lucrum cessans, pretium doloris, perjudicis estètic i qualsevol altra que resultés acreditada, amb l'interès legal dels imports deguts a comptar del dia de l'accident: 30 d'abril de 2018 i, subsidiàriament des de la data de contesta a la demanda, així com al pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 22 de gener de 2021, la representació processal de ORG_2, ORG_0 , ORG_0 contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i demanant la seva íntegra desestimació i la condemna de l'agent al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit. Subsidiàriament es remetia al contingut dels apartats setè i vuitè del seu escrit de contesta a la demanda.

3.- En data 18/06/2025, el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Desestimar la demanda interposada per la Sra. Cañellas contra ORG_2, ORG_0 , ORG_0 i la COMPANYIA ANDORRANA D'ASSEGURANCES, SA, tot imposant-li l'abonament de les costes processals causades a la part codefenent segons allò precisat al darrer Fonament de dret de la present resolució, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Cañellas en considerar que la mateixa conté una errònia valoració probatòria. Afirma, en síntesi, que la senyora Cañellas va mantenir la diligència deguda en efectuar el seu salt, sostenint que ningú la va informar sobre la forma en què havia de saltar. Considera, a més, que la ORG_2, ORG_0 no va complir amb la seva obligació de garantir adequadament la seguretat dels usuaris en entendre que les imatges existents en els cartells no eren clares, prestant a confusió, i que només hi havia un monitor en aquella atracció, que estava en la zona baixa de la mateixa i, per tant, no podia donar les indicacions adequades als clients que saltaven des de la seva part alta.

Demana que es revoqui la resolució d'instància i que es declari la responsabilitat de la ORG_2, ORG_0 i se la condemni solidàriament amb la COMPANYIA ANDORRANA D'ASSEGURANCES, SA a indemnitzar-la en la totalitat dels imports que foren acreditats en període probatori de la instància, a banda d'aquells que caldrà valorar posteriorment en tràmit d'execució de Sentència després de què se li hagi practicat la intervenció quirúrgica que té pendent, amb els interessos legals a comptar del 30 d'abril de 2018 o, subsidiàriament, des de la data de contesta a la demanda, i al pagament de totes les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Subsidiàriament sol·licita que, si es considerés que no cal esperar a la possible intervenció per posar-li una pròtesis per efectuar la corresponent valoració de la seva indemnització, es condemni a la part recorreguda al pagament de la suma de 36.856,66 EUR, tot insistint en què pel cas de què la senyora Cañellas requerís de la pràctica de l'esmentada operació, que la mateixa i les seves eventuals seqüeles siguin valorades en període d'execució de Sentència, augmentant els imports resultants amb l'interès legal a comptar des de la data de l'accident, 30 d'abril de 2018 o, subsidiàriament, des de la data de la contesta a la demanda, i al pagament de totes les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- La representació processal de la COMPANYIA ANDORRANA D'ASSEGURANCES, SA i de la societat ORG_2, ORG_0 s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, demanant la seva desestimació -tot i remetre's als seus escrits de conclusions i de conclusions complementàries de la instància en relació a la indemnització reclamada-, així com la condemna de la part apel·lant al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en determinar la responsabilitat en la producció de l'accident patit per la senyora Cañellas a l'atracció Xtrem Jump del Camp de Neu de La Rabassa, en data 30 d'abril de 2018, i que li va produir greus lesions al turmell dret. L'atracció consistia en un inflable des del que es podia efectuar un salt al buit per caure al matalàs també inflable previst per aquesta funció, des de dues alçades diferents. La senyora Cañellas va decidir saltar des de la major alçada de les existents.

La resolució d'instància considera que la responsabilitat recau únicament i exclusiva en la senyora Cañellas en haver-se produït l'accident en una atracció activa, on és el seu usuari qui en té el domini, havent de seguir el mateix les instruccions que li són facilitades i havent d'assumir els comportaments que posin en perill la seva integritat física, de fer-ne cas omís. Conclou, a més, que la societat explotadora de l'atracció va complir amb les adequades normes de seguretat.

Per contra, la part recurrent entén que la senyora Cañellas no va ser negligent en saltar, en no tenir coneixement de com s'havia d'efectuar el salt.

Segon.- Al efectes de poder donar resposta als greuges oposats a la Sentència apel·lada, procedirà revisar el resultat de les proves practicades en aquella instància.

D'una banda, hem de fer referència a l'informe pericial emès a instància de part pel senyor Ropero, ja que la doctrina jurisprudencial fixada per aquesta Sala (i recollida per l'article 222 del Codi de procediment civil, malgrat no ser d'aplicació al present cas) és la lliure valoració dels peritatges, segons les regles de la sana crítica i sense que el Tribunal estigui raonadament obligat a subjectar-se al seu parer. Així s'estableix, entre altres, en la Sentència de 30/07/2019, dictada en el marc de la causa TSJC 119/2019:

"Hem de començar per recordar com fèiem en la nostra sentència STJC 271/15 els següents principis que la nostra jurisprudència ha vingut reiterant conforme que a) la prova pericial no és vinculant per al Jutge, que pot apreciar-la lliurement ; b) quant al dictamen pericial no acredita de manera irrefutable un fet, sinó més aviat el judici personal de qui l'emet, c) es pot afirmar que els pèrits no subministren al Jutge la seva decisió sinó que la il·lustren sobre les circumstàncies del cas i li donen una opinió, però aquest pot arribar a consideracions diverses, d) si bé el jutge ha d'indicar les raons per les quals no accepta els arguments especialitzats aportats pel pèrit i perquè estima incoherents i il·lògiques les seves explicacions; e) sent evident que el jutge no pot incórrer en l'arbitrarietat, haurà de motivar la seva decisió quan aquesta resulti contrària al dictamen pericial, sobretot, quan es decideixi per una de les alternatives de les diverses que hi hagi, i encara més, si és la minoritària i quan es decideixi per un dels dictàmens contradictoris optant pel que li resulti més convenient i objectiu; f) queda, en canvi, dispensat de justificar el seu rebuig quan el dictamen tampoc doni les raons del resultat al qual arribi.

Quant a l'eficàcia probatòria de la prova pericial, la doctrina de la Sala ja ha indicat, de manera reiterada, que la força probatòria dels dictàmens pericials rau essencialment, no en les seves afirmacions, ni en la condició, categoria o nombre dels seus autors, sinó en la seva major o menor fonamentació i raó de ciència. Per això cal considerar com a prevalents, en principi, aquelles afirmacions o conclusions que estan dotades d'una superior explicació racional, sense oblidar altres criteris auxiliars, com el de la majoria coincident o el de l'allunyament a l'interès de les parts.

En definitiva, la prova pericial ha de ser apreciada pel jutge segons les regles de la sana crítica, sense estar obligat a subjectar-se al dictamen, i com que les indicades regles no estan previstes en cap norma valorativa de prova, això equival, en la majoria dels casos, a declarar la lliure valoració d'aquest mitjà probatori, sense que sigui permesa una impugnació oberta i lliure de l'activitat apreciativa, llevat que el procés deductiu realitzat xoqui d'una manera evident i manifesta amb el raciocini humà o pot arribar-se a un resultat contrari a la perícia amb la valoració conjunta de les altres proves."

I, precisament, en relació al contingut del dictamen pericial aportat per la representació processal de la senyora Cañellas, no podem compartir que la figura que indica com ha d'efectuar-se el salt (pàgina 3 i 5 del mateix) no sigui clara: de la seva observació es deriva que s'ha de saltar d'esquena i amb les cames cap amunt. Justament al contrari del salt que efectuen els paracaigudistes -de panxa cap avall i amb els braços amunt-, que és el que sorprenentment el perit diu entendre del dibuix ans referit; trobant-se aquesta posició, a més, prohibida pel mateix panell on s'indica com cal saltar (pàgina 3 abans referida)

No compartim, per tant, aquest extrem del peritatge, en entendre que el dibuix és suficientment clar per indicar la forma en què s'havia d'efectuar el salt.

Tercer.- D'altra banda i sense perjudici de l'anterior i de què no s'ha constatat que l'atracció patís cap defecte intrínsec per poder ser posada a disposició dels usuaris, caldrà valorar si la societat explotadora de l'atracció va esgotar la diligència per assegurar-se que els usuaris de l'Xtrem Jump coneguessin suficientment com havien de saltar per evitar lesionar-se, sobre tot en tractar-se d'una atracció activa en la que, com hem dit, l'usuari en té el domini, ja que és qui ha d'efectuar el salt.

Acabem d'exposar en el Fonament de Dret anterior que amb la informació facilitada pel dibuix obrant en el panell quina fotografia obra al foli 3 de l'informe pericial aportat per la senyora Cañellas, aquesta havia de saber com havia de saltar. El que cal ara, però, és determinar si amb aquesta informació i la donada pels monitors presents a l'atracció, la seva societat explotadora esgotava la diligència en matèria de seguretat.

En aquest sentit és important posar de relleu que, segons va declarar en la instància el responsable d'activitats del moment de l'accident, senyor Puga, l'atracció requeria la presència de dos monitors simultàniament, un a la seva part baixa i l'altre a la seva part més alta per explicar als usuaris com havien d'efectuar el salt.

I en el cas objecte del present recurs d'apel·lació ha resultat acreditat que al moment de saltar a la part de dalt no hi havia cap monitor. Així s'advera del vídeo del salt aportat per la representació processal de la senyora Cañellas, que hem tingut ocasió de poder visualitzar, que també acredita que la senyora Cañellas va saltar de forma totalment errònia: gairebé en vertical, i sense efectuar cap moviment abrupte amb els braços que pogués comportar una modificació del seu salt, com en canvi afirma la resolució recorreguda. Igualment hem de posar en relleu que la Sentència d'instància parteix d'un error en concloure que la societat explotadora de l'atracció no manté cap responsabilitat en la producció del sinistre, ja que dona per feta la presència d'un monitor que va complir amb l'obligació d'informació als usuaris de la mateixa a la part alta de l'atracció, quan s'ha acreditat que aquest extrem no és cert.

I des d'aquesta òrbita d'idees, la tesi de l'esgotament de la diligència evidencia que una vegada acreditat que els panells informatius indicaven com efectuar-se el salt de forma segura, i malgrat això produir-se el dany mitjançant la realització d'un salt incorrecte des de l'inici de la seva execució, aquest s'hagués pogut evitar amb la presència del monitor a la part alta de l'atracció, que informés de com calia efectuar-lo. I ja hem vist que això no es va produir.

Per tant, s'ha acreditat la culpa de la societat explotadora de l'atracció i el seu nexe de causalitat amb la producció de l'accident.

Quart.- Així de la prova practicada hem d'arribar a la conclusió que aquest dèficit presencial de monitors és suficient per confirmar la responsabilitat única de l'empresa explotadora de l'atracció en la producció de l'accident, en no haver esgotat tota la diligència que l'hagués pogut evitar, com era l'explicació de com efectuar el salt abans de procedir-se a la seva execució, havent-se pogut evitar així la producció de fets danyosos.

En tot cas, si tot i haver-se facilitat les explicacions abans del salt, aquest igualment s'hagués realitzat de forma indeguda i les lesions s'haguessin produït igualment, la responsabilitat única recauria en la usuària de l'atracció. Però aquest no va ser el cas.

En conseqüència, hem d'estimar el recurs d'apel·lació interposat, sense poder donar lloc al repartiment de culpes interessat subsidiàriament per la part recorreguda, en no haver esgotat la societat explotadora de l'atracció tota la diligència que li era exigible per evitar la seva producció.

Cinquè.- Pel que fa a l'import de les indemnitzacions a pagar a la part recurrent:

A conseqüència de l'accident, la senyora Cañellas, nascuda el XXXX (comptant amb 48 anys al 30 d'abril de 2018), va patir, segons es deriva de l'informe mèdic forense final, efectuat per la Dra. Ruiz, de l'Àrea de Medicina Legal i forense (folis 341 i ss.): una fractura tancada trimal·leolar de turmell dret (tipus 44 B3), que inclou fractura complexa comminuta que afecta a l'extremitat distal de la tíbia amb extensió a la metàfisi, afectació mal·leol medial i extensió intrarticular, fractura complexa comminuta de l'extrem distal del peroné, fragments ossis lliures intrarticulars a articulació tibio-astragalina i edema a teixit gras subcutani a regió dorsal; hematomes i tumefacció important a nivell del turmell dret i complicacions posteriors a nivell de la fractura del turmell dret com és equinisme articulació tibio-astragalina i dolor mecànic a la flexió-extensió; consolidació de la fractura de mal·leol tibial amb decalatge que condiciona pinçament focal del marge medial de l'articulació tibio-astragalina a nivell central, retard en la consolidació peroneal, irregularitat osteocondral a superfície tibial a nivell de la consolidació del piló tibial posterior i mínim líquid a articulació subastragalina posterior.

Així mateix, la Dra. Ruiz realitza les següents valoracions dels perjudicis patits per la senyora Cañellas a resultes de l'accident folis 341 i ss. i 363 i ss. (Complement I):

629 dies d'ITT

12% d'IPP

4,5/7 de Pretium Doloris

0,5-1/7 de perjudici estètic

2/7 de perjudici de lleure

Afirma també l'existència d'un perjudici laboral i que la pròpia senyora Cañellas informa de les elevades probabilitats de què acabi precisant d'una pròtesi al turmell lesionat situació que, de produir-se, podria comportar la necessitat de realitzar un nou reconeixement medicoforense.

En relació a aquesta valoració dels perjudicis, la quantificació econòmica efectuada per la senyora Cañellas en relació a la indemnització que reclama és:

4.000 EUR en concepte d'IPP

12.000 EUR en concepte d'ITT

12.000 EUR en concepte de Pretium Doloris

6.000 EUR en concepte de perjudici estètic

2.000 EUR en concepte de perjudici de lleure

856,66 EUR en concepte de despeses mèdiques i material ortopèdic

Demana que d'haver de posar-se una pròtesis, la reclamació es pugui efectuar en període d'execució de Sentència

La representació processal de ORG_2, ORG_0 , manifesta que no procedeix abonar-li cap quantitat en concepte d'ITT per quant la tenia coberta per la seva mútua, sense a més haver acreditat tampoc haver patit aquest perjudici. En concepte d'IPP entén que tampoc li pertoca percebre cap import en rebre una pensió d'invalidesa de més de 1.500 EUR mensuals per part de la seguretat social espanyola (foli 260). I procedeix a valorar el perjudici estètic en 1.000 EUR, el Pretium Doloris en 8.000 EUR i el perjudici de lleure en 2.000 EUR.

Segons vam dir en la Sentència de data 15/02/2024, dictada en el marc del rotlle TSJC 149/2023, el propi de la responsabilitat civil és restablir tan exactament com sigui possible l'equilibri destruït pel dany. Al respecte, el Consell d'Europa, en la seva resolució Nº75 de data 14-03-1975 va establir:

"la personne qui a subi un préjudice a droit à la réparation de celui-ci, en ce sens qu'elle doit être replacée dans une situation aussi proche que possible de celle qui aurait été la sienne si le fait dommageable ne s'était pas produit".

Així, l'anomenada reparació integral significa que l'autor d'un dany, amb la finalitat de retornar la víctima a l'estat en què es trobava abans de la seva aparició, està obligat a reparar-li adequadament el perjudici causat, de manera que la mateixa no pugui no pugui patir pèrdues ni obtenir beneficis.

Precisament, en el present supòsit aquesta doctrina s'oposa a què es puguin estimar les pretensions relatives al pagament de l'ITT i l'IPP.,

Efectivament, en relació al pagament de la prestació per ITT, s'ha acreditat en autes que la ORG_1, col·laboradora de la Seguretat Social espanyola, li va abonar a la senyora Cañellas (folis 120 i 121). En conseqüència, no havent-se acreditat per la part recurrent ni l'import obtingut, ni la pretesa diferència amb el que al seu criteri hauria de percebre, ni tampoc la seva procedència, més enllà d'invocar arguments genèrics com la jurisprudència -sense precisar el motiu de la seva pretesa aplicació-, procedeix desestimar aquesta pretensió indemnitzatòria per un import de 12.000 EUR.

Així mateix i en relació a la IPP, consta també acreditat en autes que aquesta li fou reconeguda en grau de total a Espanya (f. 123 i 287), amb previsió de revisió de la mateixa. Pel seu càlcul es va partir d'una base reguladora de 3.003,51 EUR establint-se un percentatge de la pensió del 55%, tot fixant-se-li una pensió mensual líquida d'un import de 1.545,90 EUR. La part apel·lant no especifica quin motiu justificaria la percepció de l'import reclamat tot en percebre ja la pensió per IPP per part del seu país d'origen. En conseqüència, aquesta pretensió indemnitzatòria també ha de ser rebutjada.

Per contra, i en relació a l'import en reclamat en concepte de despeses mèdiques i material ortopèdic, de 856,66 EUR, en no haver-s'hi oposat la part demandada i avui recorreguda, procedeix la seva estimació.

En relació al Pretium Doloris, que indemnitza el perjudici personal provocat pel sofriment patit per la víctima fins a la consolidació del seu estat, tant pels dolors físics com pel patiment psicològic i que la metge forense valora en 4,5/7, tenint en compte que per les lesions patides la senyora Cañellas va requerir quatre intervencions quirúrgiques, 14 dies d'ingrés hospitalari, 95 sessions de rehabilitació, així com el dany moral sofert; procedeix atorgar-li la indemnització per l'import reclamat de 12.000 EUR.

En relació al perjudici estètic, valorat per la metge forense en 0,5-1/7, per causa de quatre cicatrius quirúrgiques lineals: de 12 x 0,5 cm i localitzada a la regió lateral del 1/3 distal de l'extremitat inferior dreta, de disposició vertical respecte l'eix corporal; de 5,5 cm. i localitzada a nivell del mal·lèol intern del turmell dret, de disposició vertical respecte l'eix corporal; d'1 cm., en forma de creu, localitzada a la regió anterior i central del turmell dret; i una altra en forma de creu de 0,7 cm x 1,4 cm., localitzada a la regió anterior del turmell dret.

Donat que la seva valoració en la part més elevada és 1/7 i que aquest es considera molt lleuger, procedirà reconèixer-li una indemnització per aquest concepte en l'import de 2.000 EUR.

I finalment, en relació al perjudici de lleure, valorat per la metge forense en 2/7, procedirà reconèixer per aquest import la suma de 2.000 EUR per coincidir ambdues parts en la seva quantificació i.

En conseqüència, de l'exposat es deriva que la indemnització que ORG_2, ORG_0 solidàriament amb la companyia Andorrana d'Assegurances hauran de satisfer a la senyora Cañellas a resultes del sinistre patit en data 30 d'abril de 2018, ascendeix a 16.856,66 EUR. Import que haurà de ser majorat amb els interessos al tipus legal produïts des de la data de la present resolució.

Sisè.- En un altre ordre d'idees, pel cas de què la senyora Cañellas requerís la pràctica d'una nova intervenció per causa de les lesions patides en el sinistre d'autes, procedirà que la mateixa efectuï en el seu dia la reclamació corresponent, en haver de ser objecte de la pertinent valoració.

Setè.- En haver-se estimat parcialment el recurs d'apel·lació interposat, procedeix no efectuar especialment pronunciament en relació a les costes processals generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

I en relació a les costes processals generades en la instància, tampoc procedeix efectuar una especial condemna al seu pagament, donada l'estimació parcial de la demanda, de conformitat amb el contingut de l'article 350.3 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Cañellas contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 18 de juny de 2025, tot revocant-la en el sentit d'establir :

que ORG_2, ORG_0 és responsable de l'accident patit en data 30 d'abril de 2018 per la senyora Cañellas;

que la dita societat solidàriament amb la companyia Andorrana d'Assegurances, l'haurà d'indemnitzar a la senyora Cañellas en la suma global de 16.856,66 EUR, derivada de la suma de 12.000 EUR en concepte de Pretium Doloris, 2.000 EUR en concepte de perjudici de lleure, 2.000 EUR en concepte de perjudici estètic i 856,66 EUR en concepte de despeses mèdiques i de material ortopèdic. Import que haurà de ser majorat amb l'interès al tipus legal des de la data de la present resolució;

no efectuar cap condemna en costes en la instància.

SEGON.- No hi ha lloc a efectuar cap especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.