Laboral, Requisit de l'exposició de la causa en la carta d'acomiadament disciplinari (3000376/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000167/2022 ORIGEN: 3000376/2019 - 00

NIG: 5300542120190002328

PARTS:

Apel·lant: Sra. Plaza

Representant: Sra. Esteban

Advocat: Sra. Tejada

Apel·lat: Sra. Suárez

Representant: Sra. Farré

Advocat: Sra. Alcalá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral, Requisit de l'exposició de la causa en la carta d'acomiadament disciplinari.

SENTÈNCIA 140-2022

Andorra la Vella, el 26 d'octubre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Suárez formulava demanda pel procediment laboral contra la Sra. Plaza, titular del negoci B, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-la a satisfer la suma de 10.788,06.- EUR nets en concepte d'indemnització per comiat injustificat, més els interessos legals i a cotitzar degudament l'import base de 11.121,71.- EUR a la CASS, més les costes judicials causades.

2.- La representació processal de la Sra. Plaza contestava la demanda formulada, oposant-se a les pretensions de la part actora, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-les, imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

3.- Practicats els mitjans de prova considerants pertinents i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 5-5- 2022n requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Suárez contra la Sra. Plaza -titular administrativa i gerent del negoci "B"-, ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar a la primera la quantitat de set mil vuit-cents vint- i-vuit euros amb quaranta-vuit cèntims (7.828,48.- EUROS) en concepte d'indemnització per comiat injustificat, augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el dia 3 de maig del 2019 i fins que sigui íntegrament satisfeta i a procedir a la cotització corresponent prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, tot plegat amb condemna en costes processals d'aquesta instància segons es conté en el darrer Fonament de Dret".

4.- La representació processal de la Sra. Plaza ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova resolució en aquesta alçada que desestimi la demanda, imposant les costes ocasionades en ambdues instàncies a la part demandant.

5.- La representació processal de la Sra. Suárez, s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sra. Suárez va iniciar una prestació laboral per compte de la Sra. Plaza el 18-6-2013 en qualitat de dependenta, iniciant el 3-1-2018 un període de baixa mèdica que es perllongà fins el 20-4-2019, en què la CASS la va donar d'alta.

El 26-4-2019, la Sra. Plaza acomiadava la treballadora mitjançant carta que preveu:

"Benvolguda senyora Suárez

La direcció d'aquesta empresa li comunica a través d'aquest escrit i segons allò dit en la Llei 31/2018 del Codi de Relacions Laborals, que procedim a la finalització de la nostra relació laboral en aquesta empresa.

Els fets que fonamenten la decisió del seu acomiadament són els següents: Aplicació de l'article 87 per causes disciplinàries.

Aplicació de l'article 99 per falta molt greu.

Punt A: tres o més faltes d'assistència sense justificar.

El xec corresponent a la seva liquidació, restarà a les nostres oficines.

Si passats 5 dies de la data de notificació no l'ha vingut a recollir, procedirem a portar-lo a la Batllia on estarà a la seva disposició."

Considerant que havia estat acomiadada de manera injustificada, en data 4-7-2019 la treballadora articulava demanda laboral, reclamant la condemna de la Sra. Plaza a satisfer una indemnització de 10.788,06.- EUR nets.

La Sentència dictada argumenta que la carta d'acomiadament no havia respectat suficientment les exigències formals previstes en l'art. 88.1 de la Llei de Relacions Laborals, estimant parcialment les pretensions de la Sra. Suárez, reconeixent-li una indemnització de 7.828,48.- EUR, augmentada dels interessos legals produïts des del 3 de maig del 2019 i fins al seu total pagament i a procedir a la cotització corresponent prop de la CASS el tot amb expressa imposició de les costes processals causades.

I és contra aquest pronunciament que s'alça la representació processal de la Sra. Plaza atribuint-li error en la valoració de la prova que s'hi realitzava.

Segon.- En primer lloc sosté que l'empresari en tot moment, havia comunicat a la treballadora els motius pels quals se l'acomiadava; que els motius eren clars i que la pròpia demandant els admetia en el seu escrit rector on incorporava la documentació lliurada per l'empresari, sense que en cap moment la treballadora negui els fets objectius que se li reprotxaven.

Sosté que l'òrgan judicial d'instància no valorava el recurs administratiu articulat per la treballadora a la CASS del qual s'inferia que aquesta tenia un coneixement fidedigne del motiu de l'acomiadament i que en tal eventualitat la valoració de la prova que es realitzava resultava absolutament esbiaixada, sense que les disfuncions de la CASS poguessin ser oposades a la seva representada.

Insistia en que la carta d'acomiadament respectava escrupolosament els termes de la Llei i la jurisprudència (TSJC-70/18) en contenir una descripció concisa i precisa de les infraccions retretes a la treballadora amb indicació dels dies en que no hauria treballat és a dir que l'assalariada no va comparèixer al seu lloc de treballa des del dia 20-4-2019 en que la CASS l'havia donat d'alta i en conseqüència considera que el seu acomiadament es trobava plenament justificat.

Tercer.- Els diferents arguments revocatoris introduïts per la part recurrent poden ser examinats conjuntament atès que el debat que suscita irradia al tomb del requisit formal relatiu a les formalitats de l'acomiadament per causes disciplinàries (art. 88.1 de la Llei de Relacions Laborals), quan preveu que "la carta ha d'esmentar amb concreció la causa que origina l'acomiadament".

La rellevància del requisit relatiu a l'exposició de la causa no es discuteix en aquesta alçada. En efecte, "La transcendència del relat de fets contingut en la carta d'acomiadament és constantment recordada per aquesta Sala. En aquest sentit hem pogut precisar que "cristal·litza" la situació de tal manera que serà únicament sobre la concreta successió d'esdeveniments narrada en la mateixa, que haurà d'intervenir, si escau, el control jurisdiccional sobre la justificació de la mesura disciplinària adoptada, sense poder introduir-se nous elements a posteriori en el decurs del procediment judicial. Així, la carta d'acomiadament haurà de contenir una descripció suficientment detallada al respecte dels elements subjectius, objectius, espacials i temporals que confluïen en la falta que es notifica, el tot a fi d'assegurar al treballador un coneixement exacte i precís del que se li reprotxa i pugui articular quantes accions disposi per impugnar la sanció imposada davant de la jurisdicció laboral. En aquest sentit hem declarat que "els mancaments atribuïts al treballador s'han de connectar amb fets precisos i situats en el temps, de manera que la relació detallada de l'incident i la seva cronologia permeti la defensa de la treballadora i el control del Tribunal" (cf. TSJC-188/15, TSJC279/12, 24/13 i 281/13 entre altres)."

Si aquesta doctrina es trasllada al concret supòsit que s'examina hem de concloure, en el mateix sentit que l'òrgan judicial d'instància, que la carta d'acomiadament no conté cap mena de descripció temporal mínimament detallada dels fets concrets que retreu a l'assalariada, limitant-se a reprendre parcialment el redactat del precepte legal que considera infringit (art. 99.1.a).

En aquesta alçada però la recurrent considera que malgrat la deficiència en la carta que acabem de ressaltar, la treballadora tenia un perfecte coneixement dels fets que se li retreien atès que en definitiva els admetia en el seu escrit rector o en l'expedient administratiu previ que va entaular contra la CASS on referia que la manca d'assistència a la feina en seguiment a la decisió de donar-la d'alta administrativa havia comportat el seu acomiadament. Aquest debat però a la vista de les Resolucions que hem pogut dictar es troba ja clarament superat. En efecte, l'exigència de l'exposició de la causa de l'acomiadament que la Llei exigeix suposa per al treballador una garantia que opera des d'una doble perspectiva: d'una banda pretén assegurar-li un coneixement precís dels fets que se li retreuen per poder-los impugnar vàlidament sense experimentar indefensió; d'altra part limita el control de la sanció aplicada per l'empresari als únics fets que en la carta han estat relatats, sense que els mateixos puguin ser en conseqüència ampliats posteriorment, per exemple en fase jurisdiccional.

Des d'aquesta perspectiva resultava essencial que l'empresari identifiqués exactament en la carta d'acomiadament els dies concrets en què la treballadora no assistia a la feina, sense que pugui refugiar-se darrera del pretès coneixement que d'aquesta informació tenia l'assalariada atès que en definitiva això suposaria alliberar-lo de les seves obligacions formals imperatives en detriment de l'assalariat. En no contenir la carta cap mena de precisió temporal en relació a la data concreta en que la treballadora no va comparèixer al treball, escau considerar que el seu acomiadament intervenia de manera injustificada, motiu pel qual escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat tot i confirmant íntegrament la Sentència dictada pel Sr. Batlle.

Quart.- En mèrits de les previsions de l'Art 354.2 CPC escau imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la part apel·lada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Plaza contra la Sentència de data 5-5-2022 que confirmem íntegrament. Imposem a la recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquest alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.