Laboral- Desistiment voluntari del treballdor- El preavis no és d'obligatori compliment (0222/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 222/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Morillo, va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Álvarez, en reclamació de la quantitat de 4.950EUR en concepte de preavís, més els danys i perjudicis que l'incompliment de les seves obligacions per part del demandat ha ocasionat a Morillo a acreditar en període de proves, amb els interessos legals des del dia de la resolució del contracte, o subsidiàriament, des de la data de contesta a la demanda, i condemna de l'adversa a pagar-li les costes processals, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i de procurador.

II.- El Sr. Álvarez va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que si bé en un primer moment el Director de Recursos Humans d'ORG_0 va manifestar no estar d'acord amb la baixa voluntària del treballador, posteriorment ambdues parts van atorgar, de mutu acord, l'extinció del contracte laboral; que a més a més, l'adversa no menciona en que consisteixen els incompliments i perjudicis reclamats, i que el fet que el Sr. Álvarez treballi per una altra entitat bancària del país no suposa, per si mateix, un incompliment de la seva obligació a guardar confidencialitat i no desvetllar cap informació que tingui relació amb Morillo.

III.- Per sentència de data 26 de maig del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, desestimant íntegrament la demanda de la societat Morillo, va absoldre el Sr. Álvarez de les pretensions condemnatòries de la part adversa, i condemnar a la societat demandant a satisfer les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Morillo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: el fet que Morillo signés el conveni, que no deixa de ser un model estàndard de liquidació, no pot implicar en cap manera la renúncia del banc a reclamar el preavís degut, previst legalment i de compliment obligatori pels treballadors; que segons la jurisprudència és procedent que es consideri igualment que la signatura d'ORG_0 de la quitança no implica cap renuncia a reclamar una quantitat deguda; que el propi desistiment del treballador sense preavís, anunciant al banc la immediata rescissió del contracte que els vinculava, amb cap antelació, i el fet que al cap de 15 dies treballava per una altra entitat competidora hauria de ser objecte, a més, d'una indemnització; que el propi Sr. Álvarez admet que certs clients s'han posat en contacte amb ell i han decidit de forma unilateral de canviar-se de banc; que d'això se'n diu captació de clientela en un clar perjudici d'ORG_0.

II.- El dia 1 d'abril del 2009 el Sr. Álvarez va començar a treballar per compte de la societat Morillo (ENTITY_4)en qualitat de banquer privat amb un salari de 5.500EUR mensuals. En data 31 d'agost del 2010 el Sr. Álvarez va lliurar en mà a l'empresa, una carta comunicant-li: "..mi intención de causar baja voluntaria de la entidad ORG_0 con fecha de hoy.". A recepció de la dita carta el Director de Recursos Humans i Mitjans de l'empresa va manifestar la seva oposició, mitjançant la menció: "Rebut i no conforme per incompliment termini legal de preavís". El mateix dia les parts varen signar un document de liquidació de la relació laboral en el qual varen convenir que: "...En Álvarez sol·licita la baixa voluntària a ORG_0 i aquesta accepta dita baixa i desistiment, que tindrà efecte el 31 d'agost 2010, data a partir de la qual el contracte laboral entre les parts esdevindrà resolt....En Álvarez es compromet a guardar la més estricta confidencialitat respecte a qualsevol assumpte relacionat a ORG_0 i totes les filials d'ORG_0 i participades per aquesta i els seus clients i a no desvetllar cap informació de la qual hagi tingut coneixement per raó de les tasques desenvolupades a ORG_0, al propi temps que s'obliga expressament a no retenir sota el seu control cap document o dada relacionada amb les dites Entitats o els seus clients. En Álvarez manifesta que un cop li siguin satisfetes totes les quantitats pel concepte de la lletra C...amb la deducció feta de la cotització al seu càrrec a la CASS, res se li endeutarà per cap dels conceptes esmentats a l'atorgament II i s'entendrà que ambdues parts renuncien a res més reclamar-se per raó de dita relació laboral...".

III.- L'article 95 del Codi de les Relacions Laborals estableix que la persona treballadora pot desistir del contracte en els casos següents: En els contractes per durada indeterminada, mitjançant un preavís de 10 dies si fa menys d'un any que treballa a l'empresa, i de 10 dies més un dia per mes treballat fins a un màxim de 30 dies, si fa més d'un any que està al servei de l'empresa. L'article 96 afegeix que el desistiment s'ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant el lliurament directe a l'empresari, que ha de signar-ne la recepció...És cert que en la seva carta de desistiment unilateral del contracte de treball de data 31 d'agost del 2010, el Sr. Álvarez no va notificar cap termini de preavís a l'empresa, incomplint així les disposicions legals esmentades.

Nogensmenys, l'article 96.3 del Codi de les Relacions Laborals precisa que: efectuada la comunicació de desistiment, l'empresa i la persona treballadora poden, de mutu acord i per escrit, reduir el termini legal establert pel preavís. Per tant, resulta d'aquesta darrera disposició que el termini de preavís en matèria de desistiment voluntari del treballador no és d'obligatori compliment per haver el caràcter de mínim irrenunciable contemplat en el article 4 apartat segon del Codi de les Relacions Laborals, sinó que la Llei autoritza les parts a derogar-hi per conveni entre empresaris i treballadors.

En el cas d'autes, en el document de liquidació de la relació laboral establert per Morillo, hi consta que les parts atorguen: "En Álvarez sol·licita la baixa voluntària a ORG_0 i aquesta accepta dita baixa i desistiment, que tindrà efecte el 31 d'agost 2010, data a partir de la qual el contracte laboral entre les parts esdevindrà resolt". D'aquesta estipulació se'n desprèn clarament que Morillo va acceptar la rescissió de la relació laboral per part del treballador, a comptar del dia 31 d'agost de 2010, és a dir sense termini de preavís. A més a més, no sols en el càlcul de la liquidació l'empresa no inclou cap compensació per termini de preavís no complert, sinó que es va comprometre a renunciar a res més reclamar per raó de l'esmentada relació laboral. Morillo no pot anar contra els seus propis actes i per conseqüent, s'ha de desestimar la seva demanda en concepte de preavís.

IV.- Respecte a la reclamació de l'empresa en concepte de danys i perjudicis, prèviament s'ha de posar de manifest que en el contracte de treball signat entre les parts no figura cap clàusula establint un termini de no competència de la persona treballadora, un cop acabada la relació laboral. Per tant no es pot reprotxar al Sr. Álvarez haver anat treballar per una altra entitat directament competidora amb Morillo, 15 dies desprès de la rescissió del contracte de treball pactat amb aquesta darrera societat.

Ara bé, Morillo no acredita de cap manera que el Sr. Álvarez hagi infringit el seu deure de confidencialitat, i si alguns clients d'ORG_0 van canviar de banc, no consta en autes que sigues com a conseqüència d'actuacions del Sr. Álvarez.

Per conseqüent, s'ha també de desestimar aquesta pretensió d'ORG_0 i per tant, confirmar la resolució impugnada en tots els seus extrems.

V.- La desestimació del recurs determina imposar les costes processals de segona instància a l'empresari, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 26 de maig del 2011, en totes les seves disposicions.

Condemnar a la societat Morillo al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.