Laboral - Traspas negoci perruqueria - Existència contracte de treball(0148/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.-148/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Castrillo va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra els Srs. Sanz i Ferreras, en reclamació de la quantitat de: 22.896,09 EUR en concepte de salari, més l'interès legal a partir de la data de contesta a la demanda.

II.- Els Srs. Sanz i Ferreras van plantejar l'excepció d'inadequació de procediment, i sobre el fons del litigi, van oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant: que la relació que es pactà fou una relació mercantil entre empresaris, i no cap relació contractual laboral o de treball; que en l'improbable cas que es considerés que es tracta d'una relació laboral, no existeix cap haver laboral pendent de pagament a l'agent.

III.- Per sentència de data 26 de març del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant molt parcialment la demanda formulada per la part agent, va condemnar als Srs. Sanz i Ferreras a pagar al Sr. Castrillo l'import de 952,61 EUR, augmentat pels interessos legals comptadors a partir del dia 24 d'abril del 2009, i sense establir condemna en costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació. Nogensmenys, mitjançant escrit de data 10 de juny del 2010 els Srs. Sanz i Ferreras van desistir del recurs per ells formulat, desestiment que fou acceptat per Aute de data 20 de juliol del 2010.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Castrillo sol·licita la pràctica de la prova testifical a la persona de la Sra. Arnau, pretensió a la qual no va donar lloc aquesta Sala Civil, mitjançant Aute de data 14 de setembre del 2010. Sobre el fons la part que recorre manifesta: que el seu treball a la perruqueria era real i efectiu, no amb l'horari i l'intensitat que podria tenir l'altra perruquera, Sra. Arnau, però si que amb la suficient entitat com per guanyar-se el salari que va pactar amb els Srs. Sanz i Ferreras quan es va traspassar el negoci; que el fet d'esperar un any, de bona fe, a cobrar el salari, tenint en compte la relació que unia a les parts, i el fet de trigar uns mesos per interposar la corresponent demanda, no són motius fonamentals en dret per considerar que la relació laboral no existia i que es tractava d'un contracte simulat tal i com conclou la sentència de primera instància.

II.- Al mes de juny del 2007 el Sr. Castrillo va signar amb els Srs. Sanz i Ferreras, un contracte segons el qual el Sr. Castrillo traspassava al Sr. Sanz que l'adquiria per un import de 20.000 EUR, el negoci anomenat C.P., sota la titularitat fiduciària del Sr. Ferreras, amb la clàusula següent: "El Sr. Castrillo, tot i procedir al traspàs del negoci de constant referència, seguirà prestant els seus serveis al mateix en qualitat de perruquer, durant un termini màxim de 2 anys. Com a contraprestació pels dits serveis, rebrà mensualment i en concepte de salari la quantitat equivalent al 20% dels ingressos en la quantitat de 2.000 EUR, motiu pel qual el Sr. Sanz en el seu dia i actualment el Sr. Ferreras declararan dita quantitat a la CASS. A l'efecte, el Sr. Ferreras es compromet expressament a signar els documents que siguin necessaris per tal que el Sr. Castrillo sigui donat d'alta a la CASS en tant que assalariat del referit negoci". La problemàtica que s'ha de resoldre és la de determinar si la clàusula 5a del contracte firmat entre les parts correspon a un contracte de treball, com ho pretén el Sr. Castrillo, o si al contrari, aquesta clàusula, fou imposada als compradors del negoci pel Sr. Castrillo per no perdre aquest la seva cobertura social en relació a la seva patologia d'esclerosi lateral amiotròfica, tal com ho afirmen els Srs. Sanz i Ferreras que han acceptat aquesta condició per causa de confiança i d'amistat que tenien amb el Sr. Castrillo..

III.- S'ha prèviament de posar de manifest que és cosa molt estranya i molt difícil entendre que no tant sols una persona assalariada hagi treballat 10 mesos i 15 dies sense reclamar el pagament del salari corresponent, sinó que també va esperar més de 8 mesos abans d'iniciar una demanda judicial en reclamació de quantitat en concepte de salaris.

Dit això, l'article 4 de la Llei sobre el contracte de treball defineix el contracte de treball aquell pel qual una persona (el treballador) es compromet verbalment o per escrit, a prestar personalment un servei intel·lectual o manual, o a realitzar una obra, per compte d'una altra persona (l'empresari), dins el seu àmbit d'organització i direcció mitjançant una remuneració de qualsevol naturalesa, anomenada salari. Per tant, el Sr. Castrillo, part demandant, ha de provar que va prestar personalment un servei pel compte dels Srs. Sanz i Ferreras, sota la direcció dels mateixos. Aquesta prova no la fa el Sr. Castrillo de manera suficientment significativa. En efecte, resulta de l'informe del cap de l'àrea de control administratiu de la CASS, que quan el seu servei ha volgut verificar els salaris declarats amb anterioritat a l'atur de treball del Sr. Castrillo, és a dir anteriorment al 15 de maig del 2008, aquest darrer no ha pogut acreditar la seva condició d'assalariat mitjançant butlletins de salari i llibres horaris; que tampoc els Srs. Sanz i Ferreras no han pogut aportar cap document que acreditès la condició d'assalariat del Sr. ENTITY_4; que convocats tots els treballadors de l'empresa que havien coincidit durant el temps de relació laboral amb el període que havia donat d'alta i cotitzat el Sr. Castrillo, es va presentar la Sra. Plaza que va manifestar que mai havia treballat a la perruqueria cap senyor. De la mateixa manera, el Sr. Talavera, proveïdor de productes de perruqueria del negoci va certificar que durant totes les visites i lliuraments de productes que ha realitzat prop del negoci C.P., mai ha estat present el Sr. Castrillo ja que li consta que va deixar de treballar al negoci desprès de traspassar-lo; així doncs, pot afirmar que no ha presenciat mai que el Sr. Castrillo estigués realitzant cap activitat com a perruquer a la perruqueria C.P. desprès del seu traspàs i que les persones que sempre li han fet les comandes són les diverses professionals que han treballat a la perruqueria, totes dones. Tampoc no es pot deduir dels testimoniatges dels clients de la perruqueria que consten en autes, la prova que del mes de juny del 2007 fins al mes de maig del 2008, el Sr. Castrillo va treballar al negoci, llevat de manera ocasional a petició d'un client particular. En efecte, resulta dels referits testimoniatges que els diferents testimonis eren clients de la perruqueria mentre el Sr. Castrillo hi va treballar, però sense precisar el període i si aquest es situava desprès del traspàs del negoci.

IV.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució apel·lada que ha fet una aplicació del dret ajustada als fets de la causa, i condemnar la part recurrent a pagar les costes de segona instància en raó del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 26 de març del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar al Sr. Castrillo al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.