Maltractaments d'obra, lesions doloses (TSJP-028/05)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell

SENTÈNCIA 39-05 DE 16 DE DESEMBRE DE 2005

Ponent M.I.: Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 27 d'abril de 2005, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que, hem d'absoldre i absolem Esteban, Roda, Morillo i Recio de la contravenció penals de maltractaments d'obra que no causin lesions pel que venien inculpats.

Que hem de condemnar i condemnem Ferrer, com responsable penalment, en concepte d'autor, del delicte major de lesions doloses, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de VUIT MESOS DE PRESO CONDICIONAL qualificada a indemnitzar durant el període màxim de tres anys, MULTA en la quantitat de TRES-CENTS EUROS (300 EUR) i al pagament de les despeses processals causades.

- En concepte de responsabilitat civil Ferrer indemnitzarà a Roda en la quantitat total de 22.933,21 Euros."

II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats: "que, el dia 5 de novembre del 2000, vers les 02:00 hores, una baralla es produeix a l'aparcament de la discoteca C., radicada a la XXXX, quan el processat Ferrer, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, i l'inculpat Esteban, nascut el XXXX8, de nacionalitat holandesa i sense antecedents penals, que eren trencant uns pins plantats al jardí de la discoteca foren recriminats d'aquesta actitud pels també inculpats Roda, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, i Morillo, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i condemnat per sentència del M.I. Tribunal de Corts de data 11 de maig del 1986, com autor de robatori i falsedat, iniciada una discussió entre els quatre, es produïren intercanvis de cops i empentes, agredint-se mútuament Roda amb Ferrer d'una banda i Esteban i Morillo d'altra banda, intervenint posteriorment Recio, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i condemnat per sentència del M.I. Tribunal de Corts de data 1 de juny del 1999, com autor del delicte major d'imprudència amb resultat de lesions, delicte menor de conducció de vehicle sota la influència de begudes alcohòliques i la contravenció penal d'imprudència amb resultat de danys, ajudant Esteban a donar cops a l'inculpat Morillo.

Durant la baralla entre Ferrer i Roda aquest darrer caigués per terra degut a una actuació de Ferrer, resultant Roda amb una fractura conminuta del cap humeral, amb luxació gleno-humeral anterior, ferides que tardaren 365 dies en consolidar-se, i que no són compatibles a un cop sec de gran intensitat sinó que més aviat amb una caiguda a terra sobre el costat dret, amb una mala posició del braç dret, segons l'informe final del Dr. V..

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Sr. Ferrer ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en que la sentencia omet el fet provat que el Sr. Roda i el Sr. Morillo foren els qui iniciaren a baralla, colpint en primer lloc al Sr. Ferrer qui intentà defensar-se, al·legació que suposa, de manera implícita, que el Tribunal de Corts ha incorregut en una errònia valoració de la prova.

Atenint-nos al resultat de la prova practicada en l'acte del judici oral, i més principalment a les manifestacions dels que hi comparegueren en qualitat de testimonis, en els que no es pot sospitar un interès espuri d'auto exculpació, hem de concloure que la convicció del Tribunal de Corts, expressada en els fets provats, és correcta i conforme amb el resultat d'aquella prova, doncs ni el senyor Porras ni el senyor Soriano en l'acte del judici oral pogueren afirmar que fos el senyor Roda o el senyor Morillo qui va iniciar la baralla colpint al Sr. Ferrer, sinó que es limitaren a manifestar, el primer que va veure un principi de baralla entre els senyors Roda i Ferrer, que Roda es pegava amb Ferrer i Morillo amb Esteban, i que es donaven empentes mútuament, mentre que per la seva part, el testimoni Salas digué que va veure a dos senyors que venien vers ells i que van començar a donar-se empentes.

Per tant, els fets declarats provats a la sentència apel·lada s'han de considerar conformes amb el resultat de la prova practicada, i especialment pel que fa a la afirmació de que "iniciada una discussió entre els quatre, es produïren intercanvis de cops i empentes, agredint-se mútuament Roda amb Olivier G.B.". I és ben sabut que la Jurisprudència exigeix, per poder apreciar la legítima defensa, ja sigui com eximent completa o incompleta, l'existència d'una agressió il·legítima, entenent-se com a tal aquella agressió que no està justificada, i que de manera constant s'exclou la legítima defensa, per manca del requisit de la prèvia agressió il·legítima, en el casos de una baralla en la que no es pot determinar qui ha iniciat la baralla i, per tant, qui és l'agressor i qui s'ha limitat de defendre's. I també s'exclou la legítima defensa en el cas de la baralla mútuament acceptada per manca del requisit de la necessitas defensionis doncs no es pot mantenir l'existència d'un animus defendendi en qui participa activa i voluntàriament en una baralla en la que els contendents s'agredeixen mútuament, amb la única excepció de la utilització per part d'algun dels contendents d'armes o instruments que suposin una agressió clarament desproporcionada per a la lluita acceptada (en aquets sentit s'ha pronunciat aquest Tribunal en la sentència núm. 2-97, de 9 de gener 1997, Causa 118-2/95).

IV.-RESULTANT: que en el present recurs han comparegut el Ministeri Fiscal i el Sr. Roda, oposant-se al recurs tant el Ministeri Fiscal com la Defensa del Sr. R.C., demanant la confirmació de la sentència apel·lada.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: La part apel·lant recorre la sentència dictada pel Tribunal de Corts amb l'argument principal de que foren els senyors Roda i Morillo qui varen iniciar la baralla i colpiren al Sr. Ferrer, havent-se limitat aquest a defensar-se, al·legació que suposa, de manera implícita, que el Tribunal de Corts ha incorregut en una errònia valoració de la prova.

Atenint-nos al resultat de la prova practicada en l'acte del judici oral, i més principalment a les manifestacions dels que hi comparegueren en qualitat de testimonis, en els que no es pot sospitar un interès espuri d'auto exculpació, hem de concloure que la convicció del Tribunal de Corts, expressada en els fets provats, és correcta i conforme amb el resultat d'aquella prova, doncs ni el senyor Porras ni el senyor Soriano en l'acte del judici oral pogueren afirmar que fos el senyor Roda o el senyor Morillo qui va iniciar la baralla colpint al Sr. Ferrer, sinó que es limitaren a manifestar, el primer que va veure un principi de baralla entre els senyors Roda i Ferrer, que Roda es pegava amb Ferrer i Morillo amb Esteban, i que es donaven empentes mútuament, mentre que per la seva part, el testimoni Salas digué que va veure a dos senyors que venien vers ells i que van començar a donar-se empentes.

Per tant, els fets declarats provats a la sentència apel·lada s'han de considerar conformes amb el resultat de la prova practicada, i especialment pel que fa a la afirmació de que "iniciada una discussió entre els quatre, es produïren intercanvis de cops i empentes, agredint-se mútuament Roda amb Olivier G.B.". I és ben sabut que la Jurisprudència exigeix, per poder apreciar la legítima defensa, ja sigui com eximent completa o incompleta, l'existència d'una agressió il·legítima, entenent-se com a tal aquella agressió que no està justificada, i que de manera constant s'exclou la legítima defensa, per manca del requisit de la prèvia agressió il·legítima, en el casos de una baralla en la que no es pot determinar qui ha iniciat la baralla i, per tant, qui és l'agressor i qui s'ha limitat de defendre's. I també s'exclou la legítima defensa en el cas de la baralla mútuament acceptada per manca del requisit de la necessitas defensionis doncs no es pot mantenir l'existència d'un animus defendendi en qui participa activa i voluntàriament en una baralla en la que els contendents s'agredeixen mútuament, amb la única excepció de la utilització per part d'algun dels contendents d'armes o instruments que suposin una agressió clarament desproporcionada per a la lluita acceptada (en aquets sentit s'ha pronunciat aquest Tribunal en la sentència núm. 2-97, de 9 de gener 1997, Causa 118-2/95).

II.-CONSIDERANT: que, no obstant el que s'ha dit, sí que ha de donar-se parcialment la raó a la part apel·lant pel que fa a la responsabilitat civil ja que, essent fets provats que hi hagué una baralla mútua, en la que el Sr. Roda fou alhora contendent i víctima, encara que la seva responsabilitat criminal hagi estat declarada extingida per causa de prescripció de la contravenció penal que se li imputava per aquets fet, això no obsta a l'aplicació de l'article 77 del Codi Penal de 1990 amb la conseqüència de reduir el total import de la indemnització que ha de percebre el Sr. Roda en un percentatge del 30 per cent.

III.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la revocació parcial, en el sentit que es dirà, de la sentència apel·lada.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa del Sr. Ferrer.

2.- Revocar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 27 d'abril del 2005 en la causa TC-175-5/01, en el sentit de reduir el total import de la indemnització que ha de percebre el Sr. Roda en un percentatge del 30 per cent, confirmant la resta dels pronunciaments que conté el fallo de dita sentència.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.