Valoració prova- proporcionalitat pena

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP-0000049/2019 Núm. de Causa: 6000057/2018

SENTÈNCIA 44-2019

PARTS:

Apel·lant: Sr. Carretero

Advocat: Sr. Toll

Apel·lat: Ministeri Fiscal

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-ú de novembre de dos mil dinou.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 17 d'abril del 2019 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per dos delictes majors de lesions doloses amb l'ús d'un objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima, l'un d'ells en concurs real amb un delicte major d'amenaces condicionals amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, d'un delicte major d'influència, mitjançant violència o intimidació, en un denunciant en un procediment perquè modifiqui la seva actuació processal i d'una contravenció penal d'amenaces lleus. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 17 d'abril de 2019 amb la següent part dispositiva: Decideix,

"Condemnar Carretero com a responsable penalment en concepte d'autor de dos delictes majors de lesions doloses amb l'ús d'un objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima, l'un d'ells en concurs real amb un delicte major d'amenaces condicionals amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la seva decisió, d'un delicte major d'influència, mitjançant violència o intimidació, en un denunciant en un procediment perquè modifiqui la seva actuació processal, i d'una contravenció penal d'amenaces lleus, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal d'ésser menor de 21 anys al moment dels fets, a la pena única de trenta mesos de presó ferma pels delictes majors, i a la pena de TRES-CENTS EUROS (300 EUR) DE MULTA per la contravenció penal, així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, condemnar Carretero a pagar a Amorós i Farré la suma de 500 EUR a cadascun d'ells".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: són fets provats que,

"que la matinada del dia 1 de febrer del 2014, vers les 03.30 hores, el processat Carretero, nascut el XXXX, de nacionalitat equatoriana i sense antecedents penals a la data dels fets, es trobava a l'exterior de la discoteca La Mafia de la vila d'Andorra la Vella.

Per raó d'un altercat anterior entre ells, consecutiu a una baralla prèvia en el decurs de la qual el menor Farré havia resultant ferit, el processat va dirigir-se vers Machado amb una ampolla de vidre trencada a la mà a fi d'agredir-lo, podent C. esquivar part de l'agressió però rebent un cop de puny a la cara efectuat amb la mà que duia l'ampolla; a conseqüència d'aquests fets, Machado va patir una petita ferida a la cara, no necessitant assistència mèdica.

Seguidament, el processat va propinar un cop de peu al coll a Amorós que es trobava d'esquena, atenent també el menor, i va marxar del lloc; al cap d'uns instants, va tornar i va agafar Amorós per l'esquena, posant-li l'ampolla trencada al coll abans de dir-li "quienes eran los de la otra vez?", i fugint del lloc davant de l'arribada d'una patrulla de policia; a conseqüència d'aquests fets, Amorós va patir una ferida superficial al coll de petites dimensions, no necessitant assistència mèdica.

A les 16.12 hores del mateix dia, el processat va enviar, mitjançant la xarxa social "Facebook", a Nuñez, porter de la discoteca que havia col·laborat amb els agents de policia en la identificació de les persones que havien participat als diversos altercats de la matinada, un missatge, dient-li amb ànim intimidatori "Eeh que colo haces tio enceñando la foto mia a lo Bofia/Todo bien loko/ No me Olvido de quien me Jode tu tranki".

En data 15 de febrer del 2014, trobant-se a l'interior del mateix local nocturn, per raó de la denúncia formulada el 2 de febrer per la mare de l'interessat contra un amic seu, el processat va dirigir-se vers el menor Farré, dient-li amb ànim intimidatori "Si no retires la denuncia te juro por mi madre que te corto el cuello, esta vez hablo, la próxima vez no será para hablar".

Machado i Nuñez han renunciar a res reclamar"

.

III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa del Sr. Carretero, en el què al·lega la indeguda aplicació de l'article 423 del Codi penal, la improcedent aplicació del concurs d'infraccions i una incorrecta determinació de la pena, sol·licitant la revocació de la sentència objecte de recurs, se'n dicti una nova i es condemni al seu defensat com a responsable de dos delictes majors de lesions amb l'ús d'un objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima, de dos delictes majors d'amenaces condicionals, l'un amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció i de la contravenció penal d'amenaces lleus i es fixi, pel que fa als delictes majors, una pena única de VINT (20) mesos de presó, dels quals SIS (6) mesos ferms i la resta condicionals, fixant el termini de suspensió en QUATRE (4) anys i pel que fa a la contravenció penal, la pena de TRES-CENTS (300) euros de multa.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, considerant que els fets sí són constitutius del tipus de l'article 423 del Codi penal, doncs el mateix disposa que és suficient que les paraules intimidatòries que hagin tractat d'influir en una persona que sigui denunciant, no requerint que dites paraules obligatòriament hagin d'obtenir el seu resultat intimidatori. Respecte a la concurrència del concurs real d'infraccions, considera que aquesta sí ha quedat demostrada i correctament motivada. Pel que fa a la determinació de la pena, considera que el Tribunal de Corts va efectuar una valoració de manera proporcionada i molt adequada a la gravetat dels fets. Sol·licita el Ministri públic al seu informe la confirmació de la sentència objecte de recurs.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: La representació lletrada de Carretero apel·la la sentència, al·legant com primer motiu d'impugnació, la indeguda aplicació de l'article 423 del Codi Penal. Considera la part recurrent que les paraules intimidatòries què va dirigir el Sr. G. al menor Farré per que retirés la denúncia formulada contra ell tenen el seu correcte encaix a l'article 140.1 del Codi Penal, què tipifica el delicte major d'amenaces condicionals, perquè l'amenaça del recurrent no va fer que el menor modifiqués la seva actuació i retirés la denúncia.

La impugnació no pot ser estimada perquè l'article 423 del Codi Penal no és un delicte de resultat sinó de tendència, ja que castiga tant la conducta de qui mitjançant violència o intimidació influeixi en un dels intervinents en el procés, aconseguint, per tant, que l'intervinent modifiqui la seva actuació processal, com la de qui intenta amb l'ús de la força física o la intimidació, que es produeixi aquesta modificació sense aconseguir-ho. Així resulta clarament de les expressions "influeixi o intenti influir" utilitzades en el precepte, perquè el què vol protegir el tipus és la llibertat d'actuació del intervinents en el procés i el correcte funcionament del mateix, protegint-los de les possibles ingerències de tercers.

II.-CONSIDERANT: que s'impugna a continuació la condemna del recurrent per un delicte major de lesions doloses amb l'ús d'un objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima de l'article 115.2 del Codi Penal, amb concurs amb un delicte major d'amenaces condicionals amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la seva decisió de l'article 140.2 del Codi Penal.

Tot i que en el Suplico del seu recurs el què es demana exclusivament és la supressió del delicte de l'article 423 del Codi Penal y la reducció de la pena per la resta dels delictes pels quals ha estat condemnat, la part recurrent impugna la condemna pel delicte de lesions del què hauria estat víctima Amorós, al·legant que no ha quedat degudament acreditada la producció d'una lesió com a conseqüència de que el recurrent li posés la botella trencada al coll en no existir cap informe mèdic que així ho constatés.

És cert que no hi ha cap informe mèdic de la lesió patida pel Sr. M., ja que no va acudir a cap metge davant la seva escassa importància, però aquell en la declaració davant la policia i la Batllia va dir que va patir una rascada al coll i a l'acte del judici unes marquetes a la cara. Es tracta d'erosions superficials a la pell que comporten un menyscabament físic molt lleu, que no requereix de cap assistència mèdica i que és totalment compatible amb l'acció de tocar amb la part trencada d'una ampolla el coll,

acció aquesta que també va ser observada per Machado i per Farré, tot el que fa que la constitució del delicte hagi estat correctament considerada pel Tribunal de Corts.

El fet de que la policia no hagués trobat l'ampolla no evidencia que no existís i s'hagués utilitzat perquè, a banda del Sr. M., així ho van manifestar els Sres. C. y T., especificant aquest al judici que es tractava d'una ampolla de vidre verda trencada.

III.-CONSIDERANT: que finalment s'impugna la pena imposada pels delictes per considerar-la excessiva i desproporcionada en atenció a la escassa gravetat dels fets i las circumstàncies del recurrent.

Per a la determinació de la pena s'ha d'atendre als paràmetres establerts a l'article 56 del Codi Penal i valorar, per tant, les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció.

El Tribunal de Corts imposa una pena única de 30 mesos de presó per la comissió de quatre delictes majors, tres de ells castigats, després de efectuar la reducció qualificada de l'article 54.3 del Codi Penal, amb penes de sis mesos a dos anys de presó, i un altre -el de l'article 140.2 del Codi Penal- amb una pena de tres mesos a un any de presó, aplicant la mateixa reducció per l'edat del recurrent i la prevista al nº 3 del citat article en no haver aconseguit el recurrent el seu propòsit, ja que no consta en els fets provats que ho hagués aconseguit i aquesta circumstància ha de ser considerada per la Sala per a valorar la proporcionalitat de la pena imposada.

Tenint en compte que en els dos delictes de lesiones la gravetat de l'acció del recurrent ja ha estat valorada aplicant el subtipus agreujat pel ús d'un instrument perillós, la mínima entitat de les lesiones -què individualment considerades serien constitutives de contravencions-, la reducció de la pena pel delicte d'amenaces en aplicació de l'article 140.3 del Codi Penal i el excessiu temps transcorregut des de la comissió dels fets -més de cinc anys, totes aquestes circumstàncies fan que una pena única de vint-i-un (21) mesos de presó, sigui més proporcionada.

L'historial delictiu del recurrent evidencia el nul efecte dissuasiu que per a seguir delinquint, han tingut anteriors condemnes i fan que, en principi, sigui necessari l'efectiu e íntegre compliment de la pena per evitar la comissió de nous fets delictius, tenint en compte que també una de les finalitats de la pena és la retributiva, la qual adquireix rellevància quan la finalitat rehabilitadora s'ha demostrat ineficaç.

Malgrat això, l'informe emès pel Director del Centre penitenciari en el què el Sr. G. roman ingressat des del 22 de novembre del 2017, posa de manifest que mostra bona conducta i actitud de col·laboració en totes les tasques que se li han encomanat, que treballa des del mes de desembre del 2018 i ha realitzat i està realitzant formacions educatives amb regularitat i motivació. Tanmateix, el psicòleg assessor del centre penitenciari informa en el sentit de que el Sr. G. presenta un trastorn per addicció al alcohol i del control dels impulsos, amb una personalitat impulsiva i explosiva, trastorns què s'estan tractant amb bon resultat, presentant l'intern motivació pel canvi i una actitud molt positiva.

El Sr. G. està aprofitant de forma satisfactòria tots el recursos posats a la seva disposició per l'administració penitenciària per a la seva ressocialització tot i l'existència d'un incident d'auto-agressivitat posterior a l'emissió dels informes, derivat del coneixement de que havia de continuar empresonat en compliment d'una altra pena. Aquest descontrol puntual fruit de la seva baixa tolerància a les frustracions, del què s`ha mostrat penedit constitueix una recaiguda, pròpia de qualsevols procés rehabilitador, què considerem no té perquè perjudicar el seu procés de ressocialització.

Pel que s'ha exposat considerem que el Sr. G. ha de ser mereixedor de la confiança de que continuarà de forma correcta el seu procés de rehabilitació y, per tant, de la pena de vint-i-un mesos de presó, quinze han de ser de presó ferma i la resta condicionals, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

IV.-CONSIDERANT: Que l'estimació parcial del recurs determina la declaració d'ofici de les costes processals.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Estimar parcialment el recurs interposat per la representació lletrada de Carretero.

2.- Revocar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 d'abril del 2019 en la causa TC- 6000057/18

3.- Imposar al recurrent una pena única de VINT-I-ÚN MESOS de presó pels delictes majors, dels quals quinze (15) són de presó ferma y la resta (sis mesos) condicionals, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, mantenint la resta de pronunciaments de la sentència que no han estat modificats per aquesta resolució

4.- Declarar d'ofici el pagament de les costes processals.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.