FUNCIÓ PÚBLICA. Adaptació de lloc de treball per incompareixença davant del comitè mèdic (2000077/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000077/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000013/2018

SENTÈNCIA 65-2018

PARTS:

Apel·lant: Sra. Elías

Representant: Ídem

Advocada: Sra. Sarabia

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Vendrell

Advocada: Sra. Salcedo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000077/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 10 de gener de 2018 (encara que per error indiqui 2017) de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda interposada per la Sra. Elías contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava les resolucions de 19 de juliol i 19 d'octubre de 2016, en virtut de les quals es va adaptar l'agent a un lloc de treball consistent en la realització de tasques administratives, fins a l'emissió del dictamen del comitè mèdic designat a l'efecte.

2.- Disconforme la interessada amb aquesta resolució, va interposar recurs d'apel·lació contra la mateixa, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La recurrent va dipositar la seva arma reglamentària de forma voluntària, i no per decisió del Director del Servei de Policia.

S'ha vulnerat la normativa sobre protecció de dades personals, ja que la interessada va lliurar per error la còpia adreçada al treballador del justificant de la prolongació de la baixa mèdica, enlloc del que correspon a l'empresari, de manera que l'Administració va tenir coneixement de la patologia de trastorn afectiu de la personalitat que presentava, i això va donar lloc a la convocatòria del comitè mèdic corresponent.

No procedia convocar la recurrent davant del comitè mèdic, atès que es trobava en situació de baixa laboral.

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El contingut de les actuacions permet constatar sense dificultats el desenvolupament dels fets que han donat lloc a l'adopció de les resolucions que s'impugnen en aquest procés.

Exposats de manera molt sintètica, aquells s'inicien amb el lliurament per part de la interessada a les dependències del Servei de Policia del justificant de prolongació de la seva baixa laboral. Va entregar (al·lega que per error) el full corresponent al treballador, on es feia constar que la interessada patia trastorns afectius de personalitat.

A partir d'aquest moment, el Director de la Policia va comunicar la situació al Ministre d'Interior, que va convocar el comitè mèdic que preveu l'article 74 de la Llei qualificada del Cos de Policia. I davant la incompareixença de la interessada, es va acordar l'adaptació del seu lloc de treball, que és objecte de discussió en aquesta litis.

Tercer.- L'article 74.3 de la Llei qualificada del Cos de Policia, en la redacció vigent en aquell moment, disposa que:

"Si el membre del Cos de Policia concernit refusa sotmetre's a la revisió psicotècnica i/o mèdica el ministre titular d'interior també pot acordar motivadament, amb les dades i els elements de què disposi, la suspensió del membre concernit del lloc de treball que ocupa per un període no superior a sis mesos, o bé l'adaptació del membre del Cos concernit a un nou lloc de treball que pugui desenvolupar correctament, amb l'adaptació corresponent de l'estructura salarial al nou lloc de treball".

No hi ha dubte que les resolucions administratives impugnades s'ajusten a les previsions d'aquest precepte. Com abans s'ha dit, la interessada va lliurar a les dependències del Servei de Policia el butlletí de perllongament de la seva baixa mèdica, on s'indicava que patia trastorns afectius de la personalitat. En tenir-se coneixement d'aquest fet, es va convocar el comitè mèdic que preveu l'article 74 de la Llei 8/2004, davant del qual no va comparèixer la interessada, el que va motivar que s'apliquessin les disposicions d'aquest precepte quant a l'adaptació a un nou lloc de treball.

Quart.- Les al·legacions que formula la recurrent no poden ser estimades, d'acord amb les següents consideracions:

Resulta indiscutible que l'objecte d'aquest procés no és altra que l'examen de la legalitat de les resolucions que han acordat l'adaptació del lloc de treball de la interessada. En conseqüència, resulten totalment irrellevants les argumentacions relatives a si el dipòsit de l'arma reglamentària es va fer de forma voluntària per part de la recurrent, o bé va ser acordada pel Director del Servei de Policia. L'adaptació del lloc de treball no està relacionada amb aquesta qüestió, ni el fet que l'arma s'hagués dipositat voluntàriament tindria cap influència sobre la incompareixença de la interessada davant del comitè mèdic, que és el pressupòsit de l'adaptació del lloc de treball.

L'Administració va tenir coneixement del trastorn de personalitat de la recurrent quan aquesta li va lliurar el justificant de prolongació de la baixa laboral. En conseqüència, era ineludible aplicar l'article 74.2 de la Llei 8/2004, segons el qual "davant la detecció d'algun d'aquests problemes, el director de la Policia pot acordar que el membre afectat se sotmeti a una revisió psicotècnica i/o mèdica per determinar l'abast del seu problema i la repercussió que té o pot tenir en el seu lloc de treball".

No s'ha produït cap vulneració de la normativa sobre protecció de les dades personals, com s'analitza en detall en la sentència de la Sala núm. 60-2018 d'aquesta mateixa data, que desestima el recurs interposat per la interessada contra la resolució de l'Agència Andorrana de Protecció de Dades que va arxivar la denúncia interposada per aquella en relació amb aquests mateixos fets. No és necessari reproduir aquí els extensos raonaments d'aquella sentència, a la qual es fa expressa referència per tal de resoldre aquesta al·legació.

En darrer terme, la recurrent discuteix si podia ser convocada davant del comitè mèdic mentre es trobava en situació de baixa laboral. Ara bé, com ella mateixa exposa i també ho recull la sentència apel·lada, aquesta convocatòria ha estat impugnada per l'agent en un altre procés, que se segueix sota el número de protocol 1000088/2016. En conseqüència, la qüestió litigiosa ha de quedar reservada a la resolució d'aquell procediment. De tota manera, no sembla que la situació de baixa sigui incompatible amb l'actuació del comitè mèdic, quan la compareixença no interfereix en el procés de curació i, a més, resulta necessari establir la situació psíquica de la interessada per adoptar les mesures necessàries des del mateix moment en què es produeixi l'alta mèdica.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Elías contra la sentència dictada el 10 de gener de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.