Maltractaments corporals greus. Absolució TSJP-40/14

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: TC-026-4/12 Núm. de Rotlle: TSJP-40/14

SENTÈNCIA 26-2014

PARTS:

Recorrent: MGFC. MINISTERI FISCAL

Recorregut: Sra. Zurita

Advocat: Sr. Pombo

Recorregut: Cia. Varesc

Advocat: Sra. Elías

Recorregut: M.I. GOVERN

Advocat: Sra. Elías

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-dos de desembre del dos mil catorze.

En el recurs d’apel·lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal contra la sentència dictada en data 16 de juliol del 2014 pel M.I. Tribunal de corts en la causa i rotlle de referència, seguida per un delicte major de maltractaments corporals greus. És part la Sra. Zurita, la Cia. Varesc i el M.I. Govern d’Andorra. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s’han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 16 de juliol del 2014 amb la següent part dispositiva: “Fallem: que hem d’absoldre i absolem a l’acusada Zurita del delicte major de maltractaments corporals greus pel quin venia acusada, absolent igualment a la responsable civil solidària Cia. Varesc i al responsable civil subsidiari M.I. GOVERN, i declarant d’ofici les despeses processals causades”.

II.-RESULTANT: Que el precedent fallo es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer resultant: “que vers les 03:30 hores del dia 22 de setembre del 2011 i arran d’uns fets ocorreguts moments abans a l’estació de servei E., radicada a l’XXXX, on resultà la mort violenta per arma blanca d’una persona, fets que són objecte de la causa TC-090-4/11, es desplaçaren al lloc tres patrulles uniformades i amb vehicles policials amb els logotipus oficials del Servei de Policia, formades per un total de sis agents, essent un d’ells l’acusada Zurita, amb carnet professional núm. P0XXX, nascuda el XXXX, filla de M. i de C., de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals.

En arribar al lloc els agents es trobaren un grup format per dos joves, sense camisa, i dos noies que resultaren ser Peña i Barba, ambdues de nacionalitat peruana. Dos agents uniformats procediren a detenir i emmanillar als dos joves sense camisa, com a presumptes autors dels fets, i a introduir-los en el seient posterior d’un dels vehicles policials, mentre que l’agent núm. P0XXX es dirigí a les dues noies demanant-los que restessin quietes al costat del vehicle Seat León matrícula XXXX, en el que havien arribat al lloc, i mostressin la seva identificació, atès que es trobaven al lloc i havien estat testimonis dels fets ocorreguts, havent apreciat l’agent que una d’elles, Barba, duia un cinturó a la mà, i l’altra, Peña, tenia sang a la roba.

Com sigui que les dues noies es dirigireren vers el vehicle policial on s’estaven introduint els detinguts, un altre agent es dirigí a ambdues noies indicant-los que restessin quietes al costat del seu vehicle.

Un cop els dos detinguts foren introduïts al vehicle policial, l’agent núm. P0XXX es dirigí novament a les dues noies demanant-los la identificació. Barba s’introduí al vehicle Seat León per cercar la documentació, per contra Peña s’allunyà de dit vehicle, per la qual cosa l’agent núm. P0XXX la seguí i l’obligà a tornar al costat del vehicle. Com sigui que Peña tornava a allunyar-se del mateix vehicle, l’agent núm. P0XXX l’agafà pel braç esquerra obligant-la de nou a quedar-se al costat del vehicle, agafant-la més tard per l’espatlla esquerra, agafant-li la camisa i trena de cabell que duia, en veure’s l’agent obligada a anar a cercar a Barba que, fent també cas omís a les indicacions dels agents, s’havia allunyat del vehicle Seat León, duent-les a les dos junt al vehicle. Finalment, Peña s’introduí al vehicle per cercar la seva documentació per mostra-li a l’agent núm. P0XXX.

No consta provat que l’acusada, en el curs d’aquesta intervenció i amb ànim de menystenir a Peña i Barba, per la seva nacionalitat peruana, els dirigís expressions aitals com “como siempre sudamericanos de mierda haciendo follón”, “chula de mierda, hija de puta”, “sabes a donde va a ir este documento, a tu puto país” i “peruanos de mierda”.

III.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la referida sentència.

Estima que s’han pres suficientment en consideració les declaracions de la perjudicada Sra. Peña i la testimoni Sra. Barba. A més, afegeix que el perjudicat Sr. Porras relata també una actuació vexatòria i denigrant pel que fa a la seva nacionalitat per part de la mateixa agent de policia.

Sosté el Mgfc. Ministeri Fiscal que en els autes de la filmació dels fets, es pot visualitzar l’actitud de l’agent de policia Sra. Zurita agafant a la Sra. Peña per la trena de cabell, dirigint-la vers l’altre testimoni la Sra. Barba.

Estima doncs que aquesta violència no era necessària i resulta desproporcionada als fets i essent injustificables les paraules vexatòries utilitzades per aquesta.

Sol·licita en conseqüència una pena d’un any de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys i la pena d’un any d’inhabilitació per a la funció d’agent de policia, interessant que es condemni a l’acusada Sra. Zurita, solidàriament amb la Cia. Varesc i subsidiàriament amb el M.I. GOVERN a indemnitzar a la perjudicada Sra. Peña en la quantitat de 3000€ en concepte de perjudici moral.

IV.-RESULTANT: Que la defensa de la Sra. Zurita s’oposa al recurs, estimant que les acusacions estan insuficientment provades. Afegeix que el dia de la vista, van comparèixer una multitud de persones d’orígens i cultures diferents que neguen l’actitud discriminadora de l’agent de policia en la seva vida professional.

V.-RESULTANT: Que la Cia. Varesc i el M.I. GOVERN demanen la confirmació de la sentència absolutòria.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que l’article 113 del Codi Penal castiga el maltractament corporal greu a una persona, tipus bàsic que integra un delicte menor i sobre el que opera el subtipus agreujat de l’apartat 2 del mateix article caracteritzat per la concurrència de l’agreujant de l’article 30.6, comet el fet per motius racistes, xenòfobs o relatius a la nacionalitat i ètnia. És aquest subtipus agreujat que integra un delicte major, és el que constitueix l’objecte de l’acusació formulada pel Mgfc. Ministeri Fiscal contra la Sra. Zurita.

En els fets d’autes, la gravació és bastant aclaridora i es nota com la Sra. Peña no fa cas a les indicacions de l’agent que li ha manat que estigui quieta al costat del vehicle Seat Leon i que s’identifiqui, sense que aquesta atengui les indicacions. També s’aprecia com l’agent l’agafa per l’espatlla esquerra, per la camisa o per la trena de cabell quan ha d’anar a buscar a la Sra. Barba. Però la gravació no permet afirmar si l’agafa per la trena o per la camisa. En qualsevol cas, aquests fets no poden ser considerats com a maltractaments greus, en absència de violència manifesta o intenció de fer-li mal.

Però aquests fets podrien ser qualificats de contravenció penal de maltractaments lleus. No obstant, la conducta de l’agent acusada pot esser justificada per la concurrència de circumstàncies que exclouen la seva responsabilitat en el sentit de l’art. 27.2 del Codi Penal que preveu l’actuació en compliment d’un deure o en l’exercici legítim d’un càrrec.

En les circumstàncies examinades, la intervenció dels agents de servei de policia era molt excepcional i particular. En efecte, intervenien després de la mort violenta per arma blanca d’una persona, sense saber quin grau d’implicació en els fets tenien les noies presents en la baralla, tenint en compte que una de les noies tenia sang a la roba i l’altra duia un cinturo a la mà.

En conclusió, les dites violències lleus de l’agent de policia implicada eren vinculades per les circumstàncies excepcionals de la intervenció. Serien inacceptables en cas d’un simple control de policia o d’una intervenció habitual dels serveis de policia. Però en el cas d’autes, queden proporcionades amb la intensitat del resultat lesiu.

II.-CONSIDERANT: Que les vexacions racistes atribuïdes pel Mgfc. Ministeri Fiscal a la Sra. Peña no queden suficientment provades, malgrat varis indicis que podrien fer sospitar una actuació incorrecta. Per una part, la Sra. Peña i la Sra. Barba han mantingut davant el Batlle i en el judici oral les seves declaracions segons les quals l’agent de policia va proferir frases insultants a causa dels seus orígens ètnics. Però, per altra part, aquestes acusacions greus han estat negades rotundament per la Sra. Zurita. A més, varies persones llatinoamericanes van confirmar el dia de la vista oral que mai es va comportar amb elles d’aquesta manera vexatòria No obstant, no concorden amb les declaracions del Sr. Porras qui relatà també una actuació vexatòria i denigrant pel que fa a la seva nacionalitat, en un altre expedient. Malgrat les acusacions reiterades de les dues noies i aquest precedent, encara no jutjat, existeix un dubte que beneficia a la defensa i que justifica la sentència absolutòria.

III.-CONSIDERANT: Per tots els motius precedentment exposats s’ha de confirmar la sentència recorreguda en tots els seus extrems.

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs d’apel·lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 16 de juliol del 2014 en la causa TC-026- 4/12.

3.- Declarar d’ofici les costes processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.