Lesions per imprudència, accident de circulació

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell

SENTÈNCIA 40-05 DE 16 DE DESEMBRE DE 2005

Ponent M.I.: Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 25 d'abril de 2005, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que, hem de condemnar i condemnem Palau, com responsable penalment, en concepte d'autor, del delicte major de lesions per imprudència, tipificat en l'article 197 del Codi Penal, i de la contravenció penal de lesions per imprudència, tipificada en l'article 348.5 del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de MULTA DE QUATRE CENTS EUROS (400 EUR) i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil es condemna Palau solidàriament amb la companyia d'ORG_0 al pagament :

A Hoyos de la quantitat de 5.591,05 EUR.

A Tamarit en la quantitat de 1.117,67EUR."

II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats: "que, el dia 12 de gener del 2002, al voltant de les 12:55 hores, el processat Palau, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i condemnat per sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 20 de setembre del 2002, com autor d'un delicte menor d'introducció d'haixix en mínima quantia pel propi consum i consum en grup d'haixix, circulava a poc a poc a raó de la cua que hi havia, pel carril de la dreta dels tres existents en aquell lloc, del carrer XXXX d'Andorra la Vella, conduint el vehicle marca Renault Clio 1.9D, matrícula XXXX, i a l'alçada del número 6, atropellà la vianant Hoyos que duia a la seva ma esquerra el seu fill menor Tamarit, i que creuaven la calçada d'esquerra a dreta segons el sentit de la marxa del vehicle, prop d'un pas de vianants, situat a 3 o 5 metres, sofrint aquests lesions amb un temps de curació, respectius, de 5 mesos i 10 dies segons els informes mèdics forenses."

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que en primer lloc el Tribunal ha de pronunciar-se sobre la qüestió prèvia plantejada per la Defensa dels apel·lants en l'acte de la vista del recurs, i al respecte s'ha de partir no sols dels fets declarats provats en la sentència apel·lada sinó també de la valoració jurídica dels mateixos fets per part del Tribunal de Corts, expressada en el primer Considerant apartat 1) in fine quan diu que "el Tribunal valora la imprudència de l'acusat com molt lleu, la qual cosa es té en compte en la determinació de la pena", reiterant-se en el tercer Considerant que "essent molt lleu la imprudència de l'acusat, el Tribunal creu adient fer ús de l'arbitri que li atorga l'article 41 del Codi Penal per substituir totalment la pena de presó per una multa".

De les expressades consideracions que el Tribunal de Corts fa en la seva sentència resulta que els fets foren qualificats com delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del Codi Penal, pel que fa a les lesions sofertes per Hoyos, en atenció al temps de curació de les lesions, que fou de cinc mesos, ja que és ben sabut que en la tipificació del delicte de lesions per imprudència el Codi Penal de 1990 tant sols tenia en compte el temps de curació de les lesions, abstracció feta de la gravetat de la imprudència del qui era causant de les lesions. En Codi Penal aprovat per la Llei qualificada 9/2005, del 21 de febrer, de recent entrada en vigor, abandona el criteri exclusiu del resultat i introdueix un nou criteri, molt més ajustat al principi de culpabilitat, quin és el de la distinció entre la imprudència greu i la imprudència lleu, i en el seu article 117 castiga com delicte les lesions causades per imprudència greu, mentre que en l'article 477 castiga con contravenció penal les lesions causades per imprudència lleu.

Així doncs, d'acord amb el vigent Codi Penal que, en virtut del seu l'article 7.1, resulta d'aplicació en el present cas per ser més favorable al l'acusat, els fets que han estat declarats provats pel Tribunal de Corts han de ser qualificats com a constitutius de dues contravencions penals de lesions per imprudència lleu de l'article 477 i, partint d'aquesta qualificació i en aplicació de l'article 7.4, hi ha lloc a apreciar la prescripció d'ambdues contravencions penals per haver estat paralitzat el procediment des de la data del 21 de novembre del 2003 fins la data de l'11 d'octubre de 2004 (.97 i 98), que és un temps que supera el termini de sis mesos assenyalat en l'article 81 d) del nou Codi Penal per a la prescripció de les contravencions penals.

Procedeix, doncs, apreciar l'extinció de la responsabilitat criminal de l'acusat Palau per causa de la prescripció de les dues contravencions penals que li son imputables.

II.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la revocació íntegra de la sentència apel·lada i l'absolució de l'acusat Palau del delicte major i de la contravenció penal de lesions per imprudència pels que fou condemnat, així com també de la responsable civil directa companyia d'assegurances ORG_1, fent expressa reserva a favor dels perjudicats senyors Hoyos i Tamarit de les accions civils escaients.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa del Sr. Palau i de la companyia d'assegurances ORG_1.

2.- Revocar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 25 d'abril del 2005 en la causa TC-004-4/03 i absoldre a l'acusat Palau del delicte major i de la contravenció penal de lesions per imprudència pels que fou condemnat, absolent també a la responsable civil directa companyia d'assegurances ORG_1, i fent expressa reserva a favor dels perjudicats senyors Hoyos i Tamarit de les accions civils escaients.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.