Prescripció de l'acció, crèdit de menestrals TSJC 0216/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-216/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0044-6/2011, instades per la societat "C.F., ORG_0" contra la societat "S., ORG_4", en data 18 d'abril de 2013, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar la demanda interposada per la representació processal de la societat ORG_3, ORG_0 contra la societat S., ORG_4, condemnant aquest darrer a pagar a l'agent l'import de 22.815 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 7 d'abril de 2.011, i fins al total pagament del deute, així com al pagament de les costes processals causades amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat, de procurador i de perit".

II.- La societat "S., S.L." ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat "S., ORG_4" s'alça contra la Sentència de la instància pels motius següents: "C.F., ORG_0" no havia reclamat cap quantitat suplementària durant cinc anys, de manera que l'acció havia prescrit en tractar-se d'un crèdit de menestrals o artesans; no havia encomanat a "C.F., ORG_0" la realització de cap treball fora de pressupost ni acceptat cap increment; havia satisfet directament els treballs suplementaris a "N.T.", "F.E.M." i "F.E., SL"; el peritatge emès pel Sr. Expósito era incorrecte; no havia encarregat més tancaments interiors dels continguts en el projecte; no havia acceptat una comissió del 8% en concepte de treballs de coordinació i de finançament; no havia encomanat cap treball per administració fora de pressupost i equivalent a 4.112,20EUR.

II.- La societat "S., S.L." va contractar "C.F., ORG_0", al mes de juny de 2005, per reformar un local comercial de la seva propietat. Els treballs es van pressupostar per import de 49.302,60 EUR. No és objecte de controvèrsia que "C.F., ORG_0" ha abonat només 42.000 EUR. La demanda que ha donat lloc a aquest recurs d'apel·lació, presentada cinc anys desprès de l'acabament de les obres, persegueix obtenir el pagament de la quantitat total de 22.815 EUR i que correspon, segons la demandant, a la liquidació del pressupost estimatiu més el preu dels treballs extres. El retard seria degut a "problemes interns de reestructuració totalment aliens al tema que ens ocupa".

La societat "S., ORG_4" no està d'acord en satisfer la suma reclamada. Front a aquesta, ha interposat l'excepció de prescripció, com també defensat que havia abonat els treballs efectivament executats a "C.F., ORG_0" i que els treballs suplementaris havien estat satisfets directament als industrials corresponents.

L'Hble. Tribunal de Batlle ha descartat l'excepció i estimat la demanda, doncs considera que les obres reclamades han estat totes executades i que "C.F., ORG_0" no acredita el seu pagament efectiu.

III.- Començarem per l'estudi de l'excepció de prescripció. La recurrent entén que cal fer aplicació del termini de tres anys que interessa la reclamació dels crèdits que ostenten els menestrals i artesans. Aquest Tribunal ha tingut l'ocasió de precisar què entén per menestral o artesà, en el sentit de que "dins el concepte de menestrals o artesans s'han d'incloure els crèdits que es desprenen de la prestació d'oficis o tasques manuals i també els que executen professionals de l'àmbit de la ciència o de les arts" (TSJC 73/04 del 23.09.04, 031/08 del 18.09.08 i 339/10 del 30.06.11). Com es deia en un cas similar a aquest: "els treballs de reforma d'una cuina enumerats en la factura del dia 30 de maig del 2008, corresponen a prestacions d'oficis o tasques manuals, realitzades per un professional de l'àmbit de la ciència o de les arts, i per tant els crèdits que han generat els treballs esmentats, han de ser considerats com crèdits de menestrals o artesans sotmesos a la prescripció triennal" (sentència TSJC-126/12 del 15 de novembre de 2012). Aquesta doctrina és plenament traslladable al cas que ens ocupa. En efecte, les factures quin pagament exigeix la societat recurrent interessen principalment feines en el ram de paleta, fusteria, electricitat, lampisteria i climatització (folis 54 i 56), tractant-se d'activitats característiques de professionals que desenvolupen un art o ofici fonamentalment manual.

La sentència aplica al contracte d'obra subscrit entre els litigants el termini trentenari de l'usatge omnes causae, mentre que la societat "S., ORG_4" invoca el mateix termini, afegint que el lligam contractual era de naturalesa civil i no mercantil. Aquesta qüestió va estar examinada en la citada sentència 339/10 del 30 de juny de 2011 que reproduïm parcialment: "Els deutes esmentats són els que deriven d'una prestació de serveis o d'obra i en relació al dret de cobrament dels honoraris per la tasca realitzada. Per tant, importa poc que el contracte lligant les parts sigui un contracte d'obra, d'arrendament de serveis o altre, a partir del moment que la seva execució incumbeix a un artesà o menestral ... La prescripció del Llibre VII de les Constitucions de Catalunya, no fa cap diferència entre la naturalesa del contracte executat pel menestral, i per tant la prescripció que estableix deriva únicament de la qualitat de menestral o d'artesà del que reclama els seus honoraris ...". Per tant, la qualificació jurídica del contracte resulta aquí indiferent.

Per acabar, s'observa que enlloc consta cap indici que faci creure en un motiu d'interrupció de la prescripció, previ a la citació a judici. De fet, "C.F., ORG_0" ni tan sols ha invocat cap element fàctic que faci inoperant l'èxit d'aquesta prescripció de termini especial, no podent aquest Tribunal suplir les seves eventuals carències. Compte tingut que els treballs van finalitzar, com a molt tard, a finals de l'any 2005 i que la citació té lloc el 27 de gener de 2011, s'ha de concloure inexorablement en la prescripció de l'acció. La demanda havia de ser desestimada per via de conseqüència.

IV.- L'estimació del recurs suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Per contra, les costes judicials de primera instància són a càrrec de la societat "C. F., ORG_0" per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat, de perit i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la societat "S., ORG_4"; revocar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18 d'abril de 2013; desestimar la demanda formulada per la societat "C.F., ORG_0" i absoldre "S., ORG_4" de les pretensions de la part adversa per raó de prescripció de l'acció; condemnar la societat "C.F., ORG_0" a satisfer les costes judicials de primera instància, inclosos honoraris d'advocat, de perit i de procurador; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.