CASS-SS-0030-2/04

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2005-71 DE 16 DE DESEMBRE DE 2005

CASS

Cal presumir que les sumes pagades per una empresa a un dels seus assalariats son pagats en remuneració del treball efectuat pel assalariat i son subjectes a les cotitzacions socials.

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Hoyos va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 28 de juny del 2004, confirmant en alçada la decisió del 26 d'abril anterior sol·licitant l'anul·lació de la resolució impugnada.

2.- En la sentència del 30 de maig del 2005, el Tribunal de Batlles ha desestimat en tots els seus termes la demanda.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 15 de juliol del 2005, el Sr. Hoyos manifesta principalment que:

-hi ha una vulneració al principi de presumpció d'innocència

-manca de motivació de la resolució de la CASS i la resolució judicial.

-demana la condemna en costes de la CASS

-demana novament elements de prova en segona instància

El Sr. Hoyos ha confirmant aquests arguments en el seu escrit de conclusions de data 28 de setembre del 2005.

4.- En la seva contesta de data 6 de setembre del 2005, la CASS manifesta principalment que:

-no hi hagut vulneració al principi de presumpció d'innocència vist el contingut probatori que figura en l'expedient administratiu

-el demandant mai ha estat en posició d'indefensio

-la demanda de proves presentada en segona instància no es pot acceptar, ja que no entra dins el camp de les disposicions de l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal.

La CASS ha confirmat aquests arguments en el seu escrit de conclusions de data 29 de setembre del 2005.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La demanda de proves presentada en segona instància pel Sr. Hoyos s'ha de rebutjar. En efecte, l'admissió de noves proves en segona instància és excepcional i ha de ser necessària per a resoldre el litigi. En aquest cas, els elements que figuren en l'expedient són suficients per a resoldre el litigi i no són necessàries noves proves.

Tercer.- En aquest cas, els fets es poden resumir com segueix:

El 18 de febrer de 2004, el Sr. Sarabia, antic assalariat de l'empresa « F.D.E. » va presentar una denuncia davant l'Inspector de Treball. Va manifestar que havia percebut durant varis anys, primes que s'afegien al seu salari i que l'empresa no havia pagat cotitzacions socials sobre aquestes primes (veure foli 63 i següents)

El Sr. Hoyos, gerent de l'empresa, sosté que el salari del Sr. Sarabia era de 1750 EUR i que les sumes abonades corresponien, realment al reembossament d'un deute de joc que existia entre el Sr. Sarabia i el Sr. Vara, titular real del negoci « F.D.E. ». Aquestes sumes, per tant, no es devien sotmetre a les cotitzacions socials.

Quart.- El Sr. Hoyos manifesta, en primer lloc que ha tingut lloc una vulneració del principi de presumpció d'innocència. La demanda s'ha de rebutjar en aquest punt. En efecte, el principi de la presumpció d'innocència és un principi general del dret penal i aquesta Sala ha jutjat varies vegades que aquest principi s'aplica al dret administratiu sancionador. Però aquest principi no es pot estendre als procediments administratius que no s'inscriuen en el marc del dret administratiu sancionador.

En efecte, en aquestes hipòtesis, es tracta d'apreciar les condicions d'aplicació d'un reglament i no de pronunciar-se sobre culpabilitats individuals.

Cinquè.- El Sr. Hoyos no s'ha trobat en situació d'indefensió.

La CASS ha informat molt clarament dels termes de la denuncia al Sr. Hoyos i aquest ha pogut presentar la seva defensa davant la CASS. Cal recordar que segons la jurisprudència d'aquesta Sala, la motivació dels actes administratius ha de permetre a l'administrat conèixer els motius de la decisió per poder-los contestar (Sentencia n° 97-28 del 14 de juliol del 1997). En aquest cas, aquestes condicions s'han complert i per tant la demanda s'ha de rebutjar igualment sobre aquest punt.

Sisè.- Sobre el fons, les sumes discutides les ha pagat l'empresa (veure les còpies dels xecs foli 12 i següents i els certificats lliurats pel banc foli 119 i següents).

Tenint en compte les relacions que s'estableixen entre un empresari i els seus assalariats, cal presumir que les sumes pagades per una empresa a un dels seus assalariats són pagats en remuneració del treball efectuat pel assalariat.

Si s'escau, incumbeix a l'empresari d'aportar els elements que contradiguin aquesta presumpció i el jutge decidirà la seva posició apreciant la pertinença d'aquests elements, conforme a les regles generals de la prova objectiva.

En aquest cas, el Sr. Hoyos es limita a indicar que les sumes estan destinades al reembossament d'un deute de joc, però no aporta cap element que permeti justificar aquesta afirmació. Ell mateix reconeix en el seu recurs d'apel·lació que es troba en la impossibilitat d'aportar elements probatoris, "raó que el joc il·legal està prohibit al Principat ».

En aquestes condicions, cal jutjar que la CASS ha demostrat que les sumes pagades al Sr. Sarabia constitueixen suplement de salaris subjectes a les cotitzacions socials.

Per tant, la demanda presentada pel Sr. Hoyos s'ha de rebutjar.

Setè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Hoyos.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CASS del 28 de juny del 2004, ratificant en alçada la decisió del 26 d'abril anterior, es conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.