Responsabilitat administrativa municipal per caiguda a la voravia: culpa compartida i indemnització parcial

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà

Objecte: RESPONSABILITAT ADMINISTRATIVA. Caiguda d'un vianant per desperfectes en una voravia. Valoració de la prova. Concurrència de culpes.

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000020/2024

ORIGEN.- 1000060/2022 - 0

NIG: 5300545320220000101

SENTÈNCIA 61-2024

PARTS:

Apel·lant: Sra. Elías

Representant: Sr. Ricart

Advocat: Sra. Álvarez

Apel·lats: COMÚ D'ANDORRA LA VELLA i ORG_0

Representant: Sr. Estany

Advocat: Sr. Ferrer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA

Magistrades: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 21 d'octubre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000060/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la Sra. Elías va interposar demanda contra el Comú d'Andorra la Vella i la ORG_0, en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administratiu de la reclamació formulada el 4 de maig de 2022, mitjançant la qual reclamava ser indemnitzada per les lesions sofertes a conseqüència de la caiguda que va patir el dia 10 de febrer anterior, a causa del mal estat de la voravia del carrer Prat de la Creu, a l'alçada del número 83.

La sentència de 7 de març de 2024 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució tàcita impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La part agent ha formulat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) S'ha produït un error en la valoració de la prova, ja que les dades que consten a les actuacions justifiquen de forma suficient el lloc on es va produir l'accident i la causa del mateix, que no és altra que el defectuós estat de la voravia.

b) El defecte que presentaven les rajoles no era mínim ni visible, ja que consistia en un enfonsament de les mateixes. En conseqüència, el Comú és responsable dels danys derivats de la caiguda, sense que es pugui apreciar cap concurrència de culpes.

3.- La representació del Comú d'Andorra la Vella i de la ORG_0 s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:

a) No està justificat ni el lloc on es va produir la caiguda ni la causa de la mateixa, tal com ha considerat la sentència apel·lada.

b) En tot cas, en el lloc que indica l'agent existia un petit enfonsament del paviment, però aquest no tenia entitat suficient per ocasionar la caiguda d'un vianant que circuli amb el mínim d'atenció exigible.

c) De forma subsidiària, s'hauria d'apreciar que existeix una concurrència de culpes amb la víctima, que no circulava amb la deguda atenció.

e) Sobre la indemnització sol·licitada, considera que la IPP s'hauria de fixar només en un 1% i el pretium doloris en 2/7, com es desprèn de l'informe pericial, tot això sens perjudici de la concurrència de culpes que invoca.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si ha quedat compromesa la responsabilitat administrativa del Comú d'Andorra la Vella com a conseqüència de l'accident que va patir l'agent, consistent en una caiguda a la via pública i, en concret, al carrer Prat de la Creu, a l'alçada del núm. 83.

En termes generals, la interessada defensa que la caiguda va tenir lloc com a conseqüència del deficient estat de manteniment de la voravia, mentre que tant el Comú com la sentència apel·lada han considerat que no quedava suficientment justificat el lloc on es va produir la caiguda, ni tampoc la causa de la mateixa, i que, en tot cas, es tractaria d'un defecte de poca entitat, que no pot causar la caiguda d'un vianant que camini amb la deguda atenció. Per aquesta raó, el Comú, de forma subsidiària, al·lega que existiria una concurrència de culpes.

Tercer.- Per tal de resoldre adequadament el debat, convé recordar la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala sobre la qüestió litigiosa, la qual estableix que "segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en què incorre l'Administració, segons el punt de vista dels usuaris d'una via pública, es fonamenta en la teoria del "defecte de manteniment normal" de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l'ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d'un defecte de manteniment normal de les obres de les quals es beneficien. En particular, els usuaris han de suportar les conseqüències del mínims defectes o d'aquells que raonablement no es pot exigir de l'Administració que els prevegi" (sentències núm. 12-2005, de 5 de maig, 60-2014, de 19 de desembre, 32-2019, de 27 de març, i 20-2022, de 25 de març, entre d'altres).

Quart.- En aquest cas, la sentència apel·lada ha conclòs que no ha quedat acreditat l'existència d'un nexe causal entre l'acció o l'omissió del Comú i el resultat lesiu, ja que no consta que la caiguda es produís en el lloc on les rajoles presentaven un deteriorament, ni que aquest tingués una entitat suficient per incomplir l'estàndard de seguretat viària exigible a l'Administració.

Sobre la primera qüestió, no es poden compartir les conclusions a què arriba la sentència apel·lada. És cert que no s'ha aportat el testimoniatge de la persona que, segons es diu, va presenciar la caiguda. Tanmateix, el contingut de les actuacions permet apreciar que la interessada va procedir pocs minuts després de l'accident a sol·licitar la presència de la Policia (foli 188), i que els agents van constatar l'existència de tres rajoles en mal estat, en trobar-se més enfonsades que la resta. De la mateixa manera, la recurrent es va posar en contacte amb el Servei de Circulació Comunal, i va fer constar el fet de la caiguda i la causa de la mateixa, com resulta del full d'incidències que el Comú va aportar tardanament.

Aquestes dues actuacions es van produir pocs minuts després de les 9 del matí del dia 10 de febrer de 2022, és a dir, immediatament després de la caiguda i, per tant, abans de desplaçar-se al centre hospitalari. Per tant, aquestes intervencions policials es van realitzar in tempore non suspecto, la qual cosa allunya la hipòtesi de que la narració dels fets de l'agent no es correspongui exactament amb la realitat. A més, els agents de policia van constatar, com s'ha dit, l'existència d'un desperfecte en el paviment, que afectava tres grans rajoles.

En conseqüència, s'ha de considerar que el lloc on es va produir la caiguda està suficientment acreditat, així com el fet de l'existència d'unes rajoles enfonsades respecte del nivell de la voravia.

Cinquè.- En aquestes circumstàncies, s'ha de considerar que els defectes que presentava el paviment en aquell indret eren susceptibles de donar lloc a la caiguda de la interessada, pel desnivell existent, cosa que compromet la responsabilitat administrativa del Comú, per una falta de servei prevista a l'article 59.1 del Codi de l'Administració. En aquest sentit, no es pot deixar de banda que aquesta Sala ja ha declarat l'existència d'aquesta responsabilitat patrimonial en altres accidents produïts en diferents punts del mateix carrer (sentències núm. 82-2004, de 20 de desembre, i 20-2022, de 25 de març), cosa que evidencia un deficient manteniment de la voravia.

Ara bé, també cal considerar que la recurrent disposava per caminar de tota l'extensió de la vorera, de manera que, amb una deguda atenció per la seva part, hagués pogut evitar el punt que presentava un estat deficient, i així la caiguda no s'hagués produït.

En conseqüència, procedeix apreciar que s'ha produït en aquest cas concret una concurrència de culpes que determina la moderació de la responsabilitat administrativa, segons l'article 59 in fine del Codi, que s'ha de fixar prudencialment en un 50% per a cadascuna de les parts.

Sisè.- Sobre el quantum de la indemnització, s'ha de partir de les conclusions que ofereix el dictamen pericial. Atès que la IPP es fixa en un 1%, enlloc del 3% que reclamava l'agent, s'ha de reduir proporcionalment l'import que es reclamava en la demanda, i fixar-lo en la quantitat de 1.800 EUR. Pel que fa al pretium doloris, l'informe del perit judicial el fixa en 2/7, enlloc del 3/7 que reclamava l'agent. Per aquest motiu, procedeix reduir també de forma proporcional la quantitat sol·licitada, que ha de quedar fixada en la suma de 4.000 EUR.

En definitiva, el perjudici global ascendeix a 7.172,32 EUR, del qual correspon respondre a l'Administració comunal en un 50%, segons s'ha declarat abans, de manera que la indemnització a satisfer per part d'aquesta s'ha de fixar en un total de 3.586,16 EUR.

No procedeix l'abonament de l'interès legal, en aplicació del principi in illiquidis non fit mora.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Elías contra la sentència dictada el 7 de març de 2024 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada per l'agent contra el Comú d'Andorra la Vella i, en conseqüència, declarar no ajustada a dret i anul·lar la resolució presumpta objecte d'aquest procés, i declarar el dret de la recurrent a que el Comú li aboni una indemnització de 3.586,16 EUR, al pagament de la qual es condemna també de forma solidària la seva companyia asseguradora "ORG_0".

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.