Accés carnal amb una persona privada de sentit TSJP-34/14

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: TC-135-4/12 Núm. de Rotlle: TSJP-34/14

SENTÈNCIA 23-2014

PARTS:

Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorregut: Sr. Mena

Advocat: Sra. Mena

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-un de novembre del dos mil catorze.

En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Yves Picod, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 26 de juny del 2014 amb la següent part dispositiva: "Fallem: Hem d'absoldre i absolem a l'acusat Mena del delicte major d'accés carnal anal i vaginal amb una persona privada de sentit, inconscient o incapaç d'oposar resistència o amb abús de la seva incapacitat, pel quin venia acusat, i l'hem de condemnar i condemnem com a responsable penalment en el concepte d'autor de la contravenció penal de consum de producte estupefaent cànnabis, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal d'ésser menor de vint-i-ú anys d'edat, a la pena de multa de tres-cents euros.

El condemnem al pagament de la meitat de les despeses processals causades, declarant d'ofici l'altra meitat corresponent al delicte pel qual resulta absolt".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "Són fets provats i així es declara: vers les 01:00 hores del dia 4 de novembre del 2012, la menor Álvarez, nascuda el XXXX, es trobava al local nocturn L., radicat a Andorra la Vella, on coincidí amb l'acusat Mena, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, a qui la menor coneixia de vista.

En dit local la menor i l'acusat varen xerrar i, al cap d'una estona, sortiren ambdós del local dirigint-se a la propera estació d'autobusos d'Andorra la Vella on, després de cercar un lloc apartat, es baixaren els pantalons i la roba interior i mantingueren relacions sexuals amb penetració vaginal, sense que s'hagi degudament acreditat que Álvarez s'hagués oposat a mantenir les relacions sexuals amb l'Mena ni que es trobés en un estat de privació de sentit o de la capacitat d'oposar-se a la realització de l'acte sexual amb l'Mena.

Aquella mateixa nit del 3 al 4 de novembre l'acusat havia consumit, tot sol i a l'interior del seu domicili a XXXX., una cigarreta de substància estupefaent marihuana".

III.-RESULTANT: Que contra la dita sentència el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs d'apel·lació. Manifesta la seva disconformitat amb la valoració de la prova per part del M.I. Tribunal de Corts.

En efecte, segons el Mgfc. Ministeri Fiscal, la sentència descarta un estat embriac que hagi privat de sentit a la menor Álvarez, disminuint les seves facultats en contradicció amb la quasi totalitat de les testificals realitzades el dia de la vista oral. En aquest sentit no s'ha valorat la declaració de la cosina de Mena i del testimoni Sarabia, que confirmen l'estat d'embriaguesa de la víctima. No pren tampoc en consideració la sentència recorreguda de la pericial medicoforense efectuada.

Estima doncs el Mgfc. Ministeri Fiscal que Mena és l'autor d'un delicte major d'accés carnal, anal i vaginal amb una persona privada de sentit inconscient o incapaç d'oposar resistència o amb abús de la seva incapacitat amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal d'ésser menor de 21 anys. Sol·licita en conseqüència la pena de 5 anys de presó i la condemna de prohibició de contactar amb la víctima per un període de 6 anys, havent el processat d'indemnitzar a la CASS en l'import de 239,69 EUR en concepte de despeses mèdiques satisfetes a la menor Álvarez.

IV.-RESULTANT: Que la defensa de Mena s'oposa al recurs, manifestant la seva disconformitat amb l'exposició dels fets relacionats pel Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu recurs.

En resum, explica que l'alcohol consumit va desinhibir la menor, de caràcter més aviat tímida, però que no es pot considerar que era inconscient en el moment de la relació sexual. Per tant hi havia consentiment de l'Álvarez en mantenir la relació sexual amb l'Mena. Afegeix que l'element subjectiu consistint en el dol necessari a la constitució del delicte no està tampoc constituït pel que fa al processat. Sol·licita en conseqüència la confirmació de la Sentència recorreguda.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que el processat mai ha negat haver mantingut relacions sexuals via vaginal amb la menor Álvarez la nit del 4 de novembre del 2012 en un indret proper a l'estació d'autobusos d'Andorra la Vella, havent manifestat que la noia l'abraçava i petonejava, fets que la menor no ha desmentit. Manifesta que va posar les mans dins dels seus pantalons, i que el va començar a tocar, creient que la noia consentia a tenir relacions amb ell. En cap moment, la menor va manifestar el seu desacord en mantenir relacions amb el processat.

De la declaració a l'acte del judici oral de la menor tampoc resulta una oposició expressa o tàcita a aquestes relacions íntimes. Al contrari, el seu consentiment podia deduir-se de la seva actitud prèvia a l'acte sexual: el testimoniatge de Sarabia en la vista oral descriu una noia molt contenta i que no parava d'acostar-se al processat en el local de la discoteca nomenat L. La cosina del processat confirma també aquesta versió.

L'informe mèdic constata també l'absència de ferides significatives o de manifestacions de violència en el cos de la víctima i estima que les erosions a les natges i a la zona posterior de l'esquena són superficials i que són compatibles amb el fet que li aguantés la cama estant drets.

II.-CONSIDERANT: Per tant, tan les declaracions dels protagonistes com la dels testimonis confirmen una presumpció de consentiment per part de la menor Álvarez.

III.-CONSIDERANT: D'altra part, la qüestió és saber si aquest accés carnal es va realitzar amb un consentiment conscient, és a dir amb una aptitud mental suficient per part de la perjudicada.

En efecte, l'article 147.1 del Codi Penal requereix per la seva constitució una privació de sentit, una inconsciència o incapacitat d'oposar resistència.

En aquest punt clau, dues versions s'afronten. La posició del Mgfc. Ministeri Fiscal que menciona els testimoniatges de la cosina del processat (ENTITY_8) i del testimoni Sarabia antic amic de Mena que manifesten l'estat d'embriac de la menor traduït pel fet que no s'aguantava de peu.

Aquesta circumstància d'estat d'embriagament està confirmada per la pericial, segons la qual, la menor havia begut dos combinats amb Red Bull, donat que el gas augmenta els efectes de l'alcohol. A més havia estat fumadora passiva de cànnabis a la discoteca.

La versió de la defensa manifesta una consciència suficient a partir dels testimoniatges de la mare de la menor i de la seva parella o també del company de la cosina (ENTITY_9). Van dir que no perdia l'equilibri, però estava rara i desorientada. Com a mínim era conscient que havia tingut una relació sexual perdent la seva virginitat. Per això, va repetir al company de la cosina: "ho sento, ho sento", cosa que demostra que s'havia adonat del què havia passat. A la seva cosina E. l'hi va dir que en Mena l'havia desvirgat i al dia següent, en canvi, que l'havia violat.

En conseqüència no es pot deduir amb certesa que l'estat d'embriaguesa relatiu va privar la menor de sentit de manera que li impedís manifestar la seva oposició als actes constitutius d'accés carnal.

Sobretot, l'element subjectiu de la infracció, és a dir el dol qualificat, segons el qual l'autor de l'accés carnal es va adonar de l'absència de sentit de la víctima no queda provat de manera molt clara.

IV.-CONSIDERANT: En conseqüència existeix un dubte raonable que afavoreix al processat, d'acord amb el principi de la presumpció d'innocència proclamat per les convencions internacionals, sobretot l'article 6.2 del Conveni Europeu per la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, així com de l'article 10.2 de la Constitució del Principat d'Andorra.

V.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, declarant-se d'ofici les costes processals.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 26 de juny del 2014 en la causa TC-135- 4/12.

3.- Declarar d'ofici les costes processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.