Conseqüències jurídiques de la rebel.lia processal - circulació del xec (160/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-160/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 18 d'octubre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Puig va interposar demanda, de data 21-10-2009, envers el Sr. Soriano, en virtut de la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 96.000 euros, amb més els interessos legals i les costes processals.

El defenent no va comparèixer i fou declarat en situació de rebel·lia processals.

II.- En data 27-04-2011 es va dictar sentència per l'Hble. Tribunal de Batlles, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda formulada per la societat mercantil andorrana per participacions "Puig" contra el Sr. Soriano, ha de condemnar i condemna al darrer a pagar a la societat demandant la quantitat de noranta-sis mil euros (96.000.- EUROS), incrementada amb els interessos legals produïts a comptar del dia deu de novembre del dos mil sis i fins que sigui íntegrament satisfeta; imposant al defenent les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució".

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la resolució d'instància i, per escrit de conclusions, de data 29-06-2011, va demanar, en consonància amb els arguments continguts en el mateix, la revocació de la mateixa. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 21-07-2011, va demanar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

IV.- La Sala va dictar Aute, de data 24-05-2012, pel qual s'acordava la pràctica de la prova de confessió en judici del Sr. Luís i la testifical del Sr. Girona, amb el resultat que es troba a les actuacions.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part que interposa el recurs, deixant a banda les protestes sobre la pràctica de prova en aquesta alçada que ja foren resoltes per l'Aute de 24-05-2012, són essencialment els següents. En primer terme, entén que la sentència va més enllà del que la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha reconegut respecte de la situació de rebel·lia processal. Manifesta que l'agent no va donar explicacions de la causa del xec ni del negoci subjacent, així com tampoc respecte dels endossaments del xec. Assevera que no va lliurar ni signar el xec, com ho posava de manifest a conclusions i que no ha estat provat a les actuacions. En segon terme, entén que no s'ha provat el negoci subjacent, que s'ha provat que no es va lliurar el xec, que la signatura no és del recurrent i que el compte bancari contra el qual es va lliurar no pertany al recurrent. Afegeix que la sentència manca d'argumentació suficient i es vulnera el dret a la jurisdicció.

II.- Quant al primer dels motius esgrimits, relatiu a la infracció de la jurisprudència en seu de rebel·lia processal, el mateix ha de ser refusat. De la lectura de la sentència d'instància no es pot convenir amb la recurrent que la mateixa s'aparti de la jurisprudència del Tribunal Superior, referent a les conseqüències jurídiques de la rebel·lia processal. Així, la sentència manifesta que la situació de rebel·lia processal no es pot configurar, a diferència del que succeeix en altres sistemes processals, com una ficta confessió del defenent, a la vegada que tampoc pot situar al defenent en una millor situació que si hagués comparegut en judici. Des d'aquest punt de vista, el plantejament que efectua la sentència s'adequa a allò que ha contemplat la jurisprudència d'aquesta Sala (cfr. Per totes la STSJA de 4-04-1996, segons la qual "la situació de rebel·lia del defenent en el procés, no excusa a l'agent de provar i justificar els elements constitutius de la seva pretensió, almenys els de caràcter essencial, en quant ha estat superat per l'evolució jurisprudencial, el sistema d'excessiva severitat contra el rebel-contumax tant enèrgicament expressat en l'aforisme contra contumaces, omnia iura clamant que en definitiva significava que els absents del litigi i els rebels, sempre estaven mancats de raó"), en virtut de la qual la rebel·lia processal no significa admissió de fets, alhora que no eximeix a l'agent de la prova dels fets constitutius de la seva pretensió, com així s'indica en el I Considerant de la sentència d'instància amb cita de la STSJA de 14-09-1995.

III.- Respecte del segon motiu de recurs, enllaçat amb les manifestacions que s'efectuen en el primer, segons les quals no s'ha acreditat el negoci subjacent ni els endossaments i que aquell no es deriva del material probatori, així com que no s'ha provat el lliurament del xec, la signatura del mateix i que el compte bancari contra el qual s'havia d'abonar el xec no pertany al recurrent, s'escau posar de relleu el que segueix.

Si s'analitza la pretensió que esgrimeix la part agent, amb el resultat que ofereix el material probatori, tant en primera instància com en aquesta alçada, resulta que la part demandant, Puig instava una demanda contra el Sr. Soriano adreçada al cobrament de l'import d'un xec de 96.000 euros. De la prova documental, així com de la confessió en judici i testifical dels Srs. Luís, s'ha provat l'existència d'un negoci subjacent, en virtut del qual es justificaria el lliurament del xec, consistent en la devolució duplicada de la quantitat de 48.080,97 euros, lliurats a compte de l'adquisició d'un terreny, titularitat del defenent (cfr. Folis 72 a 78), així com del propi xec apareix que el mateix va circular via endossament, i que presentat al cobrament, fou refusat el mateix bé per sol·licitar més ajornament (foli 45, dors del xec) o per manca de saldo (foli 64), a la vegada que dóna compte de les transmissions del xec (endós), les quals s'adeqüen a les manifestacions dels endossants i endossataris del xec, efectuades en aquesta alçada, i que posen de manifest la cadena de circulació del xec i avalen la legitimació activa de la part agent.

De les anteriors manifestacions, ja es desprèn que la part agent acredita l'existència d'una relació subjacent que justifica el lliurament del xec, així com es prova, mitjançant el propi títol-valor, la circulació del xec. Per tant, s'ha de concloure que l'agent, malgrat la rebel·lia del defenent, ha acreditat els fets constitutius de la seva pretensió, mentre que al defenent li va precloure el termini per l'al·legació de fets extintius, impeditius o excloents, sense que les consideracions efectuades en seu de conclusions, si bé són vàlides i surten efecte quant a la valoració de la prova i com aquesta avala o no les pretensions de les parts, respecte de la manca de lliurament del xec o de la manca de signatura del mateix, puguin ésser introduïdes en aquell moment extemporani. I més si es té present que el propi xec i la resposta a l'ofici d'X. SA (foli 64), avalen que el xec va circular i que no es va abonar per manca de saldo o per quant es sol·licitava més ajornament, sense que el fet que el compte bancari fos d'una societat de la qual el defenent és soci del 34% pugui avalar un motiu per no atendre el lliurament d'un xec, tota vegada que la designació d'un compte corrent d'un tercer, del qual el defenent esdevé soci, si bé pot donar lloc a responsabilitat en relació a aquest tercer, no permet alliberar-se de l'obligació compromesa.

IV.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs interposat i la confirmació de la sentència d'instància, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals (arg. Codi 7,51,5), en la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Soriano contra la sentència de data 27- 04-2011, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.