CASS Invalidesa per accident de treball. Determinació del grau d'invalidesa.SS-050-2/2003

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2005-67 DE 16 DE DESEMBRE DE 2005

CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per accident de treball. Determinació del grau d'invalidesa. Element professional : no és un concepte coincident amb el coeficient professional de la guia barem de Padovani. La càrrega de la prova sobre aquest element correspon a l'assegurat.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 4 d'octubre de 2004 va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Araujo contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social i va anul·lar les resolucions d'aquest organisme de 27 d'octubre de 2003 i 25 d'agost de 2004, en la part relativa a la taxa objectiva de la invalidesa per accident de treball que pateix l'interessat, la qual va quedar fixada en un 60 per cent. Pel que fa a l'element professional, el Tribunal a quo va constatar que no s'havia formulat cap petició concreta sobre aquest punt en l'escrit de demanda.

2n.- En trobar-se disconformes amb aquesta resolució, van interposar recurs d'apel·lació tant l'assegurat com la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

La impugnació que formula el primer es refereix a la denegació de l'element professional, ja que considera que tant l'informe mèdic acompanyat a la demanda com el dictamen pericial practicat en el corresponent període probatori es refereixen a aquesta qüestió, mentre que resulta evident la pèrdua d'emoluments, derivada del fet que ha deixat la seva professió de paleta i actualment treballa com a vigilant en uns grans magatzems.

L'apel·lació formulada per la ORG_0 versa sobre la determinació de l'element objectiu, qüestió sobre la que defensa que l'informe dels perits no s'ajusta a les determinacions de la guia barem de Padovani i que, en conseqüència, no pot excedir del 50 per cent que van establir les resolucions administratives impugnades.

3r.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència apel·lada ha determinat la taxa objectiva de la invalidesa per accident de treball que pateix l'interessat a la vista dels informes mèdics que s'han incorporat a les actuacions, recollint de manera especial el resultat de la prova pericial practicada pel Servei de Medicina Legal i Forense, del qual resulta que la taxa d'I.P.P. s'ha de fixar en un 60 per cent.

Encara que la representació de la ORG_0 sosté que aquest informe no s'ajusta a les previsions de la guia barem de Padovani, no es discuteix que la patologia que reflexa el dictamen s'ajusta perfectament a la realitat, ja que l'agent pateix una paràlisi del nervi mitjà, a nivell del canell, del costat dominant, així com una rigidesa del canell del costat dominant, amb problemes en la prono-supinació. Partint d'aquest fet, la valoració d'aquestes seqüeles que fa l'informe pericial s'ajusta al contingut del barem, ja que la primera queda xifrada en un 45 per cent, mentre que la segona ho és en un 35 per cent. Tanmateix, el propi dictamen redueix el resultat total a un 60 per cent, atès que la suma de les incapacitats que afecten tant la mà com el canell no pot ser superior a la que resultaria d'una amputació de la mà, que es considera d'un 70 per cent en el costat dominant.

El recurs de la ORG_0 pretén que es valorin aquestes patologies com a constitutives d'una síndrome d'algodistròfia de la mà dreta, que el barem quantifica com a màxim en un 50 per cent. Ara bé, com afirma aquesta mateixa part en el seu escrit de conclusions de la primera instància, el diferent resultat que s'obté en un i altre cas obeeix a què, en l'informe pericial, es realitza una valoració detallada de les disfuncions presentades per l'assegurat, mentre que l'assessoria mèdica de la ORG_0 les ha valorat de forma general o global. No es tracta, doncs, de què el dictamen dels perits s'hagi apartat del contingut de la guia barem, sinó que ha procedit a la seva aplicació mitjançant una ponderació individualitzada de les diferents seqüeles que pateix l'interessat. En conseqüència, s'ha utilitzat un criteri de valoració perfectament acceptable, que ha admès i recollit la sentència apel·lada, i que no pot ser substituït pel de la part apel·lant, en no apreciar- se infracció de l'article 30 del Reglament Tècnic.

Tercer.- Pel que fa a l'element professional, convé recordar que aquesta Sala ha declarat en nombroses ocasions que "l'element professional es valora en funció de la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir-se l'accident i la valoració d'aquests elements requereix una activitat probatòria mínima", afegint-se que "l'aportació a l'expedient administratiu o a les actuacions judicials dels elements de fet en què se sustenta l'element professional correspon, en principi, a l'assegurat, ja que és aquest qui realment pot acreditar aquesta circumstància".

En el cas que ara s'examina, la demanda no s'estén sobre aquesta qüestió de la pèrdua de retribucions i no conté cap pretensió específica sobre el particular, per la qual cosa s'han de confirmar les conclusions a què arriba la sentència apel·lada sobre aquest punt. És cert que alguns dels informes mèdics parlen del coeficient professional que recull la guia barem de Padovani, però aquest és un concepte que no es correspon exactament amb el de l'element professional que contempla l'article 6 del Reglament d'aplicació núm. 18. Mentre el primer fa referència a la situació personal de l'interessat, a les seves facultats físiques i mentals i a les aptituds i qualificació professional, el segon contempla exclusivament la pèrdua d'emoluments que pateix l'assalariat com a conseqüència de l'accident, mitjançant la comparació entre els sous percebuts abans i després de produir-se el mateix. En aquest supòsit, la manca de referència en la demanda als elements determinants de l'element professional, impedeix l'examen en el procés d'aquesta qüestió.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen el Sr. Araujo i la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 4 d'octubre de 2004 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.