CASS. Conveni AND-ESP, compliment requisits (TSJA-0000097/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2100043/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000097/2014

SENTÈNCIA 65-2015

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Esteban

Advocat: Sr. Durán

Apel·lat: Sr. Galván

Representant: Sra. Ramirez

Advocat: Sra. Toll

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, nou d'octubre del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100043/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Galván va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 d'abril del 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 19 de febrer del 2013, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia.

2.- Mitjançant sentència del 25 d'octubre del 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Galván.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 14 de gener del 2015, la CASS manifesta principalment que:

l'assegurat no estava d'alta o en situació assimilada a la data del fet causant;

calia practicar una nova prova davant les contradiccions que presentaven els informes emesos per l'INSS;

el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per part de la seguretat social espanyola a partir del 26 d'octubre del 2012 resultava indiferent.

4.- En el seu escrit de contesta de data 3 de febrer del 2015, el Sr. Galván al·lega que:

s'oposava a la pràctica d'una nova prova;

l'assegurat estava en una situació assimilada a l'alta en data 1 de març del 2012;

es podia obtenir, a Espanya, una pensió de gran invalidesa malgrat hom no estigués en situació d'alta en el moment del fet causant;

el Sr. Galván era titular d'una pensió a Espanya quan va formular la sol·licitud de pensió a Andorra el dia 26 d'octubre del 2012.

5.- Es van evacuar conclusions complementàries a resultes de la pràctica d'una prova per millor proveir.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El recurs de la CASS versa sobre el dret del Sr. Galván a obtenir una pensió d'invalidesa per malaltia. El Tribunal a quo ha considerat que l'assegurat complia amb totes les condicions legals exigides. La CASS s'alça, per conseqüent, contra la sentència de la instància.

Tercer.- És pacífic que el Sr. Galván ha cotitzat al Principat i a Espanya i que va patir un traumatisme crani encefàlic en data 1 de març del 2012.

Segons els articles 117.1 i 121.3 de la LSS: "Les persones assalariades tenen dret a totes les prestacions previstes en aquesta branca quan, a més dels requisits particulars exigits per cada prestació, es troben en situació d'alta laboral o situació assimilada a l'alta en sobrevenir la contingència protegida, excepte que per aquesta Llei es fixi el contrari" i "S'entén com a fet causant, ... per la invalidesa, la data en què es sofreix la reducció de la capacitat de guany o el moment que es declara la deterioració prematura de l'organisme".

El Sr. Galván residia a Espanya quan es va dirigir a la CASS (15 de març del 2012, foli 9) per sol·licitar la pensió controvertida. Per tant, resulta d'aplicació l'article 22.1 del Conveni hispano-andorrà de seguretat social: "Si la legislació d'una part contractant subordina la concessió de les prestacions regulades en aquest capítol a la condició que el treballador hagi estat subjecte a la seva legislació en el moment de produir-se el fet causant de la prestació, aquesta condició es considera complerta si en aquest moment el treballador està assegurat en virtut de la legislació de l'altra part o, en el seu defecte, quan rebi una prestació d'aquesta part de la mateixa naturalesa o una prestació de naturalesa diferent però causada pel mateix beneficiari".

Si es combinen aquests instruments, en resulta que l'assegurat tenia dret a una pensió d'invalidesa per malaltia a Andorra sempre i quan, a la data del fet causant, estigués assegurat a Espanya o hi percebés una pensió.

Les parts s'acorden en què la data del fet causant es situa al dia 1 de març del 2012.

Força és de constatar que el Sr. Galván no respectava cap d'aquests requisits.

Pel que fa a la primera condició, els dubtes que existien en primera instància -en motiu de la producció de certificats confusos per part de l'INSS (folis 89, 105, 107, 136-137)- han estat esvaïts amb l'aportació del document que obra al foli 27 d'aquest rotlle. L'INSS certifica que el Sr. Galván no estava en situació d'alta ni assimilada a l'alta en data 1 de març del 2012. I no ho estava perquè no portava inscrit el temps suficient com a demandant de feina. L'interessat ens diu ara que "estava assegurat, tot i que no d'alta". Aquesta Sala entén que, per regla general, no es pot estar assegurat sense estar donat d'alta al sistema, nogensmenys l'assegurat no aporta cap element que contradigui aquesta presumpció.

Quant a la percepció d'una pensió, és cert que el Sr. Galván és titular d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna a Espanya des del 26 d'octubre del 2012 (folis 31 i 129). Això no obstant, s'ha esmentat més amunt que la concessió d'una pensió a Andorra queda supeditada al cobrament d'una prestació a Espanya a la data del fet causant. En el cas que ens ocupa, és pacífic que l'assegurat no percebia l'esmentada prestació a la repetida data.

Per tot l'exposat, escau revocar la sentència apel·lada.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 2014-123, de 25 d'octubre del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia.

Segon.- Revocar la sentència apel·lada; declarar ajustada a dret la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 d'abril del 2013.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.