Sentència sobre reclamació d'havers laborals i dipòsits judicials

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: B, SA

Representant: Sra. Yuste

Advocat: Sra. Esteban

Apel·lat: Sra. Téllez

Advocat: Sra. Durán

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: LABORAL: reclamació d'havers laborals. Dipòsit judicial, conseqüències que se'n deriven. Mala fe i temeritat treballador.

SENTÈNCIA 000091/2025

Andorra la Vella, 19 de maig del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el/la magistrat/da Sr/a. Alexandra CORNELLA SOLÀ, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 24 de gener de 2024, la representació processal de la Carnero va interposar demanda pel procediment laboral, en reclamació de quantitat, contra la societat B, SA, tot sol·licitant la seva condemna a pagar-li l'import de 1.477,89 EUR nets, més els interessos legals a comptar del 3 de juliol de 2023, en concepte d'havers laborals, que havien de ser cotitzats a la CASS i més altres 356,94 EUR en concepte de despeses extrajudicials, més les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat.

2.- En data 28 de febrer de 2024, la representació processal de la societat B, SA contestà la demanda articulada de contrari, sol·licitant la seva desestimació i la condemna de l'agent a satisfer la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 30 de desembre de 2024, el Tribunal unipersonal d'instància va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"PRIMER.- Estimar substancialment la demanda formulada en data 16 de maig del 2023 per part de la Sra. Téllez contra la societat B, SA. Condemnar a aquesta darrera a pagar al primer la quantitat bruta de 1.095,12 EUR. Aquesta haurà de ser cotitzada prop de CASS sense perjudici de que en mèrits de l'article 290 del Codi de procediment civil es comuniqui d'ofici per aquest Tribunal a la CASS.

SEGON.- Condemnar al pagament de les costes judicials causades a la treballadora, a la societat B, SA inclosos honoraris d'advocat."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat B, SA en considerar que la mateixa incorre en una errònia valoració probatòria. En síntesi, considera que va provar documentalment haver dipositat judicialment la quitança que considerava havia d'abonar a la Carnero per un import de 1.061,63 EUR. Entén que la demanda es va interposar de mala fe ja que el dipòsit es va realitzar el 23 de gener de 2024 i se n'informà a la Carnero el dia 24 de gener de 2024 a les 12h05, havent procedit igualment a interposar la demanda el mateix dia sense tenir en compte la quantia dipositada al seu favor. L'import dipositat 1.061,63 EUR nets era superior al que condemna el jutge a quo a pagar: 1.095,12 EUR bruts.

Considera que també s'ha acreditat que no li correspon satisfer l'import corresponent al salari del dia 3 de juliol de 2023, perquè es va acreditar que la Carnero no va treballar aquell dia. Creu que l'absència injustificada li permet descomptar el dia de treball. Calcula que li correspon abonar 991,25 EUR bruts a la Carnero en concepte de quitança i que en haver-li dipositat la quantitat abans esmentada al seu favor i abans de la interposició de la demanda, esqueia la seva desestimació.

Demana l'estimació del recurs d'apel·lació interposat i la revocació de la Sentència impugnada, amb la desestimació de la demanda interposada i la condemna de la Carnero al pagament de les costes processals causades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- La representació processal de la Carnero s'oposa al recurs d'apel·lació interposat en base a què, en primer lloc, no són recurribles les sentències dictades en els processos en els que la quantia no supera els 1.500 EUR, no constituint cap excepció els procediments laborals. En segon lloc perquè la Batlle no podia prendre en compte el dipòsit judicial efectuat, en no haver demanat la part que s'unís per corda fluixa a la present causa, altrament hauria vulnerat el principi de justícia pregada. A més, afirma que l'import dipositat no li ha estat mai abonat. Entén que no calia, en cap cas, interposar recurs d'apel·lació per fer executiu el pagament del dipòsit per ella efectuat, sinó només demanar el trasllat del dipòsit judicial a la present causa. Pel que respecta a la prova de què el dia 3 de juliol la Carnero no va treballar, aquesta li corresponia aportar a la part recurrent i no ho va fer. Demana la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de la resolució impugnada, amb imposició de les costes a la part apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat.

6.- Per Aute de data 10 d'abril de 2025 es va acordar, per millor proveir, la unió per corda fluixa de la jurisdicció voluntària referenciada de número 4000039/24, relativa a la petició de dipòsit judicial de la suma de 1.061,63 EUR nets per part de la societat B, SA, als efectes de què fos oferta a la Carnero. Del seu resultat se n'ha donat trasllat a les parts i, donat el contingut d'una part de la Interlocutòria dictada per la instància en data 22 de febrer de 2024, que pot donar lloc a confusió en relació al pagament de la quantia dipositada, es va requerir expressament a la Carnero per a què confirmés la seva realització, així com la data d'execució, havent manifestat la mateixa haver efectivament cobrat la suma de 1.061,63 EUR en data 26 de febrer de 2024 per transferència efectuada des de l'Autoritat Financera Andorrana.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en determinar la procedència de la condemna de la societat B, SA a abonar la suma bruta de 1.095,12 EUR a la Carnero, en concepte d'havers laborals, havent dipositat judicialment la societat demandada el mateix dia de la interposició de la demanda la suma de 1.061,63 EUR nets, als efectes de què li fos abonada.

La part recurrent critica que la resolució d'instància no tingui en compte el dipòsit judicial efectuat per ella el mateix dia de la seva interposició, i considera que va acreditar que el dia 3 de juliol de 2023, la Carnero no va anar a treballar i, per tant, l'import per ella reclamat relatiu a aquell dia, no li ha de ser abonat.

Segon.- Abans d'entrar sobre el fons de les qüestions plantejades, haurem de referir-nos a la pretesa inadmissibilitat del recurs d'apel·lació interposat, en ser la quantia del mateix inferior a 1.500 EUR, segons afirma la representació processal de la Carnero.

La solució ens la dona l'article 290.2 del Codi de procediment civil. En ell es diu clarament que contra les Sentències dictades en procediments laborals es pot interposar recurs d'apel·lació, sense fer referència en cap moment a cap limitació en relació a la seva quantia i havent-se establert, a més, en el precedent article 286 que el procediment laboral es substancia d'acord amb les normes del procediment abreujat, amb les especificitats pròpies del capítol que el regula. I ja hem vist que una d'aquestes especificitats és la manca de limitació de la seva admissió per causa de la seva quantia.

Per tant, el recurs d'apel·lació fou degudament interposat.

Tercer.- En relació a si la Carnero va treballar efectivament o no el dia 3 de juliol de 2023, en què va percebre l'alta mèdica, hem de convenir amb la resolució d'instància que corresponia a la societat B, SA l'acreditació de no haver comparegut. I malgrat l'indici per ella invocat d'haver tramés la missiva comunicant la seva alta mèdica pocs minuts abans d'esgotar la seva jornada laboral, aquest element no es pot considerar suficient, havent pogut aportar d'altres elements que acreditessin més fefaentment el seu incompliment als seus deures laborals.

En conseqüència, aquest greuge ha de ser desestimat.

Quart.- En relació, finalment, al dipòsit judicial efectuat per la societat B, SA, tot i ser cert que la seva representació processal en cap moment no va posar de relleu que el mateix s'hagués abonat ni va tampoc interessar la unió de la jurisdicció voluntària a què va donar lloc la seva realització en aquesta causa, no és menys cert que va aportar la documentació de la seva realització i de l'admissió a tràmit del mateix.

En canvi, la Carnero, que va cobrar l'import dipositat de 1.061,63 EUR el dia 26 de febrer de 2024, en cap moment no ha posat de relleu aquest extrem: ni en la instància anterior ni en aquesta alçada, obligant fins i tot a aquesta Sala a verificar l'eventual pagament o no de la quantitat dipositada. Conducta aquesta que ha de ser qualificada de mala fe. I haurà de tenir conseqüències en relació a la imposició d eles costes de la instància.

Cinquè.- Conseqüència de l'anterior és la confirmació de l'import que la societat B, SA ha d'abonar a la Carnero en concepte d'havers laborals, fixat per la resolució d'instància: 1.095,12 EUR bruts més els interessos legals per ella fixats.

Import que haurà de ser compensat amb la suma de 1.061,63 EUR nets ja percebuda per la Carnero.

I això malgrat la representació processal de la societat B, SA no hagués interessat la unió per corda fluixa de la jurisdicció voluntària a què va donar lloc el seu dipòsit, perquè en feia referència en la seva contesta a la demanda, el procediment es va seguir en la mateixa secció de la Batllia que va resoldre el present procediment laboral i, sobre tot, la pròpia Carnero el va cobrar sense haver-ne fet menció en tot el procediment.

En conseqüència, s'estima parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la societat B, SA contra la Sentència d'instància, en el sentit d'establir-se que una vegada determinat, en període d'execució de Sentència, l'import global brut que la societat recurrent ha de satisfer a la Carnero en concepte d'havers laborals i interessos legals, caldrà procedir a compensar-lo amb la suma que la mateixa ja ha percebut en mèrits del dipòsit judicial efectuat.

Sisè.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que no s'efectuï una especial condemna en relació al pagament de les generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

I en relació a les costes processals de la instància, tot i l'estimació substancial de la demanda, les especials circumstàncies concurrents com són: el previ dipòsit judicial per part de B, SA d'una quantitat gairebé coincident a la que la mateixa ha d'abonar a l'agent i el fet que la Carnero l'hagués cobrat sense haver-ho posat de relleu en cap moment, justifica que no s'efectuï una especial imposició en relació al pagament d'aquelles costes, de conformitat amb el contingut de l'article 350.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la societat B, SA contra la Carnero en el sentit d'establir-se que una vegada determinat, en període d'execució de Sentència, l'import global brut que la societat recurrent ha de satisfer a la Carnero en concepte d'havers laborals i interessos legals, caldrà procedir a compensar-lo amb la suma que la mateixa ja ha percebut en mèrits del dipòsit judicial, i en la manca de condemna al pagament de les costes processals generades en la instància, com es recull en l'apartat Tercer.- d'aquesta part dispositiva.

Segon.- No efectuar especial imposició del pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

Tercer.- No efectuar tampoc especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals generades en la instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.