Pensió compensatòria i aliments dels fills (5000033/2017)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000370/2017 ORIGEN: 5000033/2017 - 00

NIG: 5300542120170000189

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 24 de gener del 2017 la Sra. Galan va formular demanda de separació matrimonial i sol·licitud de mesures provisionals contra el Sr. Bermudez sol·licitant que es dictés Sentència:

"1. Declarant la separació matrimonial dels esposos

Mantenint la pàtria potestat dels progenitors sobre els fills de manera conjunta

Establint un règim de guarda i custòdia compartida dels menors entre ambdós progenitors per setmanes alternes

Atribuint l'ús de l'habitatge familiar a la Sra. Galan

Sufragant les despeses dels fills menors en una proporció del 75% a càrrec del pare i 25% a càrrec de la mare tant les ordinàries com les extraordinàries

Fixant una pensió compensatòria a favor de la Sra. Galan de 400 euros mensuals

Establint que les despeses d'hipoteca de l'habitatge familiar es satisfessin entre ambdós cònjuges per meitat, així com també les assegurances de vida i les despeses comunitàries, a excepció de les derivades del consum de serveis que hauria de satisfer la Sra. Galan

Determinant que les despeses derivades del manteniment de l'habitatge situat a Espanya es satisfessin per meitat

Que els vehicles propietat d'ambdós es posessin a la venda i repartís el seu resultat o que es peritessin i es satisfés a la part corresponent la meitat de l'import de la valoració

Que en quan al compte corrent familiar, cada un dels cònjuges hi continuessin ingressant 500 euros mensuals i que igualment es continuessin ingressant 60 euros mensuals al compte de la filla Tejera i 50 euros mensuals al compte del fill Ferreras."

II.- El Sr. Bermudez va contestar la demanda presentada per la Sra. Galan tot acceptant les pretensions referents a la declaració de separació dels esposos, al manteniment de la pàtria potestat conjunta dels progenitors sobre els fills comuns, a l'establiment d'un règim de custòdia compartida dels menors, a l'atribució del domicili familiar a la Sra. Galan i a sufragar la meitat de les despeses comuns a raó de 500 euros mensuals. Per contra, i en relació a les despeses ordinàries, demanava que es fixés una proporció de 66% i 34% i que les despeses extraordinàries es paguessin per meitat. En quan a l'establiment d'una pensió compensatòria, s'hi oposava en no donar-se els pressupòsits que permetrien la seva fixació.

III.- En data 2 de febrer del 2017 es va dictar Aute de mesures paterno- filials amb caràcter provisional.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 10 de juliol del 2017 va decidir:

"Primer.- Declarar la separació a efectes civils dels consorts Srs. Galan i Bermudez, quedant dispensats del deure de convivència i declarant la dissolució del seu règim econòmic matrimonial.

Segon.- Declarar l'establiment de les següents mesures paterno-filials

1.- Mantenir la pàtria potestat dels fills menors Tejera i Ferreras de forma conjunta sobre ambdós progenitors

2.- Atribuir la guarda i custòdia de forma compatida i per setmanes alternes

3.- Concedir a la mare l'ús del domicili familiar situat al XXXX. Les despeses derivades de la contractació d'una assegurança de vida, així com també les despeses de manteniment de l'habitatge radicat a la localitat de Sant Jaume d'Enveja, Tarragona, Espanya i les despeses comunitàries d'ambdós immobles seran sufragades per meitats.

A aquest efecte, cada un dels progenitors haurà d'ingressar a l'inici de cada mes la quantitat corresponent al compte bancari en comú

4.- Establir un règim de repartiment de les vacances dels menors per meitats. En precisió de l'anterior, no s'entén necessari fixar majors concrecions i això compte tingut que l'edat dels menors, 17 i 15 anys, aconsella establir el detall d'aquest règim després que els progenitors hagin escoltat el parer dels menors.

5.- Fixar una pensió d'aliments a càrrec dels progenitors de 800 euros mensuals, a repartir entre els cònjuges d'acord amb el següent. El Sr. Bermudez aportarà l'import de 528 euros (66%) i la Sra. Galan la quantitat de 272 euros (34%). Aquesta contribució a les despeses dels menors s'allargarà, malgrat la majoria d'edat, mentre els mateixos no visquin de forma independent i sempre que cursin estudis superiors amb un aprofitament raonable.

Les despeses extraordinàries es satisfaran en la mateixa proporció que les ordinàries.

Les despeses derivades d'activitats o adquisicions que no sent necessàries no hagin estat prèviament consensuades entre els pares, aquestes hauran de ser assumides pel progenitor que les accepti.

A fi de gestionar aquests pagaments, els Srs. Galan i Bermudez, utilitzaran el nou compte corrent conjunt i indistint obert a l'entitat ORG_0 on ingressaran la quantitat que els hi correspon el primer dia de cada mes pel pagament de totes les despeses dels seus fills.

Tercer.- Trametre testimoni de la present sentència a la persona encarregada del Registre civil juntament amb la documentació escaient.

Quart.- No efectuar especial condemna en costes."

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs la Sra. Galan sol·licita que se li atorgui la pensió compensatòria de 400 euros mensuals que reclamava en la seva demanda i que la Sentència objecte del present recurs li denega, però aquesta petició no es pot estimar.

Per tal de fonamentar aquesta decisió, cal tenir en compte que la Sra. Galan va sol·licitar aquesta pensió a la instància, i aquesta petició va ser examinada de manera curosa i va ser desestimada per l'Hble. Batlle, sense que en el seu escrit la recurrent argumenti per quina causa aquesta decisió és desencertada, raó que seria més que suficient per desestimar aquest motiu del recurs.

No obstant, per tal de donar una resposta més complerta si cap als arguments de la recurrent, cal posar de relleu, reproduint en part els arguments que fonamenten la decisió de l'Hble. Batlle, que no es posa en dubte que la recurrent ha dedicat a la família 24 anys de la seva vida, ni que, per aquesta raó, va canviar de feina per tal de poder conciliar la vida familiar i la laboral, ni que el seu marit, el Sr. Bermudez, cobra un salari superior al d'ella, al qual mai ha hagut de renunciar per tal d'atendre a la seva família. No obstant, de l'extracte de punts de vellesa de la Sra. Galan (folis172v i 173) es dedueix que, passat el temps d'atur arrel del naixement de la seva filla Tejera, els seus ingressos van disminuir exclusivament en uns 200 euros mensuals, raó per la qual s'ha d'estimar que la seva dedicació a la família no li va restar uns ingressos rellevants.

D'altra banda, com destaca la jurisprudència d'aquesta Sala, la pensió compensatòria procedeix quan un consort experimenta un empitjorament de la seva situació econòmica arran de la crisi que ha patit el matrimoni, deixant al sol·licitant en una situació econòmica molt inferior a aquella de la qual gaudia abans de la separació i, com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala que cita la mateixa recurrent, no té per objecte indemnitzar a l'esposa per haver-se dedicat a la família i a les obligacions de la llar, ni, com destaquen altres resolucions d'aquesta Sala, té per finalitat igualar patrimonis, ni obtenir una participació en els guanys de l'altre cònjuge, sinó que el que s'ha de valorar és si ha existit, o no, aquest desequilibri entre una i altre situació econòmica. Malgrat això, s'ha de posar de relleu que és innegable que quan dos persones comparteixen les despeses pròpies d'una família, com ara habitatge, llum, aigua, gas o telèfon no tenen una despesa que dobla la que tindrien si visquessin separats, perquè moltes d'elles es comparteixen, de tal manera que, en principi, després de la separació tots dos viuen una mica pitjor.

II.- Fixades aquestes premisses, de l'examen de les actuacions es dedueix que els litigants van iniciar la seva convivència el mes d'octubre del 1991 (foli 14) contraient matrimoni el dia 15 de novembre de 1997 (foli 15) i que de la citada convivència van nàixer dos fills: Tejera, el mes de novembre del 1999, i Ferreras, el mes d'abril del 2002, estant aquest darrer diagnosticat de TDAH, dels quals els dos progenitors comparteixen la guarda i custòdia per setmanes alternes, abandonant el Sr. Bermudez el domicili conjugal el dia 1 de novembre del 2015.

Consta igualment a les actuacions que la Sra. Galan, que va nàixer el 24 d'octubre del 1969, té un sou mensual brut de 1.962,67 euros (foli 175), mentre que el Sr. Bermudez ingressa mensualment 4.343,39 euros bruts (foli 236), dels que ha de pagar l'impost corresponent (folis 95 a 100), cosa que la Sra. Galan no justifica haver de fer, que l'habitatge que fou familiar és propietat dels dos esposos (foli 35), que l'habitatge situat a Sant Jaume d'Enveja (Espanya), juntament amb el traster i la plaça d'aparcament, és igualment propietat dels dos consorts (foli 39), que el vehicle familiar està a nom del Sr. Bermudez, però que el defenent considera que és també dels dos (folis 52 i 85) i que disposen d'un compte bancari comú des del qual es fa el pagament de les despeses dels nens, la hipoteca del pis familiar i altres (folis 53 i ss, 136 a 154, 161, 164, 169 i 195) i uns comptes bancaris individuals (folis 157 i 214 i 243).

D'altra banda, la Sra. Galan resideix a l'habitatge que havia estat familiar sense pagar cap renda, havent d'abonar exclusivament la meitat de la hipoteca que es va concertar per adquirir-lo, més la meitat de les despeses de l'assegurança de vida (foli 182), més també la meitat de les de comunitat de l'habitatge que ara ocupa (excepte aquelles corresponents a subministres) (foli 177). Pel contrari, el Sr. Bermudez ha d'abonar un lloguer de 850 euros per l'habitatge en el qual resideix (foli 89), més l'altra meitat de les despeses del que ocupa la seva esposa, havent vist disminuir els seus estalvis per tal d'adquirir els mobles i el parament del pis en el què viu (folis 102 i ss).

III.- En aquestes circumstàncies i atès el salari que perceben els litigants, cal destacar que, com succeeix en molts casos quan els consorts estan casats en règim de separació de béns, s'ha de presumir que els diners per adquirir l'habitatge habitual i el de vacances provenien majoritàriament dels ingressos del Sr. Bermudez, mentre que consten a nom de tots dos. Per aquestes raons, entenem que la Sra. Galan ja ha rebut compensacions pel fet d'haver dedicat part del seu temps a la cura de la seva família i en l'actualitat el fet que el Sr. Bermudez tingui un salari superior al d'ella ja es compensa fixant una contribució a les despeses dels fills a càrrec seu del 66%, mentre que la Sra. Galan n'ha d'aportar el 34% i en la mateixa proporció es paguen les seves despeses extraordinàries i atribuint a la recurrent l'ús del domicili familiar sense abonar cap contraprestació i sols la meitat de les seves despeses comunitàries, encara que això pugui finalitzar el dia que s'acordi la venda de l'habitatge

IV.- Per totes aquestes raons, entenem que la Sra. Galan pot portar un nivell de vida similar al què portava abans de separar-se del seu espòs, amb la natural desmillora deguda el fet de no poder compartir despeses, i pot gaudir de l'habitatge de vacances, ja que no ha provat que se li hagi impedit fer-ho, i, fins i tot, del cotxe que habitualment utilitza el seu marit, sempre evidentment que es posin d'acord en relació a la seva utilització. En qualsevol cas, en el moment que desitgin els litigants poden reclamar la dissolució del règim econòmic matrimonial del què gaudien, vendre els béns mobles i immobles que són de tots dos i millorar així la seva situació econòmica respectiva.

V.- Com a segon motiu del seu recurs, la Sra. Galan argumenta que en l'actualitat el sistema de pagament de 800 euros per assistir a les necessitats dels menors és caòtic i no funciona, pagant cada progenitor amb la seva tarja sense control i/o explicació coherent a l'altre progenitor, de tal manera que quan es fa una despesa no prevista el compte no està suficientment aprovisionat. Per aquesta raó entén que caldria regular detalladament l'ús que es pot fer del compte i el destí dels diners, però aquest motiu no es pot estimar.

En primer lloc, cal entendre que les despeses d'aliments dels nens quan estan amb un dels progenitors les ha de pagar aquest, ja que, com la guarda i custòdia és compartida per temps iguals entre els dos, és absurd anar carregant les despeses de menjar al compte comú, sent difícil d'altra banda diferenciar el que correspon als fills i el que s'ha gastat en benefici del progenitor corresponent. Per aquesta raó, entenem que el compte s'ha de destinar a pagar altres despeses ordinàries i extraordinàries dels fills comuns, tenint en compte que, quan aquesta despesa per la seva importància pugui comprometre el saldo existent al compte, el progenitor que vol portar a terme ho ha de comunicar a l'altre.

En tot cas, aquestes normes són lògiques i cal que els consorts les compleixin d'acord amb un criteri de bona fe i sentit comú i resulta impossible que per sentència es fixin criteris que puguin resoldre tots els problemes que poden sorgir en la vida ordinària.

VI.- Malgrat desestimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les cotes d'aquesta alçada atesa la naturalesa de les qüestions objecte de debat i en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Galan contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 10 de juliol del 2017, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.