CASS Pensió d'invalidesa per malaltia AII assegurat voluntari (TSJA-045/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0038-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-045/12

S E N T È N C I A NÚM. 04-2013

Parts: Apel·lant: Sr. Pla

Representant: ídem

Advocat: Recio

Apel·lat: CASS

Representant: Marcos

Advocat: Varesc

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d’Andorra la Vella, el vint-i-vuit de gener de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número SS-0038-2/2011.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de 10 d’abril de 2012 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada pel Sr. Pla contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que es declarés la nul·litat o, subsidiàriament, l’anul·lació de les resolucions d’aquest organisme de 23 de desembre de 2010 i 21 de febrer de 2011 i l’atorgament d’una pensió d’invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 2.

2.- Disconforme amb aquesta resolució, la representació del Sr. Pla va interposar recurs d’apel·lació davant d’aquesta Sala, el qual es fonamenta, en síntesi, en els següents arguments:

-Demana la pràctica complerta de la prova pericial que va proposar en primera instància, però només per al cas de què no es consideri que la patologia que presenta l’agent ja era invalidant l’any 2007.

-És nul·la de ple dret l’actuació de la CASS, que en el decurs de l’any 2008 va procedir a modificar el grup on estava inclòs l’interessat, passant de no assalariat no agrícola a assegurat voluntari, i això sense dur a terme cap notificació al recurrent.

-Si la data en què va sobrevenir la contingència protegida –l’any 2007- l’agent estava classificat com a no assalariat no agrícola, li correspon la prestació d’invalidesa per malaltia, segons l’article 118.1 de la Llei de la seguretat social.

-Li correspon una pensió de la categoria A, grup 2, en congruència amb la seva petició inicial, encara que no pot desenvolupar cap mena d’activitat laboral.

3.- La representació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social s’ha oposat al recurs, en considerar que:

-No procedeix la pràctica de la prova pericial, d’acord amb el que disposa l’article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

-La CASS va passar l’interessat a la categoria d’assegurat voluntari quan va constatar que no exercia cap activitat laboral, ni disposava d’autorització per a l’exercici del comerç o de la indústria, ni de cap professió liberal.

-Aquesta adequació dels fitxers de la CASS no retallava cap dret de l’interessat, ni cap canvi en la quota mensual que abonava.

-La malaltia del recurrent va esdevenir invalidant el mes de novembre de l’any 2009, segons l’informe dels metges de l’entitat asseguradora.

-En qualsevol cas, l’agent pot desenvolupar la professió de cambrer, de manera que procediria una pensió de la categoria A, grup 1.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència apel·lada ha confirmat les decisions de la CASS que van denegar la pensió d’invalidesa per malaltia que havia sol·licitat el recurrent. En síntesi, les resolucions administratives es fonamenten en considerar que la patologia que presenta l’agent va esdevenir invalidant el mes de novembre de 2009, i que en aquella data estava classificat com assegurat voluntari, sense dret, per tant, a la prestació d’invalidesa.

En conseqüència, aquests són els dos fets més rellevants que han de ser examinats per tal de resoldre les pretensions del recurrent.

Tercer.- Pel que fa a la data en què va sobrevenir la contingència protegida, en els termes que preveu l’article 118 de la Llei de la seguretat social, resulta cert que els informes pericials que s’han emès en les actuacions no es pronuncien de forma explícita sobre aquesta qüestió. Ara bé, cal tenir en compte que contenen elements de judici que resulten suficients per decidir sobre aquest extrem.

L’informe de l’Àrea de Medicina Legal i Forense afirma que el Sr. Pla presentava antecedents psiquiàtrics des de 1995, any en què va estar ingressat durant 6 mesos, amb recaigudes els anys 1999 i 2004. Durant el mes de desembre de 2007, “el pacient inicia un tractament ambulatori intensiu a l’Hospital General de Catalunya, a la Unitat de Trastorn Límit de la Personalitat: des de llavors el pacient ha patit diverses descompensacions depressives que han precisat ingrés hospitalari amb greus trastorns del control dels impulsos i intencions i gestos auto-lítics recurrents” (foli 98).

El dictamen de l’expert psiquiatre (foli 100) afirma que l’agent “pateix episodis depressius des de fa uns 15 anys ... Ha tingut diversos episodis que han requerit de tractament per la Unitat de Trastorn Límit de la Personalitat de l’Hospital General de Catalunya, des de l’any 2007. Ha estat ingressat en tres ocasions en el Servei de Psiquiatria de l’esmentat Hospital, per presentar gestos auto-lítics i trastorn del control dels impulsos ... Al juliol de l’any 2007, va presentar un intens episodi depressiu que es va iniciar, segons consta en la seva documentació clínica, pel fet que la seva dona va tenir problemes laborals i, posteriorment, ell va discutir amb ella i altres persones, degut al seu caràcter difícil”.

Aquests informes posen de relleu que l’agreujament de la patologia psiquiàtrica de l’interessat es va produir en el decurs de l’any 2007, moment a partir del qual va iniciar un tractament ambulatori intensiu, amb diversos ingressos hospitalaris per les descompensacions que va patir. Aquest agreujament de la patologia ha de ser considerat com el moment en què la patologia va arribar a ser invalidant i, en conseqüència, constitueix el moment de referència per tal de determinar la procedència de la pensió d’invalidesa. Front a aquestes consideracions, els serveis mèdics de la CASS atenen al moment en què es van iniciar els ingressos hospitalaris, el mes de novembre de 2009, però no es pot oblidar que aquests períodes d’hospitalització responien a descompensacions en el curs d’una patologia preexistent, que ja s’havia agreujat suficientment l’any 2007, com posen de relleu els dictàmens pericials.

Quart.- L’any 2007 el recurrent estava classificat com a “no assalariat no agrícola”, de manera que tenia dret a la pensió d’invalidesa, com reconeix la CASS respecte dels assegurats que ostentaven aquella condició.

D’altra banda, la reclassificació que l’entitat parapública va dur a terme l’any 2008, quan va passar l’agent de “no assalariat no agrícola” a “assegurat voluntari”, tampoc pot produir efectes en el marc d’aquest procés, ja que aquesta modificació es va dur a terme mitjançant un canvi en els fitxers de la CASS, sense audiència prèvia de l’interessat ni notificació de cap mena, i sense cap decisió formal que l’emparés, per la qual cosa resulta una actuació nul·la de ple dret, ja que es va dur a terme sense seguir cap procediment a l’efecte. Cal tenir en compte que el Decret de 25 de febrer de 2010, pel qual s’aprova el reglament regulador de la inscripció, variació de dades de les empreses i afiliació, disposa, en el seu article 45, que el procediment de revisió de les dades relatives a inscripció, afiliació, altes, baixes i variacions dóna lloc a la incoació d’un expedient d’acord amb el règim jurídic regulat als articles 228 a 231 de la Llei de la seguretat social i la normativa de desenvolupament. És cert que aquest reglament no estava encara en vigor en la data en què es va fer l’alteració discutida, però no és menys cert que la necessitat de subjecció a un procediment ja resultava abans de les previsions generals del Codi de l’Administració.

D’altra banda, no es poden compartir els arguments de la CASS, la qual afirma que aquesta adequació interna dels seus fitxers “no retallava en cap moment cap dret a l’assegurat”. La situació resulta ser exactament la contrària, ja que no es pot oblidar que el canvi de “no assalariat no agrícola” a “assegurat voluntari” suposava ni més ni menys que la pèrdua del dret a la pensió d’invalidesa.

En definitiva, s’ha de concloure que l’agent té dret a la prestació que sol·licita, ja sigui perquè la patologia va esdevenir invalidant l’any 2007, quan l’interessat estava considerat com a “no assalariat no agrícola”, ja sigui pel fet de què l’alteració d’aquest estatus es va dur a terme sense decisió prèvia, ni cap tipus de procediment ni notificació a l’assegurat, per la qual cosa resulta ser nul·la de ple dret i no pot produir cap efecte en aquest procés.

Cinquè.- L’informe pericial psiquiàtric afirma que “tenint en compte que la gravetat de la patologia psiquiàtrica que pateix aquest senyor, la seva irreversibilitat o cronicitat i el fet de ser refractària a la medicació, considero que aquest senyor no pot executar de forma permanent amb un mínim d’eficàcia i continuïtat qualsevol tipus d’activitats laborals”.

Aquesta incapacitat determina que procedeixi, per raons de congruència amb la petició de l’agent, el reconeixement d’una pensió d’invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 2, a partir del 23 de desembre de 2010, i, en aquest sentit, s’ha d’estimar el recurs d’apel·lació que interposa aquesta part.

Sisé.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes processals.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. Pla contra la sentència dictada el 10 d’abril de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es revoca i deixa sense efecte.

2n.- Anul·lar les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 23 de desembre de 2010 i 21 de febrer de 2011.

3r.- Declarar el dret de l’agent a percebre una pensió d’invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 2, a partir del 23 de desembre de 2010.

4t.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.