Aturada d'obres en residència gen gran.

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0179-3/3/08 TSA: 76/09

S E N T È N C I A NÚM. 17-2010

PARTS:

Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ENCAMP

Representant: Porras

Advocat: Aguilar

Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)

Representant: Esparza

Advocat : Esparza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 12 d'abril de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0179-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- L' HBLE. COMÚ D'ENCAMP va interposar recurs contra la decisió adoptada per la CTU en la sessió de data 31 de març de 2008, desestimatoria del recurs de reposició interposat pel Comú d'Encamp en data 15 de novembre de 2006 contra la comunicació del President de la CTU mitjançant el qual i de forma cautelar es decretava l'aturada immediata de les obres o treballs de construcció d'una residència per la gent gran que el Comú estava realitzant a Encamp.

2.- En la sentencia del 30 de setembre de 2009, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 25 de novembre de 2009, l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP, manifesta principalment que:

-el Ministeri d'Ordenament Territorial no té la competència per aturar les obres que realitzava el Comú d'Encamp dins el marc de les seves competències,

-el projecte de residència per la gent gran de la parròquia d'Encamp és un projecte d'utilitat publica parroquial emparat per la normativa urbanística anterior a l'aprovació del POUP,

-el projecte de construcció d'una residència per la gent gran tampoc infringeix la normativa urbanística actual prevista en el POUP,

-demana la imposició de les costes judicials a la part adversa.

L' HBLE. COMÚ D'ENCAMP ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 21 de gener de 2010, precisant principalment, que el projecte de la residència per la gent gran de la parròquia d'Encamp és un projecte d'utilitat pública parroquial emparat per la normativa actualment prevista en el POUP.

4.- En la seva contesta de data 17 de desembre de 2009, el MI Govern manifesta principalment que:

-l'aturada de les obres fou decretada en aplicació de l'article 147.1 de la LGOTU,

-l'article 131.1.a de la LGOTU estableix que el president de la CTU és el ministre responsable de l'Ordenament territorial,

-el projecte de la residència per a la gent gran d'Encamp contravé la legalitat urbanística anterior al POUP,

-el projecte de residència per a la gent gran contravé la normativa del POUP d'Encamp,

-la denominació « edificació amb singularitats » no respon a cap categoria establerta per la normativa legal o reglamentària, sinó que ha estat inventada pel Comú d'Encamp,

-de forma necessària i obligatòria la promoció de la residència per a la gent gran d'Encamp havia de ser tractada com a projecte d'interès nacional. Consegüentment, prèviament a l'inici de les obres era imprescindible l'aprovació per part del Govern de la iniciativa com a Projecte d'Interès Nacional, d'acord amb el que estipula l'article 63 de la LGOTU,

-demana la imposició de les costes a la part adversa.

El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 12 de gener del 2010.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la competència del President de la CTU:

Segons l'article 131-1 de la LGOTU, El Ministre responsable de l'ordenament territorial és membre i president de la CTU i per tant ha pres aquesta decisió en aquesta qualitat conferida per la llei. En aquestes condicions, l'argument de l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP s'ha de rebutjar.

Tercer.- Referent a les mesures preses, cal recordar que segons l'article 147-1 de la LGOTU:

Procediment especial:

« 1.En situacions d'urgència, sigui per causa de perill públic, per contravenció manifesta de la legalitat urbanística o per evitar fets consumats o perjudicis a tercers, el ministre responsable de l'ordenament territorial, president de la Comissió Tècnica d'Urbanisme i per delegació d'aquesta, pot decretar amb caràcter executiu l'aturada immediata de les obres o treballs i ordenar 'execució de totes les mesures que siguin necessàries. Contra aquesta decisió, la persona interessada pot interposar recurs de reposició davant la Comissió ».

El Ministre podia per tant basar la seva decisió en aquest text. En efecte, la finalitat d'aquesta mesura era la d'evitar « fets consumats ». Per tant, els arguments de l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP s'han de rebutjar en aquest punt.

Quart.- sobre l'aplicació de l'article 57.d de l'Ordinació general d'urbanisme i construcció de la parròquia d'Encamp de l'1 de juny de 1983:

Aquest text disposa:

« en els casos d'utilitat publica, polisportius i zones d'esbarjo en general, en els quals el tipus d'edificació no s'adapti plenament a les Ordinacions presents, es podrà presentar als serveis idonis de l'Hble. Comú, un avantprojecte d'aquell immoble per al seu estudi i, en el seu cas, posterior aprovació ».

Resulta de la lectura literal d'aquest text que es tracta d'una disposició molt restrictiva, que s'ha d'interpretar estrictament i que no pot justificar les derogacions de la naturalesa d'aquelles previstes per a la residència per a la gent gran. Per tant, els arguments presentats per l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP s'han de rebutjar.

Cinquè.- Convé de precisar l'objectiu del litigi des del punt de vista de la reglamentació aplicable a la matèria.

En la sentencia de data 27 de juliol de 2009 (Sentencia 65-2009), aquesta Sala ha precisat quina era la qüestió principal afectada en aquest litigi:

« La qüestió essencial és saber si el concepte « d'edifici singular » que figura à l'article 192 de les Normes urbanístiques és compatible amb les disposicions de l'article 61 de la LGOTU relatiu als « projectes d'interès nacional ».

Aquesta sentència ha declarat expressament que la noció mateixa « d'edifici singular » no era compatible amb l'article 61 de la LGOTU relativa als « projectes d'interès nacional ». Aquesta conclusió resulta clarament d'aquesta sentencia, tot i que el conjunt de l'article 192 no s'ha pogut anul·lar, ja que la Sala havia tingut de respectar els termes del recurs d'apel·lació i no podia estatuir ultra petita.

En el fonament de dret Quart, aquesta Sala ha indicat:

« L'article 192 ja mencionat «inverteix» d'alguna manera el procediment, amb una iniciativa comunal seguida d'una aprovació pel Govern. El concepte « d'edifici singular » definit en aquest article 192 no és per tant compatible amb les disposicions de l'article 61 de la LGOTU i les disposicions de l'article 192 relatives a les excepcions previstes a favor d'aquest edifici singular s'han d'anul·lar ».

A més, resulta molt clar del Segon apartat de la decisió que precisament és el concepte mateix « d'edifici singular » que s'ha declarat contrari a l'article 61 de la LGOTU:

« Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i anul·lar l'article 192 (apartat 1.1 quan diu « exceptuant els casos d'edificació singular » i l'apartat 2 quan diu « llevat dels casos previstos o d'edificació singular; i tot l'apartat 5) de les normes urbanístiques incloses dins del POUP de la parròquia d'Encamp. »

Cal per tant treure les conseqüències del context jurídic en el qual s'ha d'apreciar la construcció d'una residència per a la gent gran.

Segons l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP, « no es tracta d'un projecte d'interès nacional, sinó d'un projecte d'interès comunal i destinat únicament i exclusiva a la gent gran de la parròquia d'Encamp » (veure foli 21, el recurs de l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP davant la CTU).

Aquest anàlisi és inexacte ja que un tal projecte s'ha de considerar com un projecte d'interès nacional en el sentit de l'article 61 de la LGOTU.

En efecte, cal extreure la lògica d'aquestes disposicions.

És evident que la construcció d'una residència per a la gent gran és una obra d'utilitat pública i aquest punt no la discutit el MI Govern: veure per exemple, la resolució del Govern de data 20 de desembre del 2006 (foli 146): « la utilitat publica d'una residència per a la tercera edat no és discutible ».

Però un tal projecte és un projecte d'interès nacional en el sentit de l'article 61 de la LGOTU:

« Projectes d'interès nacional:

Són projectes d'interès nacional tots aquells destinats a la construcció d'infrastructures viàries i de comunicació, a l'execució de la política hidràulica, de sanejament i energètica, a la lluita contra la contaminació i a la protecció de la natura, i també a la dotació de serveis de caràcter sanitari assistencial i educatiu, cultural, administratiu, de seguretat i protecció civil. Les edificacions pròpies dels projectes d'interès nacional no estan sotmeses a l'autorització dels comuns »

Aquest projecte entra be en la categoria dels « serveis de caràcter sanitari assistencial », ateses les seves característiques, que accedeixen del règim urbanístic general.

En conseqüència, el recurs presentat per l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP s'ha de rebutjar.

Sisè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CTU de 31 de març de 2008 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.