MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Mesures de suport de la capacitat, internament en establiment geriàtric (4000395/2022)

Resolució
Sentència · 11/10/2023
ROJ
STSJAD 249/2023
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2023:249
Recurs
174/23
Ponent
Jaume Tor Porta
Magistrats
Jaume Tor Porta, Carles Cruz Moratones, Vincent Aniére
Descriptors
RESIDÈNCIA CAPACITAT JURÍDICA CITACIÓ CONSENTIMENT MESURES DE SUPORT CURATELA CURADOR MINISTERI FISCAL SENTÈNCIA (MESURES DE SUPORT)
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació del Ministeri Fiscal contra la sentència que declarava la incapacitació de la Sra. Pina i nomenava curador al seu espòs, Sr. Olmo. La sentència original disposava la provisió de mesures de suport per a la Sra. Pina, però el Ministeri Fiscal considerava que aquestes mesures eren insuficients i que calia preveure l'internament de la Sra. Pina en un centre geriàtric. El tribunal ha desestimat el primer motiu del recurs, però ha acceptat el segon, ratificant l'internament de la Sra. Pina al centre residencial R2 i ordenant la seva supervisió per part de l'òrgan judicial.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant : MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Sr. Olmo

Representant: Sra. Morales

Advocat: Sres. Morales

Apel·lat: Sra. Pina

Defensora Jud. : Sra. Morillo

TSJC.- 0000174/2023 ORIGEN: 4000395/2022 - 0

NIG: 5300542120220002120

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: mesures de suport de la capacitat, internament en establiment geriàtric

SENTÈNCIA 000128/2023

Andorra la Vella, l'11 d'octubre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 18-10-2022, la representació processal del Sr. Olmo formulava demanda de declaració judicial d'incapacitació respecte de la seva esposa, Sra. Pina.

2.- Substanciat el procediment pels seus tràmits, en data 1-6-2023 ha recaigut Sentència amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Declarar que la Sra. Pina, nascuda el XXXX, Lleida i, de nacionalitat espanyola està afectada d'una discapacitat i, necessita de la provisió de mesures de suport, tot constituint a tal efecte la curatela per tal que més enllà de l'assistència i, supervisió en les activitats de la vida diària i, instrumentals -que han estat detallades en el fonament de Dret quart i que ja es venen prestant de forma satisfactòria per part del Sr. Olmo directament o, per mitjà del centre sociosanitari R1 on està ingressada- com també per part dels seus fills Srs. Porras i Plaza la curadora:

Representi a la Sra. Pina en l'àmbit juridico-administratiu tota vegada que presenta discapacitat total en l'àmbit econòmic, tant per la presa de decisions de contingut econòmic important (compra-venta, grans transaccions econòmiques, etc.), però també per utilitzar petites quantitats de diners i, en l'atorgament de poders a tercers i/o disposar dels seus béns per actes de darrera voluntat.

SEGON.- Declarar la discapacitat de la Sra. Pina per a la conducció de vehicles i, per a l'eventual ús d'armes.

TERCER.- Deferir el càrrec de curador de la Sra. Pina al Sr. Olmo. Es donarà possessió del càrrec a aquest quan hagi guanyat fermesa la present sentència i, en període d'execució, devent comparèixer als efectes d'acceptar el nomenament i assabentar-lo dels deures i obligacions inherents a la funció.

QUART.- Ordenar la revisió d'ofici de les mesures de suport en el termini màxim de 3 anys, sense perjudici de que pugui ser instada per les persones legitimades per instar-ne la provisió i, per la persona què presta el suport si varien mentrestant les circumstàncies que han determinat avui la seva adopció i, el tot per tal de ampliar-les, reduir-les o, revocar-les (art. 15 de la Llei 30/2022).

CINQUÈ.- Lliurar còpia legalitzada de la present sentència, un cop esdevinguda ferma, al Registre Civil del Principat d'Andorra per a què es procedeixi a les inscripcions corresponents."

3.- El Ministeri Fiscal, ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant-ne la revocació parcial en el sentit de preveure que les mesures de suport en favor de la Sra. Pina s'havien de preveure en tots els àmbits de la seva vida (incloses autocura, i necessitats instrumentals de la seva vida i salut), nomenant curador de la mateixa al Sr. Olmo i ratificant l'internament de la Sra. Pina al centre sociosanitari R2.

4.- La defensora judicial de la Sra. Pina contestava el recurs d'apel·lació articulat, oposant-se exclusivament a la segona pretensió articulada.

La representació processal del Sr. Olmo, considera que el primer motiu de recurs es troba desproveït d'objecte i que respecte del segon, la manca de consentiment de la Sra. Pina a l'hora de decidir respecte del seu internament en una residència privada, s'havia de suplir judicialment.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sentència dictada l'1-6-2023 disposa la provisió de mesures de suport respecte de la Sra. Pina, nomenant curador al seu espòs, Sr. Olmo. El Ministeri Fiscal s'alça contra aquesta decisió segons dos motius de recurs. En primer lloc, defensa que les mesures de suport que es contemplaven eren insuficients atès el suports específics que la Sra. Pina requeria atès la seva discapacitat. D'altra part, considerava necessari que la Sentència preveiés expressament el seu internament al centre geriàtric on romania, atesa la seva impossibilitat de prestar consentiment per a romandre-hi.

Segon.- ABAST DE LES MESURES DE SUPORT

Hem tingut ocasió de recordar el nou paradigma que el Conveni de Nova York de 13-12-2006 ha suposat per a l'abordatge de la qüestió relativa a la capacitat de les persones amb discapacitat, passant d'un règim presidit per una concepció paternalista on s'entenia prioritària la protecció de la persona i dels seus interessos, respecte de la seva capacitat, a un nou règim en què la capacitat de la persona amb discapacitat en igualtat amb els restants individus esdevé la regla, capacitat aquesta que s'ha de poder expressar mitjançant les mesures de suport que en cada ocasió s'entengui més adequada pels Òrgans jurisdiccionals amb aquesta finalitat.

No es discuteix per les parts que la Sra. Pina (85 anys d'edat), té diagnosticat un deteriorament cognitiu sever de perfil neurodegeneratiu amb afectació cortico-subcortical, sense que el metge pogués efectuar-ne l'exploració psicopatològica perquè no va poder interactuar-hi (la Sra. Pina no entén les instruccions senzilles, no respon al seu nom, té un focus atencional pràcticament nul ···). En aquest context, es conclou que té un grau de dependència absoluta fins i tot en els aspectes més primaris de la vida, sense que pugui realitzar cap mena d'acte per si mateixa, el que inclinava la Batlle a establir la mesura de suport de la curatela (entesa com el mecanisme de suport continuat per a les persones amb discapacitat), en una modalitat representativa.

A través del recurs que el Fiscal articula es considera que el suport establert no resulta prou ampli atès que per les activitats instrumentals de la vida quotidiana, la Sra. Pina també requeria una mesura de suport atesa la discapacitat que presenta. Respecte d'aquestes indicacions i encara que a efectes pràctics hagués resultat més afortunat delimitar objectivament les mesures de suport de manera clara en la part dispositiva de la Sentència dictada, s'infereix que al marge de la curatela representativa que estableix, també disposa que aquesta ha d'intervenir més enllà de "l'assistència total en l'àmbit personal en totes les activitats de la vida diària tals com menjar, dutxar- se, arreglar-se, vestir-se deambular i, utilitzar el bany, com també instrumentals com ho són l'ús del telèfon, per realitzar la compra, la preparació dels àpats, realització de les tasques de neteja de la llar i, roba; per a la presa de medicació i, seguiment mèdic-assistencial, -que ja es venen prestant com s'ha dit de forma satisfactòria".

S'infereix, per tant, que la curatela de suport establerta ho és en la seva major extensió, englobant no tan sols la representació de la persona per tota mena d'acte jurídic, sinó també les necessàries a la seva cura i sosteniment, amb el benentès que aquestes darreres funcions recauen sobre el curador, sense perjudici de què els suports en cada cas necessari puguin ser assegurats de manera immediata pel personal del centre on es troba la Sra. Pina o pels seus fills, sense que es pugui entendre que la decisió recorreguda compatibilitzi les funcions del curador i del guardador de fet que en el recurs es denuncia.

El primer motiu del recurs haurà de ser desestimat.

TERCER.- Internament en centre geriàtric: necessitat d'autorització judicial en cas que la persona amb discapacitat no es trobi en disposició de donar-hi el seu consentiment.

La Sentència dictada descarta pronunciar-se respecte de l'internament a la residència R2 de la Sra. Pina, argumentant que la seva estada no constituïa un internament involuntari en un centre en règim tancat sinó d'una estada en una residència privada de persones grans que en definitiva constituïa un suport voluntari que es prestava a la família que no se'n podia fer directament càrrec atesa la seva absoluta manca d'autonomia.

El Ministeri públic s'alça contra aquest raonament sostenint que a la vista que la Sra. Pina no es trobava en disposició de poder consentir al seu internament en un centre geriàtric, corresponia a l'òrgan judicial acordar-lo, sense que aquesta facultat es pogués delegar al curador.

L'internament en centres geriàtrics obeeix a una finalitat assistencial per a determinats pacients que presenten patologies que en general són cròniques i irreversibles, assegurant-los unes cures i atencions especialitzades. Això no obstant, quan aquests internaments intervenen en centres tancats i afecten a persones que no tenen la capacitat natural d'entendre i consentir-hi els mateixos necessàriament hauran de ser autoritzats judicialment perquè aquesta mesura suposa una limitació del dret fonamental a la llibertat protegit per la Constitució (art. 9.1), la Declaració Universal dels Drets Humans de nacions unides del 1948 i el Conveni per a la protecció dels drets i llibertats fonamentals del Consell d'Europa del 1950, dret fonamental aquest del qual només se'n pot ser privat "per les causes i d'acord amb els procediments establerts a la Constitució i a les Lleis".

És cert que l'ordenament andorrà no contempla específicament el supòsit de l'internament en centres geriàtrics de persones grans, en aquesta eventualitat, escaurà recórrer al mateix procediment que el Codi de Procediment Civil preveu per a l'internament amb finalitats terapèutiques (art. 315 i ss) i és que encara que el supòsit de fet no correspongui exactament, allò que realment resulta rellevant no és el tipus d'establiment en què l'internament s'ha d'efectuar, sinó el fet essencial que el subjecte afectat no gaudeixi de discerniment per a decidir respecte de l'internament en un centre en què, per les seves característiques, es trobi privat de la plena llibertat deambulatòria.

A la vista del grau de discapacitat que presenta la Sra. Pina que impedeix verificar la seva conformitat a l'internament, la Batlle en la Sentència dictada havia de ponderar la necessitat de l'internament una volta era sol·licitada pel Ministeri Fiscal (art. 312 del CPC), ponderació aquesta, però que podrà ser realitzada en aquesta alçada en atenció al recurs articulat. Des d'aquesta perspectiva, no es pot qüestionar ni l'estat de dependència absolut en què es troba la Sra. Pina, ni que aquesta requereix unes cures agudes que li poden ser òptimament realitzades en un centre especialitzat en l'atenció a persones grans. En aquesta eventualitat, escau accedir a la pretensió articulada pel Ministeri Públic, ratificant l'internament de la Sra. Pina al centre residencial R2, internament aquest que haurà de ser supervisat per l'òrgan judicial "a quo" segons les modalitats contemplades en l'art. 316 del CPC.

Quart.- Atesa la naturalesa del present litigi no ha de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació articulat pel Ministeri Fiscal respecte de la Sentència 68/2023 dictada el dia 1-6-2023 que revoquem parcialment en el sentit d'afegir a la seva part dispositiva que es ratifica l'internament de la Sra. Pina al centre residencial R2 on es troba en l'actualitat i que l'internament haurà de ser supervisat per l'òrgan judicial "a quo" segons les modalitats contemplades en l'art. 316 del CPC.

No escau efectuar pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Proposeu una millora