Cosa jutjada (6000213/2020)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000008/2022 ORIGEN: 6000213/2020 - 00

NIG: 5300542120200003327

PARTS:

Apel·lant: Sra. Manzano

Representant: Sra. Zapata

Advocat: Sr. Alvarado

Apel·lat: Sr. Tamarit

Advocat: Sra. Pulido

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

OBJECTE: Cosa jutjada.

SENTÈNCIA 133-2022

Andorra la Vella, el 26 d'octubre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

COMPRAVENDES

I.- En data 4 de setembre del 2003, la Sra. Manzano i el Sr. Tamarit van atorgar un conveni en virtut del qual la primera prometia comprar al segon el pis situat a l'escala B, planta segona, porta primera i la plaça d'aparcament 69 de l'XXXX pel preu de 185.712.-EUR, de les què 27.646 euros es farien efectius a la signatura del contracte (foli 19).

La Sra. Manzano, al seu torn, va prometre vendre a Sanz (C, S.L.), per contracte de data 31 de desembre del 2004, les esmentades unitats immobiliàries pel preu de 228.394.- EUR havent rebut en concepte de paga i senyal la suma de 70.000.-EUR (foli 22).

Donat que l'edifici objecte de la promesa no es va arribar a construir, Sanz va articular una demanda judicial contra la Sra. Manzano davant la jurisdicció civil que finalitzà per Sentència de data 03 de setembre del 2013 (causa 0023-1/2012) per la qual es va declarar resolt el contracte atorgat entre elles i es va condemnar a la Sra. Manzano a retornar la quantitat de 70.000.- EUR, més els interessos legals i les costes ocasionades.

PROCEDIMENT CIVIL ANTERIOR

II.- En l'Audiència de data 22 de setembre del 2014, la representació processal de la Sra. Manzano va formular demanda en judici verbal civil a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Tamarit, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant-lo, ja fos per resolució contractual, ja fos per enriquiment injust, o tota altre acció que resultés oportuna per l'objectiu d'aquesta part a:

1.- Retornar-li totes les sumes rebudes en mèrits del contracte de promesa de compravenda, és a dir 27.646.- EUR, i també al pagament dels danys i perjudicis provocats a la demandant que venien integrats per l'excés que havia de pagar en mèrits de la Sentència recaiguda en la causa 0023- 1/2012, és a dir 42.354.- EUR (70.000 - 27.646) més les costes d'aquell procediment (tant les que s'han d'abonar a Sanz com les pròpies d'aquesta part) més els interessos de la suma global de 70.000.- EUR a comptar del 4 de febrer de 2013 i fins a total liquidació.

2.- Subsidiàriament, a retornar a la Sra. Manzano, totes les sumes rebudes en mèrits del contracte de promesa de compravenda, més els interessos legals meritats des del 4 de setembre del 2003 i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades en el present litigi, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 15 de setembre del 2015 estimant parcialment la demanda, declarant resolt el contracte atorgat entre ells i condemnant al defenent a satisfer a l'agent la suma de 27.646.- EUR més els interessos legals meritats des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i sense que sigui procedent efectuar un especial pronunciament en relació a les costes processals.

Per Sentència de data 29 d'abril del 2016, essencialment en base a que no hi havia prova a les actuacions de que el Sr. Tamarit havia rebut la suma de 27.646.-euros i que per tant el contracte quedava resolt per raó d'aquest incompliment de la prometent compradora, aquesta Sala va decidir estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Tamarit contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 15 de setembre del 2015, que vam revocar íntegrament, estimant l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Tamarit en el present procediment, imposant les costes de la instància a la part agent i sense fer especial pronunciament pel que fa a les d'aquesta alçada.

PROCEDIMENT PENAL

IV.- Considerant que aquesta última decisió era el fruit d'un engany al Tribunal Superior (el fet d'haver negat fins a 6 vegades haver cobrat el xec de 27.646.-euros de paga i senyal) constitutiu d'una estafa processal, la Sra. Manzano va formular una querella en data 04 d'octubre del 2018.

Però per Aute de data 07 de febrer del 2020 el batlle instructor va decidir arxivar-la al considerar que no existeixen els elements constitutius del tipus penal d'estafa.

Per Aute de data 20 de juliol del 2021, el Tribunal de Corts, considerant també que els fets denunciats eren atípics, va decidir desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Manzano i confirmar l'Aute apel·lat.

PRESENT PROCEDIMENT

V.- Per escrit de data del registre 28 de gener del 2021, la representació processal de la Sra. Manzano va formular demanda de reclamació per enriquiment injust contra el Sr. Tamarit, sol·licitant la seva condemna a pagar-li l'import de 27.646,56.-euros corresponent al xec remès per ella al Sr. Tamarit, amb imposició de les costes judicials.

VI.- Per escrit de data 08 de febrer del 2021, el Sr. Tamarit va aixecar les excepcions peremptòries de cosa jutjada i de manca de legitimació passiva (argüint que el real venedor era la societat ENTITY_10) i va contestar al fons sol·licitant que en el seu dia es dicti sentència que estimi de forma principal l'excepció de cosa jutjada, de forma subsidiària aquella de manca de legitimació passiva i més subsidiàriament que desestimi íntegrament les pretensions formulades i sigui imposat a l'agent el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

VII.- Per Sentència de data vint-i-vuit d'octubre de l'any dos mil vint-i-u, el Tribunal de Batlles va decidir :

"Primer.- Estimar l'excepció de cosa jutjada articulada per part del Sr. Tamarit al seu escrit de contesta a la demanda de data 18 de febrer del 2021 i desestimar de forma integra les pretensions formulades per la Sra. Manzano mitjançant el seu escrit de demanda.

Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al V. Fonament Jurídic de la present resolució judicial.".

VIII.- En contra d'aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Manzano, sol·licitant la seva revocació i que s'estimi la seva reclamació de quantitat, amb imposició de totes les costes judicials.

Argumenta que no hi ha hagut examen dels fons de l'assumpte i que la qüestió controvertida de si la Sra. Manzano tenia dret a ser rescabalada de l'import de 27.646.-euros no ha resultada jutjada; que existia indicis de que el Sr. Tamarit havia rebut el referit import però que el Tribunal Superior va finalment desestimar la seva demanda per manca de prova però sense cap motivació sobre el fons de la qüestió de si va existir un enriquiment injust del qual es va beneficiar el Sr. Tamarit.

IX.- La representació processal del Sr. Tamarit demana la confirmació íntegra de la resolució recorreguda sostenint que l'apel·lant no indica en que fonamenta el seu recurs i que en tot cas es donen els requisits de la cosa jutjada, i que són plenament encertats els arguments de la sentència d'instància al respecte.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Cal en primer lloc posar de relleu que l'article 332 del Codi de procediment civil relatiu als motius d'apel·lació disposa que :

" 1. El recurs d'apel·lació contra les sentències definitives es pot fonamentar en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, l'error en la valoració de la prova o la infracció de la Llei en la primera instància.

Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals en la primera instància, l'apel·lant ha d'assenyalar les normes que considera que s'han infringit i argumentar, si escau, la indefensió que ha sofert, i ha d'haver denunciat aquesta infracció en el moment processal oportú.

Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en l'error en la valoració de la prova en la primera instància, l'apel·lant ha d'assenyalar i argumentar el fonament de dret en què considera que es troba l'error relatiu a la valoració de la prova practicada en el procés.

Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de la Llei en la primera instància, l'apel·lant ha d'assenyalar i argumentar la suposada manca d'aplicació o l'aplicació incorrecta per part del tribunal de la primera instància de la Llei o la jurisprudència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia sobre la matèria de què es tracti.".

En el present cas, força és de constatar que l'apel·lant no indica quins són els motius d'apel·lació sinó que es limita a reiterar el seu plantejament de primera instància al qual, però, el Tribunal ja ha aportat una resposta complerta i motivada.

Això seria suficient per desestimar el recurs, però donat que escau donar la resposta la més fonamentada possible i que copsem que el motiu fonamental del recurs seria una mala aplicació de les regles sobre la cosa jutjada, apareix oportú motivar el que segueix.

Segon.- Com aquesta Sala ho ha pogut precisar en varies ocasions (TSJC 190/17 del 27-03-2018, 122/18 del 24-07-2018 i 314/18 del 25-02-2019) la finalitat de la cosa jutjada és que el que ja s'ha discutit i jutjat una vegada no pot tornar a ser-ho en un altre procediment. L'essència de la institució de la cosa jutjada correspon a uns imperatius de seguretat jurídica, a la voluntat de garantir l'execució de les sentències judicials sense que els litigis es puguin perllongar de manera indefinida, i també a la necessitat de salvaguardar el prestigi dels Tribunals.

És per això que les resolucions fermes tenen efecte de cosa jutjada i vinculen als tribunals, a les parts, a tots el ciutadans i als poders públics, sense que ningú pugui anar en contra d'allò decidit pel tribunal a la seva resolució, i que exclouen qualsevol altre procés posterior amb el mateix objecte.

Així, l'article 250 del codi de procediment civil disposa que les sentències fermes tenen l'efecte de cosa jutjada i exclouen qualsevol altre procés posterior amb el mateix objecte que el que ha estat resolt i jutjat en virtut d'aquestes sentències.

No tornarem a citar la nostra sentència més recent del 22 de desembre del 2020 (TSJC 182/2019) citada de manera extensa pel tribunal, i que recorda l'exigència de la triple identitat que requereix l'excepció de cosa jutjada negativa. Identitat subjectiva (els processos s'han de dur a terme entre les mateixes parts en la mateixa qualitat però poc importa la posició processal de demandant o defenent que ostenten en els procediments respectius), objectiva (les pretensions que formen l'objecte de cada procés han ser idèntiques) i de causa petendi (el fonament fàctic i jurídic de les accions entaulades ha de ser el mateix).

Tercer.- En el present cas, el que pretén en realitat la part agent es tornar a jutjar el plet anterior en base a una prova que no va aportar al moment processal adient en dit procediment.

Però això no és possible ja que la qüestió litigiosa sí que ha quedat jutjada.

Quant a la identitat subjectiva, la mateixa és evident i no mereix cap més consideració.

Quant a la identitat d'objecte, tampoc aquesta es pot discutir doncs es tracta d'obtenir el retorn o rescabalament de la suma de 27.646,56.-euros pretesament satisfeta en concepte d'arres pel compliment de la promesa de compravenda .

Quant a la identitat de causa petendi, és tracta d'una noció més complicada. Al respecte, vam poder motivar en la ja citada sentència del 201 (rotlle 9314/18) que :

" III.- Pel que fa a la identitat de causa petendi, hem de precisar que si bé és cert que aquesta integra el fonament fàctic a l'exclusió de la qualificació escollida per les parts, també pot integrar d'una certa manera el fonament jurídic però en el sentit dels fets jurídics.

Sobre aquesta darrera noció l'exposat pel professor Anaya en el llibre de dret civil processal del Principat d'Andorrà, capítol 7 p 120 permet entendre millor que :

" La pretensió, i a través seu l'objecte del judici, està integrada per dos elements essencials:

( )

Un element causal (causa petendi), integrat pel conjunt de fets, aportats per l'actor a la seva demanda, que originen i individualitzen la petició per ell formulada. ( )

En efecte, la inclusió d'uns determinats fets en la causa de demanar depèn de la naturalesa del dret afirmat per l'actor, ja que només són rellevants aquells necessaris que el caracteritzen i distingeixen d'altres diferents. Així, quan el demandant hagi formulat una acció de condemna o merament declarativa basada en un dret absolut o erga omnes (vgr. dret de propietat), la causa petendi estarà integrada únicament pels fets que configuren el contingut i l'objecte d'aquest dret i el caracteritzen en el pla temporal, no sent rellevants els concrets fets constitutius que l'hagin originat (vgr. la concreta manera d'adquisició de la propietat). En canvi, quan s'hagi formulat una pretensió de condemna o merament declarativa sobre la base d'un dret personal (vgr. un dret de crèdit), o bé una pretensió constitutiva, la causa de demanar comprendrà tots els fets jurídics que permeten a l'actor l'exercici de la seva acció, això és, tots els fets que caracteritzen la seva pretensió en els plans personal, objectiu i temporal.

Per tant, al moment de determinar si existeix identitat en la causa petendi l'òrgan judicial ha d'analitzar la veritable natura de la pretensió esgrimida així com la qualificació a la qual els fets exposats han de portar però, i sempre citant el professor Anaya :

"la qualificació jurídica no integra l'objecte del judici, sinó més aviat la fonamentació o motivació de la demanda, ja que els elements jurídics al·legats en la mateixa no vinculen al Jutge per obra dels aforismes llatins iura novit curia i da mihi factum et dabo tibi ius. La norma jurídica juga sens dubte un paper molt important en la configuració de la raó petitòria, ja que aquest només comprèn aquells fets que, en originar i individualitzar l'acció que s'exercita, han estat previstos por l'esmentada norma com a imprescindibles per la concessió de la tutela judicial que es pretén. No obstant, aquesta exigència de rellevància normativa no impedeix distingir els fets de la seva fonamentació jurídica, de manera que, sent aquells els mateixos, la sola divergència en aquesta última (vgr. en la denominació de l'acció o en la qualificació jurídica) no obsta a la identitat de causa petendi entre dos processos.

Ara bé en el present cas, és en base als mateix elements fàctics que anteriorment que la Sra. Manzano ja va exercitar la pretensió d'enriquiment injust i va pretendre el retorn de la suma en qüestió.".

En el nostre cas, si bé al 2016 va ser la manca de prova del pagament de l'import de 27.646,56.-euros que va determinar la desestimació de la demanda, això no impedeix considerar que la mateixa es fonamentava també en l'existència d'un enriquiment injust i sobre els mateixos elements fàctics.

Per tant, sí que la qüestió enjudiciada ara ja va obtenir una resposta ja que al no poder adverar l'existència del pagament de 27.646,56.-euros no podia existir enriquiment injust, quedant per tant aquesta qüestió jutjada de manera definitiva.

A més, i com argument de reforç, volem palesar que, ateses les circumstàncies que acabem de detallar sobre la producció tardana del xec en qüestió, no s'ha pogut contrastar mai la autenticitat i efectivitat del mateix.

Per tot l'exposat, escau confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Quart.- De conformitat amb l'article 354.2 del codi de procediment civil, la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació comporta la imposició de les costes processals a l'apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Manzano en contra de la Sentència del Tribunal de Batlles de data vint-i-vuit d'octubre de l'any dos mil vint-i-u, que confirmen íntegrament.

SEGON.- Imposar a la Sra. Manzano les costes de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Manzano en contra de la Sentència del Tribunal de Batlles de data vint-i-vuit d'octubre de l'any dos mil vint-i-u, que confirmen íntegrament.

SEGON.- Imposar a la Sra. Manzano les costes de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.