CASS. Suspensió prestacions (TSJA-0000050/15)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2100077/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000050/2015

SENTÈNCIA 64-2015

PARTS:

Apel·lant: Sra. Esparza

Representant: ídem

Advocat: Sr. Sainz

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Pina

Advocat: Sra. Espada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, nou d'octubre del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100077/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Esparza va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 26 d'agost del 2014, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 16 de juliol del 2014, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a ser reposada en situació de baixa mèdica i, subsidiàriament, a percebre una pensió d'invalidesa.

2.- Mitjançant sentència del 27 d'abril del 2015, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Esparza.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 22 de juny del 2015, la Sra. Esparza manifesta principalment que:

la manca de decisió sobre el tractament a seguir no es podia considerar com un desinterès per part seva;

les discordances entre els metges tractants eren patents i, a més, no disposava de recursos suficients per fer front a noves proves mèdiques o a d'altres tractaments;

el seu estat de salut no estava estabilitzat;

les valoracions dels Drs. Conde i Gaya eren similars;

la Dra. Gaya havia actuat de forma imparcial;

el metge forense la considerava candidata a una pensió del tipus A3;

procedia la condemna en costes de la CASS per temeritat.

4.- En la seva contesta de data 21 de juliol del 2015, la CASS manifesta principalment que:

l'assegurada no seguia els tractaments prescrits ni havia realitzat la prova complementària (EMG) receptada pel metge tractant;

les dificultats econòmiques no podien justificar l'absència de tractament mèdic, de conformitat amb l'article 135 de la LSS;

el parer mèdic dels forenses tenia caràcter preferent.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Esparza s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de les proves que obren en autes.

El litigi versa, principalment, en determinar si les patologies que presentava l'assegurada estaven consolidades el dia 23 de juliol del 2014, moment en què la CASS va declarar la seva alta mèdica.

L'Hble. Batlle, com la CASS, entén que l'estat mèdic de la Sra. Esparza estava estabilitzat en adoptar-se la resolució litigiosa i que la IPP no justificava la concessió de cap pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

Aquest Tribunal es mostra plenament d'acord amb el criteri de la instància. És innegable que la Sra. Esparza pateix diverses dolences físiques, especialment rigidesa de la columna lumbar i del turmell esquerre, radiculopatia i cervicàlgia. El forense ha conclòs que les esmentades patologies estan consolidades (foli 105) i que la IPP s'ha d'establir en 52,25 punts (foli 111). La recurrent al·lega, en aquesta alçada, que no sabia quin tractament seguir, en presència de dictàmens contradictoris, com també que no disposava de recursos suficients per dur a terme les proves complementàries proposades pels metges tractants. És cert que els neurocirurgians recomanen una intervenció quirúrgica (Dr. Villegas, foli 27) o un tractament conservador (Dr. Villegas, foli 28). La Sra. Esparza continua sense prendre cap decisió, de manera que si no ho fa i prefereix seguir un mer tractament analgèsic, és que s'ha acomodat a aquesta situació, circumstància que equival a donar per estabilitzada la patologia. Per si no fos suficient, la Dra. Carretero (metge tractant de la recurrent) adreça un informe a la CASS, en data 27 de juny de 2014, proposant l'atribució d'una pensió d'invalidesa del tipus A2 (foli 94), extrem que evidencia la consolidació de les malalties.

Pel que fa les dificultats econòmiques (tampoc acreditades), la Sra. Esparza disposa de mecanismes adients (per exemple l'article 135.6 de la LSS: "Prèvia sol·licitud a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, tenen dret a un reembossament del cent per cent de les tarifes de responsabilitat:

c) Les persones amb recursos econòmics insuficients, d'acord amb els requisits establerts per reglament") per fer efectiu el seu dret a la salut.

Per tant, l'alta mèdica resultava procedent.

Tercer.- Respecte de la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia, la recurrent critica, per una banda, l'avaluació que realitza l'Hble. Batlle de la rigidesa lumbar (20 punts), tota vegada que s'aparta dels punts atribuïts pel forense (25 punts). Cal però confirmar la concessió dels 20 punts, en presència d'un índex de Schöber de 10-12,5 cm (foli 104). Aquesta solució va ser adoptada, per exemple, en la nostra sentència 83- 2012 del 4 d'octubre del 2012.

Per altra banda, la Sra. Esparza es queixa dels 10 punts que el forense concedeix per l'estat del raquis cervical. Per la CASS, la cervicàlgia no resulta invalidant (foli 96), mentre que l'expert de la recurrent (Dra. ENTITY_10) estableix una IPP del 20% (foli 33). Si ens referim al barem de l'UNCSS, el forense valora la patologia com a "discreta", mentre que la Dra. Gaya la considera com a "important". Novament, escau retenir el criteri del forense, especialment perquè la part apel·lant no aporta cap dada objectiva que recolzi el seu plantejament (mesura del grau de limitació de la flexo- extensió...), com es suggereix a l'apartat 3.1 del barem de constant referència.

Per conseqüent, la IPP s'ha d'establir en un 47,75 % (20+15+10+(5% x 55)), quin muntant resulta incompatible amb la percepció d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

Per acabar, l'opinió del metge forense sobre l'atribució d'una pensió del tipus A3 (foli 106) no vincula al Tribunal.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials d'aquesta alçada per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Esparza contra la sentència 29-2015, de 27 d'abril del 2015, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma.

Segon.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.