Exequàtur (0029/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0029/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 25 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Quesada va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda contra els hereus del Sr. ENTITY_5: els seus dos fills, Andrade i Valverde, aquest darrer menor d'edat, representat per la seva mare Sra. Zapata, i el Sr. Sainz, sol·licitant l'exequàtur de la sentència dictada el dia 5 d'octubre de 1999 pel Jutjat de primera instància n°22 de BARCELONA, confirmada per sentència del dia 27 de març del 2007 per l'Audiencia Provincial de BARCELONA, secció 11a, i sol·licitant igualment l'embargament preventiu de tots els béns dels condemnats, entre ells: 1) la unitat immobiliària situada a XXXX, la titularitat de la qual és dels Srs. Andrade, Valverde, Sainz o de Puig, en la proporció que els correspongui, 2) totes les participacions, béns, marques o patents que els Srs. B.M., Valverde, Sainz i Puig ostentin en les societats H. SA i C.H. SL, per tal de garantir un principal de 38.914,33 EUR, més les costes reportades i que poguessin reportar-se durant l'execució que es pressuposen en la quantitat de 17.000 EUR i més els interessos legals corresponents, els quals a data 1 de febrer del 2009, ascendeixen a la suma de 23.351,26 EUR.

II.- El Sr. Sainz va plantejar l'excepció processal dilatòria d'indeguda formulació de la demanda, i sobre el fons, va contestar que els interessos calculats i valorats al tipus legal són excessius doncs es computen des de la primera resolució judicial fins a l'actualitat, quan l'agent va introduir un recurs d'apel·lació que paralitzà tot el procés i per tant, aquesta part no té assumir uns interessos de gairebé 8 anys generats per causes que no li són en absolut imputables; que en quant a les costes, no hauria d'existir un càlcul provisional ni aproximat susceptible encara de discussió, hauria l'adversa d'haver-los detallats i concretats per no deixar encara temes pendents de resolució.

La Sra. Zapata actuant en nom i representació del seu fill menor Valverde va formular l'excepció dilatòria de manca de jurisdicció, i sobre el fons va reproduir els mateixos arguments que el Sr. Sainz.

El Sr. Andrade, degudament citat no ha comparegut i fou declarat en rebel·lia processal per Aute de data 16 de setembre del 2010.

III.- El Magnífic Ministeri Fiscal conclou a l'atorgament de l'exequàtur sol·licitat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per sentència de data 5 d'octubre de 1999, el Jutge del Jutjat de Primera Instancia n°22 dels de BARCELONA, va: desestimar la demanda interposada pel Sr. Ferreras contra D. Pulido, i, estimant en totes les seves parts la demanda interposada pel mateix Ferreras contra els Srs. D. Puig i D. Sainz, condemnar als citats demandats solidàriament a pagar a l'actor la suma de 6.474.800 ptes, i interessos legals des de l'interpel·lació judicial; amb expressa condemna en costes als condemnats. Contra aquesta resolució el Sr. Ferreras va interposar recurs d'apel·lació, el qual fou resolt per sentència de l'Audiencia Provincial de BARCELONA, Secció 11a, en el sentit de confirmar integrament la decisió impugnada.

El Sr. Puig va morir el 22 de març del 2001, i per Aute de data 19 de desembre del 2003, els Srs. Andrade i Valverde foren declarat hereus ab intestat o legítims del difunt. El Sr. Valverde, menor d'edat, està representat per la seva mare, Sra. Zapata.

II.- Pel que fa a les excepcions plantejades pels defenents, d'indeguda formulació de la demanda i de manca de jurisdicció, amb quasi els mateixos arguments, els Srs. Sainz i la Sra. Zapata actuant en nom i representació del seu fill Valverde manifesten que: es una greu errada citar a la totalitat dels condemnats en un domicili andorra en el que s'ignora si hi viu alguns d'ells, en canvi els condemnats no viuen en comuna i ni el Sr. Sainz, ni la Sra. Zapata no resideixen ni han residit mai en el domicili que li són atribuït a la demanda; que ja s'ha engegat a ESPANYA un procediment d'execució de la sentència d'autes, i per tant no cal ni deu l'adversa efectuar dues reclamacions simultànies d'execució que poden suposar una duplicitat de cobrament i en conseqüència un enriquiment injust; que l'infant Valverde no té cap llegat ni herència al Principat, i compte tingut que no hi viu, resulta absolutament improcedent engegar una acció judicial que l'únic destí que pot tenir es intentar embargar una pensió d'orfenesa, ço que resulta totalment inviable; que no és competent el Tribunal andorra per decidir sobre una execució que es viable i exigible al país d'origen de la reclamació.

S'ha prèviament de posar de manifest que totes les parts al litigi han estat degudament citades en el domicili respectiu de cadascuna d'elles, i per tant, importa poc que la demanda hagi atribuït a tots els demandats un domicili suposat al Principat, ja que aquest fet no ha tingut cap conseqüència per les parts. Quant als altres arguments desenvolupats en el marc de les excepcions plantejades, cap no pot prosperar. En efecte, el procediment d'exequàtur només té per objecte autoritzar l'execució d'una decisió estrangera en el Principat d'ANDORRA, amb el benentes que una vegada dita autorització obtinguda, la part que ha sol·licitat l'exequàtur té tota latitud per fer o no fer executar la sentència estrangera. Per tant, sense pronunciar-se sobre el caràcter pertinent o no de les raons fonamentant les referides excepcions, aquesta Sala no pot que constatar que les mateixes hauran de ser oposades al moment de l'execució de la sentència estrangera a ANDORRA, i que no tenen res a veure amb un procediment d'exequàtur en el qual només s'ha de verificar si la resolució de la qual es demana l'execució al Principat compleix els requisits exigits per l'article 49 de la LTPJ .

En canvi, el que no pot fer la part demandant, és sol·licitar juntament amb l'exequàtur, l'embargament dels béns de les parts adverses, ja que com s'ha dit més amunt, el procediment d'exequàtur no correspon a un procediment d'execució efectiva d'una sentència, sinó a l'autorització d'executar la mateixa al Principat, i que una demanda cautelar ha de seguir les normes processals vigents, i particularment el doble grau de jurisdicció.

III.- Respecte al fons, tampoc l'argumentació relativa al càlcul dels interessos i de les costes no pot prosperar, ja que la mateixa s'haurà de plantejar en període d'execució de la sentència i no en període d'exequàtur que una vegada més, té únicament per objecte verificar la regularitat de la sentència estrangera amb els criteris exigits per l'article 49 de la LTPJ que són: la competència de la jurisdicció que l'ha dictat; la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció; l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals; la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional; l'absència de tot frau a la llei nacional. Resulta de l'examen de la sentència del Jutjat de Primera Instancia n°22 de BARCELONA i de la resolució confirmatòria de l'Audiença Provincial de BARCELONA, que ambdues resolucions compleixen tots els referits requisits, ço que reconeix el Sr. Sainz en la pàgina 3 del seu escrit de contesta a la demanda. En conseqüència, s'ha d'estimar la demanda del Sr. Quesada i decretar executòries a ANDORRA les sentències objecte del present procediment d'exequàtur.

IV.- En matèria d'exequàtur es costum de no fer especial imposició de costes judicials.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part la demanda del Sr. ENTITY_4;

Decretar executòries al Principat d'ANDORRA, la sentència dictada el dia 5 d'octubre de 1999 pel Jutge del Jutjat de Primera Instancia n°22 de BARCELONA, en el litigi oposant el Sr. Quesada als Srs. Pulido, Puig i Sainz, així com la seva sentència confirmatòria dictada el dia 27 de març del 2007 per l'Audiencia Provincial de BARCELONA Secció 11a;

Desestimar la demanda d'embargament preventiu promoguda pel Sr. ENTITY_4;

Sense fer especial imposició de les costes judicials.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.