Sentència de la Sala Civil sobre recurs d'apel·lació entre ORG i ORG

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000158-2025 DE 08/10/2025

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 08/10/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000135/2025

Nig : 5300542120240001696

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00158

SENTÈNCIA 000158/2025

PARTS:

Apel·lant: ORG_2

Representant: Sra. Cañellas

Advocat: Sr. Macias

Apel·lat: ORG_1, S.A.

Representant: Sra. Tejada

Advocat: Sra. Bernat

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Efectes de la rebel·lia processal i dret a la jurisdicció en el seu vessant a obtenir una decisió fonamentada en Dret

Andorra la Vella, el 8 d'octubre del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 08/08/2018, es va inscriure al Registre de societats mercantils la societat ORG_2.

La Sra. Vélez (anteriorment KHACHIROVA) en és sòcia fundadora i administradora única.

Per cartes certificades del 28/11/2023, la societat ORG_1, es va adreçar a la Sra. Vélez com a representant de la societat ORG_2, en relació al compte que dita societat té obert prop de l'entitat bancària, reclamant-li el pagament de l'import de 7.549,36.-euros en concepte de descobert del compte, interessos i comissions.

2.- Per escrit del 24/07/2024, la societat ORG_1, va formular contra la societat ORG_2, demanda de reclamació de quantitat a tramitar pel judici declaratiu abreujat, sol·licitant la seva condemna a pagar-li l'import de 8.819,27.-euros més els interessos per a descoberts, així com les costes processals causades.

3.- Malgrat haver la Sra. Vélez rebut personalment la citació a la Batllia, la defenent no va comparèixer i per Aute del 09/11/2024, la societat ORG_2, ha estat declarada en situació de rebel·lia processal.

Per Aute del 24/01/2025, es va acordar el benefici de justícia gratuïta a la Sra. Vélez, i un lletrat va comparèixer a la vista oral en representació de la societat ORG_2.

4.- En data 12/05/2025, la Sra. Batlle va dictar sentència decidint :

"Primer.- Donant lloc a la demanda formulada per ORG_0 contra ORG_2, condemno la societat defenent a satisfer a la demandant l'import total de 6.863,14 euros més l'interès legal a comptar del 10/07/2024 i fins a la total liquidació;

Segon.- S'imposen les costes processals i judicials a la part defenent així com les despeses que s'englobin a l'article 356 del CPC.".

5.- Disconforme amb aquesta resolució, la societat ORG_2, ha interposat recurs d'apel·lació, demanant la seva revocació.

Fonamenta el seu recurs en una vulneració del seu dret al procés degut i a la jurisdicció protegits en l'article 10, apartat 1 de la CA, en la seva vessant del dret fonamental a una resolució judicial raonable, motivada, complerta, congruent amb les pretensions de les parts, fonamentada en dret i no arbitrària, i que no causi indefensió material efectiva.

Argumenta que la decisió d'instància és "jurídicament inapropiada i probatòriament errònia, i lesiona greument els interessos de la recurrent" ja que la mateixa va obviar i no va mencionar els arguments que el lletrat de la defenent va exposar durant la vista oral relatius al fet que els moviments del compte de la societat havien estat realitzats per l'exmarit de la Sra. Vélez, i que el mateix havia efectuat les disposicions, sense coneixement ni consentiment de l'Administradora única de la societat, emprant dit senyor presumptament les claus d'accés al compte bancari, raó per la qual es considerava interposar una acció penal.

6.- La representació processal de la societat ORG_1, sol·licita la desestimació del recurs d'apel·lació, amb imposició a la recurrent de les costes d'aquest recurs d'apel·lació.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Cal en primer lloc constatar que la part recurrent sol·licita la revocació de la sentència d'instància, i sense indicar quin tipus de pronunciament de la Sala pretén sinó només que "s'adoptin les mesures per restaurar el seu dret fonamental", quan, de conformitat amb els articles 332 i 339.3 CPC, i donat que fonamenta el seu recurs sobre una vulneració de drets fonamentals, hauria de demanar la seva anul·lació.

L'anul·lació d'una sentència només es pot donar quan s'invoca i es constata una infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals que no pot ser esmenada en la segona instància.

Segon.- Pel que fa la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció aquí degudament invocat, és cert que el mateix esta vinculat al deure de motivació.

Al respecte, l'article 248 del codi de procediment civil relatiu a l'exhaustivitat, la motivació i la congruència de la sentència, disposa :

"1. La sentència ha de ser clara i precisa, s'ha de pronunciar sobre totes les peticions de les parts que s'hagin al·legat oportunament en el procés, inclosos tots els pronunciaments sol·licitats, i ha de resoldre totes les qüestions litigioses o controvertides que n'hagin estat objecte.

2. La sentència ha de ser congruent amb les peticions de les parts, i no se'n pot apartar en el sentit de donar més o alguna cosa diferent del que s'hi sol·licita.

3. El tribunal resol, sense apartar-se de la causa de demanar, d'acord amb les normes aplicables al procés, encara que no hagin estat al·legades o esmentades per les parts, o no ho hagin estat encertadament.".

També l'article 17.2 CPC relatiu a la forma de les resolucions disposa que les resolucions sempre han de ser motivades i han de contenir els antecedents de fet i els fonaments de dret en els quals es basi la decisió adoptada.

Pel que fa al Tribunal Constitucional, ha pogut sintetitzar la seva doctrina segons la qual dit deure davalla a la vegada de l'article 10 i de l'article 86.2 de la Constitució, i que és una conseqüència de la bona administració de la Justícia, que ha de recolzar-se en criteris derivats del Dret, que ha de permetre a les parts i als tribunals superiors conèixer les raons en que s'ha fonamentat el jutge i que, de conformitat amb la jurisprudència del TEDH, ha de respectar l'exigència de rigor i de qualitat.

Molt recentment, ha afegit que la resolució no devia contenir "fissures lògiques" en el raonament que la fonamenta (Causa 2025-26-RE).

Tercer.- En el present cas, la sentència d'instància no pateix de tals defectes i en particular no existeix incongruència omissiva.

Però abans de detallar perquè, cal recordar que en el present cas, la part defenent es va constituir en rebel·lia processal doncs malgrat haver rebut personalment a la Batllia la citació en la seva qualitat de legal representant de la societat defenent, la mateixa no va comparèixer al tràmit de contesta.

És posteriorment, i després que la Sra. Vélez hagi obtingut (a títol personal) el benefici de justícia gratuïta que va intervenir el lletrat designat, qui va presentar una sèrie d'observacions durant la vista oral.

Per tant, és d'interès recordar quina és la jurisprudència de la Sala al respecte.

És així que en la nostra sentència del 20/07/2017 (rotlle 220-17) motivàvem:

"Atès que la part defenent està en situació de rebel·lia processal cal reiterar la doctrina dels tribunals andorrans relatiu a que el fonament sobre la rebel·lia processal en el dret romà no equival en el dret andorrà vigent, a l?aplanament i consegüent triomf del compareixent, per no regir l?aforisme que ressonà en les aules del "fòrum" de molts països, i que establia que "contra contumaces, omnia iura clamat", a tenor del qual s?entenia que els absents i els rebels estaven sempre mancats de raó. Aquesta doctrina ja venia contradita pel propi text del Digest (5, 1, 68, 69 i 70, "de iudiciïs"), segons el qual la contumàcia del defenent no implica per si sola el reconeixement que l?actor invoca, puix que si no justifica la seva acció, la demanda ha d?ésser rebutjada ja que la incompareixença del defenent no autoritza a tenir per confessats ("ficta confessio") els fets establerts per l?agent, seguint així el dret andorrà, el sistema dels països llatins, i recollit pel "Code de Procédure francès", que disposa que l?absència del defenent no és suficient per si sola, per a tenir-lo per decaigut del seu dret, i per la legislació processal espanyola (Llei d'enjudiciament civil), enfront del sistema germànic, en el qual s?estableix que si el defenent no compareix, es tenen per confessades les al·legacions i es falla d?acord amb les mateixes si es justifiquen les pretensions del demandant.

La doctrina transcrita aplicada pels nostres tribunals impedeix el triomf de les pretensions no emparades en l?ordenament jurídic o que manquin del més mínim recolze probatori, tot i la incompareixença del defenent rebel, però no ha de portar en si mateixa, una major exigència probatòria per al litigant que no té oposició en el judici, doncs aquesta oposició és el que converteix a un fet al·legat en controvertit i per tant necessari de prova, de manera que en definitiva, quan el defenent hagi restat en rebel·lia serà exigible la demostració dels fets bàsics en que fundi la pretensió, però l?òrgan jurisdiccional no podrà col·locar-se en la posició hipotètica del defenent incompareixent per a ressaltar insuficiències probatòries. Que en definitiva, recordant la sentència del M.I Tribunal Superior de 14/09/1995, la rebel·lia del demandat, no ha d?ésser interpretada com a beneficiosa per qui voluntàriament deixa d?entrar en el procés, cosa que impedeix que es converteixi en un privilegi en el sentit d?obligar a l?agent a un esforç probatori que no es donaria dintre d?una relació processal normalment integrada i constituïda en la qual la seva dinàmica de contradicció la facilitaria.".

Ara, el codi de procediment civil, en el seu article 140, precisa que :

- la declaració de rebel·lia no comporta que s'admetin els fets continguts a la demanda o que es doni la conformitat a les peticions que faci el demandant, excepte que aquesta Llei o les altres lleis aplicables disposin una altra cosa.

- el demandat rebel pot comparèixer en qualsevol moment durant la tramitació del procés sense que se'n produeixi, però, la retroacció de les actuacions,

- no obstant el que preveu l'apartat anterior, el rebel involuntari pot demanar la nul·litat i, si escau, la retroacció de les actuacions del procés, fonamentades en el desconeixement involuntari de la pendència d'aquest procés, que s'ha d'acreditar suficientment. Aquest incident es pot interposar fins a l'inici del judici oral i se substancia de conformitat amb les normes que estableix la Llei transitòria de procediments judicials.

En el present cas, no ens trobem en supòsit de rebel·lia involuntària i la decisió judicial no es va pronunciar a esquenes de la defenent qui invoca ara una vulneració del seu dret a la jurisdicció, sinó al terme d'un procediment en què se li ha donat l'ocasió de comparèixer i de poder-se defensar.

I aquesta configuració processal és determinant, doncs, els principis relatius al dret a la jurisdicció que hem recordat en el Fonament de Dret segon s'havien de compaginar amb la situació de rebel·lia processal de la societat defenent tal com regulada pel codi de procediment civil.

Quart.- Durant la vista oral, el lletrat de la societat defenent va manifestar, d'una part, que calia anul·lar els interessos reclamats per abusius o subsidiàriament limitar-los a l'interès legal. D'altra part, va manifestar (i va voler provar a traves una testifical que la Sra. Batlle va degudament decidir no admetre) que les utilitzacions de la targeta que havien provocat el descobert les havia fet l'exmarit de l'Administradora única de la societat i titular del compte però que la mateixa, Sra. Vélez no n'havia disposat, i que per tant pretenia instar accions penals que podrien tenir una incidència en el present procés.

La sentència d'instància, després de recordar que la situació de rebel·lia no eximeix a l'agent de la prova dels fets constitutius de la seva pretensió, analitza la prova aportada pel banc i en treu la conclusió que queda acreditada l'existència del descobert del compte de la societat de defenent. Però, en relació a la qüestió dels interessos aixecada d'ofici durant la vista oral, el tribunal conclou que si bé la defenent no té la condició de consumidor en ser una societat mercantil, no obstant, la manca de desglossament dels interessos i comissions justifica limitar la condemna al pagament del descobert però sense donar lloc als interessos aplicats, sense perjudici que els mateixos es comptin amb l'interès legal.

Res en aquesta sentència vulnera el dret a la jurisdicció de la societat defenent.

En efecte, la sentència resol el litigi tenint en compte totes les pretensions regularment adduïdes.

I no tenia per referir-se a les manifestacions realitzades pel lletrat de la defenent durant la vista oral relatives al comportament suposadament fraudulent de l'exmarit de la Sra. Vélez puix les mateixes no formaven part de les qüestions per resoldre.

A més, cap de les afirmacions del lletrat realitzades durant la vista oral té relació directa amb el thema decidendi doncs ens trobem en el marc d'una reclamació per descobert en compte en contra d'una societat mercantil. I la sentència resol degudament totes les pretensions relatives a dita problemàtica.

Quant a la qüestió dels interessos es va veure resolta (en el sentit interessat a títol subsidiari per la defenent) doncs la Sra. Batlle va fer ús de la seva facultat d'aixecar-la d'ofici.

D'altra banda, no es veu en que la Sra. Batlle no hauria valorat o hauria valorat de manera errònia la prova doncs no es va aportar degudament cap prova en relació a les afirmacions realitzades pel lletrat de la defenent durant la vista oral, i per tant no existia cap altra prova per valorar que la regularment aportada per la part agent amb l'escrit de demanda.

I la Sra. Batlle no podia admetre cap prova proposada per la defenent ja que en no haver aquesta darrera presentat cap escrit de contesta no podia existir cap fet regularment invocat per ella que pugui donar lloc a prova. Al fer-ho hauria causat una greu indefensió a la part agent.

Per tot l'exposat, s'ha de concloure que no existeix la vulneració invocada i s'ha per consegüent de desestimar el recurs.

Cinquè.- La desestimació íntegra del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs de la societat ORG_2, en contra de la sentència de data 12/05/2025, que confirmem.

SEGON.- Imposar a la societat ORG_2, les costes de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.