CASS. Dret a percebre la pensió de viduïtat temporal en una persona separada TSJA-0000059/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-004-2/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-059/14

SENTÈNCIA NÚM. 64-2014

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Varesc

Advocat: Sr. Bermudez

Apel·lada: Sra. Olmo

Representant: ídem

Advocat: Sra. Zurita

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, dinou de desembre de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número SS-004-2/2014.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Olmo va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 9 de desembre del 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 15 d’octubre del 2013, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a percebre una pensió de viduïtat.

2.- El Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda promoguda per la Sra. Olmo mitjançant sentència del 12 de maig del 2014.

3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 3 de juliol del 2014, la CASS manifesta principalment que:

la llei de la seguretat social no regulava el supòsit d’autes, en què una persona separada no concorria, al moment de la defunció del causant, amb altres vídues;

la llei tampoc preveia com s’havia de calcular la pensió;

la sentència impugnada provocava inseguretat jurídica i pèrdues patrimonials pels altres afiliats;

no havia actuat amb temeritat.

4.- En la seva contesta de data 29 d’abril de 2014, la Sra. Olmo indica que:

aquesta controvèrsia havia estat resolta en la sentència 09-2012 del 2 de març del 2012;

la CASS havia actuat temeràriament.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La CASS s’alça contra la sentència d’instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació equivocada de la llei de la seguretat social.

El litigi es limita a una qüestió exclusivament jurídica, a saber si la parella separada judicialment d’un assegurat difunt té dret a percebre la pensió de viduïtat temporal de l’article 182 de la llei de la seguretat social. La recurrent pretén ser beneficiària de l’assegurat Sr. Manzano que va traspassar el dia 11 de setembre del 2013 (foli 14). En aquell moment, la Sra. Olmo comptava amb 53 anys (foli 22). La parella es va separar judicialment el 15 de novembre del 2004, després de 22 anys de matrimoni (foli 41). Enlloc consta que el Sr. Manzano hagi tingut cap altra parella que pugui pretendre a la concessió d’una pensió de reversió.

És cert que l’article 182 de la llei, relatiu a les pensions temporals, no regeix expressament els cassos de separació, divorci o dissolució de la parella de fet. Aquestes persones sí participen en la distribució de la pensió vitalícia, però aquesta només opera quan el cònjuge vidu o persona assimilada té 55 anys o més a la mort de la persona assegurada. La CASS ha denegat a la Sra. Olmo qualsevol pensió vitalícia. L’Hble Batlle ha refusat també aquest dret i l’esmentat pronunciament no ha estat objecte d’impugnació. Per contra, la instància ha reconegut el dret de Sra. Olmo a percebre una pensió temporal, d’acord amb la sentència 09-2012 del 2 de març del 2012.

En aquella espècie, molt similar al litigi actual, aquesta Sala va declarar: “La CASS estima que aquest article significa “que les persones separades o divorciades no tenen dret a una pensió de viduïtat temporal, salvat que aquestes persones concorrin amb altres beneficiàries de més de cinquanta-cinc anys...”.

Aquesta interpretació no és conforme a la lectura literal de l’article. L’article 186-1 organitza el repartiment de la pensió quan vàries persones tenen dret a aquesta pensió, però aquest article no exclou el pagament de la pensió en cas d’un beneficiari únic”. No hi ha mèrits per apartar-se de la doctrina continguda en l’esmentada sentència. Imperatius de seguretat jurídica ho impedeixen. Però a més d’aquestes consideracions, escau recordar que la Sra. Olmo es pot considerar “vídua” en aparèixer aquell qualificatiu conforme amb la finalitat protectora del sistema de seguretat social i a la doctrina interpretativa d’aquesta Sala. En efecte, hem tingut l’ocasió de pronunciar que “Es pot considerar que durant el període en el qual la Sra. F.L. va estar casada, va adquirir els drets a la pensió de reversió, a conseqüència de la durada de la vida en comú” (sentència 96-11 del 6 de març de 1996) i que “la pensió de reversió s'atribueix igualment en raó de la convivència que han mantingut els consorts, amb la consegüent dedicació als fins del matrimoni, que en molts casos comporta una important alteració de la situació personal anterior, com succeeix quan un dels cònjuges abandona l'exercici d'una activitat retribuïda per a dedicar-se de forma exclusiva a l'atenció de la família, cosa que justifica que la normativa de seguretat social li atribueixi una prestació econòmica de reversió al produir-se la mort del cònjuge, amb independència de que, mentrestant, s'hagi dissolt el vincle matrimonial per divorci” (sentència 98-35 del 23 de juny de 1998). Per conseqüent, s’ha de reconèixer que l’agent es troba dins la situació regulada a l’article 182 de la llei de la seguretat social i més quan la pensió ha de ser calculada -per motius de proporcionalitat- en funció del temps de convivència amb la persona assegurada difunta.

Per tot l’exposat, procedeix confirmar el criteri de la instància.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de cap instància per raó de manca de temeritat.

Decisio

En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit estimar parcialment el recurs d’apel·lació interposat per la CASS, dirigit contra la sentència 2014-077, de 12 de maig del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma, llevat la condemna de la CASS a satisfer les costes judicials de primera instància. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d’aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el què disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.