Interdicte recuperar possessió plaça d'aparcament-prova de la possessió-actes pertorbators (0044/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-044/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil ORG_1 va interposar demanda, de 16-04-2009, envers els Srs. Marcos, la Sra. Talavera i la Sra. Plaza, segons la qual demanava que s'estimés l'interdicte de recuperar la possessió que exercitava i es condemnés als defenents a la restitució de la possessió de la plaça d'aparcament objecte d'autes, traient a les seves costes el material dipositat i a indemnitzar els danys i perjudicis, amb més la imposició a la part defenent de les costes processals.

Els Srs. Marcos i la Sra. Plaza no van comparèixer i foren declarats en situació processal de rebel·lia. En canvi, la Sra. Talavera va oposar-se a la demanda, per escrit de data 21-05-2009, i va demanar que es dictés sentència que confirmés la possessió de la part defenent sobre la plaça d'aparcament i es condemnés a la part agent a deixar lliure, vàcua i expedita la referida plaça, amb més la indemnització dels danys i perjudicis i les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 21-10-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Desestimar la demanda interdictal formulada per la societat "E.H. SL" contra els Srs. Marcos, Talavera i Plaza el dia 16 d'abril de 2009; absoldre la part demandada de les pretensions de la part adversa i condemnar la societat "E.H. SL" a satisfer les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 25-03-2011, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 14-04-2011, va sol·licitar la confirmació de la sentència, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs contra la sentència d'instància es contenen en el seu escrit de conclusions. Nogensmenys, s'escau en primer terme analitzar la viabilitat o no del primer motiu de recurs en relació a la declaració que s'efectua en la sentència d'instància relativa al fet que la demanda interdictal ha estat interposada amb posterioritat al transcurs d'un any des de la pertorbació de la possessió, tota vegada que la citació a judici porta data de 16-07-2009 mentre que la part agent admet, en el seu escrit de contesta a les conclusions, que la despossessió de la plaça d'aparcament va tenir lloc en data 21-05-2008. Consegüentment, i com a extrem previ a l'anàlisi dels altres motius o greuges, procedeix l'estudi de la temporaneïtat de l'exercici de l'acció interdictal, per quant si la Sala entengués que l'acció ha estat exercitada fora de termini i que aquest extrem pot ésser apreciat pel tribunal, no esdevindrà necessari analitzar els altres motius de recurs, mentre que, en cas contrari, haurà la Sala de pronunciar-se al respecte.

II.- Aquest primer obstacle processal no pot reeixir. En efecte, el Digest 43,16, pr. va preveure el termini d'un any per a l'exercici de les accions interdictals i en la mateixa línia s'ha pronunciat el Tribunal Superior de la Mitra (STSM 29-02-1988)i amb posterioritat aquesta Sala Civil del Tribunal Superior (entre d'altres, SSTSJA 18-09-1997 i 19-11-1998).

Baldament la precisió anterior, i atès que ens trobem front a l'institut de la prescripció extintiva, i no de la caducitat, l'apreciació de la prescripció es troba supeditada a l'adequada i temporània al·legació de l'excepció de prescripció i, com es pot observar, de la lectura de l'escrit de contesta a la demanda en cap moment la part defenent ha articulat l'excepció de prescripció, per la qual cosa, i no essent apreciable d'ofici, a diferència del que s'esdevé amb la caducitat, s'ha d'entendre que l'acció ha estat exercitada en temps, atesa la manca de formulació de l'excepció de prescripció per la part afavorida per la mateixa, i procedeix analitzar el fons de l'assumpte. Per tant, té raó el recurrent quan considera que les asseveracions efectuades en la sentència d'instància van més enllà del deure de congruència que vincula al jutjador, tota vegada que no havent estat introduïda en el debat l'excepció de prescripció la mateixa no podia constituir fonament de la desestimació de l'acció interdictal.

III.- Quant al fons de l'assumpte, considera la recurrent que en data 21-04-1994 la mercantil ORG_0, S.A. va vendre al Sr. Pino la plaça d'aparcament núm. 1 i se li va lliurar la possessió de la mateixa. I consta que la part agent i recurrent va adquirir l'esmentada plaça d'aparcament al Sr. Pino, juntament amb el pis 5, 1ª, per escriptura pública de 24-01-2005. Assenyala que en aquella escriptura va rebre la possessió de la referida plaça d'aparcament i que va exercir la mateixa fins que fou pertorbada pels defenents. Afegeix que la sentència solament té en compte els testimonis de la defenent i considera que aquesta part no ha provat la seva possessió.

En segon terme, i en la línia del que s'ha indicat abans, entén que l'administradora de la comunitat de propietaris ha reconegut que la possessió de la plaça d'aparcament la tenia el Sr. Pino i la va transmetre a la part recurrent en la compravenda.

Quant a la petició de pràctica de prova que s'efectua en aquesta alçada, la mateixa ja ha estat objecte de resolució en sentit negatiu per part d'aquesta Sala i, per tant, s'ha d'estar a allò disposat per la mateixa.

En aquesta línia d'idees, cal recordar que l'objecte de coneixement d'un procés interdictal s'ha de limitar a la situació possessòria com a estat fàctic (ius possessionis), sense que puguin ésser analitzats els possibles drets reals dels quals es podria derivar la possessió (ius possidendi). Per consegüent, la discussió sobre qui esdevé propietari de la plaça d'aparcament núm.1 o si existeix una errada en l'escriptura notarial que, per comptes de consignar la plaça d'aparcament núm.6 ha indicat la núm. 1, no poden ésser objecte d'anàlisi en el limitat coneixement objectiu d'aquest procés. I encara més, afegeix la recurrent que va rebre la possessió derivada de la perfecció de l'escriptura pública de compravenda. Però cal recordar que si bé la traditio ficta a la que es refereix el recurrent, pot esdevenir idònia per a transmetre el domini, sempre que concorri títol i que l'alienant sigui propietari i pugui disposar de la mateixa ("Nemo dat quod non habet"), en el present cas el que s'ha de jutjar és la possessió real de la plaça d'aparcament, de manera que les formes espiritualitzades de traditio si bé, com s'ha dit, poden esdevenir aptes per, junt amb el concurs del títol apte per a transmetre el domini o dret real, produir la translació del dret real, no poden imposar-se en matèria interdictal a la possessió real realitzada per una altra persona.

Establertes les anteriors i necessàries precisions, de la prova practicada ressurt que el fet d'haver dipositat unes rodes i unes rajoles que no impedien la possessió i ús de la plaça d'aparcament solament podria ser entès com un acte de pertorbació i no de despulla possessòria, de forma que ens trobaríem fora de l'objecte de l'interdicte de recuperar la mateixa. Quant a l'existència d'un armari collat a la paret, tampoc s'ha acreditat la possessió del mateix ni el moment en el qual aquest fou instal·lat, així com la persona o persones que dipositaven estris en el mateix. I arribats a aquest extrem, esdevé adequat compartir el criteri del jutjador d'instància. En efecte, la part defenent ha dipositat a la plaça d'aparcament núm. 1 un conjunt de béns mobles que, com evidencien les fotografies que es troben en autes, impedeixen l'ús de la mateixa per a altres finalitats com la d'aparcament. Així, el triomf de l'acció interdictal requeriria la prova de la possessió per part de l'agent amb anterioritat a aquesta ocupació de la plaça pels béns mobles de la defenent i que la mateixa ha constituït una despulla possessòria. I de la prova que es troba a les actuacions no es pot concloure que amb anterioritat al mes de maig de 2008 s'hagi acreditat la possessió de la plaça d'aparcament per part de l'agent, sinó que els testimonis ministrats per la part defenent Sra. Talavera (folis 196, 198 i 202) asseveren conèixer la possessió de la defenent o l'autorització per a estacionar el seu vehicle en la referida plaça, identificant-la per la seva ubicació. Si aquesta testifical es posa en relació amb el fet que s'afirma que es posseïa la plaça mitjançant unes rajoles i rodes, que com hem vist eren posteriors a la possessió de la defenent i, en tot cas, solament podien ésser enteses com a actes perturbadors de la possessió, precisament, de la part defenent, a la vegada que consta acreditat documentalment que les despeses comunitàries que s'abonaven per la part agent no pertanyien a la referida plaça d'aparcament, com tampoc el certificat de l'Administració de la Comunitat, s'ha de mantenir la solució adoptada pel tribunal a quo.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil ORG_1 contra la sentència, de data 21-10-2010, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes derivades d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.