Guarda compartida. Pensió d'aliments, atribució del domicili conjugal i pensió compensatòria (2000338/2022)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000095/2023 ORIGEN: 2000338/2022 - 0

NIG: 5300542120220001469

PARTS:

Apel·lant: Sr. Rius

Representant: Sr. Vall

Advocat: Sr. Palmer

Apel·lat: Sra. Guerrero

Advocat: Sra. Soriano

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Guarda compartida. Pensió d'aliments, atribució del domicili conjugal i pensió compensatòria.

SENTÈNCIA 000126/2023

Andorra la Vella, l'11 d'octubre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sr. Rius va interposar demanda de divorci i modificació de les mesures paterno filials, contra la Sra. Guerrero sol·licitant que es declari el divorci segons els termes detallats en el seu escrit de demanda apartat quart.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 7.3.23 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar substancialment la demanda presentada per la representació processal del Sr. Rius i:

Declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni contret en el seu dia pels Srs. Rius i Guerrero, així com declarar l'extinció del règim econòmic matrimonial.

Atribuir l'ús domicili familiar al Sr. Rius fins a la liquidació del règim econòmic matrimonial, i màxim fins a l'assoliment de la majoria d'edat del fill menor.

Establir les següents mesures paterno filials al respecte dels menors:

o pàtria potestat compartida entre ambdós progenitors.

guarda i custòdia compartida en funció dels horaris laborals dels progenitors, i subsidiàriament, per setmanes alternes, de divendres a divendres. Cada progenitor ha d'assumir en exclusiva, la totalitat de les despeses ordinàries que puguin sorgir en els períodes en que els menors es troben en la seva companyia, integrant-se dins d'aquestes les despeses d'alimentació, d'habitatge i despeses associades amb aquest en la part corresponent, higiene, i la resta de les despeses han de ser assumides per meitats estrictes entre els progenitors.

Repartiment de les vacances escolars dels menors, aquestes es fraccionaran per meitats de la següent manera:

les vacances d'estiu, es repartiran per quinzenes alternes i es repartiran en funció de les vacances que tingui cadascun dels progenitors. Aquest repartiment es farà de mutu acord. Si hi hagués alguna discrepància entre els pares sobre el fraccionament i repartiment de les vacances, aquestes es repartiran per quinzenes, seguint l'ordre establert per la resta de l'any.

les vacances de Carnestoltes, Setmana Santa i Tots Sants, es repartiran per meitats de manera que al pare li correspondrà la setmana de les vacances de Carnestoltes i la primera setmana de les vacances de Setmana Santa i a la mare la segona setmana de Setmana Santa i la setmana de vacances de Tots Sants.

les vacances de Nadal, es repartiran per meitats de marea que li correspon a la mare la primera meitat de les vacances els anys parells i al pare la segona part, i els anys senars correspon a la mare la primera meitat i al pare la segona.

els dies 25 i 26 de desembre es repartiran de la forma següent: els anys parells, els menors restaran en la companyia de la mare la primera meitat de les vacances escolars de Nadal, però el dia 25 el passaran amb el seu pare. Els anys senars, els menors passaran en companyia del pare la primera meitat de les vacances de Nadal, però amb la mare els dia 25. Pel que fa al dia de Reis, es celebrarà de forma conjunta, i si no fos possible, mitja jornada amb cadascun dels progenitors. En cas d'impossibilitat, un any amb cadascun dels progenitors, respectant el repartiment efectuat.

el progenitor que no tingui als menors en la seva companyia podrà tenir contacte telefònic amb ells almenys una vagada al dia, comprometent-se l'altre a facilitar-los i a no interferir en les converses que pugui mantenir, sinó a fomentar-les amb la única limitació de les obligacions escolars i activitats dels menors.

Ambdós progenitors podran gaudir de la companyia dels menors a Andorra i a l'estranger (havent-los d'entregar el passaport dels menors cada vegada que el necessitin). El progenitor que tingui als menors haurà d'informar en tot moment a l'altre progenitor del lloc on estaran així com facilitat un número de telèfon.

pel que fa a l'aniversari i onomàstica dels pares, els menors estaran aquell dia en la seva respectiva companyia. Si es tracta d'un dia laborable i lectiu el progenitor recollirà als menors a la sortida de l'escola o activitat extraescolar i pernoctaran aquell dia amb ell, havent-los de portar l'endemà a l'escola o retornar-los al domicili de l'altre progenitor. Si es tracta d'un dia festiu o cap de setmana, el progenitor que faci l'aniversari podrà anar a buscar als menors pel matí i els tindrà en la seva companyia tot el dia fins a l'endemà pel matí que els retornarà a l'escola o al domicili de l'altre progenitor.

pel que fa a l'aniversari i onomàstica dels menors, es celebrarà de forma conjunta i si no és possible, mitja jornada amb cadascun dels progenitors. En cas d'impossibilitat, un any amb cadascun dels progenitor. A la mare li correspon l'aniversari dels menors els anys parells i al pare a l'inrevés.

Establir una pensió d'aliments a favor del pare, a càrrec de la mare, de 200.- euros mensuals per cada menor, pagadors dins dels cinc primers dies de cada mes i actualitzable en funció de l'IPC anual publicat per Govern

Establir ensems l'obligació de satisfer en un 70% la mare i en un 30% el pare les despeses extraordinàries dels menors.

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Rius i Guerrero.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

3.- El 11.4.23, la representació processal del Sr. Rius ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments esgrimits en el seu escrit de recurs, sol·licita que es revoqui la sentència d'instància.

4.- El 8.7.23, la Sra. Guerrero s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, i que es condemni a la part recurrent al pagament de les despeses processals inclosos els honoraris d'advocat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Rius reclama front la part defenent Guerrero en demanda en la que sosté una petició de divorci i amb un seguit de mesures definitives. Posteriorment en data 28.7.22 es van dictar unes mesures provisionals que varen ser confirmades per aquesta Sala en 7.2.23.

La sentència d'instància es va pronunciar en els termes transcrits amunt.

Contra tal decisió s'alça la part agent Sr. Rius i s'hi oposa el Ministeri Fiscal i la Sra. Guerrero.

Segon.- En el seu recurs, la part apel·lant impugna tres pronunciaments:

A) la pensió d'aliments per cada fill; B) l'atribució del domicili familiar i C) la pensió compensatòria denegada. Ho atribueix a una errònia valoració de la prova.

Abans d'entrar en l'anàlisi de cada greuge, he de dir que la vigent Llei 30/22 de 21 de juliol que va entrar en vigor en el dia 17/2/23 no resulta aplicable per raons de temporalitat.

Tot i que la redacció de la petita del recurs resulta genèrica per remissió al cost del recurs la qual cosa no es tècnicament encertada a peu a confusió sobre la petició concreta tant a la part contrària com al propi tribunal, passarem a analitzar els diferents motius en un esforç de donar resposta totes les qüestions suscitades en el cost de l'escrit de recurs.

Tercer.- Per començar amb la pensió d'aliments fixada per la sentència en 200EUR mensuals per cada fill (de 8 i 5 anys d'edat) en una guarda compartida i a càrrec de la mare (no a favor del pare, sinó en benefici dels seus fills) i unit al fet de l'atribució del domicili familiar en copropietat al pare (després ens hi referirem) hem de concloure -com ho fa el Ministeri Fiscal- que està plenament ajustada a les circumstàncies concurrents respecte als salaris de cada progenitor (entre 2.300EUR i 2.700EUR el pare; i 5.000 i 7.000EUR la mare). I el cas és que les necessitats actuals del manteniment dels dos fills ja han estat mesurades per la decisió judicial. El que realment resultaria rellevant i decisiu és que el pare hagués acreditat que hi havia necessitats dels fills que no quedarien coberts amb el règim de sosteniment establert. I el cas és que no ha concretat cap causa de necessitat dels fills que no quedi coberta. Tampoc pot passar per alt que la mare en cedir l'ús temporal del domicili es veu obligada a llogar un habitatge per ella i els seus fills quan els tingui setmanal a càrrec, a més de seguir fent-se càrrec de la meitat de la quota hipotecària. Ni tampoc pot passar per alt que les despeses extraordinàries ja s'han distribuït de manera desigual i desproporcionada en un 30% a càrrec del pare i un 70%, la mare. Ara bé, si hi ha despeses que el pare ha assumit en adquisicions a títol personal, haurà d'adoptar les decisions oportunes per fer front a la despesa i alliberar-se de la mateixa, però no pot pretendre que sota la cobertura formal d'una pensió d'aliments, és que se li financin despeses pròpies. Tampoc porta enlloc la cita d'altres decisions de la Sala perquè -com destaca el Ministeri Fiscal- concorren circumstàncies personals diferents (així la 193/19 la guarda és per un dels progenitors; en la 182/19 el pare ja havia admès una pensió superior al seu càrrec i en la 228/19 la pensió en la guarda compartida és també de 200EUR per fill). El que compte és veure quines són les necessitats dels fills en cada cas per mantenir un estatus similar en despeses ordinàries al que duien i no fer un mostreig merament quantitatiu d'altres casos.

Aquest greuge no pot prosperar.

Quart.- Atribució del domicili familiar

La sentència l'atribueix de manera temporal al pare com a persona més necessitada que la mare doncs el seus ingressos són inferiors i ho ha fet amb la conformitat de la mare. I el límit temporal és fins que es liquidi el règim econòmic matrimonial i com a màxim la majoria d'edat dels fills. Cal dir que és justa aquesta atribució temporal i que en cas de liquidació de l'habitatge que és copropietat dels dos cònjuges també obtindrà un rendiment econòmic que podrà destinar a l'habitatge. No cal dir que un salari entre 2.300 i 2.700EUR al mes no es pot considerar un quantum poc elevat i que li permet mantenir-se i fer front a les despeses dels dos fills de manera compartida amb la progenitora que ja suporta també una càrrega superior a la d'ell. No pot argumentar amb rigor la part que sembla que la exesposa li ha de seguir donant un suport econòmic perquè els seus ingressos com a metgessa són superiors. Aquesta retribució és correspon amb una qualificació professional que ha hagut de treballar-se.

Tampoc aquesta impugnació pot ser acollida.

Cinquè.- Finalment, pel que fa a la pensió compensatòria hem de dir, seguint el que ja va dir la STJC de 10-5-2012 (rotlle 336/2011) i en la STJC 183/15, que té per finalitat la de procurar compensar el cònjuge per la pèrdua sobtada de l'estatus econòmic que li comporta la ruptura matrimonial. Per fixar-la cal tenir present els diverses paràmetres que conté l?article 57 de la LQM (acord dels consorts, edat i estat de salut, qualificació professional i probabilitat d'accés a un lloc de treball, recursos econòmics i necessitats del cònjuge, pèrdua eventual d'un dret de pensió, duració del matrimoni i convivència conjugal, dedicació passada i futura a la família i col·laboració a les activitats mercantils, industrials o professionals de l'altre cònjuge) i cal evitar sobrepassar dos límits: el nivell de vida que gaudia abans de la ruptura (doncs s'exigeix un "empitjorament respecta la situació anterior") i el que pugui mantenir qui ha de pagar la pensió ("les necessitats de cada cònjuge"). Aquesta pensió tampoc té una finalitat d'igualar patrimonis entre els cònjuges ni tampoc obtenir una participació en els guanys de l'altre cònjuge. Es tracta d'evitar la pèrdua de la dignitat de vida per causes econòmiques un cop s'ha produït la ruptura. No hi ha dret a una participació en els guanys de l'altre, ni a l'equilibri de patrimoni.

És evident que aquella pèrdua es fa més feixuga durant els primers temps posteriors a la ruptura perquè, a mesura que passa el temps, la persona afectada ja té possibilitats, segons l'edat, qualificació professional i aptituds de salut, de superar-la i anar integrant-se en la vida social i laboral. En coherència amb això, en alguns casos pot resultar més justificat que la pensió inicial sigui més elevada que passats uns anys des del trencament de la convivència. Fins i tot, s'explica que els Tribunals haguessin anat fixant una data de caducitat al dret a ser creditor de la pensió compensatòria, com així ho preveu la nostra legislació (article 57 apartat 4art, quan preveu com a causa d'extinció el compliment del termini fixat).

Per tant, la pèrdua de nivell de vida que, de manera sobtada, pot suposar la ruptura matrimonial per a un dels cònjuges, ha de compensar-se d'acord amb els indicadors previstos en l'article 57 de la LQM.

Sisè.- Doncs bé, en aquest cas en que el matrimoni ha durat cinc anys, que cadascú ha mantingut el seu treball i els ingressos corresponents; que no consta una dedicació passada a la família descompensada entre els progenitors; que tenen una guarda compartida dels dos fills; que no consta que el pare tingui cap limitació professional per seguir fent la seva feina que li proporciona un salari més alt de la mitjana del país, no veiem -com tampoc el Ministeri Fiscal- cap raó que justifiqui el que demana: una pensió de 400EUR

al mes durant cinc anys. I encara menys que sigui perquè passa d'una situació de "nivell de vida considerable i alt" amb la Sra. Guerrero "a una situació econòmica difícil i desequilibrada que en cap cas pot mantenir". Resulta obvi que si en el conjunt familiar hi havia ingressos que permetien viure de manera més folgada (no explica en quines circumstàncies), després d'un divorci cal fer un reajustament de la situació en la que els ingressos es mantenen però les despeses (dels dos) augmenten. Ja hem dit que no hi ha dret a una participació en els guanys de l'altre, ni a l'equilibri de patrimoni.

En conclusió, aquest motiu ha de ser rebutjat, confirmada íntegrament la sentència d'instància i desestimat el recurs interposat.

Setè.- Malgrat la desestimar del recurs no fem imposició de costes atesa la naturalesa d'aquesta classe d'assumpte.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Rius contra la Sentència dictada per l'Hble. Sr. Batlle en data 7 de març del 2023.

Segon.- No fem pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.