TRIBUTS. Omissió del procediment per a declarar la responsabilitat tributària del deutor (1000124/2015)
- Resolució
- Sentència · 20/07/2017
- ROJ
- STSJAD 247/2017
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2017:247
- Recurs
- 35/17
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet, Marie Conte, Albert Andrés Pereira
- Descriptors
- LLEI BATLLES DECISIÓ DEUTE TRIBUTARI OBLIGATS TRIBUTARIS RESPONSABILITAT TRIBUTÀRIA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha emès una sentència en relació amb un recurs d'apel·lació presentat pel Comú X contra una sentència del Tribunal de Batlles que havia estat favorable a la societat Serra. La disputa girava al voltant d'un deute tributari que el Comú X havia reclamat a la societat Serra, que havia adquirit uns immobles amb deutes pendents de pagament. El Comú X havia considerat que la societat Serra era responsable del pagament d'aquests deutes, mentre que la societat Serra argumentava que no havia acceptat aquesta responsabilitat en el moment de l'adquisició dels immobles. El Tribunal Superior de Justícia ha considerat que la legislació aplicable en aquest cas és la Llei de bases de l'ordenament tributari de 19 de desembre de 1996, i no la Llei 21/2014, que no entrà en vigor fins a l'1 de gener de 2016. A més, el tribunal ha considerat que la resolució de 5 d'agost de 2015, que reclamava el pagament del deute tributari, complia els requisits legals i que la societat Serra havia estat coneixedora de l'existència dels deutes pendents en el moment de l'adquisició dels immobles. Per tant, el tribunal ha estat el recurs d'apel·lació presentat pel Comú X i ha revocat la sentència del Tribunal de Batlles, declarant que la decisió de la Junta de Govern del Comú X de 5 d'agost de 2015 és ajustada a dret.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira
Núm. de Protocol: 1000124/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000035/2017
SENTÈNCIA 73-2017
PARTS:
Apel·lant: COMÚ X
Representant: Sra. Sevillano
Advocat: Despatx Morillo
Apel·lat: Serra
Representant: Sra. Escolano
Advocat: Sr. Hoyos
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil disset.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000124/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La societat Serra va interposar demanda jurisdiccional contra la decisió tàcita, per via de silenci administratiu pel COMÚ X, desestimatòria del recurs formulat contra la decisió de la Junta del Comú de 5 d'agost de 2015 i, sol·licitud de devolució d'ingressos indeguts, demanant la seva nul·litat; subsidiàriament la seva anul·labilitat.
2.- En la sentència de 24 de gener de 2017 el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la societat Serra.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 25 d'abril de 2017, el COMÚ X estima en substància:
davant la pròpia notaria, el banc no havia efectuat cap tipus d'oposició al referit pagament que li permetés amb posterioritat anar contra els seus actes i interposar la demanda jurisdiccional que ens ocupa;
l'article 27 de la LBOT (Llei 21/2014) no era vigent en el moment en que van tenir lloc els fets i, per tant, decau el fonament de la sentència en relació amb l'omissió del tràmit d'al·legacions de l'obligat tributari;
l'acte administratiu és plenament vàlid, el respecte a l'article 55 de la LBOT en el seu dia vigent al moment de dictar la resolució es compleix;
la pròpia entitat bancària reconeix que va adquirir les unitats immobiliàries, coneixedora dels deutes tributaris pendents de satisfer per l'anterior titular de l'immoble.
El COMÚ X ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 15 de juny de 2017.
4.- En la seva contesta de data 22 de maig de 2017, la societat Serra estima en substància:
aquesta part ni va acceptar el pagament dels deutes de l'anterior titular dominical en l'acte d'atorgament de l'escriptura, ni ho feu en el moment en què va pagar les quantitats requerides;
la legislació aplicable a la data de la transmissió immobiliària és la Llei 21/2014;
"les disposicions de la LGOT del 1996 són substancialment les mateixes que les previstes a la llei nova."
"l'obligat tributari és el propietari de l'immoble quan té lloc el fet generador de l'impost i la Llei no preveu que el bé estigui afecte a l'obligació ni que els propietaris successius puguin tenir qualitat d'obligats tributaris per impostos meritats amb anterioritat a la seva titularitat";
-"amb caràcter doblement subsidiari: prescripció dels deutes tributaris reclamats".
En el seu escrit de conclusions de data 31 de maig de 2017, la societat Serra precisa la seva demanda:
confirmació de la sentència recorreguda;
amb caràcter subsidiari, que es declari la revocació de l'acte impugnat per imprudència de la derivació de responsabilitat tributària;
i més subsidiàriament que es declari l'obligació del Comú a la restitució per raó de la prescripció.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Legislació aplicable a la data de la transmissió immobiliària Als termes de la Llei 36/2014, de l'11 de desembre, de modificació de la Llei 21/2014, del 16 d'octubre, de bases de l'ordenament tributari: "Disposició final cinquena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor l'1 de gener del 2015.
Pel que fa als comuns, aquesta Llei entrarà en vigor l'1 de gener del 2016. Durant l'any 2015, la gestió tributària comunal es regeix per la Llei de bases de l'ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions".
L'exposició de motius precisa: "D'altra banda, donat que la Llei 21/2014 deroga la Llei de bases de l'ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, cal preveure una disposició que perllongui la vigència d'aquesta Llei durant l'any 2015, únicament però, per garantir la gestió tributària comunal durant aquest període."
En el seu escrit de contesta, la societat Serra estima que "aquesta disposició no significa pas que la Llei 21/2014 no sigui aplicable al Comú fins a l'1 de gener de 2016 sinó que la transitorietat s'entén referida a la gestió tributària, havent d'entendre's com a tal les disposicions de la llei nova dels articles 79 a 87 que es troben en un capital tercer intitulat «Del procediment de gestió tributària»".
Aquest argument no pot prosperar. En efecte, l'article 79 de la Llei enumera les "funcions de gestió tributària":
"Les funcions de gestió tributària són les següents: (...) 6. Gestió de notificacions individuals i col·lectives als obligats tributaris, excepte les notificacions relacionades amb els procediments d'inspecció i recaptació."
Els propis termes de la disposició final cinquena són: "Durant l'any 2015, la gestió tributària comunal es regeix per la Llei de bases de l'ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions". Per tant, per la "gestió de notificacions individuals" no s'apliquen, en l'any 2015, les disposicions de la Llei 21/2014.
Tercer.- Resulta de l'anàlisi del fonament de dret Segon, que la resolució de 5 d'agost de 2015 estava sotmesa a les disposicions de l'article 55 de la Llei de bases de l'ordenament tributari de 19 de desembre de 1996:
"Notificació de la liquidació Les liquidacions tributàries, tant les definitives que no modifiquen les provisionals, aquestes mateixes i les addicionals, s'han de notificar individualment a l'obligat tributari de la forma previst al Codi de l'administració.
La notificació ha de contenir:
Indicació de les dades de les quals deriva l'import de la liquidació.
Mitjans d'impugnació que es poden exercir, amb expressió de terminis i òrgans competents.
Lloc, termini i forma de compliment de la quota tributària. (...) Les liquidacions concretament notificades a l'obligat tributari l'obliguen a satisfer el deute tributari."
Resulta de la lectura de la resolució de 5 d'agost de 2015 (foli 117) que aquesta compleix els requisits de l'article 55.2:
"Vist la sol·licitud presentada en data 10 de juliol del 2015, per part del Sr. Canales en representació de la societat Serra (...) La persona sol·licitant s'ha de subjectar sempre a la normativa vigent i a la que es pugui dictar en el futur i al pagament del rebut corresponent ala taxa per a la inscripció de la propietat immobiliària de l'any 2015 que preveu l'Ordinació tributària comunal, així com assumir el pagament del deute de Herrera pendent al Comú d'X"
(...) s'hi pot interposar recurs administratiu davant el Comú, en el termini hàbil d'un mes, comptador a partir de l'endemà de la notificació".
En el seu escrit de contesta, la societat Serra estima: "(...) les disposicions de la LGOT del 1996 són substancialment les mateixes que les previstes a la llei nova (art. 115 LBOT que exigeix audiència prèvia i liquidació) i cap d'elles ha estat acomplerta en el cas puix la resolució del Comú de data 10 de juliol del 2015 no compleix d'aquests requisit legals puix no precisa ni l'import de la quota tributària, ni els conceptes i dates dels tributs en qüestió".
Aquest argument no pot prosperar atès que, precisament, l'objectiu de la Llei 21/2014 del 16 d'octubre del 2014 és: "(...) Així, en el camí de l'apropament del marc tributari andorrà als contribuents actuals i futurs, a la vegada que als ordenaments de l'entorn, la present norma té per objectiu consolidar les garanties dels administrats" (exposició de motius de la Llei).
L'exposició de motius de la Llei 36/2014, de l'11 de desembre de 2014 confirma aquest objectiu: "Amb l'aprovació de la Llei 21/2014, de 16 d'octubre, de bases de l'ordenament tributari, s'instaura un nou model d'Administració tributària que ha de permetre conciliar d'una banda, una recaptació més eficient i, d'altra banda, el respecte de les garanties dels administrats."
Però, l'exposició de motius addueix:
"Aquest però, no és el cas dels comuns, que donat el termini breu que transcorre entre l'aprovació de la Llei i la seva entrada en vigor, es troben davant la impossibilitat material de poder completar totes les modificacions necessàries abans de l'1 de gener del 2015.
Per aquest motiu es modifica la disposició final cinquena de la Llei 21/2014, del 16 d'octubre, de bases de l'ordenament tributari, fixant l'1 de gener del 2016 com la data d'entrada vigor de la Llei per als comuns, amb l'objectiu de què aquests disposin d'un termini suficient per a realitzar les modificacions necessàries."
Aquest text confirma que no són d'aplicació, en l'any 2015, els articles de la Llei 21/2014 citats en el escrit de contesta de la societat (pàgina 3).
Quart.- Sobre la derivació de la responsabilitat tributària
Als termes de l'article 15 de la Llei de 19 de desembre de 1996: "Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques que les lleis particulars de cada tribut estableixen com a responsables del compliment de les prestacions tributàries. Els obligats tributaris ho seran:
(...) B) A títol de deutors indirectes, en els casos d'incompliment dels deutors directes:
..... b) Els adquirents de béns afectats per la llei al compliment de deutes tributaris."
L'article 31.2.b de la Llei 21/2014 comporta disposicions similars. L'article 19 de la mateixa llei precisa:
"Adquirents de béns afectats per llei al compliment de deutes tributaris
L'adquirent de béns afectats per llei al compliment de les prestacions tributàries respon amb aquests béns del deute tributari si aquest no ha estat satisfet per l'obligat tributari o, si és el cas, pel responsable solidari o subsidiari. Mai no respon de les sancions imposades als esmentats obligats tributaris.
L'adquirent de béns afectats a que es refereix l'apartat anterior no té la condició d'obligat tributari si, abans de perfeccionar l'adquisició dels béns, sol·licita de l'Administració un certificat detallat dels deutes tributaris pendents a càrrec del transmissor i aquest certificat és negatiu o no es lliura en el termini de dos mesos des de la sol·licitud.
La derivació de l'acció administrativa contra els béns afectats requereix acte administratiu previ, conforme a l'article 55 d'aquesta Llei." (les negretes són nostres).
L'article 37 de la Llei 21/2014 comporta disposicions quasi similars. En l'escriptura pública numero 1.836 de 30 de juny de 2015, titulada "Reconeixement de deutes, insolutumdacions i apoques i cancel·lació d'avals" s'escriu (foli 57, revers):
"Així mateix, la societat "Herrera"-mitjançant el seu representant- també manifesta sosté la seva exclusiva responsabilitat que té deutes pendents de pagament enfront de l'Hble. Comú d'X, derivats de les taxes i tributs comunals en relació a la propietat de les unitats immobiliàries objecte de transmissió en el present instrument públic.
La part adquirent, tal com actua, també manifesta en aquest acte, ser coneixedora de l'existència d'aquest deutes i assumir l'obligació de pagament de les mateixes enfront del dit Hble. Comú d'X; i en conseqüència, m'eximeix a mi, el Notari, de l'obligació d'incorporar el certificat de deutes pendents enfront de la dita Administració comunal" (la negreta és nostra).
Per tant, són d'aplicació, en aquest cas, les disposicions del paràgraf 1 de l'article 19.
A més, la resolució de 5 d'agost de 2015, compleix els requisits de l'article 19.3 (v. més amunt, el contingut de la resolució, "(...) així com assumir el pagament del deute de Herrera pendent al Comú d'X").
Cinquè.- L'argument relatiu a la prescripció no pot prosperar.
En aquest cas, la data del naixement de l'obligació del banc és la data d'adquisició dels immobles i la notificació intervé el 5 d'agost de 2015; per tant, no s'aplica la prescripció.
Sisè.- Resulta d'aquests motius que la resolució de 5 d'agost de 2015 és ajustada a dret i, en conseqüència, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació.
Setè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel COMÚ X.
Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que la decisió de la Junta de Govern del COMÚ X de 5 d'agost de 2015 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.