Resolució contracte de col.laboració (0127/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 127/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Recio va formular davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la Sra. Moliner, en demanda de resolució del contracte de l'1 de juliol del 2006, amb efectes a comptar del 17 d'octubre del 2006, i en reclamació de quantitats degudes, així com en reclamació de danys i perjudicis, lucrum cessans i damnum emergens, juntament amb els interessos legals corresponents.

II.- La Sra. Moliner va aplanar-se a les pretensions de la part actora consistents en que el contracte fos resolt i que fos retornada la possessió del local i del negoci, i pel que fa a la resta de la demanda, va contestar que es determinés, en el seu cas, si hi havia deute a favor de la Sra. Recio, i en el cas de ser així, que es condemnés a la seva part a satisfer-lo, amb el benentès que una eventual condemna suposaria una repetició enfront el Sr. Macias.

III.- Per sentència de data 9 d'abril del 2008, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va declarar resolt el contracte celebrat entre les litigants l'1 de juliol del 2006 a comptar de la data de la sentència i va condemnar a la Sra. Moliner a pagar a la Sra. Recio la suma de 14.203,23 EUR, per tots els conceptes indemnitzables, excepció feta de la substitució de les rajoles trencades, que s'hauria d'establir en període d'execució de sentència, sense que hi hagués lloc a aplicar els interessos legals ni es fes imposició de costes.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Moliner ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que la petició de l'agent respecte de la resolució del contracte signat, era que fos resolt amb efecte a partir del dia 17 d'octubre del 2006, i aquesta part es va aplanar a aquesta petició sense reserves de cap tipus. Atès que l'aplanament suposa un acte d'adhesió o acceptació de les pretensions de l'actor i dóna lloc, en conseqüència, a dictar sentència de conformitat amb aquestes pretensions, calia considerar resolt el contracte el dia 17 d'octubre del 2006 i, en conseqüència, calia considerar que des d'aquella data cessaven les obligacions contretes entre les parts. Així, només era exigible a aquesta part el pagament de disset dies d'explotació del negoci del mes d'octubre del 2006, el que suposa la quantitat de 1.768EUR. A més a més, s'havia de deduir de la quantitat a la qual havia estat condemnada la Sra. Moliner, els imports de:

6.000 EUR pagats a la Sra. ENTITY_4; 81,55 EUR en concepte de la part proporcional de l'assegurança subscrita amb ORG_0 pel període comprès entre el 30 de juny del 2006 i el 30 de juny del 2007; 3.957 EUR corresponents a les sancions administratives que presumiblement no haurien estat satisfetes per la Sra. Recio i que en tot cas no eren imputables a la seva part; i 7.592 EUR corresponents a l'import d'explotació del segon trimestre tret dels dies transcorreguts fins a l'entrega de la possessió del local.

II.- És pacífic que el dia 1 de juliol del 2006, les parts varen signar un contracte de col·laboració per a l'explotació del negoci Restaurant Bar Racó del Castell, segons el qual la Sra. Moliner s'obligava a pagar a la Sra. Recio la suma de 9.000 EUR trimestrals, més l'ISI del 4%, és a dir 9.360 EUR, i efectuaria ensems un dipòsit de 9.000 EUR que es pagaria en tres vegades: el 30 d'agost del 2006, el 30 de setembre del 2006 i el 30 d'octubre del 2006; la Sra. Moliner pagaria també la quantitat de 2.500 EUR en concepte de part de l'estoc de mercaderies, mentre que la resta de l'estoc per un import 2.500 EUR es pagaria en tres vegades: el 30 d'agost del 2006, 833,33 EUR, el 30 de setembre del 2006, 833,33 EUR, i el 30 d'octubre del 2006, 833,33 EUR; a partir del moment en que se signés el present contracte d'explotació del negoci, el mateix seria íntegrament dirigit i gestionat per la Sra. Moliner, anant al seu favor tots els ingressos que generés l'explotació del negoci i fent-se càrrec de tots els impostos, taxes, arbitris, despeses i subministraments que es contractessin, així com les despeses d'electricitat, neteja, telèfon, aigua calenta i corrent. Per carta del dia 16 d'octubre del 2006, la Sra. Recio va notificar a la Sra. Moliner la resolució del contracte esmentat amb efectes a comptar de la data de recepció d'aquesta notificació, per múltiples incompliments a dit contracte.

III.- En el seu escrit de demanda la Sra. Recio sol·licita que es declari resolt el contracte d'autes amb efectes a comptar del dia 17 d'octubre del 2006, petició a la qual va aplanar-se la Sra. Moliner. Els contractes sinal·lagmàtics es poden resoldre per mutu acord de les parts en qualsevol moment. Per tant, en el present cas, trobant-se d'acord les parts per tal que el contracte litigiós fos resolt a comptar del dia 17 d'octubre del 2006, s'ha de constatar que el referit contracte es va extingir per mutu acord de les parts el dia en qüestió, i declarar-lo resolt a comptar d'aquesta mateixa data.

Nogensmenys, la resolució d'un contracte suposa que cada part ha de tornar allò que havia rebut en l'adequada proporció entre les mútues prestacions. Això implica que la Sra. Moliner havia de retornar la possessió del negoci immediatament després de la resolució. Malgrat aquesta obligació peremptòria, ha quedat acreditat en autes que la part recurrent va continuar explotant el negoci passat el dia 17 d'octubre del 2006 i que va retornar-lo a la Sra. Recio el dia 25 de gener del 2007. Per tant, la part recorreguda té dret a reclamar les rendes pactades derivades d'aquesta ocupació indeguda, és a dir la quantitat de 9.360 EUR corresponent al trimestre anant del setembre al desembre del 2006, i escau doncs confirmar la resolució apel·lada sobre aquest punt del litigi.

IV.- Pel que fa a les altres quantitats que la part que recorre pretén que s'han de deduir de l'import de la seva condemna, sí que resulta acreditat (foli 305) que mitjançant transferència bancària, la Sra. Moliner va pagar el dia 9 de juny del 2006, a la Sra. Recio, l'import de 6.000 EUR que la sentència impugnada no ha comptabilitzat, motiu pel qual s'ha d'estimar aquest motiu de greuge.

Respecte a la part proporcional de l'assegurança subscrita amb ORG_0, la Sra. Moliner només ha demostrat en període de proves que el negoci estava garantit per dues pòlisses d'assegurances multiriscs de comerç i robatori pel període comprès entre el 30 de juny del 2006 i el 30 de juny del 2007, però no ha justificat haver pagat les primes corresponents.

Quant als imports de les sancions administratives, l'argumentació de la part recurrent no pot prosperar. En efecte, el pacte cinc del contracte de col·laboració estipula que l'explotació del negoci serà íntegrament dirigida i gestionada per la Sra. Moliner. Les funcions d'explotació i gestió del negoci inclou les contractacions del personal i aquesta responsabilitat la va contreure la Sra. Moliner enfront de la Sra. Recio. Per tant, importa poc que en realitat qui hagi contractat els treballadors hagi estat el Sr. Macias, ja que aquest darrer no tenia cap lligam contractual amb la Sra. Recio, i en la seva qualitat de dirigent i gestora del negoci, pertocava a la Sra. Moliner vigilar que el Sr. Macias actués sempre de conformitat amb la legislació vigent. No consta en autes la prova fefaent de que si la Sra. Moliner no ha pogut fer les gestions prop dels serveis d'immigració, ha estat perquè la Sra. Recio s'hi va oposar. Encara que la Sra. Recio no justifiqui que hagi pagat les multes derivades de les referides sancions, s'ha de considerar que una multa administrativa constitueix un deute cert i ferm que la Sra. Recio no podrà eludir.

V.- La Sra. Moliner també s'oposa a la seva condemna derivada de les rajoles trencades, manifestant que quan la Sra. Recio entregà el local, les mateixes ja estaven trencades i saltaven degut a obres que s'estaven duent a terme al local del costat. L'article 6 del contracte de col·laboració firmat entre les parts enuncia que la Sra. Moliner coneix i accepta l'estat del local comercial i de les instal·lacions que hi han al mateix, obligant-se a mantenir-lo en bon estat, de forma que al finalitzar el contracte de col·laboració estigui tot en bones condicions, comprometent-se a reparar a les seves costes qualsevol desperfecte que s'hi hagi ocasionat. D'aquest pacte no se'n desprèn que el local estava en perfecte estat de conservació, i per tant que no existia cap rajola trencada. A més a més, el compromís de la Sra. Moliner de reparar qualsevol desperfecte que s'hi hagi ocasionat, s'ha d'entendre pels desperfectes ocasionats per la Sra. Moliner ella mateixa o a conseqüència de les seves actuacions o de les actuacions dels seus empleats. Altrament es tractaria d'una clàusula abusiva o lleonina, atès que en resultaria una responsabilitat de la Sra. Moliner pels fets de tercers. S'ha de posar de relleu que en el seu escrit de demanda, quan la Sra. Recio fa referència als danys i desperfectes del local, no parla de rajoles trencades, i que fou en el decurs de la inspecció ocular que la part actora va manifestar que hi havia unes rajoles del terra trencades. Ara bé, resulta dels testimoniatges dels Srs. Serra i Bernat que quan va ésser entregada la possessió del local per part de la Sra. Recio, algunes de les rajoles del local saltaven per raó d'obres realitzades al local del costat. Per tant, no existeix en autes la prova suficientment significativa que el trencament de les rajoles sigui degut a les actuacions de la Sra. Moliner, ço que determina la desestimació de la pretensió de la Sra. Recio respecte d'aquest extrem.

VI.- L'estimació parcial del recurs determina no fer especial imposició de les costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la Sra. ENTITY_5;

Reformar la sentencia de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 9 d'abril del 2008 en el sentit de:

Declarar resolt el contracte de col·laboració del dia 1 de juliol del 2006 amb efectes a comptar del dia 17 d'octubre del 2006;

Condemnar a la Sra. Moliner a satisfer a la Sra. Recio la quantitat de 8.203,23 EUR;

Sense fer especial imposició de les costes processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.