Recurs d'apel·lació per robatori qualificat amb arma i contravenç de marihuana amb circumstàncies atenuants d'adicció

Sentència

Magistrats

Yves Picod Jaume Tor Porta Alexandra Cornella Solà

TSJP.- Recurs General 0000085/2024

ORIGEN.- Delicte major 6000016/2024 - 0

NIG: 5300516220230000159

SENTÈNCIA 28-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Marcos

Advocat: Sr. Carnero

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sr. Jaume TOR PORTA

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, a set de novembre de dos mil vint-i-quatre..

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 28 de juny del 2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte major de robatori qualificat fent ús d'arma, pel delicte menor de port d'arma i per la contravenció penal de possessió de marihuana, concorrent la circumstància atenuant qualificada d'actuar a causa d'una addicció i sota l'efecte de tòxics. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves PICOD.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per sentència de data 28 de juny del 2024, el Tribunal de Corts, decideix:

"Primer.- Condemnar a Marcos, com a autor penalment responsable del delicte major de robatori qualificat fent ús d'arma, del delicte menor de port d'arma i de la contravenció penal de possessió de marihuana, concorrent la circumstància atenuant qualificada d'actuar a causa d'una addicció i sota l'efecte de tòxics, a la pena de CINC ANYS DE PRESÓ, dels quals TRES ANYS FERMS, i la resta substituïda per DEU ANYS D'EXPULSIÓ del Principat d'Andorra, pels delictes i una pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena d'un mes, i MULTA DE CINC-CENTS EUROS per la contravenció penal.

Segon.- Fixar les indemnitzacions a càrrec d'Marcos en concepte de responsabilitat civil de: quatre-cents quinze euros (415 EUR) a favor d'E.E. C.Porras, SA, cinc mil euros (5.000 EUR) a favor de ORG_1 i tres mil euros (3.000 EUR) a favor d'ORG_2

Tercer.- Comissar i destruir la marihuana continguda a la bossa precintada PPP063654, per ser de comerç il·lícit, i el comís de l'ampolla de ginebra (bossa núm. PO044520), i dels diners en efectiu que es trobaren a la cambra de l'acusat durant la perquisició, en ser producte del delicte; i retornar la resta d'objectes personals segrestats en el marc de la present causa.

Es condemna també a Marcos al pagament de les despeses processals causades".

II.- RESULTANT: La Sentència es recolza en els següents fets provats:

"que Marcos pateix des de la infància TDAH combinat, amb addicció al cànnabis des dels 19 anys, consum que durant certs períodes li ha comportat clínica delirant en formes d'autoreferencialitat. La seva situació psíquica havia empitjorat en els dies previs als fets d'autes amb un important decaïment, aïllament a domicili, ansietat i insomni.

Aproximadament dues setmanes abans dels fets, havia acudit al psiquiatra demanant ajuda, i li havia pautat una nova medicació, que no estava fent l'efecte desitjat, doncs el seu estat anímic s'anava agreujant. En aquest context feia diversos dies que Barba combinava la medicació receptada amb alcohol i cànnabis de manera compulsiva, i prenia dosis més altes de les prescrites, en haver pres part dels blisters que la seva mare guardava i li anava donant segons prescripció mèdica, però que no aconseguien que dormís.

El 3 de març del 2023 Barba portava dos dies sense fumar cànnabis, atès que no tenia diners, i estava en craving (manca de tòxic). No havia aconseguit dormir en tota la nit, tret de dues hores entre 6 i 8 aproximadament. En trobar-se malament prengué una dosi d'ansiolítics i benzodiazepines més alta de la receptada que barrejà amb una ampolla de ginebra. En aquest estat, decidí sortir al carrer, doncs es trobava especialment descompensat i deprimit. Davant la manca de diners per comprar marihuana, agafà un ganivet de cuina de casa seva, de 21'5 cm de fulla i 33 cm en total, i l'amaga dins la cintura dels pantalons, així com una bossa de plàstic que es posà a la butxaca. Caminà primer al voltant del riu i en algun moment del matí s'efectuà talls superficials al braç, fruit del seu malestar.

Cap a les 11.30 anà fins a la benzinera ORG_0 d'XXXX que es troba aïllada del nucli urbà, però prop del domicili de Barba, i després d'esperar a fora mirant que no hi hagués ningú a la botiga, es tapà el rostre amb un buff negre que duia posat, entrà i es dirigí darrera el taulell on es trobava l'empleada ORG_1

Barba li digué "Esto es un atraco", però Porras no el cregué, pensant que era una broma. Llavors Barba tragué el ganivet mostrant-li a Porras, li tornà a demanar els diners i ella respongué que era ple de càmeres. En veure que Porras no reaccionava Barba donà diversos cops forts amb el ganivet sobre el taulell, dient "te vale la pena arriesgarte por la empresa?". A.agafà por i li demanà al seu company Pulido que acabava d'entrar a la botiga "que hago?". Cañellas li digué de donar-li el que demanés i Porras li posà els diners de la caixa dins la bossa de plàstic que Barba li donà, tot i prèviament comptar-los, essent 415 EUR. Un cop Barba tingué els diners marxà a peu del lloc, dient a Cañellas "lo siento mucho, llama a la policia ahora".

Barba anà directament a comprar 50 EUR de marihuana i una ampolla de ginebra i després tornà al seu domicili on consumí una part important del tòxic.

Arran dels fets d'autes, Porras pati un trastorn d'estres post-traumàtic i un trastorn depressiu reactiu i Cañellas, durant el mes posterior als fets patí malsons i tenia por d'estar a caixa".

III.- RESULTANT: El Ministeri Fiscal, en el decurs de la vista oral del Tribunal de Corts, considerà els fets constitutius del delicte major de robatori qualificat fent ús d'arma, del delicte menor de port il·legal d'arma, i de la contravenció penal de possessió de marihuana, il·lícits tipificats i penats, respectivament, als articles 203, apartat 1.a, 263, apartat 1, i 499 del Codi Penal. Pel que sol·licità que li sigui imposada una pena de 7 anys de presó, dels quals 4 anys ferms, i la resta substituïts per expulsió d'Andorra durant 15 anys, pels delictes, i un mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena d'un mes i 600 EUR de multa per la contravenció penal, així com que li sigui comissada la droga segrestada, el ganivet de cuina, els diners en efectiu requisats i l'ampolla de ginebra trobada a la seva cambra, i que sigui condemnat al pagament de les despeses processals causades.

Pel que fa a la responsabilitat civil, sol·licità que indemnitzi a la societat E.E.C.Porras, SA, en l'import de 415 EUR, a Porras en l'import de 5.000 EUR i a Cañellas en l'import de 3.000 EUR.

IV.- RESULTANT: El lletrat Sr. Carnero formula recurs: sol·licita que s'apreciï més la concurrència de les atenuants previstes als apartats 3 i 6, atès que cal tenir en compte el TDHA que pateix l'acusat, així com que es trobava sota els efectes de les benzodiazepines i l'alcohol, i que si fou identificat fou gràcies a la família que es posà en contacte amb la policia. Sol·licita que la pena no sigui superior a un any de presó, del qual 6 mesos ferms i la resta condicional, pel que fa als delictes, i 15 dies d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la pena de 15 dies i multa de 500 EUR, pel que fa a la contravenció penal. Protesta contra la decisió d'expulsió, exposant la situació personal i familiar del recurrent.

V.- RESULTANT: El Ministeri Fiscal interessa la confirmació de la resolució objecte de recurs.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Com l'observa el Tribunal de Corts, els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte major de robatori qualificat fent ús d'arma, tipificat i penat a l'article 203.1.a) del Codi penal, d'un delicte menor de port d'arma, tipificat i penat a l'article 263 del Codi penal, i de la contravenció penal de possessió de marihuana, tipificada i penada a l'article 499 del Codi penal.

La qualificació jurídica, no essent discutida pel recurrent, es fonamenta la sentència en varis elements probatoris, en particular l'enregistrament de l'atracament efectuat per les càmeres de videovigilància de l'establiment i que es visionà íntegrament durant la vista oral del Tribunal de Corts, on es veu clarament a Barba, com mostrà el ganivet i colpejà amb el puny del mateix el taulell de manera insistent, la declaració constant i reiterada de l'acusat, que ratificà en la vista oral, reconeixent la totalitat dels fets imputats, la declaració dels dos testimonis presencials, Porras i Cañellas, coincident amb la de l'acusat així com la declaració del representant d'E.E.C.Porras, SA, respecte a l'import furtat.

II.- CONSIDERANT: En quant a les atenuants invocades, la sentència observa pertinaçment que ha quedat acreditat a través de la testifical de la Dra. P. i dels informes obrant en autes, que Barba pateix un trastorn TDAH combinat des de la infància, però que a la data dels fets estava especialment descompensat. És cert que havia acudit al psiquiatra demanant ajuda i que prenia la medicació prescrita, però malgrat això, el tractament no feu l'efecte recercat, i no podia descansar, el que provocà que Barba abusés de les pròpies benzodiazepines, l'alcohol i el cànnabis. Observa que presentava mancances en el control dels impulsos i dificultats per la presa correcta de decisions, situació que el va portar a cometre els fets d'autes.

Aquesta reducció de les seves capacitats per dirigir les seves accions de manera reflexiva no és fruït d'una ingesta de psicofàrmacs puntual, sinó d'un trastorn existent des de la infància, que Barba intentava tractar amb el suport familiar i psiquiàtric, malgrat el que patí un moment de crisi molt important que desencadenà en els fets d'autes. Per tant, la sentència va apreciar en conseqüència la concurrència de la circumstància atenuant d'obrar a causa d'una addicció a drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques i alcohol, prevista a l'article 29.3 del Codi penal.

III.- CONSIDERANT: En quant a la concurrència de la circumstància atenuant de col·laborar amb les autoritats i/o confessar els fets abans que el procediment es dirigeixi contra ell, prevista a l'article 29.5 i .6 del Codi penal, no es pot apreciar de cap manera la mateixa. En efecte, és la seva família que li va reconèixer en les imatges publicades. No es va denunciar ell mateix. Per tant, Barba no pot beneficiar-se de l'actuació molt responsable dels seus pares i germans, sinó de la seva pròpia: no va reconèixer els fets o facilitar la investigació fins a la seva detenció al domicili desprès de la denúncia.

IV.- CONSIDERANT: L'article 56 del Codi Penal disposa que "El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l'aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció (...)".

La sentència recorreguda valora en primer lloc la gravetat dels fets: malgrat que no va existir violència, existeix una important situació d'intimidació i es tracta d'un robatori amb arma, fets molt greus i no freqüents en el Principat; d'altra banda, pren en consideració la concurrència de l'atenuant exposada, les dificultats de Barba d'ençà la infància i els esforços per modificar la seva conducta, la manca d'antecedents penals computables, i les possibilitats de reinserció atesa la seva edat.

En conseqüència, la decisió d'imposar-li la pena de 5 anys de presó, dels quals tres ferms, i la resta substituïts per expulsió és molt ponderada i no excessiva. Cal recordar sobretot els efectes que van tenir envers C.Porras, la perjudicada: atacs d'ansietat, estrès hagut, shock emocional...

V.- CONSIDERANT: Pel que fa a la pena d'expulsió a la que s'oposa rotundament la defensa, és veritat que els pares i un dels seus 5 germans del recurrent resideixen al Principat. Però Barba no ha viscut a Andorra de manera estable, sinó que ha marxat a Espanya a fer estades de varis mesos per a treballar a la província de Girona, on passà la seva infància i manté arrelament familiar. Al Principat no treballa, i per tant, l'argument que els seus pares resideixin a Andorra no és motiu suficient per a descartar la mesura d'expulsió.

Convé prendre en consideració la particular gravetat dels fets d'autes i, com ho menciona la sentència, l'absència d'arrelament propi. Com insisteix el Ministeri Fiscal, el recurrent ha demostrat sobretot suposar un risc important per la societat andorrana per la natura dels fets comesos.

Malgrat això, la sala penal estima que una pena d'expulsió de 5 anys seria suficient i més proporcionada als fets d'autes que una llarga pena de 10 anys, donat la seva situació familiar, anteriorment esmentada.

Pronuncia doncs la pena de CINC ANYS DE PRESÓ, dels quals TRES ANYS FERMS, i la resta substituïda per CINC ANYS D'EXPULSIÓ del Principat d'Andorra, pels delictes i una pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena d'un mes, i MULTA DE CINC-CENTS EUROS per la contravenció penal.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

Decisio

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació lletrada del Sr. Marcos contra la sentència del Tribunal de Corts de data 28 de juny de 2024.

2.- Modificar la pena imposada, que quedarà com segueix:

CINC ANYS DE PRESÓ, dels quals TRES ANYS FERMS, i la resta substituïda per CINC ANYS D'EXPULSIÓ del Principat d'Andorra, pels delictes i una pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena d'un mes, i MULTA DE CINC-CENTS EUROS per la contravenció penal.

3.- Confirmar la resta de pronunciaments que no han estat modificats per aquesta resolució.

4- No fer especial condemna en costes en aquesta segona instància, en haver estat parcialment estimat el recurs formulat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.