Tràfic il.legal de cocaïna, haixix i marihuana (TSJP-030/11)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. 30/11 Causa núm. TC-092-3/10 Sentència núm. 23-11

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Magistrats M.I. Srs. Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Andorra la Vella, al primer de desembre de l'any dos mil onze.

En el recurs d'apel·lació interposat per les representacions lletrades del Sr. Puig, i de la Sra. Salas contra la sentència de data 14 de juliol del 2011 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte de tràfic il.legal de cocaïna, haixix i marihuana. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 14 de juliol del 2011 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem als acusats Puig i Salas, com a responsables penalment en concepte d'autors, del delicte major de tràfic il·legal de drogues tòxiques cocaïna, haixix i marihuana en gran quantitat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal a la pena de :

per Puig : CINC (5) ANYS DE PRESÓ FERMA I MULTA DE DOTZE MIL (12.000) EUROS,

per Salas : QUATRE (4) ANYS DE PRESÓ, dels quals DOS (2) ANYS I MIG FERMS I LA RESTA CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la pena per un període de quatre (4) anys, i MULTA DE SIS MIL (6.000) EUROS.

Se'ls condemna a tots dos al pagament solidari de les despeses processals causades.

Acordem el comís dels diners, telèfons i bascula de precisió intervinguts, el comís i la destrucció de la droga intervinguda, així com el retorn dels vehicles, les claus USB i els ordinadors portàtils requisats".

II.-RESULTANT: Que el precedent fallo es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, el dia 30 d'octubre del 2010 vers les 01.30 hores els Agents de Policia amb carnets professionals núms. 286 i 294 controlaren a l'XXXX, els processats Puig, nascut el XXXX i la seva parella Salas, nascuda el XXXX, ambdós de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, acompanyats de Daza i Marcos, executòriament condemnat mitjançant ordenança penal de data 31 d'octubre del 2010, quan sortien junts caminant de les galeries Cristall vers un Range-Rover estacionat a la mateixa avinguda, provocant un control dels agents el fet que en Puig i en Marcos -el qual té antecedents penals per consum d'estupefaents i tràfic i consum de cocaïna i haixix- varen girar el cap envers un altre costat semblant voler passar inadvertits al veure els funcionaris de policia.

Practicat un escorcoll superficial sobre totes les persones esmentades, els agents del servei de Policia trobaren en possessió de Marcos una paperina contenint restes de cocaïna, que el mateix havia adquirit el 29 d'octubre del 2010 prop dels processats Puig i Salas, entregant-li personalment aquesta darrera un gram de cocaïna pel preu de 60 euros, havent adquirit tanmateix Marcos la mateixa quantitat en quatre ocasions més, sempre prop dels processats Puig i Salas.

Practicada una perquisició al domicili dels processats radicat a l'XXXX, els agents del Servei de Policia incautaren la quantitat de 5.030 euros en efectiu en bitllets de 5 a 50 EUR, 2.538,38 grams de haixix, 553,38 grams de marihuana, 67 embolcalls contenint un pes total de 53 grams de cocaïna, 4 reactius positius a la cocaïna de la marca REAGENT, una bascula de precisió de la marca TEVION, 11 paquets de tabac buits dels quals es possible utilitzar el plàstic per fer embolcalls, 21 telèfons mòbils, 5 targetes de prepagament Clic Mobiland i una de prepagament espanyola, 1 agenda electrònica, 2 ordinadors portàtils, 3 claus USB, així com varis documents dels quals moltes notes fent menció a diners".

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Puig ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en què, considerant els fets provats de la sentència així com les circumstàncies modificatives, la pena imposada a dit acusat és desproporcionada en comparació a la pena que ha estat imposada a l'acusada Salas doncs, tenint en compte que ambdós han estat considerats autors del delicte i que no s'aprecia en cap d'ells circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, hi ha una diferència quantitativa i qualitativa molt substancial entre la pena imposada a dita acusada i a l'acusat Puig, en perjudici d'aquest. Per tot això, demana que es revoqui la sentència apel·lada en el sentit de condemnar a l'acusat Puig a la pena de 5 anys de presó dels quals ferm el termini de presó provisional ja acomplert, substituint la resta de pena per l'expulsió del Principat per un període de 15 anys, i una multa de 5.000 euros i, subsidiàriament, se li imposi la mateixa pena imposada a l'acusada senyora Salas, la de 4 anys de presó dels quals dos any i mig ferms i la resta condicional i multa de 5.000 euros.

IV.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusada Salas fonamenta el recurs en els arguments de què no és cert que hagués lliurat quantitat alguna de droga a Marcos ni que trafiqués, conjuntament amb l'acusat, amb les substàncies estupefaents que foren trobades al domicili que compartien els dos acusats, i que ni tan sols sabia que a l'interior del seu domicili hi havia droga, per la qual cosa demana que es revoqui la sentència i, en aplicació del principi in dubio pro reo, sigui absolta del delicte major de tràfic de droga en gran quantitat i, subsidiàriament pel cas de condemna, li sigui imposada la pena de quatre anys de presó, dels quals nou mesos ferms i la resta condicional i multa en quantia màxima de 2.000 euros. D'altra banda, mostra el seu desacord amb el decomís dels diners intervinguts perquè dels extractes bancaris resulta provat que els prop de quatre mil euros que es trobaren al compte corrent de l'acusada Salas, núm. BBBB de l'entitat ORG_0, provenien del seu treball com a dependenta a X, i que el compte corrent núm. AAAAA de ORG_0 no presenta cap operativa inusual, per la qual cosa entén que no hi ha cap prova de què els diners d'un i altre compte corrent provinguin del tràfic de drogues, demanant que aquests diners siguin retornats a la seva defensada.

V.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal oposant-se a ambdós recursos. En quan al recurs formulat per la Defensa de l'acusat Puig el Ministeri Fiscal considera que el Tribunal de Corts ha imposat les penes a cadascun dels acusats d'acord amb l'article 56 del Codi Penal que li permet modular la pena en mèrits de la gravetat dels fets, de les circumstàncies personals i de la possible reinserció social dels acusats, i imposa a l'acusat Puig una pena més elevada perquè considera que era qui organitzava el tràfic de drogues, mentre que l'acusada Salas es va trobar impulsada pel seu company a participar en els fets, motiu pel qual el Ministeri Fiscal entén que no hi ha cap arbitrarietat ni ànim discriminatori en la imposició als acusats de penes de diferent gravetat en quan a la seva extensió i modalitat de compliment, al·legant que, en tot, cas, la pena imposada a l'acusat Puig es troba dins dels límits de l'article 283.1 del Codi Penal.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la Defensa de l'acusat Puig ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en què, considerant els fets provats de la sentència així com les circumstàncies modificatives, la pena imposada a dit acusat és desproporcionada en comparació a la pena que ha estat imposada a l'acusada Salas doncs, tenint en compte que ambdós han estat considerats autors del delicte i que no s'aprecia en cap d'ells circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, hi ha una diferència quantitativa i qualitativa molt substancials entre la pena imposada a dita acusada i a l'acusat Puig, en perjudici d'aquest. Per tot això, demana que es revoqui la sentència apel·lada en el sentit de condemnar a l'acusat Puig a la pena de 5 anys de presó dels quals ferm el termini de presó provisional ja acomplert, substituint la resta de pena per l'expulsió del Principat per un període de 15 anys, i una multa de 5.000 euros i, subsidiàriament, se li imposi la mateixa pena imposada a l'acusada senyora Salas, la de 4 anys de presó dels quals dos any i mig ferms i la resta condicional i multa de 5.000 euros.

En l'escrit del recurs es citen quatre sentències del Tribunal de Corts dictades en aplicació del delicte major de l'article 283.1.a) del Codi Penal, fent una comparativa de les penes de presó imposades en cadascuna d'elles, sempre als autors, sense apreciació de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i essent objecte de tràfic les substàncies estupefaents haixix i la cocaïna, com és el cas d'autes, fent-se esment de que en tots aquells casos es donà la concurrència d'altres infraccions criminals junt amb el delicte major de tràfic de drogues en la seva modalitat qualificada de l'article 283.1.a).

II.-CONSIDERANT: que és cert que el Tribunal de Corts ha imposat als acusats penes de presó diferents en quan a la seva extensió i modalitat de compliment, doncs mentre a l'acusat Puig l'ha condemnat a la pena de cinc anys de presó ferma, a l'acusada Salas li ha imposat la pena de quatre anys de presó, dels quals dos anys i mig ferms i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys. Justifica aquesta diversitat de penes en què Puig "és el que apareix com a l'organitzador del tràfic d'autes", mentre que l'acusada Salas "apareix com una persona submisa al seu company en el marc de la seva relació de parella, sense que es trobin afectades les seves capacitats intel·lectives i volitives", apreciant el Tribunal que dita acusada "s'ha trobat impulsada pel seu company a participar a la comissió dels fets".

Recordem la Jurisprudència de que la fixació de la pena dins dels límits establerts en la llei és arbitri judicial que correspon al Tribunal que jutja els fets en la primera instància doncs té la immediació pròpia d'aquest primer grau de jurisdicció, la qual cosa li permet abastar un coneixement directe i personal dels fets i de l'acusat que és necessari per imposar la pena proporcionada a la naturalesa, la gravetat del delicte comès i la personalitat de l'acusat. També té declarat la Jurisprudència que això no suposa, però, que les penes imposades no siguin susceptibles ésser revisades en seu del recurs d'apel·lació, encara que aquesta facultat de revisió hauria d'exercir-se de manera excepcional, salvat naturalment els casos en que la pena imposada estigués fora de la previsió legal, sigui per la seva naturalesa, sigui per la seva extensió.

En el cas d'autes la pena imposada pel Tribunal de Corts està dins dels límits establerts per l'article 283.1.a) del Codi Penal que, recordem, castiga el tràfic de gran quantitat de droga tòxica amb pena de presó de quatre a deu anys, o de presó tres a sis anys si es tracta de cànnabis o droga de toxicitat similar.

No és discutit que ens trobem davant del tipus qualificat per la gran quantitat de droga, atesa la quantitat de substàncies estupefaents trobada al domicili dels acusats que, segons els fets provats de la sentència, fets provats que no han estat impugnats per aquesta part apel·lant, fou la de 2.538,38 grams de haixix, 553,38 grams de marihuana i un total de 53 grams de cocaïna.

Hem de dir que qualsevol de les tres substàncies estupefaents, apreciada per sí sola, permetria aplicar el tipus qualificat, doncs no es pot oblidar que per a la seva apreciació s'ha de tenir en compte la dimensió i població del Principat, la qual cosa fa que no sigui extrapolable al nostre petit país els criteris del Tribunals dels països veïns, principalment d' Espanya que, com és sabut, fixa el tipus agrejat de la notòria importància per raó de la quantitat de substància estupefaent objecte de tràfic en quantitats molt més elevades. I, ordinàriament, en supòsits similars d'aplicació del tipus qualificat de l'article 283.1.a) tractant-se d'haixix junt amb cocaïna, les penes de presó imposades pel Tribunal de Corts són de entre quatre i sis anys de presó ferma (a títol d'exemple, les sentències de 25 de febrer del 2009, Causa núm. TC-036-3/08, de 22 de maig del 2008, Causa núm. Tc-081-5/07 i de 28 de gener de 2003, causa núm. TC-249-1/02).

Per tot el que s'ha exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Puig.

III.-CONSIDERANT: que la Defensa de l'acusada Salas fonamenta el recurs en el motiu principal de què no és cert que hagués lliurat quantitat alguna de droga a Marcos ni que trafiqués, conjuntament amb l'acusat, amb les substàncies estupefaents que foren trobades al domicili que compartien els dos acusats, i que ni tan sols sabia que a l'interior del seu domicili hi havia droga, per la qual cosa demana que es revoqui la sentència i, en aplicació del principi in dubio pro reo, sigui absolta del delicte major de tràfic de droga en gran quantitat i, subsidiàriament pel cas de condemna, li sigui imposada la pena de quatre anys de presó, dels quals nou mesos ferms i la resta condicional i multa en quantia màxima de 2.000 euros.

Són fets declarats provats pel Tribunal de Corts en la sentència que "els agents del Servei de Policia trobaren en possessió de Marcos una paperina contenint restes de cocaïna, que el mateix havia adquirit el 29 d'octubre del 2010 prop dels processats Puig i Salas, entregant-li personalment aquesta darrera un gram de cocaïna pel preu de 60 euros, havent adquirit tanmateix Marcos la mateixa quantitat en quatre ocasions més, sempre prop dels processats Puig i Salas.".

I per declarar aquests fets com a provats el Tribunal de Corts pren en consideració com a prova de càrrec "les declaracions a la vista oral dels dos testimonis Marcos i Morales, que van manifestar tots dos haver adquirit drogues cocaïna (ENTITY_7) o haixix (ENTITY_8) als dos processats prèvies trucades telefòniques a Puig." (primer CONSIDERANT), y "les declaracions reiterades a la vista oral dels testimonis Marcos, el qual ha confirmat haver comprat cocaïna unes quatre vegades als dos processats, a raó d'un gram cada vegada pel preu de 60 EUR, i la darrera vegada a Salas desprès d'una trucada telefònica a Puig.", a més de l'informe pericial del Servei de Policia sobre les comunicacions telefòniques, en què consta una elevat nombre de trucades telefòniques als telèfons mòbils de que disposava l'acusada Salas.

En l'informe consta que s'hi haurien efectuat unes 300 comunicacions telefòniques entre les 6 de la tarda i la matinada, és a dir, fora dels horaris de treball, tractant-se la majoria de trucades perdudes de persones vinculades al món de les substàncies estupefaents i que era el "modus operandi", segons confirma el testimoni Marcos, que els consumidors feien servir per posar-se en contacte amb els acusats per tal d'obtenir d'aquests els productes estupefaents. Té en compte el que va declarar l'acusat Puig a la Batllia de que Salas portava sempre dos o tres mòbils a la bossa de mà, declaració que consta al foli 1154. De les actuacions resulta que als acusats se'ls varen intervenir els següents telèfons mòbils: a Salas un mòbil Nokia amb tarja SIM núm. XXXX (foli 10), havent declarat al Servei de Policia, amb assistència d'advocat, que era el telèfon que utilitzava, i que dels telèfons trobats al domicili, reconeix com seus un Nokia color blau i taronja (bossa PP030998) i un Nokia negre model 3200.

IV.-CONSIDERANT: que la Defensa de l'acusada Salas al·lega que la seva defensada ni tan sols sabia que a l'interior del seu domicili hi havia droga, el que resulta de què quan va veure que la policia trobava la droga a l'interior del domicili, va haver de ser portada d'urgències a l'hospital perquè va perdre el coneixement, que la droga no es trobava en llocs visibles, com resulta de la diligència de perquisició obrant al foli 53 i següents, i que en el cas de que hagués sabut l'existència de la droga al domicili, ni tant sols s'hagués atrevit a demanar res a Puig per por de les possibles represàlies, afegint que els 11 paquets de cigarretes buits eren d'en Puig, com aquest té reconegut en el judici oral, i que la bàscula de precisió no és tal, perquè no era de precisió sinó una bàscula de cuina, així com que la suma de diners que hi havia al domicili, uns cinc mil euros, no eren propietat de Salas sinó de Puig, extrem que aquests també té reconegut.

A la diligència de perquisició al domicili (foli 53 i següents) consta que es trobà una capsa de sabates contenint marihuana sota un sofà del dormitori conjugal, tres barretes d'haixix en una prestatgeria, altres trossos d'haixix en una capsa de sabates que estava sobre els mobles de la cuina, una bossa d'ulleres que contenia els 37 embolcalls de cocaïna dins d'una calaixera del menjador, i altres 29 embolcalls de cocaïna dins d'una bossa en una prestatgeria de licors s sobre de la barra americana de la cuina. També consta que es va trobar una bàscula de la marca "Tevion" sobre la barra americana de la cuina. Respecte d'aquesta bàscula, podem admetre que no era una bàscula de precisió sinó una bàscula de cuina, però això no impedeix que es pogués fer servir per a pesar petites quantitats de substàncies estupefaents.

Respecte de si la droga era o no visible, el que consta acreditat és que la droga es trobava al domicili, en llocs no especialment emboscats i que l'acusada convivia al domicili amb l'altre l'acusat, per la qual cosa no és versemblant que no tingués coneixement de l'existència de les substàncies estupefaents al pis. Però el que importa no és tant si l'acusada coneixia l'existència de les substàncies estupefaents al pis en que convivia amb l'altre l'acusat sinó si participava en el tràfic de les substàncies estupefaents.

S'ha d'admetre que la reacció de l'acusada Salas de desmaiar-se no és inequívocament reveladora de la sorpresa de qui no tenia coneixement de l'existència de les substàncies estupefaents sinó que també pot obeir al pànic que sent qui es veu descobert en la comissió d'un delicte de tanta gravetat com és el tràfic de substàncies estupefaents en gran quantitat.

V.-CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts pren en consideració com a prova de càrrec respecte de l'acusada Salas les declaracions de Marcos. Aquest testimoni a la Batllia va manifestar que de les cinc ocasions en què els acusats li varen vendre cocaïna, en una d'elles va ser la parella de Puig la que personalment li va donar la paperina i li va cobrar els seixanta euros (foli 174), i en l'acte del judici oral va manifestar que va adquirir cocaïna unes quatre vegades i que trucava a ell i que era ella qui li portava la droga, i li donava els diners a ella, el que reiterà en dues ocasions dient que els diners els donava ella i que la cocaïna la va pagar a ella, afegint que va comprar una darrera dosi a la Sra. Salas. I, a preguntes del Ministeri Fiscal reiterà que ha comprat cocaïna als dos processats.

És cert que hi ha un testimoni, Morales, que declarà a la Batllia que l'haixix i la marihuana sempre els adquiria d'en Puig, que els tractes els tenia exclusivament amb ell, i que mai adquirí droga de la parella sentimental d'en Rui (foli 707), i en el judici oral que sempre va comprar la droga a Puig i que a la processada Salas no la coneixia. Però el que aquest testimoni sempre hagués comprat la droga a Puig, no exclou necessàriament que un altre n'hagués comprat també a l'acusada Salas. El que importa és si les manifestacions incriminatòries del testimoni Marcos poden valer com a prova de càrrec.

La Jurisprudència té abastament declarat que la sola manifestació de la víctima val com a prova de càrrec per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, doncs la vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal. En tot cas, el testimoni de la víctima haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions, sempre tenint en compte que és el Tribunal d'instància el que, gràcies a la immediació que permet el judici oral, pot valorar de manera més acurada el grau de credibilitat de la víctima segons la fermesa mostrada en l'acte del judici. I això val no tant sols respecte de la víctima sinó també respecte d'altra persona que ha estat testimoni dels fets.

No hi ha motiu per sospitar un mòbil de ressentiment o enemistat del testimoni Marcos vers l'acusada Salas doncs aquesta a la Batllia manifestà que no li constava cap motiu d'enemistat amb Marcos, i també a la Batllia l'acusat Puig va declarar que mai, fins al moment de la detenció, havia tingut cap problema amb Marcos.

D'altra banda hi ha persistència en la incriminació per part del testimoni, doncs ho té declarat a la Batllia d'Andorra i en l'acte del judici oral, i també hi ha indicis que avalen la credibilitat del testimoni de Marcos, com són les declaracions de l'acusat Puig que, si bé a la Batllia d'Andorra va declarar que la droga trobada al domicili no era propietat de la seva companya Salas, després va manifestar a la treballadora social del Ministeri d'Interior, la Sra. Farré, que la processada Salas "era coneixedora de la droga que es trobava al pis que compartien" i que "ella venia igual que ell, traient profit tots dos dels beneficis per a la venda de droga" (foli 709-711), manifestacions que la Sra. Farré ha confirmat dient que, encara que el primer dia que va assistir al Centre Penitenciari a Puig aquest li digué que la seva parella sentimental no tenia res a veure, en posteriors visites li va dir que Salas era coneixedora de la droga que es trobava al pis que compartien, i en la darrera visita li digué que Salas era coneixedora de tota la droga que es trobava al pis i que ella venia igual que ell, traient profit tots dos dels beneficis per la venda de la droga (foli 711).

Evidentment, es pot admetre que les declaracions de l'acusat Puig incriminant a l'acusada Salas poden respondre a un mòbil espuri, però el que sí és clar és que en cap cas son fetes amb el mòbil d'exculpar-se.

Procedeix, pel que s'ha exposat, desestimar el recurs de l'acusada Salas pel que fa a la manca de prova de la seva participació en el delicte major de tràfic de substàncies estupefaents en gran quantitat, no sent d'aplicació al seu cas el principi de dret penal de in dubio pro reo, doncs aquest principi descansa sobre l'existència d'un dubte raonable, i el dubte raonable és absolutament incompatible amb el ple convenciment del Tribunal, ple convenciment que el Tribunal de Corts ha assolit en base a la prova practicada, com resulta dels raonaments de la sentència apel·lada.

VI.-CONSIDERANT: que altre motiu del recurs que formula la Defensa de l'acusada Salas versa sobre el decomís dels diners intervinguts en sengles comptes corrents perquè dels extractes bancaris resulta provat que els prop de quatre mil euros que es trobaren al compte corrent de l'acusada Salas, núm. BBBB de l'entitat ORG_0, provenien del seu treball com a dependenta a X, i que el compte corrent núm. AAAAA de ORG_0 no presenta cap operativa inusual, per la qual cosa entén que no hi ha cap prova de què els diners d'un i altre compte corrent provinguin del tràfic de drogues, demanant que aquests diners siguin retornats a la seva defensada.

Cal distingir entre els diners en efectiu trobats al domicili dels acusats dels diners dels comptes corrents, doncs si s'acredita que els comptes corrents de l'acusada Salas es nodrien amb diners quina procedència no sols no es sospitosa sinó que es perfectament legal, com era el seu salari, i no hi cap prova que acrediti que provenen de l'activitat relacionada amb el tràfic de drogues, la conseqüència és que els diners dels comptes corrent no poden ser objecte de decomís per raó del delicte, per la qual cosa hi ha lloc a estimar aquest motiu del recurs i revocar parcialment la sentència apel·lada en el sentit de deixar sense efecte el decomís dels diners obrant en els comptes corrents de que és titular l'acusada Salas, núm. BBBB de l'entitat ORG_0 i núm. AAAAA de l'entitat ORG_0, sense perjudici d'aplicar aquests diners al pagament de la pena de multa que li ha estat imposada a dita l'acusada.

VII.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la revocació parcial, en el sentit que es dirà, de la sentència apel·lada, amb la imposició al recorrent Puig de les despeses processals del recurs causades al seu càrrec i la imposició a l'acusada Salas de la meitat de les despeses processals del recurs causades al seu càrrec.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Puig contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 14 de juliol del 2011 en la causa TC-092-3/10 i estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat contra la mateixa sentència per la Defensa de l'acusada Salas.

2.- Revocar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts en el sentit de deixar sense efecte el decomís dels diners obrant en els comptes corrents núm. BBBB de l'entitat ORG_0 i núm. AAAAA de l'entitat ORG_0, sense perjudici d'aplicar aquests diners al pagament de la pena de multa que li ha estat imposada a l'acusada Salas.

3.- Confirmar la resta del pronunciaments de la sentència apel·lada.

4.- Imposar al recorrent Puig les despeses processals del recurs causades al seu càrrec i a l'acusada Salas la meitat de les despeses processals del recurs causades al seu càrrec, declarant d'ofici la restant part de les despeses processals del recurs.

5.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Puig contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 14 de juliol del 2011 en la causa TC-092-3/10 i estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat contra la mateixa sentència per la Defensa de l'acusada Salas.

2.- Revocar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts en el sentit de deixar sense efecte el decomís dels diners obrant en els comptes corrents núm. BBBB de l'entitat ORG_0 i núm. AAAAA de l'entitat ORG_0, sense perjudici d'aplicar aquests diners al pagament de la pena de multa que li ha estat imposada a l'acusada Salas.

3.- Confirmar la resta del pronunciaments de la sentència apel·lada.

4.- Imposar al recorrent Puig les despeses processals del recurs causades al seu càrrec i a l'acusada Salas la meitat de les despeses processals del recurs causades al seu càrrec, declarant d'ofici la restant part de les despeses processals del recurs.

5.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.