Reivindicatòria (0111/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 111/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a XX de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Hoyos va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra els Srs. Bernat i Vélez, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència declarant que la Sra. Hoyos era propietària de la franja de terreny de la urbanització Sant Miquel d'Engolasters, ubicada entre la façana de la borda número XX (també referenciada amb el número XX) i el mur de maçoneria pròxim a la zona d'aparcaments que estava tancada per una cadena i uns murs jardineres que barraven el pas, i que tenia una superfície aproximada d'uns 141,45 m2, i condemnant als codemandats a enderrocar el mur jardinera, a retirar la cadena, i a restituir la possessió de la referida parcel·la a la Sra. Hoyos..

II.- Els Srs. Bernat i Vélez varen formular un incident de crida en causa dels Srs. Carretero i Valverde, i sobre el fons es varen oposar a totes les pretensions de la part actora, contestant que havien ocupat i posseït la porció de terreny litigiosa destinada a aparcament com a propietaris, des de que havien adquirit la seva propietat per escriptura pública el dia 28 d'octubre de 1998, sempre de bona fe doncs aquesta era part del terreny que se'ls havia venut i era el que estava clarament descrit i dibuixat en aquella escriptura de compravenda i plànol adjunt. Per Aute de data 1 de juliol del 2003, es va donar lloc a la crida en causa dels Srs. Carretero i Valverde.

III.- Els Srs. Carretero i Valverde varen igualment formular incident de crida a judici de la societat Durán i de l'entitat bancària Carretero, així com les excepcions peremptòries de defecte en la formulació de la demanda i de manca de legitimació activa; sobre el fons varen contestar que no havien adquirit la porció de terreny que reivindicava la Sra. Hoyos, i de la mateixa manera que no havien adquirit aquesta porció de terreny, tampoc no l'havien venuda als consorts P. I G.. Per Aute de data 21 d'octubre del 2003, es va donar lloc a la crida en causa plantejada pels Srs. Carretero i Valverde.

IV.- la societat Durán i l'entitat bancària Tejera, antigament denominada Carretero, varen sol·licitar la crida a judici de la societat Valverde i varen plantejar les excepcions de defecte en la formulació de la demanda i de manca de legitimació activa, i sobre el fons varen contestar que la part agent no podia reivindicar la propietat dels llocs litigiosos ja que havia estat ella mateixa qui els havia venut inicialment per escriptura pública de data 8 de juny de 1995. Per Aute del dia 13 de gener del 2004 es va donar lloc a la crida en causa de la societat Valverde.

V.- La societat Valverde no ha aportat cap escrit de contesta a la demanda.

VI.- El dia 19 de juny del 2004 la Sra. Hoyos va morir, i els Srs. Daza, Morales, Escudero, Corbacho, Pino i Castilla, hereus de la difunta, es van subrogar en la posició de la part agent.

VII.- Per sentència de data 19 de febrer del 2008, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció civil, va desestimar l'excepció de defecte legal en la formulació de la demanda plantejada per la majoria dels defenents; desestimar la demanda pel que fa a la franja de terreny reivindicada i corresponent a les places d'aparcament números 6, 7, 8, 9, 10 i 11 obrant al plànol del Sr. Salcedo adjuntat a l'escriptura notarial del 2 de novembre de 1988, amb el número 2286 del protocol del notari Sr. M.A.Valverde, de la urbanització Sant Miquel d'Engolasters; estimar l'excepció de manca de legitimació activa plantejada per la majoria dels defenents pel que fa a la franja de terreny reivindicada compresa entre les places d'aparcament números 6, 7, 8, 9, 10 i 11 esmentada en l'apartat anterior, i la borda número XX (també referenciada com a XX); imposant les costes judicials a la part actora.

VIII.- Contra aquesta resolució els Srs. Daza, Morales, Escudero, Corbacho, Pino i Castilla han interposat recurs d'apel·lació.

IX.- En tràmit d'apel·lació els Srs. Bernat i Vélez han sol·licitat la pràctica de la prova VI.-INSPECCIÓ OCULAR proposada pels mateixos en primera instància i denegada per Providència de data 9 d'octubre del 2007. Per Aute del dia 17 d'octubre del 2008 aquesta Sala no va donar lloc a la pretensió esmentada.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Morales, Escudero, Corbacho, Pino i Castilla manifesten que ha de prosperar l'acció reinvindicatòria en la mesura en que el terreny reivindicat correspon originàriament a la Sra. ENTITY_4; que dit terreny reivindicat no ha estat cedit a ningú, ja que no ho ha estat a Valverde en concepte de places d'aparcament, atès que aquestes no se situaven a l'indret indicat en el plànol, sinó mes al sud, i tampoc no ha estat cedit a l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany, car aquest solament acceptà determinats serveis i infraestructures de serveis de la urbanització.

II.- El Sr. Daza exposa que la demanda de l'actora ha de ser estimada ja que concorren els requisits que configuren l'acció reivindicatòria que són: el domini de la cosa que es reclama, la possessió abusiva o indeguda del demandat i la identitat de la cosa reivindicada; que en tots els plànols protocol·litzats en l'escriptura publica de compravenda a favor de la societat Valverde, es pot comprovar que la Sra. Hoyos va vendre només el terreny sobre el qual estan implantades o bastides les bordes i lloc d'aparcar, per tant no va vendre a Valverde, ni s'ha pogut vendre en escriptures posteriors, el camí d'accés a les bordes, ni tampoc va vendre els espais intersticials d'accés interiors a la pleta peatonals o rodats existents entre les bordes, que no han estat adquirits per ningú;

que els defenents no han demostrat que el bocí de terreny litigiós fos donat per la Sra. Hoyos al Comú d'Escaldes- Engordany, sinó que precisament ha quedat provat tot el contrari en autes.

III.- És pacífic que:

per escriptures públiques del dia 24 de setembre de 1973, els Srs. Somoza i la seva esposa Sra. Hoyos van adquirir del Sr. Agullo diverses parcel·les de terreny situades a Sant Miquel d'Engolasters; que posteriorment els consorts C. I Valverde van procedir a parcel·lar i a urbanitzar els terrenys adquirits i van edificar sobre els mateixos un conjunt de bordes vivenda;

per escriptura pública de data 2 de novembre de 1988, la Sra. Hoyos, viuda del Sr. Somoza, va vendre a la societat Valverde cinc bordes corresponents als números 10, 11, 13, 14 i 17, més sis fonaments destinats a la construcció de les bordes números 19, 20, 21, XX, 24 i XX, així com onze llocs d'aparcar de números 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11;

per escriptura pública de data 16 d'octubre de 1992, la societat Valverde va vendre a l'entitat Carretero, avui denominada Tejera, les bordes números 10 i 17, més els fonaments de les bordes 19, 20, 21, XX, 24 i XX, i els llocs d'aparcar 1 a l'11, així com llurs terrenys d'implantació, de la urbanització Sant Miquel d'Engolasters;

per escriptura pública de data 29 de desembre de 1993, Carretero va aportar els esmentats béns com a actiu immobiliari per a la creació del fons d'inversió immobiliari M.F.I.I., gestionat per la societat Durán SA;

per escriptura pública de data 8 de juny de 1995 la societat Durán SA va vendre els fonaments 19, 20, 21, XX, 24 i XX i els llocs d'aparcament 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11 als Srs. Carretero i ENTITY_8;

per escriptura pública de data 28 d'octubre de 1998, els Srs. Carretero i Valverde van vendre les bordes en construcció números XX, 24 i XX, juntament amb els llocs d'aparcar 1, 6, 7, 8, 9, 10 i 11, amb els terrenys d'implantació de les referides bordes i llocs d'aparcament, als Srs. Bernat i Vélez.

L'acció reivindicatòria de la Sra. Hoyos afecta una franja de terreny d'una superfície de 141,45 m2 aproximadament, ubicada entre la façana de la borda número XX, referenciada en la primera escriptura pública del dia 24 de setembre de 1973 amb el número XX i el mur de maçoneria pròxim a la zona d'aparcament, que esta tancada per una cadena i per uns murs jardineres que barren el pas. La part agent fonamenta la seva demanda en el fet que en totes les escriptures públiques figura clarament que es venen bordes i/o plataformes juntament amb llur terreny d'implantació, i llocs d'aparcar amb llur terreny d'implantació; per tant, manifesta que el carrer o camí d'accés a les bordes, així com tots els espais intersticials d'accés i interiors a la pleta peatonals o rodats existents entre les bordes no van ser venuts a la societat Valverde i són doncs propietat de la Sra. Hoyos.

La sentència de primera instància va distingir en la zona reivindicada, dos espais diferents que són els següents: d'una banda, una superfície corresponent a les places d'aparcament números 6, 7, 8, 9, 10 i 11, i d'altra banda una superfície compresa entre les places d'aparcament números 6, 7, 8, 9, 10 i 11 i la borda número XX, també referenciada com a XX, ambdues superfícies formant la totalitat de la franja de terreny reivindicada. Si es fa referencia a l'informe pericial del Sr. Catalá adjuntat a la demanda de l'actora, la superfície de terreny reivindicada correspon a la franja de terreny situada d'una banda, entre la façana de la borda número XX i el mur de maçoneria de sosteniment de la carretera, i d'altra banda, entre el mur del darrer garatge i el límit de la urbanització.

IV.- Pel que fa al primer espai corresponent a les places d'aparcament, l'escriptura de compravenda del dia 2 de novembre de 1988 és molt clara i estableix sense ambigüitat que la Sra. Hoyos va vendre a la societat Valverde, endemés de les cinc bordes acabades amb llur terreny d'implantació i de sis fonaments destinats a bordes amb els números 19, 20, 21, XX, 24 i XX, amb llur terreny d'implantació, els onze llocs d'aparcar amb llur terreny d'implantació, que queden determinats amb els números 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11. Els referits llocs d'aparcar figuren en un plànol adjuntat a l'escriptura pública. Ara bé, les parts que recorren manifesten que les places que han estat lliurades no són les que apareixen al primer títol, sinó altres situades més avall.

S'ha de posar de relleu que tots els plànols on figuren les places d'aparcament, adjuntats a les successives escriptures públiques de compravenda, corresponen al plànol realitzat pel Sr. Salcedo adjuntat a la primera escriptura pública atorgada entre la Sra. Hoyos i la societat Valverde. De tots el referits plànols se'n desprèn que els terrenys d'implantació dels llocs d'aparcar que fou venuda per la Sra. Hoyos i adquirida per la societat Valverde corresponen a una franja de terreny tocant el mur de sosteniment de la carretera, que comença aproximadament enfront de l'angle esquerra constituït pels murs de la borda número 19 (per una persona que està adossada al mur de sosteniment de la carretera), fins a l'angle dret format pels murs de la borda número XX (per la mateixa persona). Aquesta franja de terreny es corba gairebé en la seva meitat per seguir la configuració del mur de maçoneria que sosté la carretera. Si comprovem els plànols adjunts a les escriptures públiques de compravenda amb la superfície reivindicada per la Sra. Hoyos, tal com consta en els plànols continguts en l'informe del Sr. Catalá, en resulta de manera òbvia que els terrenys d'implantació dels llocs d'aparcar números 6, 7, 8, 9, 10 i 11 venuts per la Sra. Hoyos a la societat Valverde estan inclosos en la zona reivindicada per la part agent. El fet més significatiu d'aquesta constatació es que la parcel·la de terreny reivindicada segons els plànols del Sr. Catalá se situa tocant el mur de maçoneria de sosteniment de la carretera, quan el mateix es corba, mentre que en el plànol adjunt a l'escriptura pública de compravenda atorgada entre la Sra. Hoyos i la societat Valverde, aquesta corba constitueix el centre dels terrenys d'implantació de les places d'aparcament.

És cert que segons el peritatge del Sr. Talavera, i com sembla resultar de les fotografies que consten en l'informe del Sr. Catalá, particularment de les fotografies aèries, totes les places d'aparcament no han estat ubicades en el terreny venut previst per les corresponents implantacions, sinó que s'han desplaçat per tal d'acabar una mica abans la referida corba del mur de maçoneria, i no englobar-la i seguir-la com era previst en els diferents plànols adjuntats a les escriptures públiques. Això pot constituir una eventual ocupació indeguda, però és totalment irrellevant en el marc de la present acció reivindicatòria, atès que no pot tenir per efecte de canviar la ubicació dels béns venuts. La parcel·la de terreny corresponent a la implantació dels llocs d'aparcar que fou venuda per la Sra. Hoyos i adquirida per la societat Valverde és la que correspon al plànol adjuntat a l'escriptura de compravenda. Com a conseqüència d'aquesta compravenda, la Sra. Hoyos ha cedit el seu dret de propietat sobre els béns específicament convinguts entre les parts, i això és definitiu i no pot romandre condicionat a un respecte del pla d'urbanització pels diferents adquirents successius. Si els veïns de la urbanització no estacionen llur vehicle en la parcel·la de terreny prevista i venuda a tel efecte, es tracta d'un altre litigi, i no afecta de cap manera l'essència del primer contracte de compravenda convingut entre la Sra. Hoyos i la societat Valverde. Per tant, s'ha de confirmar la sentència impugnada sobre aquest punt del litigi.

V.- Respecte del segon espai formant part de la parcel·la de terreny reivindicada, és a dir la franja compresa entre les implantacions dels terrenys dels llocs d'aparcar números 6, 7, 8, 9, 10 i 11 i la borda XX-XX, les parts defenents han plantejat l'excepció de manca de legitimació activa, per ésser el referit terreny propietat del Comú d'Escaldes-Engordany. Aquesta excepció ha de prosperar ja que consta en autes, una súplica del dia 24 de novembre de 1987 establint que la Sra. Hoyos va procedir a l'entrega de la urbanització Sant Miquel d'Engolasters amb tots els serveis inherents a la mateixa a l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany, el qual va acceptar- la, excepte el carrer que dóna accés a les parcel·les 69 a 71, que no afecta el present litigi. Ara bé, la Sra. Hoyos no podia donar més del que li pertanyia i, per conseqüent, s'ha d'interpretar el terme urbanització no com el conjunt de la urbanització sense cap restricció, ja que s'havien venut els terrenys de les bordes i dels llocs d'aparcar, sinó com totes les altres parcel·les de terreny que constituïen els vials interiors de la urbanització i tots els espais intersticials d'accés, amb tots els serveis inherents a la mateixa, tal com ho confirma l'Hble. Cònsol Major de la Parròquia d'Escaldes- Engordany en el seu informe del dia 29 de maig del 2000, elaborat en seguiment al recurs administratiu d'alçada presentat pel Sr. Badía, encara que l'Hble. Cònsol Major hagi considerat en el mateix informe que l'operació jurídica s'havia d'analitzar no com una donació, sinó en una transmissió o cessió dels vials i dels serveis de la urbanització d'autes. No és cert que en el mateix informe la corporació comunal reconeixi que només se li varen cedir les xarxes d'aigua, d'enllumenat públic, elèctriques i el clavegueram, sinó que igualment va rebre totes les infraestructures amb els vials, i exposa que el punt de discrepància amb els veïns de la urbanització no interessa dites infraestructures, sinó els elements de propietat comuna no previstos inicialment i que són la conseqüència de que el projecte inicial ha quedat desvirtuat. Per tant, la part apel·lant no pot pretendre que l'esmentada donació o cessió no afectava els vials interiors, sinó únicament els serveis. A més a més, en l'acceptació per part de l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany, s'ha mencionat que s'acceptava la donació excepte pel que fa a un carrer determinat, la qual és prova de forma òbvia que, a sensu contrario, tots els altres carrers i vials estaven inclosos en l'esmentada donació, i per tant també la franja de terreny reivindicada que correspon al passatge per anar de les bordes a les places d'aparcament.

Que hi hagi hagut donació o transmissió importa poc, ja que la donació es configura jurídicament com un contracte de finalitat translativa que atribueix de forma immediata el dret de propietat al destinatari que accepta la donació. El decret número 341/89 de data 4 de desembre de 1989, pel qual l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany va acceptar la donació de la urbanització Sant Miguel d'Engolasters per part de la Sra. Hoyos, materialitza l'acceptació del destinatari. Atès que d'acord amb les disposicions de l'article 44, apartat 2 del Codi de l'Administració, l'acte administratiu existeix i entra en vigor a partir del moment en que ha estat realitzada la manifestació de voluntat de l'autoritat administrativa que el dicta, el decret d'acceptació esmentat produeix tota la seva eficàcia a comptar del dia 4 de desembre de 1989. Essent doncs perfecta la donació o transmissió del terreny situat entre la façana de la borda XX-XX i els terrenys d'implantació dels llocs d'aparcar prevists en la primera escriptura de compravenda, que constitueixen el carrer per anar de les bordes a les places d'aparcament, queda acreditat que el propietari n'és l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany.

VI.- La desestimació del recurs implica que s'hagin d'imposar les despeses processals de segona instància a la part recurrent, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs dels Srs. Daza, Morales, Escudero, Corbacho, Pino i ENTITY_24;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 19 de febrer del 2008, en tots els seus extrems;

Agullomnar als Srs. Daza, Morales, Escudero, Corbacho, Pino i Castilla al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.