CASS - SEGURETAT SOCIAL. Incapacitat temporal. Es pot perllongar mentre la patologia no està consolidada. Valoració de la prova pericial (2000028/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000028/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000008/2017

SENTÈNCIA 70-2017

PARTS:

Apel·lant: Sra. Rius

Representant: Ídem

Advocat: Sra. Carretero

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Oller

Advocat: Sr. Sandoval

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000028/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Rius va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de 24 de febrer de 2016, confirmada pel Consell d'Administració el 23 de març següent, en virtut de la qual es va suspendre el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal amb efectes de l'1 de març de 2016, i se li va atorgar un capital d'invalidesa per accident laboral amb un grau de menyscabament del 5%.

2.- La sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de 2 de desembre de 2016 va desestimar la demanda formulada per l'agent, en considerar que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, ja que la patologia de la interessada es trobava estabilitzada en la data en què es va acordar l'alta mèdica, i que el grau de menyscabament del 5% és el correcte, ja que no s'objectiva un enfonsament de l'arc intern del peu esquerre.

3.- La Sra. Rius ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en que la seva patologia encara no estava consolidada i que no podia reprendre el treball, de manera que havia de continuar en situació de baixa mèdica. A més, considera que s'ha d'aplicar els factors complementaris que preveu l'article 168 de la Llei de la seguretat social.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs de la contrapart i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret, en funció del resultat de la prova pericial practicada en les actuacions.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió discutida en aquest procés, que té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) amb efectes del dia 1 de març de 2016, ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal.

Com ha declarat una reiterada jurisprudència, d'aquesta normativa en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

En conseqüència, té raó la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) quan afirma que la dada fonamental la constitueix el fet de què la patologia de l'interessat es trobi o no consolidada, ja que la persistència d'aquestes lesions consolidades no impedeix en sí mateixa l'alta mèdica, que podrà donar lloc a reprendre l'activitat laboral, o bé, quan procedeixi, al reconeixement d'una invalidesa.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, resulta de les actuacions que l'agent va patir un accident de trànsit que li va produir lesions al peu esquerre. Les conclusions de l'informe pericial (foli 100) parteixen del fet que la darrera intervenció quirúrgica a nivell del turmell esquerre es va dur a terme el 8 de maig de 2015 i que els estudis radiològics objectiven imatges de canvis post-quirúrgics de tipus degeneratiu i crònic. En funció d'aquestes dades, el perit afirma que:

"Es pot concloure que aquesta data del 1er de març de 2016 és una data adient per consolidar les lesions, ja que seria 10 mesos després de l'última intervenció quirúrgica, que va tenir lloc el 8 de maig de 2015".

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica. D'aquesta manera, el Tribunal pot tenir-lo en compte amb preferència a les conclusions d'altres facultatius, pel caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

En el present supòsit, la sentència apel·lada s'ha basat en les conclusions del dictamen pericial, que posa en relleu que la patologia de la interessada ja estava en fase d'estabilització en la data del 1r. de març de 2016, per la qual cosa s'ha de considerar que la sentència troba el degut recolzament tècnic en el resultat d'aquell informe.

D'altra banda, no resulta pertinent la invocació que fa l'apel·lant de l'article 168 de la Llei de la seguretat social, ja que aquest precepte es refereix a la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna, mentre que la interessada va patir un accident in itinere, que ha gaudit de la consideració d'accident laboral. En conseqüència, els criteris a tenir en compte són els que determina l'article 164 de la mateixa llei.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Rius contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 2 de desembre de 2016, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.